“Global and the Local”: Proceedings (2nd Int. Conference European Society for the History of Science 2006) en accés lliure

La “2nd International Conference of the European Society for the History of Science” organitzada a Cracòvia (Polònia) el Setembre 6-9, 2006 sota el títol “The Global and The Local: The History of Science and the Cultural Integration of Europe” va tenir com idea central quatre línies bàsiques:
- el diàleg crític entre Europa i els  altres continents,
- entre parts diferents d’Europa,
- entre països diferents tant grans com petits; i finalment,
- entre els cercles de llengües diverses, llengües nacionals i no nacionals caracteritzant alhora disciplines diferents.

A mes de les directrius indicades va pretendre abordar tant els aspectes globals com els punts de vista mes particulars. “Global i local” son complementaris i constituint el cor del procés anomenat “integració cultural” a Europa.

Destaquem les taules rodones i seccions que creiem mes interessants pels nostres lectors dins la història de les ciències de la salut i natural.

CHAPTER 3. / Round-Table Discussion 0 History of science in education and training in Europe: What new prospects?
CHAPTER 5. / The History of Science and the Cultural Integration of Europe: Barriers and Opportunities
CHAPTER 6. / Symposium E-1 History of science in education and training in Europe: What new prospects?
CHAPTER 13. / Symposium R-5 Leibniz on Science, Medicine and Technology: A European Project of the Leibniz-Edition
CHAPTER 14. / Symposium R-6 Natural scientists in Habsburg Monarchy 1848 –1918
CHAPTER 19. / Symposium R-11 Botanical gardens within global and local dynamics: Sociability, professionalization and diffusion of knowledge
CHAPTER 20. / Symposium R-12 Changes of paradigms in biological sciences between Renaissance and modern times
CHAPTER 24. / Symposium R-16 The Iberian World and the modern science: A comparative perspective
CHAPTER 25. / Symposium R-17 Politically Active Scientists in the 20th Century
CHAPTER 27. / Symposium R-19 How to understand and write the History of Science? (or Methodology of the History of Science)

Les institucions que van organitzar l’esdeveniment van ser: European Society for the History of Science, la Polish Academy of Arts and Sciences, el  Jagiellonian University Museum (JU), el Botanical Garden (JU), el  Centre for European Studies (JU), i l’ Institute for the History of Science of the Polish Academy of Sciences

Pasteur, en una col.lecció de Quiosc !

Sembla mentida però es veritat. Els diaris “El Mundo” i “Expansion” ofereixen des de fa temps als seus lectors una col.lecció de llibres nomenada “Grandes Pensadores” que es força interessant, assequible (12,99 €) i amb criteris científics contrastats. Podem estar o no d’acord amb les línies edtiorials d’aquests diaris però les promocions que esta treient darrerament el diari “El Mundo” valen la pena. “Grandes Pensadores” ja fa temps que esta sortint. Inicialment van ser 21 filòsofs i intel.lectuals entre les que destaquen els clàssics Socratres, Plato
Sant Agusti, Sant Tomàs però també figures com Immanuel Kant, Charles Darwin, Sigmund Freud. Degut a l’èxit de la iniciativa aquesta s’ha perllongat amb 15 títols mes entre els quals hem escollit el de Pasteur perque veieu els continguts i plantejament de l’obra.
Tots els volums de la col.lecció consten d’una part de “Vida i obra” en la que es detalla la biografia del personatge objecte d’anàlisi, amb dades i il.lustracions que permeten al lector situar el personatge en el seu context i en les inquietuts vitals del moment. A continuació trobarem una secció nomenada “Pensament” es detallen els elements conceptuals necessaris per assimilar sense gaires dificultats allò que l’autor preten comunicar-nos. Finalment, cada volum consta d’una secció coneguda com “Escrits” amb una selecció de les obres de l’autor traduides per especialistes.

Pel que fa al títol de Pasteur,de l’apartat “Vida i Epoca” n’es rsponsable Diego Gandara i de “Pensament i Obra” l’historiador Françoise Dagognet. La presentació corre a càrrec del catedràtic i eminent historiador de la ciència José Manuel Sánchez Ron.

