Ulisse Aldrovandi, naturalista del Renaixement a la UB

Aldrovandi el tenim present a Barcelona, gràcies a l’exposició que podeu veure al vestíbul de la Biblioteca de Reserva de la UB. Una bona ocasió per apropar a aquest geni italià del renaixament que val la pena conèixer amb cert detall.

Es una ocasió única per poder admirar les obres d’aquest personatge, enciclopèdic com el que més, un científic dedicat a l’experimentació directa qie feia de la il.lustració un element mes de la seva recerca multidisciplinar. De fet es un personatge del moment: inicia els seus estudis  a la Universitat de Bolònia en humanitats i dret per interessar-se tot seguit per la lògica, filosofia, matemàtica i medicina. En aquesta disciplina es va graduar el 1553, començant tot seguit la seva carrera docent. El 1561 instauraria la càtedra de filosofia natural, esdevenint el primer professor de ciències naturals de la universitat bolonyesa.

Aldovrandi va ser el mentor de del primer jardí botànic de la ciutat i va impulsar l’atenció mèdica a la ciutadania. Convençut que l’assitència sanitària havia de ser útil als homes i propiciar-li beneficis.

Pel que fa a la seva tasca naturalística, Aldrovandi es va proposar identificar i descriure tant fidelment com pogués el major nombre d’animals, plantes i minerals. Coneixedor de que les descripcions dels clàssics eren incompletees i que el descobriment del “Nou Món” havia ofert un creixement notable d’espècies conegudes de tots els éssers vius, Aldrovandi va tenir com a “savoir faire” l’observació directa de les diferents formes de vida, per la qual cosa va emprar molt de temps en viatjar i investigar empíricament.

Fruit de les limitacions de no poder estar sempre viatjant, el que va fer es crear el seu propi univers natural a casa seva, disposant d’una important col.lecció que va anant-se alimentant gràcies a les aportacions del seu cercle d’amics i corresponsals. Ja al final de la seva vida, el “Museu Aldrovandi” amb el Jardí annex va esdevenir una de les mes famoses “Sales de les Maravelles” de l’època (vegeu post anterior), recollint gairebé  18000 objectes, tant naturals com les seves representacions. El seu era mes que un recull d’objectes que pretenia enllumenar al visitant, ja que tenia clars objectius científics  que li va permetre dur a terme la seva tasca investigadora.

Com ja hem comentat, les il.lustracions eren una eina fonamental per la seva tasca de recerca, gràcies a les quals, a traves de les planxes que va promoure, va poder publicar diferents obres enciclopèdiques sobre les ciències de la vida i de la terra. Les il.lustracions eren l’eina única que tenien els lectors de les obres dels científics del moment per verificar que les descripcions fetes pels investigadors eren certes. Per poder dur a terme la seva obra escrita va contractar nombrosos pintors, dibuixants i gravadors que van treballar amb una supervisió estricta per Aldrovandi, extremant al màxim les llicències artístiques. Es en aquesta faceta en que rau l’originalitat de l’obra d’aquest científic bolonyès. Aldrovandi, amb la finalitat de poder oferir la màxima informació sobre cada “objecte” descrit des de temps antics, i no tant sols els clàssics grecollatins, sinó a teòlegs, pares de l’esglèsia, literats, així com llegendes i supersticions que s’havien anat transmetent al llarg dels temps.  .

Després de la seva activitat com a docent, quan tenia 70 anys, va començar a preparar el seu gran projecte: una monumental història dels animals. Però ja era gran i, també per motius financers, només va poder publicar tres volums en vida: dos d’aus Ornithologia (1599-1601)  i un sobre insectes (1602). Moria tres anys després, quan en tenia 85. Els seus deixebles, Uterverius, Dempster, i Ambrosinus, es dedicarien a publicar la resta de la seva obra, però sense el segell de qualitat del mestre Aldrovandi. Els nou volums restants, entre els que s’inclou una “ història dels monstres” ,Monstruourm Historia, vam publicar-se entre 1605 i 1667 gràcies al suport del Senat de Bolònia, si be els editors van incorporar informació no verificada per l’autor.

Com diu Xavier Bellés, després de l’obra de Conrad Gesner, Historia Animalium escrita un segle abans, els escrits d’Aldrovandi constitueixen el darrer esforç de recopilació total sobre els animals feta al Renaixement “alhora que els seu autor se situa entre els pioners que col.leccionaran objectes naturalistes per usar-los per al progrés del coneixement i la docència”. Al seva col.lecció particular formada per manuscrits i imatges i amb una biblioteca de mes de 3.500 volums va ser cedida a la ciutat de Bolònia, convertint-se en el primer museu públic de la ciutat.

Visiteu l’exposició a:

Ulisse Aldrovandi a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585. 08007 Barcelona)

Per saber-ne mes:

– Col.lecció digital:

Alma Mater Studiorum (AMS Historica – Tesori delle biblioteche)
Digitalizzazione completa delle 13 opere a stampa di Ulisse Aldrovandi (1522-1605), conservate presso la Biblioteca Universitaria di Bologna e il Dipartimento di Biologia evoluzionistica dell’Università di Bologna, realizzata in occasione delle celebrazioni del IV centenario della morte.- Collezione di opere digitalizzate antiche e di pregio delle Biblioteche dell’Università di Bologna.

Il Teatro della Natura d’Ulisse Aldrovandi (Filosofia.unibo.it)

Baucon, Andrea(2009) ‘Ulisse Aldrovandi (1522-1605): The Study of Trace Fossils During the
Renaissance’, Ichnos, 16: 4, 245 — 256

A History of the Ecological Sciences, Part 11: Emergence of Vertebrate Zoology During the 1500s
Frank N. Egerton.- Bulletin of the Ecological Society of America.-Volume 84, Issue 4 (October 2003).-p. 206-212

Ulisse Aldrovandi (Stragesciencie.net)

La stanza delle meraviglie di Ulisse Aldrovandi / di Maria Cristina Giammetta (ilvecchiotarlo.it)

L’enciclopedismo naturalistico : Ulisse Aldrovandi (Panizzi.comune.re.it)

Ulisse Aldrovandi (Arthistoricum.net)

Gli animali di Ulisse Aldrovandi: spunti per un progetto didattico.- Roma, 30 gennaio 2007: workshop / Anna Maria Rossi

Ulisse Aldrovandi (Wikimedia)

– The influence of new worl species on the boteny of the 26th century / Andrea Ubrizsy Savoia
Asclepio: Revista de historia de la medicina y de la ciencia, ISSN 0210-4466, Vol. 48, Fasc. 2, 1996 , pags. 163-172

Aldrovandi, darrer naturalista del Renaixement / per Xavier Bellés.- Metode, num 25 (Primavera 2000).-p. 62

Visitors, Display, and Reception in the Antiquity Collections of Late-Renaissance Rome / William Stenhouse
Renaissance Quarterly, Vol. 58, No. 2 (Summer, 2005), pp. 397-434

Scientia Digital – Zoologia (scienciadigita.net)

– Ullisse Aldrovandi : la observación directa (1522-1605) / Giuseppe Olmi.- a “Los Grandes Naturalistas”.- Barcelona : Ariel, 2007.- p.59-62 (biblioteques universitàries catalanes)

2 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s