La Dona en la història veterinària

mujerveterinariaLa Dra Maria Castaño Casado de la Facultad de Veterinaria de la UCM ha preparat i presentat la “Lección Inaugural del Curso Academico 2009-2010” amb un tema especialment significatiu com es el gènere en la professió veterinària al llarg de la història. Amb el títol “La Mujer Veterinaria” la Dra Casado fa un relat històric introductori prou interessant sobre la història de la veterinària tant general com espanyol i a partir de la pàgina 30 es centra ja en el col.lectiu femení fent una anàlisi pormenoritzada sobre les bases i trajectòria de la dona dins el sector de la professió veterinària.

Es diu que l’autèntica revolució del segle XX ha estat la incorporació massiva de les dones al món professional. Un aspecte que s’ha viscut especialment en el sector veterinari. La presència de les dones en la nostra disciplina ha estat però lenta i problemàtica en els seus inicis.

Les lprimeras veterinaries dones de les quals es te coneixement van ser les llicenciades per l’Escola Veterinaria de Zurich (Suïssa) l’any 1889. Van ser les russes Krusewka i Dobrowilskaia, aquesta darrera, va treballar com a veterinari sanitari de districte en un dels departaments de la Russia Meridional.

Les veterinaries anglosaxones de principis de segle ho tenien mes magre … l’anglesa Aileen Cust, nascuda el 1868, va ser admesa al New Veterinary College d’Edimburgh amb nom fals, i es graduà el 1900. Però no se li va atorgar el títol fins el 1922, un cop oficialitzat el tràmit pel Royal College of Veterinary Surgeons (RCVS), prèvia votació a la Cambra dels Comuns de la “Llei de Descalificació Sexual (1919)“. Per la mentalitat de l’època, sols “les persones” podien col.legiar-se i la dona no encaixava en aquell concepte … Aileen va exercir a Irlanda pero el RCVS no es va atrevir a desautoritzar una dona en una zona conflictiva com la Irlanda de principis de segle XX. . Durant la I Guerra Mundial va treballar a un hospital veterinari a França i va tornar a Irlanda com a inspectora del Departament d’Agricultura. No va ser fins el 1927 en que les dones van ser oficialment admeses per la seva col.legiació per part del RCVS.

Les primeres veterinàries americanes van ser Elinor McGrath, graduada a l’Escola de Chicago el 1910 i Florence Kimball, graduada el mateix any a Cornell, si ve només va exercir com a infermera.

A Espanya les coses anaven si fa no fa pel mateix camí. La primera veterinària espanyola es coneix com María Cerrato Rodríguez, llicenciada a Córdoba el1925 i col.legiada a Badajoz. De pare i avi veterinaris va cursar estudis per ensenyament lliure no col.legiat. A Calamonte, María va exercir de mestra, regentava una farmàcia i era Inspector Municipal Veterinari. Segons diuen els seus companys, el seu interès per la Veterinaria, va ser degut a que el seu únic germà no es va poder dedicar als estudis universitaris i la família necessitava un professional que regentés la tradició familiar. Va ser col.legiada al Colegio Oficial de Veterinarios de Badajoz des de el 16 de febrer de 1926 fins el  1967, any en què es va jubilar.

La segona dona veterinària espanyola va ser Justina González Morilla llicenciada a León el 1928. Nascuda a Matanza (León), va estudiar la carrera també com alumna llibre. Es va gradar al mateix temps en Medicina i va exercir com odontòloga i no como veterinària a Mansilla de las Mulas (León). Continuem amb Luz Zalduegui Gabilondo que es va graduar a Madrid el 18 de juliol de 1935. Nascuda a Mallabia (Biscaia) es diu que els seus pares no es van oposar a aquests estudis però li van dir ““mira, esto que tú nos estás planteando nos resulta un poco raro, pero es tu porvenir y eres tú la que tiene que decidir; piénsatelo bien y si continúas en la idea, adelante”. Tot un signe sociològic dels temps. La quarta dona veterinària espanyola es va graduar a Zaragoza el 1936, de nom Vicenta Ferreres Meseguer, nascuda a Canet de Roig (Castellón). El seu pare també inspector municipal veterinari, la va influir en la seva decisió de cursar els estudis i va ingressar a l’Escola de la ciutat de l’Ebre el 1931, sent la única dona d’aquell curs en la que van finalitzar només vint-i-dos estudiants. Els estudis els acabaria el juny de 1936.

La incorporació de la dona espànyola a la professió veterinària, tradicionalment masculina va tenir lloc entre 35 i 15 anys d’endarreriment respectivament, per la qual cosa difícilment es van produir cassos de boicot com els del Regne Unit a Aleen Cust. En aquest sentit hem de recordar a la tasca pionera de la primera dona matriculada a Espanya a la Facultat de Medicina de la UB: Ma Elena Maseras el 1872, fet pel qual va haver de demanar un permís especial per realitzar estudis de segon ensenyament i universitaris. Inicialment els estudis no es podien fer al costat dels seus companys, si be si que ho va fer pero entrant per la porta del professor i asseient-se al seu costat i no entre els seus companys …

Cal així mateix contextualitzar la situació socioeconòmica dels veterinaris espanyols del XIX, mes propera a les ferradures i al forjat que a les tasques clíniques, de salut pública o de produccions i economia animals com les que es donen avui dia. D’acord amb Gordón Ordàs i altres veterinaris de l’època; “el herrado y el forjado no sólo provocaban callos en las manos sino también en el cerebro”.

La II Republica va suposar un parèntesi positiu al reconèixer major llibertats individuals i socials a tota la població, incloses les dones. El “Plan Gordón” (1931) d’estudis veterinaris suposa un avanç important en aquest sentit, però la Guerra Civil tornarà Espanya i les dones als espais que vivien en el segle XIX. Fins el 1975 la professió veterinària anava molt lligada al món rural, però a partir del 1980 i l’aparició del fenomen dels an¡mals de companyia estudiants de les ciutats cursaran els estudis massivament, comportant un canvi de tendència definitiu que també culminarà amb la progressiva i massiva incorporació de les dones als estudis i professió veterinària.

Podeu consultar el document de la Dra Casado:

La Mujer Veterinaria: Lección Inaugural del Curso Académico 2009-2010.-  Madrid : Universidad Complutense [Facultad de Veterinaria], 2009.- 59 p.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s