Grzimek, centenari del primer defensor del Serengeti

Es compleixen cent anys del naixement de Bernhard Klemens Maria Grzimek (1909-1987), habitualment conegut com Grzimek, que es com surt en l’autoria de moltes publicacions. Va estudiar veterinària a Leipzig i Berlin on va acabar la carrera el 1933. En el seu haver destaca el haver estat un dels mes reconeguts naturalistes i zoòlegs del segle XX. Militant del conservacionisme a l’Alemanya i la postguerra europea va destacar pel seu esperit de lluita davant els dèficits que començava a tenir el nostre entorn en un marc de desenvolupament del capitalisme post conflicte armat, i una creixent conscienciació ciutadana de la qual en va ser un destacat portaveu.

Cap els anys 40, un cop acabada la II Guerra Mundial el van nomenar director del Zoologic de Frankfurt i president de la Societat Zoologica de la ciutat. Una societat ,similar a les ja existents a New York i London, va portar a terme projectes dins el pais com a l’exterior, destacant especialment en el treball portat a terme a l’ecosistema del Serengeti (Tanzania). El seu treball de conscienciació i de difusió d’aquest entorn africà el va catapultar a la fama mundial

Grzimek va dedicar força anys a estudiar la fauna al Serengeti am el seu fill Michael fent observacions directes i detallades de les migracions animals que es succeïen cada any. Fins que el 1959, tot just fa cinquanta anys, el fill moriria per accident aeri per xoc amb un voltor griffó. En aquell punt va escriure el llibre “Serengeti shall not die” amb traducció espanyola “Serengueti no debe morir” (Barcelona : Noguer, 1961) , el qual hem pogut consultar i que encara podeu trobar en diferents edicions de segona ma a les llibreries especialitzades. Un llibre que es alhora un homenatge al seu fill i també la punta de llança de la creació del Parc Nacional Serengeti que es crearia uns anys després.serengueti

Aquell any van projectar la seva pel.lícula al Festival de Cinema de Berlin: “No queda sitio para los animales salvajes” que finalment es va conèixer amb el títol del llibre “Serengueti shall not die“, guanyant finalment el premi del públic i especial del jurat. També ho va veure el director del Parc Nacional de Tanganica (ara Tanzania), Peter Molloy, i els va involucrar en un projecte inaudit fins llavors: l’estudi de les migracions animals a les estepes del Serengeti . Així es com Bernhard i Michael, pare i fill es van comprometre en una de les majors aventures fetes fins el moment: volar per sobre de les manades de fauna salvatge per estudiar-ne les recorreguts.

Després de l’etapa africana Grzimek va dedicar la seva vida a l’edició d’una obra monumental sobre vida animal. Primer a Alemanya el 1968 i traduïda a l’anglès el 1975 aquesta obra de 13 volums inicials va arribar a tenir 21 volums cobrint tots els aspectes de la vida animal i incorporant volums sobre ecologia, etologia i evolució, esdevenint una de les obres mes consultades del moment en la seva especialitat. La podeu consultar en línia a les biblioteques de les universitats públiques catalanes: Grzimek’s Student Animal Life Resource. Leslie Mertz and Catherine Allen, Eds. Detroit: Gale, 2005. 5108 pp. 21 vols, així com altres llibres de la seva extensa bibliografia.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s