Sant Jordi, cavaller i drac multiculturals

Avui es Sant Jordi, un dels dies mes importants del calendari festiu català, i potser el mes participatiu en quant a la població al mostrar-se mútuament afecte amb llibres i roses, roses i llibres per enamorats, amics i coneguts … En aquesta jornada les ciutats i pobles de Catalunya surten al carrer amb llibres i roses a les mans, i sembla que per unes hores ens haguem tornat una mica millor persones del que érem ahir i del que serem demà. Un país que fa del llibre i la rosa el seu emblema nacional del dia diu molt d’ell mateix i de la seva ciutadania, però des de quant be aquesta tradició, on te els seus orígens ?

La Diada de Sant Jordi, com a tal te els seus orígens a finals del XIX on les associacions regionalistes fan d’aquest dia un motiu d’exaltació nacionalista, fet que s’impulsarà al segle XX amb l’aprofitament de la celebració del “Dia del Libro Español” i mes endavant, al 1996 “Dia Internacional del Llibre” en commemorar la mort de Cervantes i Shakespeare i la rosa ja neix de la pròpia llegenda de Sant Jordi. En efecte, en l’esmentada llegenda de la que hi han diverses versions veiem uns protagonistes: Rei, Princesa, Cavaller i Drac que son motius clàssics de la mitologia cristiana medieval: Un drac atemoreix a uns vilatans i els hi demana menjar cada dia fins que arriba un moment que no els hi queda cap tipus de bestiar per calmar la seva ira. El rei del poble decideix que siguin les persones les que s’entreguin com a àpat a la bèstia, fins que un dia li toca a la seva filla. En el decurs del camí al cau del drac la princesa es topa amb un cavaller, Sant Jordi, que la rescata i s’enfronta al drac. Finalment el mata i de la seva sang neix un roser del qual tallarà una rosa que se li entregarà a la princesa. A Catalunya, el gran costumista Joan Amades, atribueix la llegenda a la població de Montblanc, on es celebra actualment la Setmana Medieval, amb una versió en que no hi figura però el tret de la rosa sinó la moralitat cristiana que pretén ensinistrar la població perquè sigui bona i creient. Es creu que va ser el rei Pere I qui va atribuir a la intercessió del sant la victòria contra els sarrains el 1094 i, a partir de llavors el va nominar patró de la cavalleria i de la noblesa.

Ara ens centrarem en el tema llegendari, tant pel que fa al Sant com a la bèstia o drac. En primer lloc, Sant Jordi es un sant de la religió catòlica que es situa a Nicomèdia com a tribú i entra a formar part de l’Emperador Dioclecià. Cap al 303 dC l’emperador ordena la persecució contra els cristians i Jordi es nega tot donant fe la seva religiositat. Dioclecià ordena la seva tortura i mort. Pocs anys després Constantí I feu edificar una església en honor seu i al 494 dC fou santificat pel papa Gelasi I.

En quant al culte a Sant Jordi comença amb els merovingis cap el segle VI però aquest s’estén ràpidament per Europa durant l’època de les creuades on Jordi es converteix en protector de Jerusalem i el d’algunes ordres religioses militars com el Teutònic o els Templers. En els darrers anys de l’Edat Mitjana també es fa convertir en el primer protector dels animals domèstics essent invocat contra les serps, i les malalties de la pell, herpes, pesta, lepra, i sífilis. I en els països eslaus contra el “mal d’ull”.

Però pel que fa a la llegenda de “Sant Jordi i el drac”, hem de situar-la cap al segle XIII en que que apareix la “Llegenda Àuria” o “Llegenda Sanctorum”- compil.lació basada en els evangelis i apòcrifs de biografies de sants i màrtirs, recopilades pel dominic de Gènova, Jacopo de la Voràgine, i que va ser un dels “llibres” mes copiats de l’Edat Mitjana degut a la seva intencionalitat doctrinària i exemplificadora. Aquest llibre va tenir una poderosa influència en l’extensió la llegenda tant a nivell popular com en la literatura i arts occidentals. La incorporació del drac es considera ja en el Speculum Historiale – Passio Georgii del dominic Vincent of Beauvais . L’episodi de Sant Jordi i el drac te lloc a una ciutat desconeguda “Silene” que es considera pròxima a Líbia. El drac fa el niu en una font del costat d’un llac proper a la ciutat i perquè els seus habitants es puguin proveir del líquid element l’alimenten primer amb bestiar i després amb éssers humans. El relat es el mateix que en l’adaptació catalana de Montblanc, però aquí el tret distintiu es la conversió de la població al cristianisme i el signe de la creu roja amb fons blanc com a símbol en contra del mal i l’heretgia.

