El Muntanya dels Pirineus, una raça amb molta història … (II)

Fa unes setmanes us donavem la primera part sobre la remota i tortuosa història dels Muntanyes. Avui continuem amb el tram final.

La Recuperació de la raça al segle XX

A partir de la descripció del Muntanya dels Pirineus es va crear la “Reunió dels Amateurs de Chiens Pyrénéens” (1923) que va substituir a l’antic “Pastor Club“. Una de les primeres accions de la RACP va ser la de reeditar un nou estàndard oficial i afiliar-se a la Société Centrale Canine. A la I i II GM se’l va usar com animal de càrrega i d’enllaç. A partir d’aquest últim conflicte armat, a poc a poc, es va reprendre la seva cria els cadells de la qual anirien bàsicament destinats a famílies que quedaven captivades per la seva extraordinària bellesa i el seu caràcter noble i afable alhora que excel·lent guardià.

A partir de la dècada dels 70 amb els moviments ambientalistes que van donar una especial incidència a l’estudi i protecció dels animals relacionats amb el medi podem dir que es creen dues escoles o potser millor dit dues formes d’enfocar la recuperació de la cria i millora dels gossos de protecció, també coneguts com “Livestock Guarding Dogs” (LGD).

Línia Nordamericana

Per un costat els USA van promoure un canvi en la lluita sobre el control de predadors a iniciativa de les explotacions ramaderes ovines i les entitats conservacionistes. El 1976 a Winrock International Livestock Research and Training Center (Arkansas)  es va focalitzar el problema de la pèrdua de xais per part de coiots i els importats danys econòmics que aquest fet suposava pels ramaders. El Govern Federal i les entitats conservacionistes van buscar mètodes alternatius que no impliquessin la mort sistemàtica dels depredadors. L’especialista en gossos Raymond Coppinger va fer una primera incursió a Europa i Asia, especialment a la zona de Turquia i els Carpats i també a l’antiga Iugoeslàvia i nord d’Itàlia  on va comprar els millors exemplars de gossos de guarda. Sobre els estuis de LGD a Espanya podem dir que es van estudiar exemplars de Muntanyes del Pirineus però no altres mastins ibèrics. D’aquests estudis en va treure que el Muntanya era de les races mes equilibrades dels LGD existents.

A partir d’aquí el 1978 es va portar a terme un programa al Hampshire College’s Livestock Dog Project (Amherst – Massach.) centrat fonamentalment en avaluar el comportament dels gossos adquirits i la seva descendència com a efectius gossos de protecció així com millorar el percentatge d’eficàcia dels gossos als entorns de treball amb ramats. D’acord amb el llibre del Raymond i Lorna el seu projecte d’introducció de LDG als USA i Canada va durar de 1977-1990 amb un suport especial de tres anys mes per part del USDA. Els resultats d’aquest projecte els trobem el document del USDA “Livestock Guarding Dogs: protecting sheep from predators” on es fa una anàlisi completa de l’abast i introducció de la introducció dels gossos de protecció en territori americà. Coppinger, s’erigeix com un investigador cabdal en l’estudi dels LGD arreu del món, fent incidència amb la seva metodologia de selecció sobre els caràcters innats de les races que oferien una major aptitud de protecció així com la definició dels trets que caracteritzen un bon gos LGD: Absència de d’instint predador (Trustworthy), sol.lícit amb el ramat posat al seu càrrec (Attentive), i reaccionar davant qualsevol incidència que afecti al grup (Protective).

