Contra venena et animalia venenosa: llibre de Juan Gil de Zamora

La professora Càndida Ferrero Hernández del Departament de Ciencies de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la UAB, ens ha cedit el llibre que ha publicat sobre una de les obres mes interessants d’un autor, força desconegut en l’àmbit científic i que mereix ressaltar especialment per la seva importància dins el context dels corrents humanistes de la ciència medieval del XIII i dins la cort castellana d’Alfons X “el savi” , gran benefactor de la recerca de la ciència medieval i de la recuperació dels clàssics.

Juan Gil Zamora va ser un franciscà que va néixer a Zamora el 1241-1318. Va estudiar a la Universitat de París i a Toulouse on va arribar a formar part de l’èlit franciscana europea. Però tot i les possibilitats de quedar-se a França, va tornar a la cort d’Alfons X on va exercir d’escriptor, secretari i preceptor reial del futur rei Sancho IV. A nivell religiós, va compil.lar fets i miracles de la vida de la Verge i alguns sants, que van servir al rei savi per escriure les seves “Cantigas a Santa Maria” i per altra banda també va escriure obres enciclopèdiques com una “Historia Naturalis” i estudis científics com el que presentem en aquesta notícia, tots en llatí com a bon pensador del moment.

El manuscrit que presentem avui sembla ser que va ser escrit entre el 1289 i 1295 degut a la dedicatòria que l’autor fa a Raimon de Geoffroi, que ocupava el ministeri de l’ordre franciscana durant aquest període. La professora Ferrero fa un estudi introductori en que contextualitza l’obra del franciscà en la seva època i cita les fonts de Vincent de BeauvaisSpeculum Naturale” i AvicenaLiber Canonis”, Thomas de KantimpreDe natura rerum”.  No obstant l’obra de Zamora cal emmarcar-la dins les obres escrites en l’època sobre verins com De venenis de Maimonides, les escrites per Arnau de Vilanova De arte cognoscendi venena, Antidotarium, i també el De venenis de Pietro d’Avano que se suposa una traducció/adaptació de l’obra d’Avenzoar. Una tradició que va arribar fins el mateix Alfons X amb la seva obra Lapidario.

Zamora viu una època un científicament convulsa amb les condemnes per averroisme, la condemna de Roger Bacon i el moviment espiritualista en el si de l’ordre franciscana que afectarà de ple al mestre Geoffroi. Una època en que el papat es trasllada a Avinyó i que les intrigues, acusacions i primeres persecucions van que els verins estiguin a l’ordre del dia … Potser per això s’escriu tant sobre els mateixos.

L’obra de Juan Gil, pretén estudiar els diferents verins classificats pel seu origen mineral, vegetal o animal i aportar els remeis corresponents. La presentació alfabètica del component tractat, seguint la tradició enciclopèdica medieval dels textos àrabs i de Occident. Dedica dos tractats al mon mineral: estany i azogue; dotze al mon vegetal: agárico, anacardos, cassilago, castorea, cilantro, cohombros salvajes, setas, beleño, mandràgora, acónito, adelfa i opi); i la resta al mon animal, tant animals mítics com els mes prosaics que l’endinsen dins el món de la parasitologia. Cal esmentar que a la lletra V fa una sistematizació de la tipologia de substàncies tòxiques, els tipus, les mesures preventives i remeis generals (els millors des del punt de vista de l’editor). Els tractats dels animals presenten una estructura que segueix el model (Etimologia segons Sant Isidor, Etiologia animal, Remeis segons autors). Existeixen així mateix paral.lelismes entre l’obra Historia Naturalis i Liber de Animalibus que van ser escrits per Zamora pero la manca de fons completes fan que no es pugui fer una comparativa del tot fiable.

Es tracta de la primera traducció de la obra de Juan Gil Zamora que aporta comentaris d’autors de textos similars anteriors o contemporanis a l’autor així com aclariments als termes utilitzats dins el text. Un fet que li dona una vàlua a aquesta edició, si cap, encara mes especial.

El llibre el podeu trobar en algunes biblioteques universitàries catalanes:

Liber contra venena et animalia venenosa / de Juan Gil de Zamora ; estudio preliminar, edición crítica y traducción [por] Cándida Ferrero Hernández.-Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2009.- 415 p.- ISBN: 9788493328443

La tesi de la prof. Ferrero està consultable en línia:

Ferrero Hernández, Cándida.- Liber contra venena et animalia venenosa [Recurs electrònic] : estudio preliminar, edición crítica y traducción / Cándida Ferrero Hernánez ; tesis doctoral dirigida por José Martínez Gázquez.- Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.- ISBN:8468110177

Altres obres de l’autora i algunes  obres de Juan Gil Zamora a les biblioteques universitàries catalanes

One comment

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s