Son 63 pàgines sobre la seva vida amb documents complementaris com “Pasteur cortesà”, “Begudes Alcoholiques”, “El Laboratori de Pasteur”. A continuació el seu pensament queda recollit fins la pàgina 202, dividida en tres part “Els precursos, doctrines i instruments“, “Aplicació i confirmació:la fermentació“, “Reinici i ampliació de la controvèrsia: l’origen dels gèrmens“. Tot seguit es fa una selecció dels seus escrits, una cronologia i bibliografia sobre l’autor.

Louis Pasteur (1822-1895) representa el màxim representant científic de la França postnapolònica, en la que la industria i la recerca van plegades vers el progrés de la humanitat. Pasteur va ser un científic polifacètic però va destacar per l’estudi dels microorganimes causants de la fermentació, alcoholica, butírica o làctica, tot i demostrant que l’eliminació dels microorganismes anula el procés de fermentació, tècnica coneguda com a procés de pasteurització. Destaca així mateix en la seva teoria de l’existència de gèrmens que li va permetre desenvolupar una vacuna contra la ràbia en els gossos i per l’antrax a les ovelles, que es van aplicar amb èxit en els éssers humans. Juntament amb Robert Koch se’l considera el pare de l’actual Microbiologia

Dins aquesta segona fornada de títols podreu trobar personatges com Einstein, Ramon y Cajal, Newton, Von Humboldt, Galileo-Galilei, Lavoisier, Kepler, Copèrnic, Pierre i Marie Curie … En fi, altament recomanable per tenir un compendi dels grans pensadors, científics o no que han configurat la cultura i l’evolució científica d’Occident.

Reediten el “Regiment Preservatiu” de Lluís Alcanyís, un clàssic medieval de la medicina als PPCC

El proper dimarts 20 de maig presentarem el nou volum Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, de Lluís Alcanyís, de la col·lecció Els Nostres Clàssics i en edició crítica de Jon Arrizabalaga.

El Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència del metge convers Lluís Alcanyís (Xàtiva, c. 1440 - València, 1506), imprès a València vers el 1490, és, entre les obres redactades originàriament en català i sortides de les premses de la Corona d’Aragó a la darreria del segle XV, el més primerenc dels textos mèdics i el cinquè més antic dins el conjunt de títols científics. Aquest tractat pràctic i d’estil directe constitueix la producció madura d’un dels metges que aleshores gaudia de major prestigi professional a la ciutat de València. Res d’això no privà, però, que el 1504 Alcanyís fos acusat de judaïtzar, apartat de tots els seus càrrecs i processat, com tampoc que, després de més de mil dies a les presons de la Inquisició, fos cremat viu en un acte de fe que tingué lloc a València el 25 de novembre de 1506 i que havia estat precedit per l’ajusticiament, catorze mesos abans, de la seva dona Elionor, acusada de càrrecs semblants pel Sant Ofici.

A presentació hi participaran Jon Arrizabalaga, curador del volum, Oriol Junqueras, historiador, Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Joan Santanach, coordinador de l’Editorial Barcino. L’acte tindrà lloc a les 19 h a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors del CSIC-Generalitat de Catalunya, al carrer Hospital, 64, de Barcelona.

Versió en línia de la seva obra a Wikisource

Bibliografia sobre Lluis Alcanyís i la seva època

- Lluís Alcanyís, 500 anys : Xàtiva, ¿1440?-València, 1506 ; textos de Agustí Ventura i Conejero … [et al.] ; transcripció de Antoni Ferrando i Francès, Manuel Sanchis Guarner, Enric Miquel Prats i Benavent.- Ed. facsímil.- Xàtiva : Ulleye, 2006.- 115 p. (Una Ullada a la història).- Inclou reproducció facsímil i transcripció de: Trobes en lahors de la Verge Maria, València: [s.n.], 1474 [i].-Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, València : Nicolas Spindeler, 1490 .- Textos en català i llatí.- ISBN: 978-84-930828-5-7 .-ISBN: 84-930828-5-6
- Asensi i Botet, Francesc .- Lluís Alcanyís: poeta, metge, mestre i víctima ; discurs de recepció de Francesc Asensi i Botet com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, llegit el dia 21 de desembre de 1998.- Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, 1998.- 27 p. : il. ; 24 cm.- ISBN: 84-7283-422-0

- Daniel Benito Goerlich
A la memòria de Lluís Alcanyís: en el V centenari de la seua eixida d’aquest món

- Metges, cirurgians, barbers i apotecaris: l’assistència médica a la València baixmedieval
Carmel Ferragud i Domingo

Ambdós articles a:
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, ISSN 1133-3987, Nº. 53, 2007
(Exemplar dedicado a: Cartografia) , pags. 48-57

Encyclopédie, Diderot i d’Alembert “revisited” en línia

Una nova edició de la famosa Encyclopédie ha sortit en format digital i en línia: “L’Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers“ pel gaudi de tots els investigadors i aficionats a la cultura. Aquest va ser el primer compendi de tots els coneixements científics, artístics i tècnics publicada a França a la segona meitat del XVIII. Va ser dirigida per Denis Diderot i Jean d’Alembert, i es considera com el màxim exponent del moviment de la Il.lustració a l’exposar les seves idees sense cap complexe.

