Joan Amades, compilador de l’animalística popular catalana

imamades

&&                                   &&                                    &&

Estem actualment en l’Any AmadesJoan Amades (1890-1959), un dels folkloristes, de formació autodidacta, mes importants que han donat els Països Catalans. Amades es responsable d’una ingent obra de recuperació de la nostra cultura tradicional en uns moments especialment dificultosos un cop acabada la Guerra Civil. La seva trajectòria es llarga i profitosa ja que des del 1915 fins al final de la seva vida va encetar una afició a la cultura popular i tradicional catalana que no la deixarà fins la seva mort. L’any 1940 fou nomenat conservador del Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïch) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona. La Unesco li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català.

A la web de l’Associació Joan Amades podeu llegir amb profunditat els detalls de la seva atzarosa i atractiva experiència vital. Entre les seves múltiples investigacions ens volem aturar en explicar la relació d’Amades amb la tradició animalística i del bestiari d’origen popular a terres catalanes.

Efectivament, Joan Amades va tractar molts temes de cultura popular entre els quals hi trobem estudis publicats com “Auca de les bèsties – Auca de les Faules d’Isop” (El tresor popular de Catalunya); “El Llenguatge de les bèsties i de les coses” (Biblioteca de Tradicions Populars); i un “Origine des bêtes: petite cosmogonie catalane” (Classiques e la littérature orale).

llengbest El Llenguatge de les bèsties i de les coses / Joan Amades ; introducció de Jaume Arnella .- Tarragona : El Mèdol, 2003.- XVII, 98 p. : il.; 16 cm.- (Biblioteca de tradicions populars ; 24).- ISBN: 8495559927.- A biblioteques públiques i universitàries.
aucabest Auca de les faules d’Isop ; Auca de les bèsties / Joan Amades.- Barcelona : Selecta, 1981.- 202 p. : grab.; 18 cm.- (El Tresor popular de Catalunya ; 6).- ISBN: 842980479X.- A biblioteques públiques i universitàries.
originebetes L’origine des bêtes : petite cosmogonie catalane / Joan Amades ; traduction et présentation de Marlène Albert-Llorca.- Carcassone : Garae/Aesiode, D.L. 1988.- 364 p. : il.; 22 cm.- (Classiques de la littérature orale).- ISBN: 2906156116.- A biblioteques universitàries.

En la primera obra Amades exposa com l’home de camp, el que potser no es tan culturalment cultivat, se sent molt mes proper al camp, a la natura. Així els fenòmens naturals tendeixen a voler ser explicats per les persones que hi viuen a prop i, per això, es generen un gran i ric cabal de tradicions i llegendes que pretenen aclarir i explicar tot el que els hi passa al seu voltant segons la seva visió. Les qualitats, condicions i particularitats dels animals formen part d’aquest univers que es explicat amb rondalles, romanços, versos i altres mostres de literatura popular que pretén explicar les seves inquietuds i necessitats. Algunes d’elles solen ser envoltades d’una idea mítica i simbòlica, que les atorga una caràcter sagrat, fent-les valorar notablement.

Antigament, en les societats medievals, es composaven bestiaris on es dibuixaven animals, be propers o desconeguts per la societat del moment, en els que s’explicava la seva vida, costums i trajectòries, amb gran dots de fantasia. Els bestiaris eren fonts d’erudició i saviesa, per la qual cosa eren molt valorats per la població. Avui en dia, millor dit, fins a principis del segle XX fins la dècada dels 40-50 les auques pretenien cobrir aquesta faceta explicativa. Com a petites obres mestres de la literatura popular, impreses en un full, explicaven, amb l’ajut de dibuixos i gravats (quaranta-vuit, habitualment), diferents episodis d’una biografia, esdeveniments, costums, etc. Tenien l’origen en un joc d’atzar dels segle XVII, molt semblant al nostre joc de l’oca.

