Saramago ja acompanya Salomó en el seu darrer viatge

Se’ns ha mort Xose Saramago, un dels mes grans escriptors del segle XX. Portuguès compromès, Nobel de literatura, d’esquerres i bel.ligerant davant totes les injustícies socials que l’envoltaven va donar veu als oprimits i al clam de justícia que cada cop es mes pales en la nostra societat. No jutjarem la seva obra literària en el seu conjunt perquè no ens compet en aquest fòrum. Si que ens agradaria comentar una de les seves obres “El viatge de l’elefant” que quan va sortir al mercat no vam poder ressenyar.

Com molts ja sabreu, aquesta novel.la històrica, força alcamada quan va sortir al mercat, esta basada en el fet històric. A finals del segle XVI (1551) el rei Joao III de Portugal va enviar al seu cosí l’arxiduc Maximilià d’Austria com a regal de casament. L’autor relata el viatge de l’elefant indi Salomó (emulant el savi rei jueu), acompanyat pel seu conductor, per terra des de Lisboa fins al port empordanès de Roses, d’allà a Gènova i des del port italià fins a Viena, travessant els Apenins i els Alps, navegant pel Danubi per arribar a Viena. En ple agost, els emissaris reals del monarca portugues i la seva exòtica comitiva emprenen el camí enmig de la por i l’admiració del habitants dels pobles pels quals van passant. En terres italianes, en el decurs del trajecte de Gènova a Pàdua, l’elefant fa un miracle davant de la Basílica de Sant Antoni per entomar els Alps, com aquells elefants de guerra de l’exèrcit cartaginès amb que Anibal va gosar envair l’Imperi Romà, però en sentit contrari. El periple acaba el dia de reis de 1555, quan la comitiva fa una entrada triomfal a Viena, durant la qual l’animal salva una nena que estava a punt de morir aixafada sota els seus peus. Això permetrà que l’elefant i el seu cuidador visquin tranquils i feliços, junts, a la cort dels Habsburg.

A Saramago li va captivar la historia que li van explicar a un restaurant de Salzburg conegut com Elephant des d´on encara es rememora la visita del paquiderm indi a terres austríaques.

L’obra no es una novel.la de viatges al us entorn l’elefant, sinó que tracta de com l’elefant organitza el món al seu voltant. Saramago ens presenta tota una sèrie de personatges de diferent classe social i condició, que seran transformats al llarg de l’experiència vital que suposarà aquesta viatge a un destí segur. Salomó assisteix atònit a la comèdia humana de la vida: els reis catòlics portuguesos pretenen regalar-lo en un moment d’avorriment, els capitans pretenen que sigui el seu bitllet a la glòria militar, els capellans albiren com fer algun que altre miracle al seu voltant. Tots acabaran contraient un vincle amb el paquiderm.

D’entre els personatges de la història destaca però el guia de Salomó, Subhro, que actua com un l’”apèndix humà” de la bèstia. Al llarg de l’obra veurem quines son les seves aspiracions i inquietuds, i com actua com a transmissor de la “humanitat” de Salomó davant la resta de la civilització que surt al seu pas. De fet, actua com a mentor espiritual, quelcom reservat a la civilització india que des d’occident difícilment podem arribar a explicar-nos. La naturalesa humana, la compassió, solidaritat, i també la ironia i el sentiment estan presents en aquesta obra va suposar un pas mes en l’encimbellament de l’escriptor.

La malaltia de Saramago i aquesta novel.la estan estretament vinculats,  ja que quan va ingressar a l’hospital el 2008 per una pneumònia, ja havia escrit bona part de l’obra. Un cop sortint del centre mèdic va tornar a treballar en el text. La malaltia i la mort estarien molt presents en el discurs final de l’autor. En una entrevista per Elisabeth Nash per L’Independent comenta “I wrote my last three books in the most deplorable state of health, not at all favourable for happy feelings. I prefer to say: if you have to write, you will write.”. El viatge de l’elefant ha estat traduït darrerament a l’anglès i s’ha aprofitat per fer un gran ressò mediàtic a la capital del Tàmesi aquest mes de juny amb l’aventura d’aquest mamífer del Renaixement com excusa. El llibre, editat inicialment en portugués-castellà-català en paper, també el podreu trobar en format audio en castellà.

A l’Agost del 2009,  Saramago va fer un viatge amb bus reprenent les jornades portugueses de Salomó i que ha quedat detallat en el un blog creat expressament com a A Viagem do Elefante  Rota Portuguesa. Podeu veure una filmació de les mateixes a sota preses per la Fundacio Saramago En el decurs d¡aquestes visites l’ escriptor es lamentava del trist final del paquiderm al qual se li van tallar les cames i es van fer amb elles parades de barrets… Una indignitat per un animal que va travessar a peu el continent europeu de sud a nord.

O caminho de Salomão / Promo


O Caminho de Salomão – 1.ª parte

O Caminho de Salomão – 2.ª parte

Un escriptor savi, com l’ elefant de la historia ens ha deixat. Les misèries d’alguns no fan sinó incrementar la seva grandesa al lloc que es mereix en la historia de la literatura universal. Segur que va de camí amb el seu estimat Salomó allà on ningú gosa tornar.

5 comentaris

  • Oh my goodness! an incredible article dude. Thank you Nonetheless I’m experiencing difficulty with ur rss . Don’t know why Unable to subscribe to it. Is there anyone getting an identical rss problem? Anybody who is aware of kindly respond. Thnkx

  • I’ve been absent for a while, but now I remember why I used to love this web site. Thanks, I’ll try and check back more frequently. How frequently you update your site?

  • The remarks you leave need to be constructive and add for the publish the writer wrote. Do not depart remarks like “Nice post” or “Great job”. Genuinely present some increased points the author may have left out or write a counterpoint to what the author is striving to say. Be sure to comprise of the url back again for your web-site in order that when the comment is published you will get a website link back again.

  • Retroenllaç: Els elefants de Carles III: el gust il.lustrat pels animals exòtics « Quiro news

  • Una bonica història. No he llegit el llibre aixó que me l’hauré de comprar perquè la lectura del teu article m’ha fet entrar la curiositat.
    Realment, Saramago, un home insubtituïble i cada vegada, al meu parer, ni han menys com ell. Els pocs que queden són gent gran i no sembla que darrere hi vinguin més. Personatges amb un alt sentit de la responsabilitat, compromesos, respectuosos… Costa veure un futur clar sense ells.
    salut
    Manel

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s