Altres versions digitals de l’Encyclopédie:

- Encylopedie a Bilioteca Digital Francesa “Gallica”

- Wlkimedia Commons - Encyclopedie

Articles

- Sanz, Victor.- Articulación de los Saberes en la “Enciclopedia” .- Anuario Filosófico, 2000 (33), 859-887 [document a text complet]

3. LA ILUSTRACIÓN FRANCESA
3.1. LA ENCICLOPEDIA: DIDEROT (1713-1784) Y D’ALEMBERT (1717-1783) (Cfr. ABBAGNANO, Nicolás: Historia de la filosofía II, 363-36 Historia de la Filosofía Moderna 2: La Ilustración y Kant. Curso 2º de Filosofía. Profesor Jesús J. Nebreda [document a text complet]

- Ginzo Fernandez, Arsenio. Diderot preceptor de la Europa ilustrada
Anales del Seminario de Historia de la Filosofía.-2003, 20 107-143 [document a text complet]

- Checa Beltran, Jose.- Minguez de San Fernado y su traducción de la Encyclopedie Methodique
(Biblioteca Cervantes Virtual) [document a text complet]

Convocatòria XXXIX Premi Uriach d’Història de la Medicina

Es convoca el XXXIX Premi Uriach d’Història de la Medicina a càrrec de la Fundació Uriach. Aquest premi és d’àmbit internacional i s’adjudicarà al millor estudi que a judici del jurat investigui i analitzi un tema d’història de les ciències de la salut. Les bases del premi son:

1. El premi esta dotat de 1.500 € podent optar a ell els historiadors de qualsevol país
2. Les monografies que optin al premi hauran de ser inèdites, no poden optar al premi les obres que hagin estat publicades total o parcialment, així com aquelles presentades a altres concursos
3. Els treballs es presentaran en format electrònic juntament amb una còpia impresa amb interlineat doble i un màxim de 70.000 caràcters amb espais, incloent bibliografia o referències documentals, a mes de la iconografia corresponent
4. Els originals, redactats en llengua castellana, seran remesos a la Fundació fins el dia 15 d’Octubre de 2008 sota el sistema de lema i plica, sense signatura de l’autor o autors, la identificació del qual haurà de figurar en sobre tancat a la vegada identificat amb el mateix lema del treball original
5. La decisió del jurat serà inapelable i es farà pública durant el mes de gener del 2009, podent atorgar-se un accèsit en el cas que el jurat així ho determini
6. La/les monografies premiades quedaran en propietat de la Fundació Uriach , i en el cas de que el jurat així ho estimés podran publicar-les a la revsita “Medicina e Historia” pel que demanarà als seus autors les correccions oportunes perque es pugui adaptar el text a les característique d’aquesta publicació.
7. Després de l’adjudicació del premi, el secretari del jurat procedirà a l’apertura de la plica corresponent al guanyador i, en el seu cas, a l’accèsit, procedint a la destrucció dels originals
8. La participació en el concurs implica l’acceptació total de les bases d’aquesta convocatòria

Tota la correspondència relacionada amb la convocatòria haurà d’adreçar-se al Centro de Documentación de Historia de la Medicina, Fundación Uriach 1838, Pol. Industrial Riera de Caldes, Avda del Camí Reial, 51-57, 08184-Palau Solità i Plegamans (Barcelona-España); e.mail: fundacion-historia@uriach.com Tf: (34)93-863 02 25

Samuel Hahnemann, i els inicis de l’homeopatia veterinària

A Rijnberk i DW Ramey publiquen a: Australian Veterinary Journal.- Volume 85 Issue 12 Page 513-516, December (2007) l’aritcle titulat “The end of veterinary homeopathy“
doi:10.1111/j.1751-0813.2007.00174.x

