Eugeni Sierra, artista i botànic excepcional del seu temps

Recentment hem visitat una exposició altament recomanable: “Descobrir Eugeni Sierra”. Però qui es aquest personatge ?. Difícilment us sonarà el seu nom tot i que es un dels artistes i naturalistes mes importants dels segle XX i, si ens remetem a Catalunya, un dels millors de la seva història. Autodidacta i aprenent incansable, va tenir una vida marcada pel temps històric que li va tocar viure, i que amb tot, el va convertir en un personatge excepcional. En efecte, sense temor a equivocar-nos, podem dir que va ser un dels mes grans il.lustradors de la ciència catalana i espanyola, especialitzat en botànica i que va viure plenament amb activitat professional inesgotable.

Eugeni Sierra Rafols (1919-1999) va fer de l’art d’il.lustrar les plantes la seva vida. Una trajectòria vital que el va  portar des de la Barcelona dels anys vint fins novament a la seva ciutat després de viatjar a Guinea Equatorial, i una llarga estada a Xile i els Estats Units a on va obtenir un reconeixement mundial. L’obra de l’Eugeni es múltiple, variada i d’una gran qualitat. Segur que haureu pogut consultar algun llibre sobre plantes il.lustrat amb els seus dibuixos.

L’Instiut Botànic de Barcelona, acull una exposició de la qual us volem donar notícia un xic detallada per donar a conèixer tant la persona com la seva obra. La visita que vam fer de l’exposició es recorre en tres grans etapes del seu itinerari vital:

  1. Les oportunitats escapçades (1919-1950)

Les primeres passes professionals les va fer de la ma del reconegut botànic Pius Font i Quer, amb el qual va adquirir els coneixements necessaris per dur a terme la seva gran obra. Un cop el va ajudar a impartir les seus coneixements de botànica a la Facultat de Farmàcia de la UB (1934) aviat es veurien les seves aptituds. Fruit d’aquest aprenentatge son les obres que sortiren mes endavant: Flora de Catalunya (1937) i Iniciació a la Botànica (1938). La seva carrera es truncaria amb la Guerra Civil. El 1938 amb 18 anys va ser cridat a files i al final de la mateixa va passar la frontera amb França per ser traslladat com a presoner a Zamora fins el 1942. Aquell any es casaria amb Adelina Asamara que seria la seva companya fins al final dels seus dies. Oriol de Bolós va agafar el testimoni de Font i Quer –empresonat pels seus càrrecs durant la República i li va aconseguir un càrrec a l’Institut Botànic (1942). Però una empresa inimaginable l’esperava a la porta: Campanya Botànica a Guinea Equatorial durant 4 mesos el 1946 de la ma del botànic Emilio Guinea, botànic que apostaria per la tasca de l’Emili. Fruit d’aquest viatge va sorgir la seva primera exposició “Exposición de recursos vegetales afrohispanos” (1947) i el diari publicat “En el páis de los bubis” (1949). Un cop va tornar del seu viatge es va instal.lar a l’actual Jardi Botanic de Montjuïc. Però l’ambient que el rodejava i les penúries econòmiques van forçar-lo a sortir del país.

  1. Vida acadèmica a l’altra banda de l’oceà (1950-1972)

El seu germà Rafael va emigrar a Xile a mitjans dels 50 i li anaven be les coses. L’ ambient de postguerra va ser el principal motiu que el va motivar a seguir les passes del seu germà.. Alli no va trobar tampoc una vida fàcil. Inicialment va exercir de dibuixant tècnic, pollastraire, dissenyador de làmpades … Però també mantenia el contacte amb Catalunya … Les publicacions que van sortir a la llum: Diccionario de Botanica (1953), Enciclopedia Labor –Capítol Botánica- (1956) i Plantas Medicinales (1963) son fruit d’una tasca començada molts anys abans de la ma del seu mentor Font i Quer. Però aviat arribaria el seu esclat com a docent. De la ma de Gualterio Looser va poder efectuar una nombrosa obra escrita des de 1951-1958, destacant els estudis i il.lustracions sobre falgueres. I mes tard, amb Carlos Muñoz Pizarro, va poder fer-se un lloc en la il.lustració botànica xilena, descobrir la flora del país, i accedir com a docent a la universitat. Inicialment a través del Museo Nacional de Historia Natural, va poder il.lustrar l’obra Sinopsis de la flora chilena (1959) de gran ressò en la comunitat botànica mundial. Entretant el Diccionari de Botanica va arribar a Xile, tot i engrandint el presitgi de l’Eugeni. Paral.lament, Muñoz Pizarro animava al nostre compatriota a estudiar per treure’s la llicenciatura i poder entrar com a docent a la universitat, si be hi havia el pas previ d’adquirir la nacionalitat xilena. Fins el 1961 no va ser possible, amb l’entrada de Sierra a l’Escola d’Agronomia com a ajudant, fet que hi va tenir molt a veure el degà Ruy Barbosa. El prestigi del nostre botànic-il.lustrador va anar engrandint-se cridant l’atenció del professor Jochen Kummerow que el va cridar per formar part del seu projecte a la Pontificia Universidad Catolica de Chile amb una oferta molt atractiva i finançament de la NAS dels USA.

