François Martinet, il.lustrador ornitològic del XVIII

Des de BibliOdissey hem trobat la noticia d’un article sobre François Nicolas Martinet i la seva obra digitalitzada a través de la Smithosian Institution Libraries. Aquest personatge va ser un il.lustrador francès del segle XVIII. Nascut el 1731, deixeble de la Il.lustració, es forjà inicialment com a enginyer i, possiblement, va exercir com a dibuixant com a treball secundari. No obstant, aquesta darrera faceta el va fer destacar per sobre de tot i aviat s’especialitzà en la pintura i dibuix. Es curiós que malgrat la qualitat de les seves pintures fes molt mes treball dedicat a altres autors que per ell mateix. La seva època daurada, en quant a activitat artística, compren la dècada del 1780 fins 1790 aproximadament.

Cal tenir en compte que durant el 1700 els il.lustradors i gravadors que treballaven per decorar llibres sobre ocells eren considerats com uns artistes a part dels pintors que feien pintures amb els ocells com a protagonistes. Inicialment, la pintura d’ocells i animals tenia mes un objectiu classificatori i identificador de les espècies que el fet de lograr una bella factura artística. La pintura era en blanc i negre i el color es podia fer a ma a posteriori, la qual cosa encaria molt el producte final que només era assequible per les classes benestants. Amb tot, els llibres d’història natural pintats a ma cada cop van ser mes populars a finals d’aquest centúria, venudes inclús en carrers i exhibides en “tertúlies de cafè”

Martinet aviat va destacar en la seva pintura pel fet de que donava realisme als seus gravats amb unes proporcions adequades de les figures i que eren molt sol.licitades pels ornitòlegs del moment. Aquests demanaven als artistes com Martinet la qualitat d’oferir imatges d’uns “models” que estan sempre en moviment i dels quals no se’n tenia referències explícites amb anterioritat. Aquestes eren còpies poc logrades de llibres anteriors o fetes en base a exemplars dissecats que atorgaven poc realisme a la peça.

La popularitat i reconeixement que François Nicolas Martinet cada vegada més rebia per al seu talent com a artista ornitològic es poden veure a través de la seva contribució d’il·lustracions per a alguns dels llibres d’ornitologia més influents dels anys 1700. Martinetvincles amb alguns dels contribuents essencials al desenvolupament d’ornitologia com a disciplina científica, il·lustrant llibres per John Ray, Mathurin Brisson, i Georges Louis Leclerc, comte de Buffon.

El 1767 François Salèrne publicava una versió revisada i ampliada de “Synopsis Methodica Avium & Piscium (Londres: Gulielmi Innys, 1713) de de John Ray sota el títol “L’Histoire Naturelle, Eclaircie dans Une de ses Parties Principales, l’Ornithologie qui Traite des Oiseaux de Terre, de Mer et de Rivière, tant de Nos Climates que des Pays Étrangers”. A Martinet el van contractar per dibuixar i gravar trenta-una plaques que incorporen 100 figures. J. Ray (1627-1705), amb el seu contemporani Francis Willughby (1635-1672), havia revolucionat taxonomia ornitològica i sistemàtica organitzant un esquema de classificació d’espècies basat en les característiques físiques del seu cos, cap i peus. Ray havia intentat proporcionar il·lustracions originals que descrivissin els ocells sense cap adorn o distorsió, però no tenia sempre èxit a causa de la manca dels artistes i els gravadors de familiaritat amb ocells. Les il·lustracions de Martinet representen una millora en aquesta faceta