Les auques van el gènere més viu i didàctic de la literatura anomenada “de fil i canya” o de “canya i cordill”, integrada per estampes, goigs, fulls solts, plecs i llibrets sobre personatges o esdeveniments diversos. En el nostre cas, l’auca pretén ser una mena de bestiari on, un dibuixant d’arrel popular, pinta una sèrie d’animals, la major part dels quals havien de ser desconeguts per l’artista. En aquesta auca es difonen diversos animals sense donar una explicació erudita dels mateixos sinó de quina manera els veu el poble, segons la tradició popular.

Un encert d’aquesta edició es haver introduït al llibre un capítol dedicat al gran fabulista Isop (Esopo pels qui no en conegueu la nostra grafia). Les faules d’aquest escriptor grec han estat durant molt de temps una de les lectures mes llegides per les classes populars i es per això que enllacen perfectament amb la tradició de les auques ja que il.lustren en moralment amb paraules el que les auques ho fan en dibuix.

El segon llibre es el primer volum de la col.lecció “Biblioteca de Tradicions Populars” que es va publicar el 1933 i El Mèdol ha editat en facsimil. Amades en el capítol “davantal” exposa com el home sempre ha volgut identificar els sons dels animals amb una explicació entenedora per ell mateix. Una interpretació que se l’anomena ona mimologia, com a part de l’onomatopeia. I així ens comenta: “Hi ha bèsties que tenen llargues enraonades i que fins sostenen converses amb individus d’altres espècies; en canvi, d’altres, com el còbit, el cucut i el mussol, només saben dir el seu nom, el qual precisament ha estat format a base de la interpretació del seu crit”. Es en base a aquests diàlegs que el poble ha creat rondalles i narracions que tenen el seu valor mes quan son explicats que quan es llegeixen. Per això l’entonació i la fonètica es de gran utilitat i per aquest motiu s’han transcrit alguns fragments en pentagrama de com els animals manifesten els seus cants i expressions. Amades les recull en els següents grups: Els Ocells, Aus casolanes, Els mamífers, Animals varis, i seguit d’uns apartats dedicats a “coses” o instruments que comuniquen sons.

Finalment ens trobem amb l’obra de Marlène Albert-Llorca: “L’Origine des bêtes”. Una autèntica troballa us he de dir, ja que es tracta d’una gran enciclopèdia etnológica del bestiari popular europeu ja que, a partir de l’obra d’Amades fa una anàlisi comparativa del que s’ha dit de cada espècie en diferents tradicions de la cultura popular europea fent esment de les seves fonts.

Us volem fer particeps de l’explicació que dona l’autora sobre perquè hi ha animals que mengen carn i altres que mengen plantes: Durant el diluvi es va morir in porc a l’Arca que comandava Noè. Aquest va demanar consell als animals sobre que fer als que li semblaven mes assenyats (Elefant, cavall, gos …). I acordaren que el millor era menjar-se ja que no se’l podia tirar ni enterrar. Noe va invitar a totes les bèsties a menjar-se el porc mort. Fins aquell moment ni homes ni bèsties havien menjat carn. Algunes van provar la carn com a novetat i curiositat, i aquells que la provaren en van fer molt elogis i lloances sobre el seu gust i sabor. Llavors Déu va decidir que tots els animals que havien menjat carn a l’Arca continuarien menjant-ne quan sortissin de la mateixa, mentre els que no n’havien menjat ,mai podrien tastar-la. I des d’aquell dia hi ha els animals que mengen carn i altres que mengen les herbes i fruits de la terra.  Mereix una lectura aprofundida.

Joan Amades va ser i es una figura cabdal de la cultura catalana i el seu treball és essencial en tots els àmbits de la cultura popular. Aprofitem aquests dies que encara podem anar a veure algunes exposicions per entendre i admirar la seva gran obra creativa i publicada. És un personatge amb el qual tots estem en deute.

Podeu trobar mes informació sobre Joan Amades a la web de l’Associació i a les biblioteques universitàries catalanes. Finalment podeu veure el video que Tramuntana TV ha dedicat a l’Exposició Amades del Museu del Juguet:

3 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s