Línia Franco-Europea

A França els gossos de protecció –de forma exclusiva Muntanyes dels Pirineus– van romandre en situació de quasi extinció a finals del XIX i principis del XX degut a la davallada de predadors i   el Novembre de 1978, dins del marc del col·loqui internacional de fauna pirenaica organitzat pel Fons d’Intervenció eco-pastoral (FIEP) a la facultat de Ciències de Pau, el professor J.F. Manauthon advoca per la rehabilitació i reintroducció del gos de Muntanya dels Pirineus com gos protector de ramats. A partir d’aquí es succeïren diferents accions

Entre el 1980-85, René Schmitt (tècnic ITOVIC) va portar, a títol experimental, una quinzena de cadells de Gos de Muntanya dels Pirineus originaris de la Vall d’Ossau (Alts Pirineus) a explotacions ovines en Rhone-Alpes. Volia verificar si aquests gossos, coneguts en el passat por la seva eficàcia protegint els ramats contra els óssos, podrien repel·lir els atacs ocasionats pels seus congèneres: els gossos assilvestrats. I, entre el 85 i el 89 per protegir la ramaderia extensiva amb la introducció del llop als Alps i l’ós als Pirineus.

Aquestes iniciatives culminen el 1989, quan una dotzena de ramaders creen l'”Association pour la Promotion des Animaux de Protection (APAP)”, a Saint-Pierreville (Ardèche) per compatibilitzar la reintroducció de la biodiversitat dels Pirineus -en especial la introducció de l’os- amb la defensa de l’activitat ramadera mitjançant els Muntanyes dels Pirineus. Entre el 92-94 es produeixen les primeres integracions de gossos de protecció als Alps i entre el 94-96 es promou un projecte específicament ramader amb la col.laboració de Joel Pitt (APAP) i Pascal Wick de l’Association Artus. L'”Institut de l’Elevage” concedeix un finançament públic per promoure les actuacions de l'”Association pour la Promotion des Animaux de Protection“. La col·laboració entre l'”Institut de l’Elevage” i l’Association” es materialitza en el programa nacional “Chiens de protección de troupeaux”. Malgrat els esforos portats a terme es suspen el finançament per part de “Institut de l’Elevage“, deixant a a l’APAP com única responsable per continuar amb les accions iniciades dins del programa nacional “Chiens de Protection …” .

Per part dels criadors de la “Borda d’Urtx” es crea la “Plataforma per a la divulgació del Gos de Muntanya dels Pirineus” relacionada amb  l'”Association Artus” de França i amb ramaders de les comarques pirinenques catalanes de la Cerdanya, el Capcir, el Vallespir i el Conflent per estudiar la reintroducció en els Pirineus catalans del Gos de Muntanya dels Pirineus.

El Programa Life de la UEConservation des grands carnivores en Europe” promou un projecte a tres anys  1997-1999 que compren diverses accions als Pirineus Centrals i Marítims, juntament amb el Ministeri de Medi Ambient francès i l’Association Artús pe la introducció de gossos de protecció. I un any mes tard la Generalitat de Catalunya finança parcialment un projecte de camp conjuntament amb “La Borda d’Urtx” per observar i ratificar la funcionalitat del Gos de Muntanya del Pirineus en els ramats ovins catalans sota administració francesa. Aquest programa s’havia centrat fonamentalment en el Llop. Però cal tenir present que el 1993 França i Espanya ja havien signat el Programa Life per conservació i restauració de la fauna pirinenca en que l’os es el protagonista. A partir del 1996 tres ossos eslovens arriben als Pirineus centrals i l’Association Artus agafa el control tècnic de l’operatiu pels gossos de muntanya a la part francesa.

El 1999 El Club Español del Montaña de los Pirineos conjuntament amb la Borda d’Urtx son nomenats cogestors del programa Life per la introducció de la raça Muntanya i es fan les primeres entregues de cadells de Muntanya als ramaders. Entre el 2000-2001, el Club és delegat i subvencionat per la Generalitat de Catalunya per gestionar el nou programa: “Perros de Protección de Rebaños” (PPR).

