¿ Com seria la nostra cuina sense Colom ?

Ens trobem ara en un període de celebracions de la independècia dels països llatinoamericans de la Corona Espanyola. En molts llocs s’esta celebrant els processos d’alliberament que tot just van començar fa 200 anys,  el 1810, amb un procés que ràpidament s’extendria per tot el continent. La Cronologia de la Independència la podeu trobar a diferents llocs. Entre els diferents governs que han publicitat com cal aquests esdeveniments destaquem la tasca del Govern Mexicà que ha preparat unes webs interessants sobre història natural “Las Especies del Bicentenario” i , en especial, un monogràfic sobre l’Aguila Reial que te una història particular en aquelles contrades. I també una biblioteca digital, plataformes que contrasten enormenent amb la web creada a l’efecte pel Govern Espanyol. La duplicitat de visions no te pèrdua. Animem a donar-hi una ullada.

Fets independistes a banda, si en alguna cosa van “vèncer” els antics indígenes llatinoamericans, va ser gràcies als seus productes agroalimentaris. En efecte, un article divulgatiu, però no per això menys interessant,  va ser publicat fa uns dies per la periodista Ada Parellada ,sobre la importància dels “nous aliments” provinents d’ultramar. El tomàquet, les mongetes, els pebrots, la patata, el blat de moro o el cacau son aliments que formen part de la nostra dieta quotidiana i que van “revolucionar” els nostres costums alimentaris del segle XV progressivament fins l’actualitat.

Els sabors i els colors van formar part des de llavors de la nostra dieta, i molts dels nostres plats que avui considerem “tradicionals” tenen en aquells ingredients els fonaments bàsics de la nostra gastronomia: truita de patates, empanada gallega, fabada asturiana, gazpacho andalús o botifarra amb seques entre d’altres son els bucs insígnia de la cuina ibèrica. Però potser pocs saben que la major part dels nostres ingredients mes acceptats no son autòctons, ni d’origen romà o àrab: son d’arrel precolombina.

Però la introducció no va ser fàcil. Hi jugaren el seu paper els perjudicis religiosos i supersticions de la cúria catòlica. Per exemple la patata va ser titllada de “pecaminosa” pel sol fet de no haver estat trobada al text sagrat “Biblia”. Els francesos, com no, tenen sempre el seu paper en la difusió alimentària. Es el cas de Lluis XVI que va voler convèncer als seus súbdits sobre beneficis del tubercle, davant la superstició popular, tot i plantant un camp de patates davant el seu palau, custodiat per una guàrdia reial, a la que li va donar ordres d’adormir-se de tant en tant per tal de que el poble intrigat robés les plantes per menjar-les com feia el seu rei …

Els tomàquets també van ser considerats com verinosos pels espanyols i van ser els italians els que al veure’ls inicialment amb color groc, els van cultivar i menjar tot nomenant-los pommodoro (poma d’or). I ara, ja veieu, no hi ha dia que no mengem un tomàquet que altre …

Alters menjars com el cacau van tenir un èxit molt mes ràpid, entrant aviat a les corts europees i també als monestirs, perquè ja se sap, al ser considerat un líquid no trencava el dejuni obligat i els monestirs anaven plens de vols amb xocolata calenta dia si dia també …

Podeu trobar més bibliografia sobre aliments Amèrica Llatina i la història de l’agricultura a Amèrica Llatina a les biblioteques universitàries catalanes.

L’article aparegut al suplement “Estilos de Vida” num 138 (dissabte 22 de maig del 2010)

¿Cómo seria la cocina sin Colón? : ¿Y si no hubiéramos descubierto América? / Ada Parellada
La Vanguardia (22-05-2010)

One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s