Aquest text descriu la història del desenvolupament de l’homeopatia per Christian Friedrich Samuel Hahnemann, (1755-1843) un metge que desenvolupa la seva carrera professional a Alemanya a finals del 1770. Hanneman estudia Medicina a Leipzig i Viena, assolint el títol de doctor a Erlangen en 1779. Va mantenir contactes amb el químic francès Lavoisier que el va persuadir a seguir investigant en aquest terreny. Hanneman va guanyar reputació en desenmascarar l’ensucrament del vi amb plom i per publicar investigacions sobre l’enverinament per arsenic. Entre 1790 i 1805 es va dedicar a publicar i va escriure mes de 5500 pàgines en diferents mitjans

Primer va desenvolupar les seves idees sobre homeopatia quan experimentava els símptomes de la malària després de prendre quinina; tot formulant la teoria de que les malalties podrien ser curades per medicaments que produíssin símptomes similars a les malalties induides en individus sans. També creia que a força de pulveritzar les dilucions extremes dels medicaments utilitzats es promovia una emissió que forçava la curació interna. En l’article s’examina també la base científica de l’homeopatia i l’evidència a favor de la seva eficàcia.

Entre les seves obres mes destacades trobem:
# The Organon of the Healing Art (1810) explica la teoria de la medicina homeopàtica. Hahnemann va publicar la 5a edició el 1833; i una edició no acabavada que no es publicaria fins el 1921.
# Materia Medica Pura es una compilació de les prescripcions homeopàtiques, publicats en sis volums de 1820s (vol. VI al 1827.) Amb noves edicions al 1830 and 1833, respectivament.
# Chronic Diseases (182 es una elucubració de les arrels i la cura de malalties cròniques, segons la teoria de l’homeopatia, publicats en cinc volums durant els 1830s.

L’article esta disponible a través de la xarxa de les bibliotques universitàries catalanes en html i en pdf

Bibliografia sobre la història de l’homeopatia la podeu trobar a diferents biblioteques universitàries catalanes

 

 

Documents sobre història de l’epidemiologia: Contagion

Des del blog d’Històriadelamedicina.org ens arriba la notícia d’un recurs important per aquells estudiosos de les malalties infeccioses i epidemiologia: Es tracta de Contagion: Historical Views of Disease and Epidemics.

Una biblioteca digital que inclou recursos en accés obert de la Universitat de Hardward i amb continguts també de la Biblioteca Francis A. Countway del Centre d’Historia de la Medicina de Harvard. Inclou diferents seccions: Base de dades amb mes de 5000 pàgines de documentació accessible en línia; Un “Timeline” o Cronologia de fets rellevants sobre història epidemiològica. La pàgina de cerques permet navegar per temes (Texts, Early Printed Books, Manuscripts, Broadsides, Images y Topics/Genres), o buscar per títols, nom, tema o gènere, o tots a la vegada. També admet operadors boleans. Una altra possibilitat interessant és que es pot buscar a text complet. Si s’escriu una paraula o frase el cercador retornarà una lista de enllaços ordenats per rellevància que porta a les pàgines que les contenen.
El menú de l’esquerra ens permet navegar pels següents temes:

Cholera Epidemics in the 19th Century (Les pandèmies de cólera al segle XIX)
The Great Plague of London, 1665 (La Gran Pesta de Londres, 1665)
The Boston Smallpox Epidemic, 1721 (L’epidèmia de verola de Boston)
“Pestilence” and the Printed Books of the Late 15th Century (Pestil.lències i llibres impresos a finals del segle XV)
Spanish Influenza in North America, 1918–1919 (La grip espanyola a Nortamèrica, 1918-1919)
Syphilis, 1494–1923 (La sífilis, 1494-1923)
Tropical Diseases and the Construction of the Panama Canal, 1904–1914 (Enfermetats tropicals i la construcció del Canal de Panamá, 1904-1914)
Tuberculosis in Europe and North America, 1800–1922 (La tuberculosi a Europa i Norteamérica, 1800-1922)
The Yellow Fever Epidemic in Philadelphia, 1793 (L’epidèmia de febre groga a Filadelfia, 1793)
General Materials (Materials de tipus general)
Notable People (Figures clau a la història de les enfermetats i epidèmies)

Entre els materials de tipus general trobem enllaços a: Colonialisme i Medicina internacional, Conceptes de contagi i Epidèmies, Medicina domèstica; Teoría microbiana, Teoría humoral, Conferències Sanitàries Internacionals, Geografía mèdica, Salut pública i Vacunació. Finalment trobem un recull d’enllaços relacionats.

