Els cavalls de Géricault

No us penseu que el blog s’ha suspés .. No. Després d’unes setmanes de “baixa” per diferents motius personals en que he tingut “oblidat” el blog, santornemi amb les mateixes ganes de sempre.

Théodore Géricault, fa 185 anys que ens va deixar (1824) i en aquest post el recollim gràcies a un article aparegut a “Trofeo Caballo” el passat juliol. Considerat com un dels pintors romàntics per excel.lència i representatiu d’aquest estil juntament amb Delacroix, es presentat com un arquetip de l’artista romàntic. No obstant hi ha una diferència entre ambdós. Mentre que Géricault es un esperit lliure, inconformista,que relata els temes de la vida quotidiana i el drama social, Delacroix no defuig els encàrrecs oficials que li ofereix el poder.Te una vida curta -33 anys- i turmentada per diferents motius familiars i de salut. Per això ha arribat a ser un artista mític entre el selecte grup d’artistes que han viscut al límit i ho han donat tot en els seus pocs anys d’existència.

Situant l’home en el seu context històric hem de dir que els artistes romàntics sorgeixen en un moment de profunds i radicals canvis en Europa: Revolució Francesa, Napoleó, Revolucions Lliberals … Els artistes romàntics viuran un paradigma de turment, desgràcia, i malson que es fruit del temps de canvis radicals que els ha tocat viure. Una de les pintures clau del romanticisme mundial va ser pintada per Géricault. Es tracta de la “El Rai de la Medusa”(1819). El 1816, el vaixell “La Medusa” va ser enviat per les oficines colonials de Napoleó a les costes del Senegal. Una tempesta, la inexperiència del capità del vaixell i la gasiveria de part de la tripulació benestant que es va reservar els rais mes segurs, va fer que part de la tripulació quedés a la deriva durant 13 dies, arribant a produir-se episodis de canibalisme. Géricault va reproduir aquest moment en què els supervivents albiren en l’horitzó el vaixell que ve a salvar-los. Tota una obra que expressa el dramatisme mes sagnant i de denúncia d’un fet que va indignar tota França i alhora va immortalitzar el seu pintor.

Mèrits artístics a part, volem destacar Géricault per una afició que el va encumbrar per damunt de tot: la passió pels cavalls. En efecte, el seu gran primer treball fet amb 21 anys, amb que va guanyar la medalla d’or Saló de Paris de 1812 va ser “Oficial dels hússars a la càrrega”. Una obra de gran força expressiva, amb influències neoclàssiques, i que ja denotava un interès per temes d’actualitat, amb força expressiva entre els quals hi havia els cavalls. Tot seguit es va dedicar a temes d’estudi de cavalls i cavallers on treballà la composició figurativa i la força dramàtica. I també va destinar part dels seu temps a fer composicions amb persones marginals: bojos, pobres …. Géricault estimava la llibertat i per això apreciava alhora un animal tan vinculat a l’esperit lliure com es el cavall. En paraules de Javier Martin, autor de l’article: “La verdadera razón que hace que el caballo surja grandioso, bravo, rebelde y escorzado en su obra ,es su auténtica pasión por él, es su amor por el animal, y lo que este simboliza. Una pasión que estarà presente hasta en su muerte”.

Un altra pintura que vindrà a continuació es el “Cuirasser ferit” (1814) amb uns grans dots d’expressivitat, on el cavall es mostra aterrat mentre que el soldat aparenta una gran calma i assossec volent manifestar que en els moments crítics l’ésser humà es capaç de dominar l’animal.

Géricault, viatjarà a Roma (1816-1817) per fugir de la pressió social que te al seu país. De la seva etapa italiana podem comptar amb obres menys dramàtiques. De temàtica equina podem trobar “Un episodi a la carrera de cavalls” (Museu Thyssen de Madrid) i “Carrera de cavalls salvatges al Corso  Roma” en que es mostra la influència aportada per Miguel Angel. L’obra reflecteix el moment abans de sortir en una carrera amb els equins en tensió a punt de sortir al galop. D’aquesta època també es la pintura “Esclaus tratant de parar la carrera de cavalls”.

Després de tornar a França segueix pintant diferents motius però sense deixar la temàtica equina ja que, com diu Javier Martin, el cavalls representen “la fuerza vital bruta, el símbolo irreflexivo y noble del corazón romántico”. El 1821 pinta un dels seus quadres mes representatius “El Derby de Epsom” (amb que il.lustrem aquest post), una excusa perquè Géricault, després d’uns anys especialment turmentats de salut, reprengui les pintures sobre cavalls.

Aquesta pintura va tenir una gran influència en els impressionistes. Els cavalls semblen flotar a l’aire. Els equins són representats com en suspensió en el seu galop entre un cel i una terra que són taques de color que passen amb rapidesa. La velocitat dels moviments del cavalls es l’aspecte que pretén destacar amb mes vehemència però val a dir que fins que no arribi la fotografia no es podrà veure el moviment correcte de les potes al córrer.

Fins la seva mort, Géricault va ser una persona estretament vinculada al món dels cavalls. I la seva mort, produïda i agreujada per dues caigudes de cavall, acabaran amb ell postrat al llit sense poder-se moure. Pocs artistes havien estimat tant als equins com Théodore Géricault. I es just que es reconegui la seva obra com un tribut a la llibertat i conducta dels equins.

Géricault te moltes mes mostres de pintures sobre cavalls, que podreu veure a la publicació “Les Chevaux de Géricault” (Bibliothéque de la Image, 2002). – ISBN:2-914239-70-X ., que aviat tindrem a la Biblioteca de Veterinària UAB.

Si voleu saber mes coses sobre Géricault disposeu d’una àmplia bibliografia a les biblioteques universitàries catalanes, i si teniu interès en conèixer altres obres sobre l’art en els equins també hi ha un ampli ventall de bibliografia al vostre abast.

Les dades bibliogràfiques de l’article objecte d’aquesta notícia:

Martín, Javier. “Gericault: pasión por el caballo”.- Trofeo Caballo.- (Julio 2009).- p. 18-20

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s