Pasteur, en una col.lecció de Quiosc !

Sembla mentida però es veritat. Els diaris “El Mundo” i “Expansion” ofereixen des de fa temps als seus lectors una col.lecció de llibres nomenada “Grandes Pensadores” que es força interessant, assequible (12,99 €) i amb criteris científics contrastats. Podem estar o no d’acord amb les línies edtiorials d’aquests diaris però les promocions que esta treient darrerament el diari “El Mundo” valen la pena. “Grandes Pensadores” ja fa temps que esta sortint. Inicialment van ser 21 filòsofs i intel.lectuals entre les que destaquen els clàssics Socratres, Plato
Sant Agusti, Sant Tomàs però també figures com Immanuel Kant, Charles Darwin, Sigmund Freud. Degut a l’èxit de la iniciativa aquesta s’ha perllongat amb 15 títols mes entre els quals hem escollit el de Pasteur perque veieu els continguts i plantejament de l’obra.
Tots els volums de la col.lecció consten d’una part de “Vida i obra” en la que es detalla la biografia del personatge objecte d’anàlisi, amb dades i il.lustracions que permeten al lector situar el personatge en el seu context i en les inquietuts vitals del moment. A continuació trobarem una secció nomenada “Pensament” es detallen els elements conceptuals necessaris per assimilar sense gaires dificultats allò que l’autor preten comunicar-nos. Finalment, cada volum consta d’una secció coneguda com “Escrits” amb una selecció de les obres de l’autor traduides per especialistes.

Pel que fa al títol de Pasteur,de l’apartat “Vida i Epoca” n’es rsponsable Diego Gandara i de “Pensament i Obra” l’historiador Françoise Dagognet. La presentació corre a càrrec del catedràtic i eminent historiador de la ciència José Manuel Sánchez Ron.

Son 63 pàgines sobre la seva vida amb documents complementaris com “Pasteur cortesà”, “Begudes Alcoholiques”, “El Laboratori de Pasteur”. A continuació el seu pensament queda recollit fins la pàgina 202, dividida en tres part “Els precursos, doctrines i instruments“, “Aplicació i confirmació:la fermentació“, “Reinici i ampliació de la controvèrsia: l’origen dels gèrmens“. Tot seguit es fa una selecció dels seus escrits, una cronologia i bibliografia sobre l’autor.

Louis Pasteur (1822-1895) representa el màxim representant científic de la França postnapolònica, en la que la industria i la recerca van plegades vers el progrés de la humanitat. Pasteur va ser un científic polifacètic però va destacar per l’estudi dels microorganimes causants de la fermentació, alcoholica, butírica o làctica, tot i demostrant que l’eliminació dels microorganismes anula el procés de fermentació, tècnica coneguda com a procés de pasteurització. Destaca així mateix en la seva teoria de l’existència de gèrmens que li va permetre desenvolupar una vacuna contra la ràbia en els gossos i per l’antrax a les ovelles, que es van aplicar amb èxit en els éssers humans. Juntament amb Robert Koch se’l considera el pare de l’actual Microbiologia

Dins aquesta segona fornada de títols podreu trobar personatges com Einstein, Ramon y Cajal, Newton, Von Humboldt, Galileo-Galilei, Lavoisier, Kepler, Copèrnic, Pierre i Marie Curie … En fi, altament recomanable per tenir un compendi dels grans pensadors, científics o no que han configurat la cultura i l’evolució científica d’Occident.

Emili Giralt i Raventós “In Memoriam”

Aquesta setmana ens ha deixat l’insigne investigador de la història agrària catalana Emili Giralt i Raventós. Rosa Ma Piñol ens en fa un perfil a “La Vanguardia“. Home polifacètic, compromès en la causa de la cultura catalana i emprenedor de moltes iniciatives amb les quals se’n pot haver anat llegítimament satisfet.

Nascut a Vilafranca del Penedès el 1927 forma part d’una generació de la historiografia catalana molt destacada, juntament amb Joan Reglà, Jordi Nadal i Josep Fontana, els quals van veure de les fonts de Ferran Soldevila, Ramon Abadal, Miquel Batllori i Jaume Vicens Vives, que en va ser mestre directe. Giralt es centrà en estudis d’històia agrària, economia i societat de l’edat moderna i contemporània, començant una tasca docent a la Universitat de València, de la que va ser catedràtic d’Història Moderna i Contemporànica del 1965 al 1971. Des de llavors exercí la seva activitat acadèmica a la mateixa càtedra de la Universitat de Barcelona on arribaria a ser director de Dpt d’Història Contemporània. També va arribar a ser degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d’Ordenació Acadèmica. Des del 1981 fins el 1983 exerciria com a professor associat a la Universitat de la Sorbona i a partir del 1992 el nomenarien catedràtic emèrit de la UB.

