L’Últim Sopar, la pol.lèmica està servida …

El “Darrer Sopar” o Sant Sopar, una de tantes tradicions que la Biblia ens evoca cada any i ens influeix, mes o menys, segons la nostra fe i practiques religioses que tinguem. Deixant a banda les creences personals de cadascú, el cert es que la Biblia, com a llibre sagrat ha creat tot una cultura, pautes de comportament, literatura, pensament, ideologia … i, vulguem o no, hi estem directa o indirectament implicats.

Be, tot això be a col.lació perquè ha aparegut recentment un article sobre “El Darrer Sopar” (en línia si teniu accés als contiguts del diari) o baixeu-lo en una reproducció autoritzada, al suplement “Especial” de “La Vanguardia”. Es tracta d’una col.laboració del periodista Jordi Jarque en que ens porta aquesta cel.lebració entre dues conmemoracions, la Pasqua Cristina (Semana Santa) i Pasqua Jueva (Pésaj). Aquesta celebració ha estat motiu de diverses controvèrsies al llarg de la història. En primer lloc el tant defenestrat Judes, sembla ser que no era tant mal home segons les darreres investigacions, i que el pintor Leonardo da Vinci, amaga tot un misteri darrere el seu quadre. Especialment després de la pel.licula “El Codigo da Vinci“.

Pero be, a part de tractar-se d’un dels sopars més cèlebres de la història occidental, el que avui ens porta aqui es saber el que es menjava en aquell sopar. Segons la tradició bíblica sembla ser que els contiguts d’aquell sopar van ser Corder, Peix, Pa i Vi. Pero el cas es saber si el que es celebrava era la Pasqua Jueva o un altra cosa. Com diu el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, el darrer sopar no va ser un sopar pasqual: “Fue una cena de despedida, una celebración, pero no una cena pascual. El Jueves Santo no podía ser pascual. La pascua judía (Jesús era judío) se celebraba el sábado y no el jueves. Aunque ciertamente Jesús dio un toque pascual a la cena porque habló de la Alianza entre Dios y su pueblo y del sacrificio a través del pan y la sangre, que son temas de la Pascua judía. No es de extrañar, pues, que además del pan, el vino y la carne también tomaran pescado“.

Però també hi ha opinions contraries en que diuen que la diferencia entre les pasques jueva i cristiana no es diferencien fins el Concili de Nicea (segle IV). Segons Deborah Chomski, la càrrega simbolica de tot el que mengen els jueus en una celebració te un simbolisme que cal seguir al peu de la lletra, i ,mes si es tracta del seu alliberament de l’Imperi Egipci: “cordero asado (que representa el sacrifi cio del cordero pascual; para el ritual se utiliza un hueso quemado de cordero, sin carne), un huevo cocido (es la ofrenda para los sacerdotes del Gran Templo, también es un símbolo de luto por la pérdida de los dos templos de Jerusalén), rábano picante (recuerda la amargura de la esclavitud en Egipto), trocitos de apio (simbolizan el renacer de la naturaleza, la primavera y la renovada esperanza de la liberación), jaroset (una pasta de manzana rallada, nueces y miel, que signifi ca la argamasa que utilizaron los judíos en la construcción de las pirámides), hojas de lechuga o escarola (dulces al principio y triste al fi nal, como el exilio del pueblo de Israel en Egipto), por supuesto el pan ácimo, sin levadura (recordando que la marcha de Egipto se realizó con prisas, por lo que no se disponía del tiempo que requiere la levadura), y cuatro copas de vino. “Al beber la primera copa se agradece a Dios habernos liberado de la esclavitud. La segunda copa de vino es para agradecer por habernos liberado del estado de servidumbre. La tercera la bebemos en gratitud por nuestra libertad. Y la cuarta es para agradecer a Dios por habernos guiado“A banda el menjar cal predre’l abans de mitjanit perque a partir d’aquell moment es converteix en impur.

Aquest article ens invita a reflexionar. No hi ha res segur, cap certesa. Fins i tot l’hòstia sagrada del cristianisme podria ser ni mes ni menys que una reminiscència de la deessa ISIS que administraven els sacerdots d’Egipte en els seus temples. La pol.lèmica està servida …

Podeu trobar més informació sobre diferents aspectes de l’alimentació en la Biblia a les biblioteques catalanes.

2 comentaris

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s