La interpretació de la llegenda es variada segons les fonts que utilitzem. La mes coneguda seria Jordi (cristià) va a cavall (església) i mata al drac (paganisme-dimoni). Però alguns també l’han atribuït a versions precristianes, com a Capadòcia origen del sant, en que el déu dels frigi Sabazius es representat com un cavaller que mata una serp. La llegenda també es atribuïda al mite grec de la princesa Andrómeda, rescatada pel príncep Perseu de mans de la Medusa. Aquesta llegenda també pot derivar d’un mite Hitita anterior pel que fa a la batalla entre el deu de la tempesta Tarhun i el drac Illuyankas. La història també té homòlegs en altres mitologies indoeuropees: la mort de la serp Vritra per Indra en la religió vèdica, la batalla entre Thor i Jörmungandr en la història nòrdica de Ragnarok, el conte grec de la derrota del Tità Typhon per Zeus … Altres paral·lelismes existeixen també fora de la mitologia indoeuropea com les mites babilònics de Marduk el drac Tiamat. Al mite de Sant Jordi i el drac cal complementar-lo amb el mite de la Princesa i el drac, que també te la filiació de la mitologia grega amb Andromeda. La història sol implicar una dona de classe alta que es salvada d’un drac per un heroi virtuós que desemmascara un heroi fals amb la revelació final de l’heroi veritable.

El dracs (del llatí draco i del grec drakon) són animals mitològics que apareixen en diverses cultures d’arreu del mon. El seu simbolisme es divers, segons la civilització que el tracta. Però normalment te un paper important com a déu i com a guardià i, en alguns casos, com a dimoni. En general son éssers de gran poder físic i dotats de gran saviesa. Es simptomàtic que diferents cultures, sense tenir contacte mutu, hagin imaginat rèptils voladors i siguin gairebé tots masculins; però els fòssils de dinosaures existents en tot el mon poden explicar aquest fenòmen. Normalment, el simbolisme del drac en lluita amb un heroi te diferents significats. Els mes comuns son el de devorador de deus i d’homes i, guardians (com a éssers còsmics) que esperen l’adveniment d’un nou ordre universal. Pel fet de que siguin garants del fet sagrat son el pont entre el mon sobrenatural i els herois terrenals. Les cultures occidentals i les orientals han adoptat diferents posicions davant els dracs. Els xinesos (Longs) i japonesos (Ryus), però també a Mesoamèrica, son vistos com éssers benèvols; mentre que a Occident i la mitologia persa i eslava son vistos com a éssers malvats. Però no tot està tant clar, ja que pels perses son concebuts com éssers negatius mentre que pels romans de l’antiguitat es consideren símbols de poder i sabiduria.

Sant Jordi continua éssent un simbol i una tradició a Catalunya però es important que tinguem en comte que te uns origens llunyans que ens retrotrauen en el temps i en l’espai de l’imaginari col.lectiu de la humanitat.

Informació complementària

Sobre la Diada de Sant Jordi:

- Cercat: Sant Jordi

- Sant Jordi : Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès (dossier per a nens)

- Llegenda de Sant Jordi, la donzella i el drac (La llegenda de Sant Jordi segons Joan Amades)

- La llegenda de Sant Jordi

- Setmana Medieval a Montblanc

- La llegenda de Sant Jordi (versio segons “Les tradicions religioses de Catalunya” d’Anna de Valldaura

- Vibria (drac català femení)

- Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya

- MitCat: Mitologia Catalana

Sobre el Sant

- St. George (Catholic Encyclopedia)

- Saint George (Patron Saint Index-Star Quest Production Net)

Sobre Sant Jordi i el Drac

- Saint George and the Dragon

- St. George and the Dragon

Sobre dracs

- List of fictional dragons

- List of dragons in mythology and folklore

- Here be dragons

- Approche symbolique et cryptozoologique de l’existence des Dragons, nombreux documents et images rares

- Dragons - Mondes Fantastiques

- Erwelyn.com - Dragons Bibliographie

- Iconography - Dragon

- Wiktionary - Dragon

i bibliografia sobre Sant Jordi i Dracs a les bilbioteques universitàries catalanes

El Gos en les mitologies xerokee i amerindia

Fa poc que ens ha caigut a les mans el llibre “Mitologias Amerindias” un llibre editat per Alejandro Oritz Rescaniere, per l’editorial Trotta dins la col.lecció Enciclopedia Iberoamericana de Religiones, edicions molt cuidades que donen una perspectiva profunda sobre el mon religios i mitològic d’Iberoamèrica, i en el nostre cas de la tribu xerokee.