En qualevol cas, i sense deixar de banda el vessant docent, Giralt destaca sobremanera per activitats com la direcció i promoció del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, embrió alhora dels Col.loquis d’Història Agrària, que portarien a la creació i direcció simultània del Centre d’Estudis d’Història Rural amb la seva revista Estudis d’Història Agrària. Finalment va dirigir i promoure la seva monumental Història Agrària dels Països Catalans en quatre volums, refererència de la historiografia agrària a Catalunya per tothom que investigui sobre el tema, tot i que també compta amb una extensa bibliografia publicada.

Giralt va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans dins la seva secció Històrico-Arqueològica i en va ser director des del 1987 fins el 1995. Un mandat en el que es va renovar la institució, recavant reconeixement i suport econòmic per impulsar el seu nivell cientific a tot el país i a l’exterior. Per la seva catalanitat va obrar també com a impulsor del nou Diccionari de la Llengua Catalana.

L’historiador Emili Giralt ens ha deixat als 81 anys, amb un bagatge d’una fecunda trajectòria com a investigador, docent i persona.

Samuel Hahnemann, i els inicis de l’homeopatia veterinària

A Rijnberk i DW Ramey publiquen a: Australian Veterinary Journal.- Volume 85 Issue 12 Page 513-516, December (2007) l’aritcle titulat “The end of veterinary homeopathy“
doi:10.1111/j.1751-0813.2007.00174.x

Aquest text descriu la història del desenvolupament de l’homeopatia per Christian Friedrich Samuel Hahnemann, (1755-1843) un metge que desenvolupa la seva carrera professional a Alemanya a finals del 1770. Hanneman estudia Medicina a Leipzig i Viena, assolint el títol de doctor a Erlangen en 1779. Va mantenir contactes amb el químic francès Lavoisier que el va persuadir a seguir investigant en aquest terreny. Hanneman va guanyar reputació en desenmascarar l’ensucrament del vi amb plom i per publicar investigacions sobre l’enverinament per arsenic. Entre 1790 i 1805 es va dedicar a publicar i va escriure mes de 5500 pàgines en diferents mitjans

Primer va desenvolupar les seves idees sobre homeopatia quan experimentava els símptomes de la malària després de prendre quinina; tot formulant la teoria de que les malalties podrien ser curades per medicaments que produíssin símptomes similars a les malalties induides en individus sans. També creia que a força de pulveritzar les dilucions extremes dels medicaments utilitzats es promovia una emissió que forçava la curació interna. En l’article s’examina també la base científica de l’homeopatia i l’evidència a favor de la seva eficàcia.

Entre les seves obres mes destacades trobem:
# The Organon of the Healing Art (1810) explica la teoria de la medicina homeopàtica. Hahnemann va publicar la 5a edició el 1833; i una edició no acabavada que no es publicaria fins el 1921.
# Materia Medica Pura es una compilació de les prescripcions homeopàtiques, publicats en sis volums de 1820s (vol. VI al 1827.) Amb noves edicions al 1830 and 1833, respectivament.
# Chronic Diseases (182 es una elucubració de les arrels i la cura de malalties cròniques, segons la teoria de l’homeopatia, publicats en cinc volums durant els 1830s.

L’article esta disponible a través de la xarxa de les bibliotques universitàries catalanes en html i en pdf

Bibliografia sobre la història de l’homeopatia la podeu trobar a diferents biblioteques universitàries catalanes

 

 

Plini “el vell” (CN - I)

També conegut com a Gaius Plinius Secundus.

Deixem ara els deus i semi-deus que han inciat aquesta sèrie encetada per
Asclepi i anem a trobar a un personatge real. Plini (eng) o Gaius Plinius, Historiador, científic, enciclopedista … Es considerat com un dels grans pensadors de l’antiguitat clàssica. Prolífic escriptor, s’inicia en la carrera militar a Germania, als 23 anys, que perllongaria durant dotze tot i formant part de la classe dirigent de cavallers “eques”.
Després del seu periple a l’exèrcit parteix cap a Roma per dedicar-se a l’estudi i les arts. Obte diferents càrrecs oficials sota l’emperador Vespasià, fet que el conduirà a scriure un tractat de cavalleria “De jaculatione equestri”, una historia de Roma, en especial pel que fa a les guerres els romans i els germànics, i altres escrits avui perduts.
Amb Vespasià va tornar a la Península ibèrica com qüestor i procurador de l’erari a la Bètica, i durant la seva estada va recollir diversos materials que va utilitzar en la seva gran obra “Naturalis Historia” (eng) (circ AD 77 de la nostra era) composta per 37 llibres amb la següent estructura:

* I: Proleg, sumari, bibliografia
* II: Astronomia, Matemàtiques i Clima
* III-VI: Geografia i Etnografia
* VII: Antropologia i Fisiologia humana
* VIII-XI: Zoologia
* XII-XXVII: Botànica, incorporant agricultura, horticultura i farmacologia vegetal
* XXVIII-XXXII: Usos medicinals d’animals i plantes. Magia
* XXXIII-XXXVII: Mineralogia, aplicació a la vida i art: arquitectura, escultura, pintura i arts suntuàries.