Mathurin Jacques Brisson (1723-1806) era contractat pel naturalista francès René Antoine Ferchauld de Réaumur (1683-1757) el 1749 per preocupar-se per a la recollida privada d’espècies d’història natural a tot el món. Reamur, aconsegui una de les col.leccions mes importants d’ornitologia a França, que era el mateix que dir de tot occident en aquesta època. Es l’època dels Cabinets de Curiosités que emmagatzemen tota mena d’objectes especialement de història natural. Inspirat per Carl Von Linné (conegut principalment com a Linnaeus) i el seu sistema nou de classificació a “Systema Naturae (publicat inicialment el 1735, amb la 10a edició clàssica en 1758-59), Brisson va començar per organitzar la recollida. Però aviat es va adonar que l’enfocament de Linnaeus era insuficient i no permetia incloure noves espècies. Per això va desenvolupar el seu propi sistema de classificació de vint-i-sis ordres, 115 gèneres, i més de 1300 espècies. Seixanta-cinc dels seus gèneres eren completament nous (tot però un encara científicament reconeixia avui), com era|estava 320 de la seva espècie. L’objectiu de Brisson era retratar l’aspecte físic extern dels ocells, incloent descripcions llargues i detallades en l’obra que publicaria sota el títol “Ornithologie en sis volums en 1760 amb 261 plaques dibuixades i gravades per Martinet. Moltes de les plaques descriuen un ocell senzill, però poden mostrar a unes quantes formes d’una espècie o combinacions d’espècies representant unes 500 figures en total. Els ocells s’il·lustren en una branca o altre lloc mínim però apropiat, dins d’un marc simple; les figures estan gravades amb tècnica no pensada per ser pintada després d’imprimir les pàgines.

Desafortunadament, el llibre no es va acceptar be al confondre als especialistes de l’època amb llargues nomenclatures i descripcions que el van fer perdre categoria davant el mètode de Linneaus. Réaumur moria el 1757 i la seva tasca seria recollida pel Gabinet du Roi del Jardin du Roi, que mes tard seria el Jardins des Plantes de Paris i posteriorment Museum National d’Histoire Naturelle . Buffon, cap del Gabinet s’havia enemistat amb Brisson i el “desterraria” a la Universitat de Navarre com a professor de física, sense exercir mai mes l’ornitologia. Martinet, en canvi seguiria en la feina d’il.lustrador d’ocells.

Malgrat tot la tasca ingent de Réaumur a les recollides reials d’espècies van crear una de les col.leccions més grans d’ocells al món, atorgant així al Comte de Buffon (1707-1788), que servia als Jardin des Plantes du Roi (cap dels jardins botànics reials) com Intendent sota Louis XV, amb espècimens d’aproximadament 800 espècies. Des d’aquesta posició Buffon, un dels gegants de la Il.lustració, emprenia un projecte de no solament descriure i classificar completament les col.leccions reials sinó el d’explicar la història natural del món. La seva “Histoire Naturelle, et Générale Particulière, començat el 1749, és un treball ingent, clàssic en la història de les ciències naturals. En els volums de zoologia, desafortunadament, la pertinència del treball de ciència moderna és severament restringida pel fet que Buffon es negava a adoptar el seu contemporani Linnaeus que servia per aclarir designacions d’espècie i facilitar comunicació científica. Optava en canvi per utilitzar un nom comú de paraula única – en francès, i sovint un de la seva pròpia invenció quan no existia per a espècie exòtica. Així la contribució essencial de Buffon a l’ornitologia no consisteix en la identificació d’espècies noves sinó mes aviat en la descripció dels ocells i la seva vinculació amb el medi natural.

Buffon treballava conjuntament amb l’ajuda de molts col·legues tant en les col.leccions reials com des de cercles científics francesos. La part més gran dels volums que constituïen l’Histoire Naturelle des Oiseaux, per exemple, eren escrits per Philibert Guéneau de Montbeillard i l’Abbé Gabriel Leopold Charles Aimé Bexon. Buffon també va comptar amb l’ajuda remarcable de Louis-Jean-Marie Daubenton (1716-1800), un científic altament respectat i anatomista que treballava sota Buffon com guardià i “demostrateur” del Jardi d’Histoire Naturelle du Roi (cap de les recollides d’espècies d’història natural). Buffon moria el 1788 havent produït trenta-sis volums de l’Histoire Naturelle, però la seva obra seria continuada pels seus col·legues i successors, creixent a quaranta-quatre volums i completant-se el 1805.

