Zheng He, navegant, explorador i precursor del Renaixement (II)

zheng-he1

Fa unes setmanes que vam escriure sobre Zheng-He. Els seus viatges i història. Ara volem ressaltar els aspectes mes naturalistes i les conseqüències científiques que van tenir els seus viatges un cop desaparegut el personatge.

Els Ming i els animals

En el cinquè viatge de Zheng-He es va arribar a les costes de Somàlia  i Kènia d’on es van portar animals salvatges com zebres, lleons, girafes. Especialment aquestes darreres on, com també hem vist en altres posts, eren animals molt preuats a l’antiguitat. A la Xina se’ls vinculava amb el mític qilin que donava bon auguri i es relacionava amb el bon govern de l’emperador. L’artista Shen Du en va fer una pintura associant-la a la seva bondat. La primera girafa que va arribar a al Xina va ser el 1414 donada per un príncep de Bengala i procedent de Malindi. De fet eren animals que se’ls associava a la bona sort com els unicorns a occident.

Per altra part els cavalls tenien també un gran pes a la Xina. Per alguns es pensa que van representar el principal producte comercial per davant de les espècies i porcellana.  La major part dels cavalls provenia de Corea i les regions septentrionals, tot i que els territoris de l’oest amb Hainan i les illes Ryukyu també en proporcionaven (mes petits i utilitzats pel transport local). Però també es possible que vinguessin de ports llunyans com Ormuz ja per finalistat reproductives i per la frontera bèl.lica del nord. Els cavalls arabs i iranians gaudien d’una gran reputació a la Xina i van ser un carregament que es va utilitzar en les travessies per Golf de Bengala per part de Zheng He, tot i que abans ja s’havien transportat per via terrestre.

Les aus ja eren col.leccionades pels xinesos en temps anteriors a la Dinastia Ming. Per exemple, des de l’antiguitat hi trobem citada l’estruç, la qual era molt valorada no tant pel seu exotisme sinó per la mida dels seus ous que se’ls anomenava també “ous de drac”. A part dels estruços els comerciants que van tractar amb els Ming hi importaven també, lloros, cacatues, minàs, casuaris, galls d’indi, blauets … tots molt apreciats especialment a l’Asia continental i al sud-est asiàtic. Molts dels ocells amb habilitats de parla vivien a la cort imperial i eren exhibits regularment en demostracions. Les històries i poemes xinesos hi fan moltes referències. La gent adinerada tenia predilecció per tenir aquest tipus d’ocells en comptes de gossos o gats. Algunes aus, com el calau, en les èpoques Yuan i Ming eren vistos des d’un punt de vista de la medicina tradicional xinesa, ja que s’utilitzava la seva excrescència a sobre del bec com a substitutiu de la closca de tortuga. En alguns llocs, com a Kalimantan , encara avui son venerats com a símbols de força i poder

 

Avenços científics després de Zheng

Els viatges de Zheng-He tot i no tenir una continuïtat posterior si que van representar un major coneixement i desenvolupament científic que els científics coetanis del moment. Hi ha dos àmbits en que s’han trobat testimonis documentals del que va suposar aquelles empreses pel desenvolupament científic i tecnològic xinés. L’agricultura i la farmacologia.

Pel que fa a l’agricultura es coneix l’obra Tiangong kaiwu (vol 1-3) [Exploració sobre les obres de la natura] publicada el 1637 per Song Yingxing (1587-1666). En aquest document hi trobem detallat com cal fer l’extracció de carbó, la construcció del túnel i l’extracció simultània del carbó i del gas. També s’hi inclou els estris mecànics i hidràulics per cultivar l’agricultura i la irrigació, la tecnologia nàutica, bussejadors de perles, processos de sericultura, metalúrgica, fabricació de pirita i ferro. Per altra part Xu Guanqui (1562–1633) també prepara Nongzheng Quanshu un tractat modern d’agricultura que posa èmfasi en la irrigació, fertilitzants, cereals tèxtils i una obseravció empírica dels elements que aborda qúestions fisico-químiques. Inclou també un capítol de zootència (Mu Yang).

Pel que fa a la farmàcia, Li Shizhen (1518-1593), va escriure una enciclopèdia de farmacopea Ben cao gang mu [Compendia de Materia Medica] que seria escrita l’any 1587 com a esborrany amb mes de 53 volums i en la que s’incloïen mes de 1800 plantes medicinals i altres drogues i publicada sobre el 1596. Amb aquesta obra, no solament millorava la classificació de com es compilava medicina tradicional i se li donava forma, sinó que era també un gran medi millorant els valors de credibilitat i científics de classificació tant de plantes com d’animals.

El compendi corregia moltes equivocacions i comprensions falses de la natura d’herbes i malaltia i també incloïa moltes herbes noves que se sumaven la pròpia descoberta a certs medicaments, la seva eficàcia i funció, així com descripció més detalla de segons quins experiments. Aquest compendi  és també més que un text farmacèutic, perquè conté informació extensiva que cobria temes de biologia, química, geografia, mineralogia, geologia, història, i fins i tot mineria i astronomia. S’ha traduït a més de 20 llengües i s’ha difós a tot el món. Fins i tot ara encara s’utilitza com a llibre de referència.

El llegat de Zheng-He ha perdurat doncs al llarg dels segles i segur que seguirà meravellant a futures generacions. Si voleu saber-ne mes podeu consultar bibliografia sobre Zheng-He i sobre la història de la Dinastia Ming existent a les biblioteques universitàries catalanes, moltes de les cites les trobareu a la biblioteca de la Casa Asia de Barcelona.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s