Es tracta d’una obra compendi del coneixement romà del seu temps, i de la qual Cuvier, va dir que es tractava de la millor compendi del coneixement humà que havia donat la humanitat desde els temps antics. Alguns autors però dubten del seu rigor científic ja que, a la seva introducció exposa que cita 100 autors de gairebé 2000 llibres que, alhora versen sobre uns 20000 temes. Sembla ser que va ser un lector compulsiu pero que es va fiar massa del que escribia l’autor de cada obra. Com diu Ken Parejko a “Pliny the Elder: rampant credulist, rational skeptic, or both?” Skeptical Inquirer, Jan-Feb, 2003  , com es possible que escrigui coses com ?: “Alla a Etiòpia un pot trobar cavalls alats amb banyes, anomenats pegasus, el mantichora, amb la cara d’un home, cos d’un lleó, i cua d’un escorpí, i els catoblepas, la mirada als ulls del qual fa caure mort al que l’observa. (8.30)”

No obstant, es tracta d’un dels autors mes “racionlistes” del món clàssic, que dona cita de les fonts al final de cada capitol i estructura el text amb sumari. Va ser també famós per les seves màximes com “La verdadera glòria consisteix a fer el que mereix ser escrit;i escriure el què mereix ser llegit” (vegeu-ne un recull)

Va morir quan essent cap de l’esquadra a Misenus, càrrec que li va confiar l’Emperador Titus, es trobava
en aquell enclau prop de Pompeia i, accidentalment es va intoxicar amb la  inhalació de gasos tòxics per l’erupció del Vesuvi (23 d’agost del 79).

Les versions completes de “Naturalis Historia” les podeu trobar en llatí i en anglès. Si voleu saber mes sobre Plini “el vell” podeu consultar alguna de les 194 edicions d’obres escrites o participades per Plini el vell a les bibs univ. catalanes; o 46 llibres que parlen sobre Plini el vell a les bibs. univ. catalanes.

“Audentes Fortuna iuvat” (“La sort es del qui la lluita”)

Asclepi (CM - I)

Asclepio (cast), Asclepius (eng), Ασκληπιός(grec) - Asklēpiós(trans), Aesculapius - Esculapio (imperi romà)
Segons la tradició mitològica (eng) Asclepi era fill d’Apolo i de la mortal Coronis o Corónide.
Va ser educat pel centaure Quiró, en la medicina -principalment en el guariment amb plantes medicinals; juntament amb Apolo i Atenea, pel que fa a la caça, al surest de Tesalia.
Es diu que el jove Asclepi va arribar a dominar l’art de la ressurrecció, retornant la vida a gran nombre de persones per tot Grècia.
Per aquest motiu es van aixecar santuaris per tota la regió en el seu nom, coneguts com a Asklepeion (Epidaure, Tricca, Leben, entre d’altres).
No obstant, aquest poder va fer que Zeus acabés amb la seva vida amb un llampec. Apolo, pare d’Asclepi, va matar als cíclops que havien fabricat el llampec i llavors va poder convertir-se en déu inmortal. En les seves representacions escultòriques sol estar acompanyat per serps enrotllades en un bastó, pinyes, corones de llorer, una cabra o un gos. El mes habitual es la serp.

Per mes dades sobre aquesta deitat consulteu: Asklepios -Theoi.com- per biografia i perfil i Asclepius -Maicar.com- per il.lustracions. Trobareu bibliografia impersa complementària a: Asclepi i Medicina grega i romana (biblioteques univ catalanes i UAB); i als recursos en xarxa accessibles a les xarxes de les universitats catalanes: A Dictionary of world mythology [Recurs electrònic] / Arthur Cotterell (Oxford University Press, 1986) ### The Oxford companion to world mythology [Recurs electrònic] / David Leeming (Oxford University Press, 2005) ### Literature and the visual arts in ancient Greece and Rome [Recurs electrònic] ; D. Thomas Benediktson (Norman, Okla. : University of Oklahoma Press, cop. 2000)

Encetem amb aquest perfil una sèrie dedicats a clàssics de la medicina, naturalistes i veterinaris que ens ajudarà a conèixer millor els grans personatges que han configurat el nostre passat.