Les Sales de les Meravelles: el gèrmen dels primers zoos i museus contemporanis

Bon article el que ens ofereix Arturo Valledor des de la revista “Quercus”. Si voleu conèixer una mica de com es van originar les actuals col.leccions dels nostres zoològics contemporanis val la pena que us llegiu “Salas de maravillas: los primeros museos” on coneixereu com l’afany per copsar les novetats que oferia el nou mon, tant a Amèrica com Asia, va portar als potentats europeus del Renaixement a recopilar i acumular tota mena d’objectes i també animals pel promoure el seu estudi i, com no, a afavorir l’admiració i reconeixement de tothom que visitava aquestes sales o gabinets científics. Com diu l’autor, citant les Inscriptiones vel tituli Theatri Amplissimi de Samuel Quiccheberg (metge i conservador de la col.leccio de Albert V de Baviera): “Estos museos privados de coleccionismo señorial pretendian ser miradores del mundo, intentos de resumirlo o reproducirlo en una habitación en la que cada una de sus piezas era una clave para conocerlo mejor, a la vez que para experimental la contemplación maravillada de lo ignoto y misterioso. En definitiva, el universo o macrocosmos reflejado en una colección como microcosmos”

Des de que es va afavorir la Ruta a les Indies per millorar el comerç de les espècies, l’autèntica ruta que havia albirat Colom, per part de Vasco de Gama a través del Cap de Bona Esperança, es va promoure tant el comerç com el coneixement dels bens naturals i productes provinents d’Africa, Asia i Amèrica. Això va suposar una autèntic impacte que va impressionar a la societat de principis del XVI i que va continuar sobtant a les societats europees fins i tot a principis del XIX. Aquests nous objectes que venien dels nous continents eren tant sorprenents a ulls europeus que qüestionaven de fet la suposada preeminència de la nostra civilització sobre la resta de la humanitat.

Aquest tipus de col.leccions van créixer principalment a Europa Central, principats alemanys preferentment, i es van conèixer com a Kunstkammern o Wunderkammer, Cabinets of Curiosities, o Sales de les Maravelles. Anaven molt lligades a les preferències dipositades pels seus propietaris. No obstant podem atorgar una certa estructuració dels continguts d’acord amb l’informe que Gabriel Kaltermarck va fer pel princep Christian I de Sajonia el 1587. Aquestes col.leccions havien de tenir quatre grans apartats: Naturalia, Artificialia, Scientifica, i Iconografica. De les diferents seccions ens interessa especialment la primera, dedicada a la conservació d’éssers vius que incorporaven un jardi (hortus botanicus) i un zoològic (vivarium). Les pintures i objectes dissecats d’animals anirien hostatjades a la secció Iconografica. Francis Bacon, a la seva “Gesta Grayarum” dedicada a James I d’Anglaterra, ja exposa les característiques d’aquestes sales en les que destaca entre d’altres “… un jardin maravilloso y amplio en el que crezcan plantas diversas, silvestres y cultivadas, y que en este jardín se hayan construido establos y jaulas para albergar a raras bestias y criar pájaros raros, y con dos lagos, uno de agua dulce y otro salada, en los que naden variedad de peces, y así se tendrá una réplica privada del mundo natural en pequeño…”.

D’acord amb l’autor, aquestes col.leccions tenien tres funcions bàsiques: 1) Font d’estudi de savis i inspiració a artistes que s’acollien al mecenatge dels propietaris; 2) Demostració davant dignataris del poder i esplendor material i intel.lectual del personatge objecte de la recepció; 3) Demostrar les meravelles de la creació i la magnificència de l’ésser suprem (religió).

Les seccions Naturalia van despertar un gran interès en les societats de principis del Renaixement, en part degut a l’abundant literatura dels bestiaris que en l’Edat Mitjana van proliferar amb multitud de criatures imaginàries, el “Llibre de les Merevelles del món” de Marco Polo, i les obres d’André Thevet, Sebastian Munster, i Ambroise Paré. Animals o bèsties que eren concebuts com a membres integrants de l’Univers que calia entendre i conèixer.

Entre les primeres Kunstkammern trobem la de Ferran I d’Habsburg (1553), hereder i germà de Carlos V, i heredatada pel seu fill Maximilià II. Ferran II de Tirol també en va construir una al Castell d’Ambràs (1573). I així altres peronsatges com Pedro Gonzalo (Tenerife), Franz Bacci (Hungria) … Volem destacar la col.leccio rellevant d’Ulisse Aldrovandi, professor d’anatomia de la Univeristat de Bolònia que va recollir una important col.lecció de restes d’animals (11.000) a mes de plantes, origen del Orto Botanico, i pintures. També el renombrat naturalista Konrad Gesner (Basilea) o John Tradescant, jardiner de Carles I d’Anglaterra, van arreplegar una important col.lecció especialitzada en “naturalia”. La col.lecció d’aquest darrer fins i tot tenia nom: “The Ark” i va ser la primera que va poder ser visitada previ pagament de l’entrada amb la curiositat de tenir un Dodo dissecat. Potser les mes conegudes son les de Rodolf II –que ja hem citat en el post de “La Jirafa dels Medici II” de Marina Belozerskaya i les que van sorgir durant el Barroc amb –finals del XVII i principis del XVIII- amb Federic III de Dinamarca (1650) que va adqurir diverses col.leccions privades existents i la del zar Pedro I (1714). Tot seguit, holanda pren el testimoni d’aquest tipus de col.leccionisme en degut al seu puixant comerç internacional. I seran ja la classe burgesa la que vulgui emular als prínceps i reis anteriors: Levinus Vincent, Simon Schijnvoet, Albert Seba, el qual va lograr reunir una important col.lecció de la qual es va publicar un catàleg titulat “Thesaurus” de quatre volums que pesaven nou kg cadascun … Durant la mateixa època els anglesos també s’aficionen a aquest tipus de col.leccionisme i així Hans Sloane i James Petiver de la Royal Society arrepleguen el embrió del que serà el futur British Museum. La col.lecció d’Elias Ashmole donaria origen al Museu d’Història Natural d’Oxford. A la Vienna dels Habsburg, Francisco I va ser també un gran aficionat i va organitzar un vivarium que donaria origen al Museu d’Història Natural i Zoològic de Vienna.

Espanya tampoc es quedava lluny. La col.lecció de Pedro Franco Dávila, comerciant espanyol establert a París, va lograr agrupar una gran col.lecció que mes tard seria venuda al rei Carlos III (1772) donant origen al Real Gabinete de Historia Natural, obert al públic el 1776, origen de l’actual Museo Nacional de Ciencias Naturales.

Veiem doncs com tots els museus, jardins, zoològics actuals tenen origen en la tasca erudita de l’aristocràcia germànica i els seus seguidors del vell continent. Ganes d’aprendre i cultivar-se, una tasca que avui potser tenim una mica oblidada.

Podeu consultar l’article a text complet:

Salas de  maravillas: los primeros museos / Arturo Valledor de Lozoya.- Quercus n. 280 (Junio 2009).- p. 40-51. Ressenya.

Per saber-ne mes:

– Cabinets de curiosités XVI  et XVII siècles

4 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s