  1. El retorn: els anys de gran producció (1972-1999)

Tot i l’èxit aconseguit al país austral, Eugeni va haver de tornar a Barcelona. La mort del seu germà Rafel i la situació dels seus pares obligaren a l’Eugeni a fer aquest  pas, ajudat alhora pel contracte precari amb l’ Institut  Botànic de Barcelona que el 1972 es va convertit en d’ajudant i el 1978 com conservador de museu. La família tirava molt però també el poble xilè on havia quallat com a membre actiu de la seva societat. Políticament va ser un gran defensor de Salvador Allende. Quan aquest va guanyar les eleccions del 1970 va ser un dels xilens que van sortir al carrer tot cridant “Viva Allende y viva Chile !”. La seva mort el 1973 va ser el tret de gràcia que el va motivar a presentar la renúncia definitiva a la Pontificia. La seva carta conservada i que podeu veure a l’exposició es prou significativa. Eugeni va exercir el càrrec de responsable de la reorganització i de manteniment del Jardí Botànic i la confecció de l’Index Seminum (col.lecció de llavors d’arreu del món) fins la seva jubilació el 1985. Paral.lament, a principis dels 70 va contactar amb un jove Ramón Folch per la il.lustració de “La vegetació dels països catalans “ (1981) amb qui tornaria a col.laborar per la “Història natural dels Països Catalans”(1985-1992) i “Biosfera” (1994-1997). Als anys 80 li arribaria el reconeixement a la nostra terra: Doctor Honoris Causa el 1982 a la UAB per iniciativa de la doctora Creu Casas i podria portar a terme la seva gran obra mestra “Flora iberica” (1986-): al final dels anys setanta, un grup de joves botànics va creure en el somni de fer una flora ibèrica que actualitzés de manera extensiva la que hi havia del segle XIX. Eugeni Sierra en va ser l’ il·lustrador i l’obra s’ha convertit ja en un referent de prestigi arreu del món.

Amb tot el que hem pogut llegir estem en condicions d’assegurar que l’Eugeni Sierra ha estat un digne representant del bo i millor que ha donat la ciència i l’art català equiparant-se amb artistes de renom com John James Audubon, o Robert Bateman, entre d’altres artistes naturalistes, i hereu dels clàssics  Ulisse Aldrovandi o Konrad Gesner que van marcar els inicis de la il.lustració naturalista mundial

Amb aquesta exposició tindreu una oportunitat única per veure reunides una selecció de més de 60 originals de diversos fons com el de l’ Institut Botànic de Barcelona, el Real Jardín Botánico de Madrid o el dels seus néts Adela i Eugeni González Sierra. Entre les obres presentades hi trobareu exemplars de Flora Iberica, la seva gran obra de maduresa que li va suposar una major projecció internacional. A més hi podreu trobar 49 publicacions des dels anys trenta fins a l’actualitat i 24 objectes i documents originals.

Tanca la mostra una selecció de 15 obres inèdites que pertanyen al fons de l’ Institut Botànic de Barcelona i l’audiovisual Botànica íntima (que incorporem al final de la notícia) on el seu fill i set científics mes ens expliquen com era i com treballava l’Eugeni. Per a qui vulgui profunditzar més en l’univers d’aquest gran científic, l’exposició no acaba aquí. S’ha editat el  llibre catàleg de l’exposició que consta d’un recull biogràfic, una cronologia i una anàlisi pictòrica amb més de 200 fotografies que completen el retrat d’aquest exquisit il·lustrador botànic. Val la pena la seva lectura.

Descobrir Eugeni Sierra: Les passes d’un il·lustrador internacional (Del 9 de febrer de 2010 al Febrer de 2011)
Passeig del Migdia, s/n.Parc de Montjuic, Barcelona 08038 (Espanya).

Podeu consutlar l’obra d’Eugeni Sierra i Rafols i sobre Eugeni Sierra a les biblioteques universitàries catalanes.

1er capítol del documental “Botanica Intima: como trabajaba Eugeni Sierra. Altres capítols al canal mikelinchi’s de youtube

One comment

  • atès que no estic dins d’aquest món, desconeixia l’Eugenio Sierra. Tu em vas parlar d’ell i em vas fer de guia per l’exposició. Em va semblar molt interessant i completa i altament recomanable per als que estan en el món de la botànica o s’interessen per ell.
    Molt bona crònica.
    gràcies
    Manel

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s