“Lo rat-penat” en la cultura popular als PPCC

El passat 2009, la Universitat de Barcelona ha publicat un llibre sobre ratpenats en català. No abunden massa els llibres de ciències, zoologia i menys sobre ratpenats en llengua catalana. Potser per això val la pena destacar-ho però no només per això. “Ratpenats, ciència i mite”, editat en coordinació per Jordi Serra-Cobo del Grup de Recerca Biologia de Vertebrats de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb investigadors del Centre de Recerca en Infeccions Víriques de les Illes Balears, han preparat una obra que ens endinsa en el món dels quiròpters, la seva evolució, el cicle biològic, les seves migracions, el seu paper com a vectors de zoonosis, les espècies de ratpenats a Catalunya i Balears i, un capítol dedicat als ratpenats en la cultura popular.

El grup zoològic dels quiròpters es un clar exemple de relació entre la biodiversitat cultural i biològica. L’activitat nocturna dels ratpenats i el fet d’habitar coves, soterranis, cases abandonades …. ha forjat una imatge enigmàtica al seu voltant degut, principalment, a la por ancestrals que els humans tenen vers la foscor. Així aquests animalons s’han incorporat a la cultura i llegendari popular de forma generosa. Els mes de 100 mots utilitzats per descriure els ratpenats en territoris de llengua catalana en son un clar exponent.

En els Països Catalans (PPCC), el ratpenat pot ser considerat un animal que porta bona sort. Tenir vora un ratpenat, agafar-lo i fer-li un ritual com donar voltes a una casa per alliberar-lo, o penjar-lo davant d’una porta. Però sovint la presència dels quiròpters va lligada a la creença que son animals maleïts per Déu perquè es van burlar del Nen Jesús. La relació entre les ratapinyades (sin. ratpenats)  i els dimonis a quedat palesa al llarg de la història de l’art ja que sovint l’ésser maleït està representat amb les ales dels ratpenats. També se’ls relacionava amb les bruixes pel fet de que sortien de les coves cap el vespre, de mateixa manera que sortien aquelles servents del diable …

Les creences sobre els ratpenats, a través de la seva sang, també expliquen la incorporació d’encanteris d’enamorament entre parelles o l’atribució d’encanteris de malalta vers les persones. També es vinculen els ratpenats amb les rates. D’acord amb la tradició popular, les rates al fer-se velles es converteixen en ratpenats. Segons un conte popular l’origen dels ratpenats explica que un ratolí va pujar a un campanar on hi havia una oreneta covant el niu. L’au acabava de perdre la seva parella, es trobava molt sola i va demanar al ratolí que l’ajudés. El ratolí va acceptar i la va ajudar a covar els ous mentre ella anava a buscar insectes. Quan els ous van estar incubats van aparèixer ratpenats en comptes d’orenetes. La mare oreneta es va morir de vergonya i els ratpenats es van veure obligats a amagar-se de dia i viure a les coves perquè ningú els veiés i per guardar el secret de l’oreneta i el ratolí.

La simbologia dels ratpenats en els escuts, senyeres i altres elements representatius emprats per Jaume I “el Conqueridor” es força abundant i sol estar vinculat a la seva conquesta de la ciutat de València i amb menor mesura de les Illes. El llegendari del ratpenat es abundant. Si be alguns defensen que podria ser una derivació de la Llegenda del drac de Sant Jordi, el cas es que tots els indicis apunten cap a la conquesta valenciana.

Una de les llegendes explica que Jaume I va veure un ratpenat abans d’una batalla , li va portar sort i va assolir una gran triomf sobre l’exèrcit dels àrabs. Des d’aleshores va apadrinar l’animaló i el va adoptar com a símbol de la seva corona. Una derivació de la mateixa llegenda diu que un ratpenat va entrar a la tenda del rei Jaume el 9 d’octubre de 1238 data en que es va conquerir la ciutat de València i per homenatjar a aquest mamífer el va utilitzar de forma simbòlica als seus escuts.

A Mallorca es diu que Jaume I va adoptar el ratpenat com a símbol propi per demostrar que no creia en supersticions. Es diu que va salvar la vida d’un petit quiròpter que hi havia a la cripta d’una mesquita a Ciutat de Mallorca, que després d’haver pertangut als àrabs s’havia consagrat (actual Església de Sant Miquel). Mentre que el poble volia matar l’animal el rei el va voler salvar.

Les llegendes son variades i aporten la riquesa de l’imaginari popular envers les seves tradicions i la seva història. Amb el temps, aquests petits mamífers s’han incorporat als escuts de les ciutats de València, Mallorca o Barcelona. Si a l’escut barceloní ha desaparegut fa pocs anys de la seva simbologia, la presència de ratpenats a la ciutat comtal es abundant: Mercat de la Boqueria, Sant Antoni, Torre de Tibidabo, Saló de Cent tenen els ratpenats com emblema o símbol decoratiu. Entitats esportives de tota mena també tenen el quiròpter com a element identitari: FC Barcelona, València CF, RCE Mallorca …. La premsa també ha incorporat la seva imatge en algunes capçaleres com: Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, Diario de Barcelona.

Finalment volem destacar el fet que a València hi hagi una entitat nomenada com “Lo Rat Penat”  una institució que es defineix com a “societat d’amadors de les glòries valencianes” , que amb un caràcter ideològic es va fundar el 1875. Va evolucionar des de posicions renaixentistes inicials, des de punts de vista reivindicatius catalanistes durant el Franquismes fins el blaverisme actual.

Consulteu el llibre, hi trobareu molta i mes informació incloent els topònims utilitzats per identificar als ratpenats a les terres catalanes, creences existents a altres països, vampirs i homes ratpenats, els ratpenats en la literatura, art, ciència …

Ratpenats. Ciència i mite / Serra Cobo, Jordi (Coordinador) / López Roig, Marc / Bayer i Gonzalez, Xavier / Amengual Pieras, Blanca / Guasch Gonzàlez, Cisco.- Publicacions i Edicions UB, 2009.- 266 p. ISBN:   8447533441 (info crítica, i visualització a google books)

El podreu trobar també a moltes biblioteques universitàries catalanes. Mes bibliografia sobre ratpentats a aquestes biblioteques.

3 comentaris

  • el tressor de montsegur:
    el castell del cap de drac“MONSEGUR´´.
    la legenda del rei artur pendragon es occitana,Antelles cap d’al dragon“de hai podrie vindre corona d’al dragon(aragon)´´tinguesse un yelm ansestral dels primer monarques europeus preseltes.
    aquest fora trasladat am la caiguda de monsegur ha montserrat,passace aixi ha formar part del escut darmes d’aquestes terres“en el fons molt paganes´´,am el tems diuen que asta himmler el busca en montserrat,pues es tractara d’una rreliquia mol antiga am poders mistics.

  • en les ordens draconianes cempre apareix el rat-panat,per eixenpel am la orde des draccult de draculae.
    aquestos reix defenguerent el cristianisme per orden papal,pues cempre fouren acussats de ceguir les tradixions paganes de l`antiga europa.“com una mena d’evitar Çuspites´´.

  • EL RAT-PANAT:
    el rat-panat es el drac,en tems del cristianisme primer el drac “simbol del paganisme´´es combertera pel papa am un diable,i aixi el rat-panat es combertera am un drac codificat per als segidors de les rrelitxons ancestrals.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s