Concretament aquesta monografia esta feta per col.laboracions. I en una d’elles hi trobem la participació de Carrie A. McLachlan (Ph D. en Native American History per la University of California, Riverside) amb el títol “El perro en las mitologias cheroqui y amerindia”(pp. 289-312). Sembla ser que es la traducció d’un original publicat al Journal of Cherokee Studies vol 23 amb el títol:“Gili, The Dog in Cherokee Thought“ . Un estudi cuidat sobre el mon mitològic dels pobles indígenes de centre i nordamèrica i la seva vinculació amb altres cultures. Comença tot dient que “Para el pensamiento cheorqui, los animales son personas que piensan y actuan”. I continua tot comenant el caracter “liminal” del gos com a mediador entre el mon humà i l’animal. Aquest fet es un element clau per l’atribució que s’ha fet del gos en la major part de les cultures conegudes “guardianes de los hombres frente a sus enemigos invisibles durante su vida y compañeros de los muertos en los mundos celestial y subterraneo” tot citant les tesis de White, David Gordon en la seva obra The Myths of the Dog-Man (University of Chicago, 1991).

En la mitolgia cheroquee el gos ocupa un lloc rellevant en els terrenys còsmic i terrenal, no tant pel seu nombre sino millor per les seves funcions. Els gossos apareixen en diferents contexts mítics: Relats de creació i recreació, guardiants o intercessors i també com a caçadors o destructors d’esperits indignes. L’autora agrupa les tradicions gos-home en tres etapes: creació del mon – existència terrenal – viatge cap a la vida a altres mons.

En el primer cas existeixen connexions entre la mitologia xerokee i l’azteca: La deïtat canina Xolotl i el seu germà Quetzalcóatl viatgen a l’inframón restaurant la vida amb la barreja dels morts i la seva sang, donant inici a la Cinquena Era (l’actual). La sang tindria el poder de resucitar els morts. I així amb altres tradicions indígenes americanes on el factor creador i regenerador dels gossos es una constant.

Després de la creació els gossos es converteixen en companys dels homes. En la tradició xerokee, els Ani Wahya (gent llop) domestiquen el llop i agafan les seves aptitituds, es perfeccionaren en les tècniques de caça. Al continent americà, abans del contacte amb Europa, hi havia diferents tipus de gos: de caça, de menjar, de càrrega, i gossos mitològics. Kanati i Selu son el primer home i dona en els Myths of the Cheroqui de James Mooney. Kanati es el gran caçador que es sol fer acompanyar per gossos. Es aquesta una de les seves princpals funcions, tant a nivell físic com espirtual (per invocació de l’esperit del gos com a vinculat al llop com animal molt podeós). També hi ha versions de gossos com aliats en les relacions amoroses i sexuals. I finalment, el gos es objecte de sacrifici com a guardià i guia de l’ànima en un altre món i, també, per assegurar el benestar dels guerrers en vida. El consum de carn de gos abans de la batalla era un fet habitual en moltes tribus indigenes americanes. Un altre cas de sacrifici del gos es el del ritual pel qual aquest sacrifici serveix com un element substitutiu d’un membre del clan destinat a morir. En aquest context el gos actua com a intercessor i missatger d’una mort inminent. El terme xerokee de gos “gili” te a veure amb el concepte d’animal sacrificable, segons “A Grammar and Dictionary of the Cheroqui Language / Duane King”.

Finalment, el gos segueix sent company, protector i guardià. El fet de la percepció del gos per sobre de la humana, també coneguda com a “sisè sentit” es valorada especialment per les tribus i els fa ser uns éssers idonis com a guardians de les ànimes abans i després de la mort. Es creu que el fet de trobar gossos enterrats en tombes humanes -tant en Amèrica com en Euràsia- es una prova mes d’aquesta teoria que fa extensiu el paper del gos en la vida terrenal a l’etapa del trànsit amb la mort. Els gossos també guiarien els esperits dels homes a l’altre món, com es descriuen en altres tribus. I serien també garants dels quatre punts cardinals del Cosmos (Nord-Sud-Est-Oest). En la mitologia xerokee el gos creua també la Via Làctia, que per moltes cultures es el camí per on les ànimes van a l’altra vida. En xerokee, “Gili Utsvstanvyi” -Via Làctia- significa “per on va correr el gos”. Les fonts xerokees relacionen explícitament el cami de les ànimes amb el riu celestial i, implícitament amb aquest gos mític. En la mitologia d’aquesta tribu, el camí de les ànimes dels morts es el mateix que el que van seguir els éssers humans mítics. L’aigua i el riu són elements clau en aquest procés de trànsit cap a un món idilic en que els gossos adquireixen un protagonisme en la seva comparació amb cert grup de dones. Hi ha uns gossos celestials que, segons la seva tradició, creen el camí de les ànimes i ajuden al viatge final a aquells que s’ho mereixen i eviten el pas als que no. Aquest doble paper es assimilable al rol que juguen els gossos en aquest mon: companys de treball i caça i defensors contra els instrusos (teoria que ja defensa White en el seu llibre citat mes a munt). També es significatiu el paper dels estels en la cosmovisió cheroquee on se li atribueix certes característiques canines. Aixi es el cas de l’estel Sirio de la constel.lació d’Orion, que ja en la mitologia grega representa al “gos d’Orion”. Aquesta associació de l’estel cànic amb el camí que porta al regne dels morts també es una constant en Euràsia i Mesoamèrica i part del sudest del continent americà.

