Historia de la cunicultura recent a Espanya

Toni Roca, “conejólogo” segons ell mateix es denomina a la seva web, amb un article recent a “Cunicultura” ha elaborat un interessant article en motiu del 200 números de la revista sobre la història recent de la cria de conills a la Peninsula Ibèrica i, en concret, de la seva propera industrialització.

L’autor comença per invocar tot el que s’ha fet a partir de la segona dècada del XX en matèria cunícola on l’experiència francesa s’ha tingut molt en compte i, potser, s’ha copiat de forma indiscriminada, sense tenir en compte les necessitats específiques i la realitat del moment. Els nous sistemes d’allotjament, amb noves gàbies i accessoris, sistemes novedosos de maneig, l’aparició de les línies híbrides sense un seguiment de millora i diversitat genètica, les noves fòrmules de pinso amb poca incidència de les necessitats nutricionals i sanitàries, han condicionat, entre altres l’evolució de la història de la cunicultura industrial en territori espanyol.

Entre finals dels 60 i principis dels 70 del passat segle XX … la cunicultura a Espanya viu una situació de productivitat eminentment familiar i rural, amb una producció basada pràcticament en l’autoconsum, amb instal.lacions limitades i una alimentació molt deficient basada en una barreja de farratge verd i restes d’aliments casolans. La situació sanitària i la productivitat generen un panorama força alarmant … Davant aquesta situació alguns fabricants de pinso veuen una escletxa de negoci en la manca d’organtizació de les explotacions del sector i comencen a oferir pinso per conills acompanyat de normativa sobre maneig i assessorament tècnic especialitzat. Així comença la industrialització del sector cunícola espanyol. Les instal.lacions es milloren considerablement amb gàbies metàl.liques amb recipients per pinso i abeuradors, caixes de fusta pels parts i galvanitzat en la base de la gàbia que la fa mes aïllant i neta. Les produccions es basaven en pinsos compostos amb concentrats i aigua a dojo, amb una sanitat eminentment preventiva, amb petites naus a l’aire lliure resguardat,  amb animals reproductors de raça amb creuaments. La producció de les conilleres es basava en les normes que l’avicultura havia provat feia ja dues dècades.

El gran creixement de la cunicultura espanyola es produeix entre la dècada dels 70 i els 80 en que es passa de produir 25.000 tones de carn de conill a 100.000 tones en una mica menys de deu anys. Es la dècada de la cunicultura industrial i en la que el maneig rural passar a tenir un paper secundari.

Aquesta embranzida cunícola te molt a veure amb els primers especialistes que van constituir l’Asociación Española de Cunicultura (ASESCU): el nostre Jaume Camps, Toni Roca, Rafael Valls, JA. Castelló i Enrique Garcia, amb la col.laboració del Col.legi de Veterinaris de Barcelona i el suport de l’Escola Oficial d’Avicultura d’Arenys de Mar.

La visita que van fer el 1976 a Dijon per conèixer l’Association National de Cuniculture va fer promoure i defensar els interessos del sector amb aquella nova associació en la que membres com Vicente Garcia Lluch, Oriol Rovellat, Pere Costa Batllori, Felix Mesters Duran, Francesc Lleonart Roca (d’especial significació per l’ACHV), i Jose Manuel Cid Díaz, van impulsar i promoure l’evolució i desenvolupament del sector.

El 1970 l’Escola d’Avicultura ja havia endagat els primers “Cursos de Cunicultura”. El 1975  J.A. Castelló proposa la creació de la revista de “Cunicultura”amb F.Lleonart com a coordinador i Jaume Camps (Purina), P. Costa(Diana), F. Mestres (El Sol), O. Rovellat (CIA), Toni Roca (Hens) y R. Valls (INIA) com a consell de redacció, gairebé tots treballant a les empreses de pinsos -principals dinamitzadors del sector a Espanya i Catalunya.

El día 18 de maig de 1976, assisteixen al Saló d’Actes del Col.legi de Veterinaris de Barcelona unes 30 persones per promoure la fundació de la branca espanyola de la World Rabitt Association WRSA i es nomena un comitè gestor constituït per: Jaume Camps, Toni Roca, Emilio Ayala, Rafael Valls, Juan Ruiz i Enrique García. El día 12 de novembre de 1976, es celebrà l’Assemblea constituent de la Asociación Española de Cunicultura ASESCU— com a branca de la WRSA.

