Els Jardins a l’Antic Egipte, quelcom mes que uns espais verds al desert

En el post anterior hem dit que els actuals zoològics son hereus de les col.leccions privades començades per la noblesa renaixentista i la burgesia que la va reemplaçar. Be, això es cert però no del tot. Des d’èpoques molt llunyanes l’home ha volgut dominar la natura per dominar el seu entorn, i extreure’n els seus productes per facilitar el creixement com a ésser viu dominant. D’aquest procés va esdevenir el naixement de l’agricultura i, tanmateix, la “domesticació” de la vida salvatge del regne vegetal i animal.

D’aquesta manera sorgeixen els jardins, aprofitant-se de les condicions excepcionals de les primeres civilitzacions orientals com Babilonia o Egipte amb rius generosos que propicien la creació d’aquests vergers.

Un llibre editat pel Museu Egipci de Barcelona titulat “Jardines y Dioses Egipcios” del que es autor Xavier de Lara i Barloque ens endinsa en el món d’aquests espais creats per la civilització del Nil. Els egipcis, conscients de la importància del seu riu, que era i es el gran benefactor i proveïdor de l’abundància per aquell poble, el van divinitzar i per això el Faraó es va encarregar d’assegurar que hi hauria una gran xarxa de dics i canals que asseguressin el benestar de la seva població. Aquests instruments hidrogràfics van permetre que creixés una important civilització agrària que proporcionava cultius, aliments vegetals i animals i també medicines. I per altra banda, hi tenia cabuda el jardí on es mantenien tot tipus d’espècies vegetals i animals.

Un dels trets característics dels jardins egipcis es la seva espiritualitat: vinculació amb les deïtats i el món religiós. Els seus jardins estaven presents tant en el món dels vius: en les cases de la població corrent, la benestant; com en el sobrenatural: temples i palaus del farons i espais dedicats als déus i morts. La paraula jardí be del terme ‘jart’ que vol dir hort en franc i ‘gard’ que significa tancat. El sentit de propietat i delimitació esta doncs present en la concepció dels jardins.

Els animals han estat objecte d’admiració per part de totes les cultures primitives al venerar la seva força i aptituds com un vincle entre l’espai terrenal i diví. Per això tenir un animal a prop podia ser objecte de guanys per tots aquells que els cuidaven. I, amb la seva ingesta, es podien obtenir els poders que se’ls pressuposaven. A Egipte, els testimonis gràfics de les pintures murals ens mostren una gran varietat d’espècies: els bous característics de llargues banyes, cabres, els gossos llebrers, hienes, ases, mules, dromedaris, cavalls. I d’entre els animals salvatges els òrix, búfals, gaseles, antílops, babuins. Molts d’aquests animals, especialment els salvatges, se’ls va vincular a deïtats de signe negatiu com Seth . Entre ells, el gat mesquer, el llop, guineu, xacal, hiena, lleopard, lleó, i dins l’aigua el cocodril o l’hipopòtam. La seva persecució va fer que es refugiéssin en les zones de l’Egipte Interior.

Dos grups d’animals son alhora molt tractats en els relleus i els testimonis documentals com son les aus i peixos. Les primeres les trobem des dels marges de les capçaleres del riu al Sudan fins l’àrea del Delta. Tota mena d’aus terrestres i aquàtiques, de presa, diurnes i nocturnes son representades. Les anàtides especialment. N’hi ha una per sobre de totes que te una significació especial: Garça Reial (també conegut com Bernat pescaire), au sagrada d’Heliòpolis, s’identificava amb el fènix grec i s’associava als deus AtumRa i Osiris. Els peixos variats se’ls vinculava amb alguns rèptils com les tortugues però eren alhora objecte d’alguns prejudicis al considerar-los sovint de carn impura.

Els antics egipcis consideraven homes i animals en unes relacions equilibrades on tots formaven part d’un mon còsmic on els animals eren percebuts com a éssers propers en las seva psicologia, fisiologia i patologia. A diferència de les cultures judeocristianes, els  egipcis es veien a si mateixos com un ésser viu mes, com a criatures de la natura.

Els jardins o zoològics egipcis van tenir una dedicació específica per l’aviram com oques, ànecs, i gallines. També coloms pels quals se’ls va construir gàbies i ambients mes sofisticats. A mesura que es van anar complicant i ampliant aquests espais van poder-se incorporar altres tipus d’animals com mamífers salvatges remugants com antílops, gaseles …

Pel que fa a la domesticació es coneguda l’existència de l’ús d’animals com a objectes de cacera: gossos, gossos hienes (pre XII dinastia), gats salvatges –per caçar anàtides- (pre XIV dinastia), lleopards, lleons … (fins la XIX dinastia) van ser utilitzats pels faraons i alts dignataris com a instruments de caça. Es conegut fins i tot l’afició de molts farons a caçar amb els propis lleons. Per exemple Ramses II exercia la seva afició amb el lleó conegut com Antam-Nejt –retrat al temple d’Abu Simbel– i al temple de Luxor una mateixa escena de part de Ramses III. En l`època Ptolemaica, al temple de Kom Ombo, trobem en un baix-relleu un rei amb un lleó domesticat tot fent cacera. Entre les representacions artístiques mes famoses dels jardins egipcis destaca la tomba de Nebamón on un gat aixeca un grup d’aus aquàtics, una imatge de gran bellesa plàstica

Els animals domesticats de l’Antic Egipte es dividien en dos grups: animals de tamany gran i de tamany petit: El primer format per vaques i bous i, el segon, per cabres, ovelles, porcs. Com mes gran era l’animal mes respecte se’l professava i arribant-se, com hem dit,  a tenir un vincle especial amb l’amo. Els bòvids eren especialment apreciats i per això es vigilaven amb molta cura les possibles malalties que podien patir. Prova d’això es la documentació trobada al respecte en el conegut papir de Kahun, conservat al British Museum.

Acabarem amb el testimoni de la reina Hatshepsut, que en el temple de Deir el-Bahari consta com va fer diferents expedicions a la cerca d’animals i altres bens naturals. Alguns historiadors exposen que va arribar a organitzar un “primer zoològic” amb mones, girafes, lleopards i diverses aus exòtiques. Un fet que no es exclusiu d’aquesta reina ja que en passatges del Temple d’Amón, a Karnak, Tutmosis III va representar en la sala coneguda com a “Jardí Botànic” mes de 200 plantes, 30 aus, 13 mamífers i un insecte, portats en la seva campanya contra el “Alt Retenu” (Siria). Volta al mon i torna el born … Heus ací com no podeu documentar-vos, sense massa dispendi econòmic, sobre l’origen dels jardins i zoològics actuals.

El podreu trobar a llibreries de segona ma i a webs com:

Jardines y dioses egipcios / Lara y Barloque, Xavier.- Barcelona : Museu Egipci de Barcelona : TURISMAPA, S.L., 2005.- 272 pag .- ISBN: 978-84-88608-90-1

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s