Equus vs Caballus, ó el domini final del llatí vulgar sobre el clàssic

Fa uns dies que es va celebrar la Fira “Equus Catalonia” a Girona, relacionada amb diferents activitats relacionades amb el cavall. Això ens ha portat a plantejar-nos algunes preguntes sobre l’origen i l’evolució d’aquesta paraula llatina que, malgrat l’us que es va fer en l’antiguitat, ha estat relegada per l’accepció ‘vulgar’ “Caballus”, la qual ha triomfat de forma gairebé absoluta.

El triomf de “Caballus” sobre “Equus” es de fet la història final de l’Imperi Romà. Van ser els caps militars de les legions romanes que muntaven els Equus, un terme que designava alhora la posició social d’aquells que tenien un càrrec per sobre de la resta de la població. Per altra banda hi havia els cavalls de tir i castrats que eren utilitzats com a eina de treball agrícola en els camps de conreu. Aquests animals, denominats “Caballus” també podien ser espècimens castrats, d’un nivell inferior, però sempre com animals de càrrega i treball, no de guerra.

El cas es que Roma cau a mans dels pobles anomenats bàrbars, el llatí clàssic desapareix com a llengua d’us habitual i apareixen les llengües romàniques. Aquestes llengües adopten el llatí vulgar que parlava el poble com a eina principal per desenvolupar les seves peculiaritats lingüístiques i així triomfen les accepcions del llatí vulgar sobre el clàssic i que han perdurat fins avui en dia.

Generalitzant per sobre podriem dir que es tracta del triomf absolut del poble sobre el poder. No es pas així. Dels terme clàssic se n’han derivat altres paraules que utilitzem sovint:

Equus = D’aquest terme se’n deriva “Equid” per designar l’espècie animal com a nomenclatura científica. Cal precisar que per un costat l’origen del terme Equus deriva del llatí “Echinus” el qual es fruit del grec “Ekhinos” (eriçó) i per l’altre hi ha el terme “Hippos” que també deriva del grec “Hippikos” com a pertanyent al cavall.

De la primera branca terminològica ens trobem termes com: equitació, equiteràpia … Es curiós però el femení si que ha conservat l’arrel clàssica “Equa” de la qual deriva “Euga”.

De la segona branca hi ha: hípica, hipogrif, hipoteràpia. D’aqui ens ve també l’origen clàssic de la veterinària: “hippos” (cavall) + “iatros” (metge). Diferent de l’arrel aràb “beitar” de la qual deriven “albeitar

Caballus = D’aquest terme dit “vulgar” te bastantes mes derivacions: cavalleria, cavaller, cavalleresc… Segons Corominas, trobem diferents derivacions de les accepcions en castellà: Caballa (1599), Caballar (1438), Caballete (1430), Caballón (1726), Caballerizo (1459), Caballuno, Acaballar, Encaballar, Caballero (1076), Caballeresco (1605), Cavalleria, Caballerete (1092), Caballeroso (1438), Cabalgar (1073), Cabalgadura, Cabalgata (1495), Encabalgar, Encabalgamiento (1438).

En català, segons AlcoverMoll, el primer terme conegut es “Cauayl” (Anar a cavall: anar damunt el dit animal. Frare pot prestar… mula o cauayl o altre arnès, doc. a. 1204 (Miret Templers 546) – mes informació a la web del diccionari. Les derivacions són amples: Tenim topònims com “Cavall-Bernat”; termes figurats com: “Cavall d’escacs”, “Cavall de batalla”, “Cavall de bona barra”, “Cavall de batre faves”, “Cavall de mitja carrera”; termes que combinen amb d’altres animals: “Cavall marí”, “Cavall de serp”, “Cavall de garrot” i molta mes abundant terminologia que podeu consultar a l’ingent diccionari Alcover.

Fonts utilitzades:

Breve diccionario etimológico de la lengua castellana / Joan Corominas ; prólogo de José Antonio Pascual
.- 3 ed. muy rev. y mejorada.- Madrid : Gredos, 2008.- XXV,596 p.; 24 cm

Nuevo diccionario etimológico latín-español y de las voces derivadas / Santiago Segura Munguía
.-Bilbao : Universidad de Deusto, 2001.- XXI, 1251 p., [8] p. de mapes : il., mapes; 25 cm

The Etimology of some Horse Words / Bill Casselmna’s Canadian Word of Day

Indo-European Etymology: List with all References / PIE database

Equestrian – Equine / Pandora database

Equestrian Etymology / by Maureen Friel

Equus, Equine … / Online Etymolology Dictionary

Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
/ d’A. M. Alcover i F. de B. Moll

Diccionario / María Moliner: Entrada 13915, 33973, 33998

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s