Amb la dècada dels 80 s’impulsen les naus prefabricades –tipus tunel-  que s’implanten amb un ambient controlat que deriva amb unes instal.lacions mixtes amb ambient natural i amb pressió. Es reduixen els marges econòmics i les empreses busquen alternatives mes econòmiques com pot ser el destinar les naus nomes per les maternitats i la producció i engreix deixar-lo en ambients oberts. Es llença el model de granja “Open Air” que serà implantat sense tenir en compte les diferents condicions ambientals. Seguidament es construeixen les naus prefabricades mes lleugeres amb ventilació natural.

Pel que fa al maneig, s’han succeït diferents etapes que es sintetizen en: incorporació de la gàbia  femella amb nidal (JH), femella productora, ma d’obra (UTH),i la fertilització assistida (IA). Els híbrids inicialment vinguts de França (INRA) van incrementar la productivitat de les granges fins que l’IRTA i la UPV van desenvolupar les seves pròpies línies de millora genètica. L’alimentació ha passat de distingir entre maternitat i engreix per evolucionar cap a una alimentació adreçada a reproductores amb o sense llorigons (conillets), per engreix, i aliments medicats i pinsos blancs pels anomenats “finalitzadors”.

A nivell de sanitat, la mixomatosi ja estava present en la dècada dels 70 i tot i els plans de vacunació se segueixen produint episodis d’aquesta malaltia gairebé endèmica. Durant els 80 va aparèixer el VHD (RHDV) o malaltia vírica hemorràgica, que amb la profilaxi i campanyes preventives sembla estar actualment sota control. Una dècada després –els 90- va estar copada per la enteropatia o enteritis mucoide epizoòtica del conill (EEC, EEL, ERE) amb grans índexs de mortalitat que també s’ha anat controlant mitjançant mesures profilàctiques i medicació controlada.

Avui en dia les naus tenen un ambient controlat per depressió i alimentació automàtica, si be es segueixen construint granges en ambients exteriors i sense automatismes. Instal.lacions i alimentació son les claus del sector cunícola que redunden en el confort i sanitat de l’animal amb bons sistemes de maneig i recollida i utilització de dejeccions.

Podeu consultar l’article a text complet a:

Historia de la cunicultura industrial en España / Toni Roca.- Cunicultura.- vol. 34, Nº. 200 (2009) , pags. 9-15

6 comentaris

  • Benvolgut Toni. Estarem molt satisfet que ens facis difusió a través d’Agropres. Una abraçada
    Vicenç

  • Temps al temps. Gracies per l’amistat Jaume i pel bon camí que amb tants d’altres companys varem fer plegats des de “Camps” diferents.
    De les nostres experiències, ben segur, en podríem fer un llibre.
    Aprofito l’avinentesa per publicar a la web d’Agroprés (Associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya) http://www.agropres.org el resum que heu fet del meu article i us convido a participar en aquesta Associació de la que en soc secretari.
    Una abraçada.

  • Gràcies Toni pel bon escrit, encara que divulgador com la revisya mereix, ja que la història comporta sempre un munt de dificultats i matiços, i han passat tantes novetats que resultaria excessiu en espai. Ets humil al no fer constar la teva gran aportació com secretari que fores de la primera etapa de ASESCU, segurament la més important pel repte que representa obrir camí. El any 1976 fou el punt de inflexió. La creació, primer, de la World Rabbit Science Association (WRSA), que instà a la de la Associación Española de Cunicultura (ASESCU)(vam ser el primer país…), i la sortida al sector de dues revistes com el Butlletí de ASESCU, i la denominada CUNICULTURA, des de òn escrius, junt amb els nombrosos cursos, varen ser la clau de la actual situació, que ha col.locat a Espanya dintre dels tres païssos capdavanters mundials. Han passat ja els 33 anys, i sembla ahir…..

    • Benvolgut Jaume
      He intentat contactar amb en Toni Roca pero no m ha estat possible perque te un problema amb la seva web. Espero fer ho aviat.
      Salutacions
      Vicenc

  • I just wanted to say thank you so much for linking to my blog. Your blog is excellent and full of good research. Happy New Year!

    • Thank you for your words. I ll try to work in order to expand animal history knowledge not only in Catalunya and Spain, if possible around the world. Happy New Year for you as well.
      Vincent

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s