El 2004 es crea aquest Institut Pirinenc del Gos  Muntanya dels Pirineus per materialitzar investigacions, estudis i projectes de foment i divulgació, l’eix del qual sigui el Gos de Muntanya dels Pirineus. Es compta amb veritables especialistes en les dues vessants de la serralada Pirinenca en les diferents disciplines acadèmiques que seran tractades: antropologia, història, morfologia, etologia, genètica, reproducció…. L’Institut també assessorarà als ramaders i els hi lliurarà els gossos necessaris perquè els seus ramats quedin degudament protegits, contant per això, amb tècnics especialistes en la selecció, assessorament i posta a punt d’aquests gossos en els ramats dels ramaders que ho sol·licitin.

Es porta a terme un projecte conjunt entre aquest Institut, l’Ajuntament de Puigcerdà i el Club del Gos d’Atura Català per la celebració anual d’unes jornades de pastoralisme, anomenades “FIRA DEL PASTOR” amb l’objectiu és el de potenciar el coneixement del gran públic dels gossos d’atura i gossos de ramat i de protecció. Tot això, acompanyat de conferències, col·loquis i mostres de les activitats i oficis que envolten aquesta activitat ancestral.

També el 2004 comença el Programa Life-Coex que sorgeix amb la finalitat de millorar la convivència entre els grans predadors i les activitats humanes. Amb una durada de quatre anys abarca 5 països d’Europa Meridional (Portugal, Espanya, França, Itàlia i Croàcia) i unes 17 organitzacions. El seu objectiu es promoure condicions jurídiques i socioeconòmiques necessàries per al conservació dels grans mamífers i reduir els conflictes amb els ramaders. El 2005 surt el num. 9 del “Carnivore Damage Prevention News” en que es recullen les diferents experiències en la introducció de LGD en diferents països. Una contribució de Meri Icardo, titulada “Briefing on the Re-Introduction of LGD’s in Catalonia (Spain)” p.34-35 aporta les experiències en la introducció dels Muntanya a casa nostra a partir de la introducció dels ossos al Pirineu el 1996.

Com a conclusió, direm que es distingeixen els usos dels gossos de protecció (Livestock Guarding Dogs) dels de conducció de ramats (Herding Dogs). Els trets diferencials que distingeixen els primers dels segons son un cos mes voluminós, caràcter mes calmat i una actuació independent per actuar sense la intervenció del pastor. Tanmateix en els primers (LGD) no cal que l’home estigui present durant les seves funcions ramaderes mentre que en el segon cas si (HD). D’acord amb fonts consultades i ben informades sobre el tema podríem dir que hi haurien dues teories: (a) la mes antiga, que se segueix en territori ibèric, es que hi ha un cert caràcter innat en el comportament LGD, que l’home pot accentuar i aplicar, si es treballa amb una bona base canina: ancestres LGD, gossos de corral, etc. Importa el treball i no la morfologia de la raça; (b)  mes moderna, es basa en que el comportament LGD es exclusivament aprés i depèn de l’home el seu èxit i implantació. Una síntesi d’ambdues seria potser el plantejament mes reeixit.

Vodpod videos no longer available.

posted with vodpod (Reportatge sobre els Muntanyes dels Pirienus al progrma “Espai Terra”  de TV3 11/06/2009)


Bibliografia -Estat de la questió:

Livestock guarding dogs: their current use world wide / by Robin Rigg (2001).- IUCN/SSC Canid Specialist Group Occasional Paper No 1

Bibliografia sobre gestió LGD als USA:

– NEW USES OF LIVESTOCK GUARDING DOGS TO REDUCE AGRICULTURE/WILDLIFE CONFLICTS /  R. Coppinger, J. Lorenz, Lorna Coppinger.- Eastern Wildlife Damage Control Conferences – Third Eastern Wildlife Damage Control Conference, 1987

– Livestock Guarding Dogs: protecting sheep form predators / Jeffrey S. Green, Roger A. Woodruff.- USDA Animal Plant and Health Inspection Service.-Agricultural Information Bulletin n. 588 – Issued March 1990 Revised July 1999

Bibliografia sobre gestió LGD a Europa

– Le chien de protection sur troupeau ovin /  Pascal WICK (Association Artus)

2 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s