La Rino Clara, 250 anys després …

Aquest any es celebra el 250 aniversari de la mort d’una famosa rinoceront india que va viure durant la primera meitat del XVIII. El seu “nom europeu” va ser Clara.

En 1741 va arribar a Rotterdam des de la India. Només tenia 4 anys. Per la civilització occidental del moment els rinoceronts eren uns animals totalment desconeguts. Des del primer que van veure els europeus l’any 1515 per part de Durer i que va retratar en un famós gravat, nomes cinc exemplars havien visitat el vell continent.

Quan tenia vora d’un mes, Clara va ser adoptada per Jan Albert Sichteman a la India al haver-se mort la mare a mans d’uns caçadors. L’animal va ser fàcilment domesticat, movent-se lliurement per la residència dels Sicthteman. Però la rinoceront va ser entregada al mercant de la Companyia Holandesa de les Illes Orientals que capitanejava Downe Mout Van der Moer i que la portaria a Rotterdam a l’estiu del 1741. Des de les primeres exhibicions públiques la rinoceront va tenir tant d’èxit que el propi Van der Moer la va exhibir en una gira europea construint un carro obert especial i mantenint-la humida amb oli de peix.  El recorregut de la mateixa la va portar-la a través de països com Alemanya, Suïssa, Polònia, França, Itàlia, Dinamarca, acabant el seu darrer periple al Regne Unit. L’impacte en la societat del moment va ser tant gran que ben be podem dir que es va genear una “clara-mania” o “rhino-mania” amb multitud d’actes i bens elaborats en motiu de l’animal.

El 1746 va començar la seus gira visitant Hannover, Berlín, Frankfurt, Breslau i Viena, sent objecte de l’admiració de diversos reis i mandataris. Un any mes tard arribà a Ratisbona, Friburg i Dresden on es va utilitzar com a model per a porcelanes. El 1749 va romandre cinc mesos a París. Allí va causar un gran impacte. Es van escriure cartes, poemes, cançons … i es crearen pentinats al “rhinoceros”. També va ser examinada pel naturalista Buffon i va inspirar a la marina francesa amb prendre nom el vaixell de l’armada gala “Rhinoceros”. El pintor Jean-Baptiste Oudry la va immortalitzar en una pintura. Aquesta serviria alhora per il.lustrar l’ Encyclopedie de DiderotD’Alembert i la Histoire naturelle de Buffon.

Mes tard va arribar Roma on va perdre la banya, segurament pel frec a frec amb els ferros del seu confinament. El 1751, assistia al Carnaval de Venècia, on va ser de nou objecte de la creativitat de Pietro Longhi. Finalment va anar a Praga, Varsòvia, Copenhague i Londres on després de ser exhibida en el Horse and Groom moriria el 14 d’abril de 1758 als 20 anys d’edat.

L’any passat, el Museu Paul Getty, va promoue una exposició titulada “Oudry’s Painted Menagerie” on es van exposar les pintures sobre animals exòtics que aquest pintor va fer de la “menagerie” (una mena de jardí zoològic que es el precedent dels zoos actuals) del Rei Lluis XV de França.  Cal tenir en compte la curiositat que aquest tipus d’animals tenien en la societat del XVIII al continent europeu. Estem en l’època del Racionalisme i la Il.lustració i, l’home, intenta entendre i examinar tot el mon que l’envolta. Aquest esperit analític el porta a crear col.leccions de bens que donen prestigi al seu posseïdor. Algunes d’elles vives, com son les menageries que, sota diferents noms, van evolucionar per diferents monarquies europees del moment. L’exposició virtual, entre altres aspectes, va tenir un blog on s’anaven exposant diferents elements a considerar tant sobre l’animal i el seu temps com del pintor Oudry. Però Clara tindria un efecte molt mes important de cara als nostres temps: La bioètica del poble indi entraria a Europa com embrió a través d’aquesta rinoceront india, i influenciaria en el pensament victorià i la sensibilitat anglosaxona vers el moviment per la protecció i defensa dels animals que van reeixir finalment el segle passat. Un llibre de Tristram Stuart titulat “The Bloodess Revolution” explica aquesta història.

Pel que fa al rinoceront, cal tenir en compte que aquesta espècie sempre ha estat un animal especial als ulls de l’home. Des de la seva vinculació amb el mitològic unicorn que va generar una immensa literatura i pensament a l’Edat Mitjana, fins a ser objecte de identificacions i estudis per part de diverses civilitzacions i regnats com de representacions artístiques. El rinoceront africà o asiàtic es un animal que sempre a meravellat l’imaginari de la humanitat.

Clara ha generat també bibliografia. Seleccionem aquí tres documents:

Un catàleg d’exposició:

Oudry’s Painted Menagerie:Portraits of Exotic Animals in Eighteenth-Century Europe / Edited by Mary Morton, With contributions by Colin Bailey, Marina Belozerskaya, Charissa Bremer-David, Christoph Frank, Christine Giviskos, and Mark Leonard.- J. Paul Getty Museum, 2007 .- 192 p.- ISBN 978-0-89236-879-2

Un conte infantil:

My Travels with Clara / Mary Tavener Holmes. Illustrated by Jon Cannell.- J. Paul Getty Museum, 2007.- 32 p.- ISBN 978-0-89236-880-8

Una història de la seva vida:

Clara’s Grand Tour: Travels with a Rhinoceros in Eighteenth-Century Europe / by Glynis Ridley.- Atlantic Monthly Press, 2005.- 222 p.- ISBN: 978-0871138835

Les imatges corresponen a sota dreta:  Clara, das Nashorn. Mannheim, 1747 (Rijksmuseum Amsterdam); i a sobre esquerra:  Clara the rhinoceros in Paris de JB Oudry a 1749 (Staatliches Museum Schwerin)

Altres pintures d’aquest rinoceront les podeu identificar a l’article francès de la wikipèdia.

2 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s