Ur, el cromanyó boví en procés de recuperació

L’Ur (cientificament conegut com a Bos Taurus Primigenius i auroch) vol ressucitar. Be, no es a  iniciativa pròpia  sinó gràcies a una entitat conservacionista holandesa, coneguda com Fundació del Bestiar Taurí, aquest el nom trauduit de la —– . Aquesta organtització ha promogut un programa:  “Projecte Taurus” que pretén seleccionar races bovines actuals similars al seu parent desaparegut per realitzar un creuament entre elles fins trobar l’exemplar mes pur que s’assembli a l’original. Per conèixer quins son els components bàsics de l’Ur es procedirà a extreure material genètic que es troba en ossos i dents de restes existents presents en museus i “mitjançant la comparació de diferents adn’s se sabrà en que s’assembla cada raça al seu ancestre”, explica Henri Kerkdijk, director del projecte.

Els bòvids seleccionats poden arribar a tenir una correspondència del 50 al 75% del seu ADN. S’espera que quantes mes espècies es creuin mes podran assemblar-se al seu original. Potser en quatre generacions es puguin tenir vedells amb característiques molt similars. En l’actualitat es compta amb el genoma del “Bos Primigenius” seqüenciat pel Laboratori de Genòmica del Col.legi Universitari de Dublin. Amb aquesta mapa genètic hi ha tres tipus d’accions a empendre: establir la distància genètica entre els diversos exemplars implicats per veure la seva evolució respecte a l’ur; estudi de l’”ADN mitocondrial” i el “Cromosoma Y” per obtenir la màxima informació rellevant

Perquè la resurrecció de l’Ur ?. Els membres del projecte advoquen per la seva “funció ecològica” alhora d’apostar per aquest megaherbívor europeu. Segons Kerkdijk el repte del programa de Xarxes Ecològiques d’Holanda preten que en el 2018 tots els espais naturals del país estiguin interconnectats i que la fauna i la flora haurien de retornar al seu estat natural. Una aposta que planteja molts interrogants …

Segons el mateix científic, un ecosistema serà autosuficient si compta com a mínim amb una gran espècie herbívora. En el cas dels Urs, la seva autosuficiència i comportament el fan una espècie idònia per adaptar-se en ambients “salvatges”, uns trets fonamentals per la seva reintroducció. També des de l’Associació de Criadors de Bovins Heck (VFA) -una raça fallida que es coneix com a bovins heck-pretén gestionar en una zona de 800 hectàrees del Pirineu gironí la cria d’aquests exemplars, segons les declaracions de Marian Piper, gestora de les poblacions d’aquesta raça. L’obtenció de nous Urs tardarà alguns anys però l’objectiu mediambiental sembla clau en l’assoliment del projecte.

Alfonso Luque, professor de genètica de la Universidad de Córdoba, explica que l’Ur es pot considerar com el “cromanyó” dels actuals bòvids. Una raça que va habitar les estepes europees fa uns 250.000 anys i que es l’origen de les actuals races bovines. Però no va ser fis el 1627 en que ves va ser extingit el “Bos Primigenius”. Ja en el segle XX hi va haver un intent de ressorgiment de la raça per part dels germans Heinz i Luck Heck, quan el 1921 van rebre el recolzament del règim Nazi per la recuperació d’aquesta raça com una fita dels aris. Cada germà ve fer un creuament diferent però sols la de Luck va sobreviure, existint en l’actualitat uns 2000 exemplars distribuïts entre Alemània, Holanda i Bèlgica. Els resultats obtinguts – tamany petit i comportament violent- van ser decebedors ja que les anàlisis genètiques no estaven tant desenvolupades.

Per saber-ne mes:

– Aurochs (answers.com)

– Aurochs de Heck (Fr.wikipedia)

– Breeding Ancient Cattle Back from Extinction / By Stephan Faris (Time.com)

– Cientistas querem recriar raça extinta de boi gigante / Guilherme Aquino (BBC Brasil)

– El cromañón vacuno resucita / Marta del Amo (Publico.es)

La foto que encapçala el post és del Baró Sigismund von Herberstein viu en el ducat de Carniola (Imperi Habsburg),dins l’actual Eslovènia, a cavall del segle XV i XVI. Especialitzat en temes russsos va ser
embaixador de l’Emperador Maximilià d’Austria a la cort dels Tsars. En el seu llibre de viatges “R e r u m   M o s c o v i t i c a r u m  C o m m e n t a r i i” escriu: “..els antics germànics el nomenaven AUER o MOR..” i ell li dirà TOUR, a mes, aportarà els dibuixos de l’ur i el bisó primitiu amb la finalitat de ressaltar les diferències i afegeix un curiós peu de plana: sobre l’ur “..Urus sum polonis tur, germanis Aurox. Ignari bisontis nomen dederant”  (“jo soc l’ur, nomenat tur a Polònia, aurox pels alemanys i bisó pels ignorants”). Sobre el bisó : “Bison sum, poloni suber, germanis bisont. Ignori turi nomen dederunt“.  (“jo soc el bisó, nomenat a Polònia Zubr, bisó pels alemanys i tur (uro/auroch) pels ignorants. Algunas consideraciones entorno al uro / José Ramón Muelas García.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s