Acabem amb el paragraf final de l’article: “Como animales domésticos, los perros viven muy cerca de los hombres y en varias mitologías de todo el mundo son considerados los progenitores de los seres humanos. A lo largo de toda América, los mitos sobre canes vinculan de manera uniforme el papel que cumplen en la vida diara con sus funciones sobrenaturales. Desde la creación de la vida humana hasta su muerte o renacimiento en la siguiente vida, los perros guian y protegen a los hombres. Por medio de su propia muerte o sacrificio, los canes proveen de sustento y poder espiritual. Cuando son consimidos, ritualmente o no, sanan la vida, resucitan a los muertos y sirven como guías y guardias del reino celestial o sobrenatural. Aunque los mitos sobre canes no son muy abundantes, el papel de los perros en la mitología és significativo. Los canes cuidan de los puntos cardinales y de la encrucijada celestial. Devoran los corazones de los hombres sin valor o los hacen precipitarse en enormes torrentes de agua. Sin embargo, gracias a sus funciones como destructores y creadores, contribuyen a la continuación de una vida humana domesticada y cultivada, una vida posible en la Tierra y en el mundo por venir”.

Per saber-ne mes podeu consultar:

Myths of Paradise Lost in Pre-Hispanic Central Mexico [and Comments and Reply]
Michel Graulich, Doris Heyden, Ulrich Köhler, Berthold Riese, Jacques Soustelle, Rudolf Van Zantwijk, Charles R. Wicke and Karl A. Wipf
Current Anthropology, Vol. 24, No. 5 (Dec., 1983), pp. 575-588 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d’accés)

A Dog’s Life Among the Teenek Indians (Mexico): Animals’ Participation in the Classification of Self and Other /Anath Ariel de Vidas
Journal of the Royal Anthropological Institute 8 (3) , 531–550 doi:10.1111/1467-9655.00121 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d’accés)

Dog: Ally or Traitor? Mythology, Cosmology, and Society among the Beng of Ivory Coast
Alma Gottlieb
American Ethnologist, Vol. 13, No. 3 (Aug., 1986), pp. 477-488 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d’accés)

Hot dogs: comestible canids in Preclassic Maya culture at Cuello, Belize / Clutton-Brock, Juliet
Hammond, Norman
Journal of Archaeological Science 21(6):819-826 1994 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d’accés)

The Dragon and the Dog: Two Symbols of Time in Nahuatl Religion / Franke J. Neumann
Numen, Vol. 22, Fasc. 1 (Apr., 1975), pp. 1-23 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d’accés)

Form and meaning of Maya and Mississippian dog representations / Schwartz, Marion
In Dogs Through Time: An Archaeologfical Perspective. Susan J. Crockford, ed. pp. 217-226 (2000) International Series, 889. British Archaeological Reports; Archaeopress,
Oxford, England (Catàleg Biblioteques Univ. Catalanes)

Dog / Flannery, Kent V. In Archaeology of Ancient Mexico and Central America: An Encyclopedia. Susan T. Evans and David L. Webster, eds. pp. 221-222 Garland (2001), New York (Catàleg Biblioteques Univ. Catalanes)

Perro como legado cultural / Raúl Valadez Azúa,Velia Mendoza España (Arqueobolivia.com)

El perro como símbolo religioso entre los mayas y los nahuas / Garza, Mercedes de la
Estudios de cultura náhuatl 27:111-134 (1997)

El perro prehispánico andino: función y tipos a partir del análisis arqueozoológico.
Velia Mendoza España, Raúl Valadez Azúa

La Zootecnica antigua en el Mexico antiguo y su relación con el Mexico actual
Raul Valadez Azua, Alicia Blanco Padilla, Bernardo Rodriguez Galicia
Primera Jornada de Historia de la Medicina Veterinaria y Zootecnica UNAM: memorias 24/25 agosto 2000