Podeu trobar bibliografia sobre història de l’epidemiologia , epidèmies, malalties infeccioses i salut pública a les biblioteques universitàries catalanes.

Plini “el vell” (CN - I)

També conegut com a Gaius Plinius Secundus.

Deixem ara els deus i semi-deus que han inciat aquesta sèrie encetada per
Asclepi i anem a trobar a un personatge real. Plini (eng) o Gaius Plinius, Historiador, científic, enciclopedista … Es considerat com un dels grans pensadors de l’antiguitat clàssica. Prolífic escriptor, s’inicia en la carrera militar a Germania, als 23 anys, que perllongaria durant dotze tot i formant part de la classe dirigent de cavallers “eques”.
Després del seu periple a l’exèrcit parteix cap a Roma per dedicar-se a l’estudi i les arts. Obte diferents càrrecs oficials sota l’emperador Vespasià, fet que el conduirà a scriure un tractat de cavalleria “De jaculatione equestri”, una historia de Roma, en especial pel que fa a les guerres els romans i els germànics, i altres escrits avui perduts.
Amb Vespasià va tornar a la Península ibèrica com qüestor i procurador de l’erari a la Bètica, i durant la seva estada va recollir diversos materials que va utilitzar en la seva gran obra “Naturalis Historia” (eng) (circ AD 77 de la nostra era) composta per 37 llibres amb la següent estructura:

* I: Proleg, sumari, bibliografia
* II: Astronomia, Matemàtiques i Clima
* III-VI: Geografia i Etnografia
* VII: Antropologia i Fisiologia humana
* VIII-XI: Zoologia
* XII-XXVII: Botànica, incorporant agricultura, horticultura i farmacologia vegetal
* XXVIII-XXXII: Usos medicinals d’animals i plantes. Magia
* XXXIII-XXXVII: Mineralogia, aplicació a la vida i art: arquitectura, escultura, pintura i arts suntuàries.

Es tracta d’una obra compendi del coneixement romà del seu temps, i de la qual Cuvier, va dir que es tractava de la millor compendi del coneixement humà que havia donat la humanitat desde els temps antics. Alguns autors però dubten del seu rigor científic ja que, a la seva introducció exposa que cita 100 autors de gairebé 2000 llibres que, alhora versen sobre uns 20000 temes. Sembla ser que va ser un lector compulsiu pero que es va fiar massa del que escribia l’autor de cada obra. Com diu Ken Parejko a “Pliny the Elder: rampant credulist, rational skeptic, or both?” Skeptical Inquirer, Jan-Feb, 2003  , com es possible que escrigui coses com ?: “Alla a Etiòpia un pot trobar cavalls alats amb banyes, anomenats pegasus, el mantichora, amb la cara d’un home, cos d’un lleó, i cua d’un escorpí, i els catoblepas, la mirada als ulls del qual fa caure mort al que l’observa. (8.30)”

No obstant, es tracta d’un dels autors mes “racionlistes” del món clàssic, que dona cita de les fonts al final de cada capitol i estructura el text amb sumari. Va ser també famós per les seves màximes com “La verdadera glòria consisteix a fer el que mereix ser escrit;i escriure el què mereix ser llegit” (vegeu-ne un recull)

Va morir quan essent cap de l’esquadra a Misenus, càrrec que li va confiar l’Emperador Titus, es trobava
en aquell enclau prop de Pompeia i, accidentalment es va intoxicar amb la  inhalació de gasos tòxics per l’erupció del Vesuvi (23 d’agost del 79).

Les versions completes de “Naturalis Historia” les podeu trobar en llatí i en anglès. Si voleu saber mes sobre Plini “el vell” podeu consultar alguna de les 194 edicions d’obres escrites o participades per Plini el vell a les bibs univ. catalanes; o 46 llibres que parlen sobre Plini el vell a les bibs. univ. catalanes.

