Els cavalls vistos des de el punt de vista de la Bíblia i textos derivats

Els autors d’aquest treball van estar estar guardonats amb el “Premio a la mejor comunicación presentada en el XIV Congreso Nacional, V Iberoamericano y I Jornadas Galegas de Historia de la Veterinaria. Lugo-Santiago, 10-12 octubre de 2008“. Com a premi complementari s’ha publicat la seva comunicacio en tres parts a la revista “Informacion Veterinaria” del 2009

Es parteix de la base dels textos la Biblia de Sant Isidor (Visigòtica), el Beat de Girona i el de Ferran I, (segles X, primer i segón i XI el tercer) on s’hi troben sovint moltes cites bíbliques sobre animals i en conseqüència una font d’estudi fonamental pels estudis veterinaris ja que s’analitzen els trets morfològics (forma de los cascos, color) i funcionals (velocidad, fortaleza) d’acord amb la perspectiva del moment, aixi com el seu interes com a força agraria, de transport, guerra i simbologia adquirida dels diferents animals. Malgrat que l’objecte del treball son els cavalls també hi trobarem ases, mules i remugants.

La història de les societats que van viure amb la Biblia també s’explica amb la progressiva implantació dels cavalls. Els pobles veïns del poble de Yahveh eren molt mes avançats, especialment els “Hicses” en bona mesura per l’ús dels èquids tant en la guerra com en altres tasques domèstiques. No serà fins l’època dels “Jutges” (1200-1050 aC) que es van començar a utilitzar per aquelles finalitats i amb el periode del “Reis” (1050-931 aC) en que es va generalitzar el seu us canviant la Història d’Israel de forma radical.

En la segona part del treball es comença per referir-se a les diferents accepcions del terme cavall en l’antiguetat, les quals venen sovint donades pels usos que es donen a l’animal per part de l’home tant en hebreu com grec. Els jueus utilitzen sûs i pârâsh (cavall en sentit literal), abbîr (cavall fort, valent i a vegades semental), rekesh (cavall veloç i gran), rammâk (cavall lleuger), mentre que en grec el terme utilitzat es hippos com a cavall en general

El cavall va ser introduït en l’àrea del Creixent Fèrtil (zona que agrupa l’est de la Mediterrània, Egipte i Messopotàmia)  sobre el 1700 aC, introduint-se en Egipte a partir del domini dels Hicses. Les primeres referències als cavalls en la regió es troben al Gènesi quan es parla  de l’època de Josep, fill de Jacob.

Gen 47:17 >’ (Jacob en Egipto, José y sus hermanos) “como trajesen (sus ganados) (José) les dio alimentos a cambio de caballos y ovejas y bueyes y asnos. En aquel año les proveyó de trigo a cambio de todos sus ganados”.

Desde l’época de Josep (s. XVII a.C.) fins a Moisés (s. XIII a.C.), no existeixen moltes dades sobre la vida quotidiana a Israel. El que si que es cert es que els Hicses van governar Egipte del 1730 fins el 1550 aC, període en que Jacob entra en escena. Sovint se’l descriu amb un carro tirat de cavalls com a símbol del poder adquirit. Així mateix, el Faraó va perseguir als jueus amb carros tirats de cavalls cap el 1450 aC, en l’Epoca de l’Imperi Nou, quan Tebas era encara la capital de l’Imperi faraònic. Els egipcis, filisteus, cananeus o siris ja utilitzaven els cavalls amb fins bèlics mentre que els jueus encara tenen un nivell de lluita basada en el cos a cos.

Durant el període dels Jutges el poble jueu experimenta una fase de sedentarització on les pràctiques agrícoles dels seus veins cananeus son preses com a prioritat i no les dels seus combatents egipcis i filisteus que amb cossos de guerra formats per cavalls, al sud de Palestina, eren vistos com un perill que calia combatre.

Ja mes endavant, a finals del segle XI aC es consolidaria una monarquia a Israel amb el rei David (1010-970 aC) amb un exèrcit format per cossos de cavalleria que el va permetre conquerir ciutats cananees i sotmetre als pobles veins (amonites, moabites, edomites, arameus i, especialment, els filisteus). Es comprova així mateix l’ús d’una pràctica cruel “desjarretat” (seccionar els tendons de les extremitats posteriors dels cavalls que conquerits i no utilitzats).

Amb Salomó (970-931 aC) s’inicia la tercera part del treball. Un rei amb que Israel van cultivar les relacions comercials internacionals i es van acumular moltes riqueses, entre les quals cal contemplar les dotacions d’èquids que van acabar integrant les quadres d’Israel. Mentre que David va introduir per primer cop el cavall al poble israelita, Salomó fou el que els va implementar per primer cop com us bèl.lic amb carruatges importats de Coa i Egipte. Mostra d’aquest dinamisme son les restes arqueològiques de la ciutat de Meguido amb quatre-cents animals i dos-cents carruatges.

Re 10:28 > “y traían caballos a Salomón de Egipto y de Coa, y comerciantes del rey los tomaban de Coa a un precio determinado.

Cap el 920 aC ,Israel ,amb un conflicte entre les diferents tribus, queda dividit en dos regnes, amb les tribus del sud que s’independitzarien i les del nord amb Jersualem com a capital serien independents fins el 720 aC en que serien conquistades pels assiris. Entre assiris i babilonis el poble jueu va ser sotmès a captiveri des del 720 fins el 333 aC, que van ser derrotats per Alexandre Magne o “El Gran”.

Val a dir que els aparells vinculats als cavalls com els estreps i ferradures eren desconeguts antigament. Els cavalls de peüngla petita eren els mes valorats per la seva resistència en batalla així com els de gran volum que produïa efectes intimidatoris en la lluita contra l’enemic.

La simbologia del cavall també es un tema recorrent en les fonts bíbliques es la simbologia dels equins traslladada en els colors amb que es descriuen i el número en que són agrupats. Per un costat tenim el “cavall blanc” que pot tenir diverses accepcions positives (Deu) o negatives (Mort) principalment, si be també podem trobar el “cavall vermell” (Guerra o Sang), “cavall negre” (Fam) i “cavall verd o groc” (Malaltia i/ó Mort).  Pel que fa als números, el quatre es molt utilitat, be perquè identifica els quatre punts cardinals o perquè vol relacionar-los amb les races humanes.

Podeu consutlar els articles originals:
José Manuel Martínez Pérez . Dr. Santiago Domínguez Sánchez .
Dr. Francisco A. Rojo Vázquez . Dr. José Manuel Martínez Rodríguez .
Los caballos a través de la Biblia de San Isidoro y de los Beatos de Gerona y de Fernando I. (I)

Los caballos a través de la Biblia de San Isidoro y de los Beatos de Gerona y de Fernando I. (II)

Los caballos a través de la Biblia de San Isidoro y de los Beatos de Gerona y de Fernando I. (III)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s