Mythological dogs (Wikipedia)

Animals in mythology (Mythencyclopedia)

Algunas anecdotas de chames siberianos / por Dark Crow

I bibliografia sobre mitologia ameríndia a les biblioteques universitàries catalanes i sobre mitologia dels gossos

Asclepi (CM - I)

Asclepio (cast), Asclepius (eng), Ασκληπιός(grec) - Asklēpiós(trans), Aesculapius - Esculapio (imperi romà)
Segons la tradició mitològica (eng) Asclepi era fill d’Apolo i de la mortal Coronis o Corónide.
Va ser educat pel centaure Quiró, en la medicina -principalment en el guariment amb plantes medicinals; juntament amb Apolo i Atenea, pel que fa a la caça, al surest de Tesalia.
Es diu que el jove Asclepi va arribar a dominar l’art de la ressurrecció, retornant la vida a gran nombre de persones per tot Grècia.
Per aquest motiu es van aixecar santuaris per tota la regió en el seu nom, coneguts com a Asklepeion (Epidaure, Tricca, Leben, entre d’altres).
No obstant, aquest poder va fer que Zeus acabés amb la seva vida amb un llampec. Apolo, pare d’Asclepi, va matar als cíclops que havien fabricat el llampec i llavors va poder convertir-se en déu inmortal. En les seves representacions escultòriques sol estar acompanyat per serps enrotllades en un bastó, pinyes, corones de llorer, una cabra o un gos. El mes habitual es la serp.

Per mes dades sobre aquesta deitat consulteu: Asklepios -Theoi.com- per biografia i perfil i Asclepius -Maicar.com- per il.lustracions. Trobareu bibliografia impersa complementària a: Asclepi i Medicina grega i romana (biblioteques univ catalanes i UAB); i als recursos en xarxa accessibles a les xarxes de les universitats catalanes: A Dictionary of world mythology [Recurs electrònic] / Arthur Cotterell (Oxford University Press, 1986) ### The Oxford companion to world mythology [Recurs electrònic] / David Leeming (Oxford University Press, 2005) ### Literature and the visual arts in ancient Greece and Rome [Recurs electrònic] ; D. Thomas Benediktson (Norman, Okla. : University of Oklahoma Press, cop. 2000)

Encetem amb aquest perfil una sèrie dedicats a clàssics de la medicina, naturalistes i veterinaris que ens ajudarà a conèixer millor els grans personatges que han configurat el nostre passat.

A Cultural History of Animals, enciclopèdia sobre l’evolució de la relació home-animal

Els editors Berg Publishers van publicar a finals del 2007 l’obra “A Cultural History of Animals”. Una obra en 6 volums distribuits cronològicament:
Volume 1: Antiquity to the Dark Ages (2500BC - 1000AD)
Volume 2: The Medieval Age (1000-1400)
Volume 3: The Renaissance (1400-1600)
Volume 4: The Enlightenment (1600-1800)
Volume 5: The Age of Empire (1800-1920)
Volume 6: The Modern Age (1920-2000, including a discussion of animals of the future)
que cobreix un ampli ventall de punts de vista i conceptes en la relació home animal al llarg de 4.500 anys de vincles i relació amb d’alts i baixos: simbolisme i religió, caça, domesticació, exhibicions i entreteniment, ciència i recerca, creences filosòfiques i representacions artístiques, són tractats en profunditat en aquesta enciclopèdia.
Els editors Linda Kalof (sociologa), coautora també de “The Animals Reader: The Essential Classic and Contemporary Writings” ,i Brigitte Resl (medievalista), fan un acurat plantejament que dona una visió crítica als investigadors i estudiosos de la relació home-animal al llarg de la història. El podeu consultar a la Biblioteca de Veterinària UAB.

Comença l’any de la rata

El passat dia 6 de febrer uns 2.000 milions de persones a tot Asia, 1/3 de la població mundial, van celebrar el seu traspas d’any que es regeix pel calendari lunar (4706) i que identifica els anys en un zodiac de 12 animals. Ara li toca a l’any de la rata i deixa enrera el del porc.

Cada any es fan celebracions pel traspas d’any en que es conmemora la llegenda del lleó, subjugat per l’enciam, va perdre la ferocitat i això va propiciar una bona collita i un bon any per tots els habitants d’una comunitat pretèrita. Les danses del drac i el lleó i del lleo i l’enciam les porten a terme grups dançaires per tot el planeta, i donen la benvinguda a la primavera xinesa