“Audentes Fortuna iuvat” (“La sort es del qui la lluita”)

Esculapi torna a casa

Fa poc una estàtua grega ha estat noticia a la premsa. No es habitual. Es tracta de l’Esculapi d’Empuries, que ha estat exposada a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) al llarg de l’any passat. Ara, torna als seus origens, l’Empordà. Primer farà un viatge itinerant pel Museu de Badalona del 19 al dia 28 de febrer. I després es podrà veure al Museu de Mataró de l’1 a l’11 de març. Pere Izquierdo, director del MAC a Barcelona, manté un blog arqueològic : A l’ombra de Bosch Gimpera en el que apàreix en el vídeo que mostrem aqui titulat “Esculapi. El retorn del déu” on es mostra el procés de restauració i difusió que ha tingut darrerament l’estàtua més emblemàtica de l’Edat Antiga a Catalunya i de la Mediterrània Occidental. El procés de restauració de l’estàtua de l’Esculapi d’Empuries es el pretext per mostrar els inicis de l’arqueologia a aquest enclau clàssic gironí que va sortir a la llum el 1909; i desvetllar part dels seus secrets. Podem llegir també un article de Arturo San Agustin a “El Periodico” dins la secció ‘Quadern del diumenge’ del (09/03/0 “El somni sagrat d’Esculapi : l’estàtua del déu de la medicina torna a Empuries”.

Un equip d’investigadors interdisciplinar han treballat amb l’Esculapi. Com a conseqüència de les troballes de restes de serp en el temple d’Empuries i la seva aparença similar a altres estàtues es considera que es tracta del déu grec Asclepi (déu grec de la salut). No obstant també podria representar al déu egipci Serapis (déu de la salut i la navegació) . Per això se’l seguirà considerant l’Esculapi d’Empuries. On s’hi s’han posat d’acord es en la datació de l’estàtua: darrer quart segle II aC, fabricat possiblement a l’Illa de Delos (Mar Egeu), i amb uns marbres similars als que van crear el Partenó i la Venus de Milo.
L’Esculapi es mostra amb una inscripció que apareixia al temple d’Apolo de Delfos “coneix-te a tu mateix” una màxima grega que afecta tant a l’estàtua com a tots els visitants de l’exposició i a la humanitat en general. El 15 de març torna defintivament ¿? a Empuries (Emporion en grec, que vol dir centre comercial, una premonició per l’esdevenidor …?), fet que servirà per celebrar el centenari de l’inici de les excavacions d’aquell enclau grec.

Asclepi (CM - I)

Asclepio (cast), Asclepius (eng), Ασκληπιός(grec) - Asklēpiós(trans), Aesculapius - Esculapio (imperi romà)
Segons la tradició mitològica (eng) Asclepi era fill d’Apolo i de la mortal Coronis o Corónide.
Va ser educat pel centaure Quiró, en la medicina -principalment en el guariment amb plantes medicinals; juntament amb Apolo i Atenea, pel que fa a la caça, al surest de Tesalia.
Es diu que el jove Asclepi va arribar a dominar l’art de la ressurrecció, retornant la vida a gran nombre de persones per tot Grècia.
Per aquest motiu es van aixecar santuaris per tota la regió en el seu nom, coneguts com a Asklepeion (Epidaure, Tricca, Leben, entre d’altres).
No obstant, aquest poder va fer que Zeus acabés amb la seva vida amb un llampec. Apolo, pare d’Asclepi, va matar als cíclops que havien fabricat el llampec i llavors va poder convertir-se en déu inmortal. En les seves representacions escultòriques sol estar acompanyat per serps enrotllades en un bastó, pinyes, corones de llorer, una cabra o un gos. El mes habitual es la serp.

Per mes dades sobre aquesta deitat consulteu: Asklepios -Theoi.com- per biografia i perfil i Asclepius -Maicar.com- per il.lustracions. Trobareu bibliografia impersa complementària a: Asclepi i Medicina grega i romana (biblioteques univ catalanes i UAB); i als recursos en xarxa accessibles a les xarxes de les universitats catalanes: A Dictionary of world mythology [Recurs electrònic] / Arthur Cotterell (Oxford University Press, 1986) ### The Oxford companion to world mythology [Recurs electrònic] / David Leeming (Oxford University Press, 2005) ### Literature and the visual arts in ancient Greece and Rome [Recurs electrònic] ; D. Thomas Benediktson (Norman, Okla. : University of Oklahoma Press, cop. 2000)

Encetem amb aquest perfil una sèrie dedicats a clàssics de la medicina, naturalistes i veterinaris que ens ajudarà a conèixer millor els grans personatges que han configurat el nostre passat.