El 1760, Daubenton al veure que l’obra de Buffon queia en les vendes,encarregava a Martinet la producció de les plaques de les col.leccions reials i les començava a publicar el 1765 en quaderns (parts o carpetes) de 24 plaques per emissió. Aquestes plaques van ser enviades a publicacions contemporànies i van ser recollides inclús per Linnaeus sota el títol de “Miscel.lànies”.Els primers quatre quaderns (96 plaques) constaven principalment d’ocells però incloïen també 35 figures d’unes altres classes d’animals: 28 d’insectes, 3 de rèptils i amfibis, i 4 de coralls. Des del quadern 5 envia, només la il.lustració d’ocells. El 1767, després que el quadern 6 es publiqués, Daubenton i Buffon tenen una discussió sobre el darrer propòsit de les plaques i el primer es retira seguint el projecte Edmé Louis Daubenton (1732-1786). Així, l’Histoire Naturelle des Oiseaux es publicava com volumes16-24 de l’obra (1770-1783) amb 262 plaques en blanc i negre dibuixades per DeSève, i en una edició de paper en foli, lligant amb les plaques pintades de Martinet a mida ( [1770] 1771-1786).

Martinet va il.lustrar també altres obres:

  • Denis Diderot and Jean d’Alembert. Encyclopédie. Paris: Braisson, 1768. Martinet contributed twenty-one ornithological illustrations.6
  • Edmé Billardon-Sauvigny. Histoire Naturelle des Dorades de la Chine. Paris: [s.n.], 1780.
  • Benjamin Franklin. Oeuvres de M. Franklin. Paris: Chez Quillau l’ainé, 1773.
  • François Nicolas Martinet. L’Histoire et Description de Paris. Paris: [s.n.], 1779-1781.
  • François Nicolas Martinet. Adresse Importante Aux Représentans de la Nation Française [Paris: l’Imprimerie de Dumont], 1790.
  • Denis Pierre Jean Papillon de La Ferté. Description du Mausolée pour Très-Haute, Très Puissante & Très-Excellente Princesse Marie Josephe Albertine de Saxe, Dauphine de France, fait à Paris dans l’Église de Nôtre-Dame, le 3 Septembre 1767. [Paris]: l’Imprimerie de P.R.C. Ballard, 1767.
  • Ibid. Description du Mausolée de Très-Haute … Princesse, Marie-Charlotte-Sophie-Félicité Leszczynska, Reine de France. [Paris]: l’Imprimerie de P.R.C. Ballard, 1768.

La identificació de conjunts de plaques van permetre al seu fill Alexandre, 25 anys després de la mort de Martinet, editar de nou un petit grup de làmines sota el títol Petit Atlas d’Ornithologie, ou Collection Choisies d’Oiseaux [Paris: A. Martinet, circa 1815], comprenent 150 plaques , junt amb una portada, índexs alfabètics i generals, i unes quantes pàgines introduint la matèria.

El projecte de digitalització de l’obra de gravat de Martinet ,feta per la Smithsonian Institution Libraries, inclou l’edició conservada al Trinty College amb la incorporació de làmines de 163 (1791) i 174 (1792). Per això es tracta d’una copìa incompleta però única del treball de Martinet. Els gravats d’aquesta obra es dibuixen de forma delicada i es pinten de manera resplandent amb una imatge blava al fons que crea un efecte que segueix la tradició estilística de Martinet; així com la col.locació d’ocells en roques, arbres i promontoris d’herba. Podem concloure que aquest treball constitueix un punt àlgid en la història de la il.lustració ornitològica al descriure una gran quantitat d’aus, paral.lelamentí al seu èxit com a art decoratiu per un públic, pel fet de ric, encara molt “exclusiu”. Martinet es fill d’un temps en que el coneixement començava a obrir-se a la població. I, ja se sap, tots el començaments son especials en ésser recordats.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s