Girafa vs Camelopardalis, uns desconeguts al bestiari medieval

Thierry Buquet es un estudiós de la història de la zoologia,  s’ha especialitzat en un animal prou singular entre les diferents espècies que viuen el planeta, principalment pel signficat cultural que ha tingut al llarg de la història de la humanitat. Es la girafa. Alguna història de la girafa en l’antguitat ja l’hem vista anteriorment al llibre de Belozerskaya, “La girafa dels Medici”. La interpretació que s’ha fet d’aquest cuadrúped en el llibre sagrat de la Bíblia dóna per molt i d’aquesta forma ha escrit diversos articles sobre aquesta interrelació. El darrer, aparegut a la revista Antrhopozoologica -de lectura obligada pels que sou amants dels animals i la història i que tenim a la vostra disposició si la voleu consultar– es prou revelador i dona dades molt significatives al respecte.

La Bíblia, en la seva versió llatina, va contribuir a cridar l’atenció d’Occident sobre l’existència del camelopardalis (pantera camell o lleopard camell),terme a que es referia a la girafa en grec i llatí a l’Antiguitat, i quin s’havia utilitzat per traduir un zoònim hebreu incorrectament identificat com a Zemer.

Mentre la girafa va romandre desconeguda a Europa durant  molt temps –ja que només una notícia de  Plini havia transmès un cert coneixement a l’Edat Mitjana sobre l’existència d’aquest animal en una descripció bastant plena de llacunes que ometia dades tan rellevants com l’alçada, la mida del seu coll i que impedia reconèixer una girafa real. Especialment quan alguns exemplars d’aquest animal van ser portats des d’Egipte com a present pel rei Alfons X “El Savi” o a l’emperador Frederic II al segle XIII. Mentre en aquella època el nom modern per la girafa es forma sobre el zarâfa àrab, cap text literari o zoològic; cap traducció, cap exegesi va aconseguir connectar aquest nou animal, amb el nom vernacle conegut antigament com a camelopardalis. La girafa i el “lleopard camell” semblaven ser llavors en animals completament diferents. Les traduccions en llengües vernacles de la Bíblia llatina per interpretar correctament aquest terme, com un animal obscur, dubtós, sembla que sigui només una realitat filològica.

Quan les girafes fan el seu retorn al final de segle de XVth a Itàlia, uns quants humanistes llavors reconeixen en el giraffa el “kamelopardalis” recentment traduït i publicat de textos grecs. Els erudits del moment van fer possible l’estudi  i l’observació d’un animal real. La girafa “genuïna” llavors fa el seu retorn en l’exegesi bíblica dels segles XVI i XVII i hom es qüestiona la traducció del zemer hebreu i estimulen les investigacions científiques del moment que fan alhora erudits com Conrad Gessner, Ulisse Aldrovandi i Samuel Bochart, tot transformant un animal exòtic excepcional  en un animal filològic per excel.lència.

Podeu consultar aquest article en línia:

La girafe, belle inconnue des bibles médiévales: Camelopardalis : un animal philologique / Thierry BUQUET- Anthropozoologica, 43/2, 2008, p. 47-68. (article distribuit el 2009)

Prèviament ja havia escrit sobre el tema a:

Pourquoi la Bible des Septante a-t-elle traduit le zemer du Deutéronome en kamelopardalis ?: Réflexions sur le statut symbolique et alimentaire de la girafe / Thierry BUQUET.- Anthropozoologica, 41/1, 2006, p. 7-25

4 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s