Quiro news

El primer blog d'història de la veterinària amb 5 anys de vigència ininterrompuda

Posts Tagged ‘bestiaris’

El Bestiari Medieval de Cordonnier/Heck ara en anglès

Posted by achv a 1 febrer 2013

Acaba de sortir la versió anglesa del llibre editat inicialment en francès per Citadelles amb els editors Remy Cordonnier i Christian Heck.

Més assequible que la francesa, l’edició anglesa compta amb  587 imatges on podem copsar la realitat dels animals en època medieval i la bellesa dels manuscrits il.luminats en que s’incoroporaven sovint a l’Edat Mitjana. Els bestiaris van ser una constant en la literatura medieval entre els segles X i XIII, tot i que abans, en el segle VIII podem observar els Echternach Gospels, amb les seves geometries d’animals esquematitzades dels Evangerlis, que arribaran fins el segle XV amb l’obra de les Très Riches Heures du Duc de Berry, amb escenes naturalistes de la vida cortesana.

L’historiador de l’art Christian Heck, explica el perquè de la prevalenca dels animals en els manusrits il.luminats que refelexteix la importància que aquests tenien en el pensament medieval i el paper en la societat agrària del moment, com a companys de la vida diària . Els animals a l’Edat Mitjana compten alhora amb un gran simbolisme, en les faules, com la de Reynard de Fox, com a imatges de la creació divina i amb atributs per comparar els comportaments de la humanitat amb el pla de salvació cristiana.

La primera part del llibre explora la iconografia dels animals més repesentats pels artistes medievals en les miniatures. S’organitzen en forma de bestiari amb uns 100 assaigs per ordre alfabètic de noms llatins, des de l’alondra fins el voltor. La selecció incorpora un nombre considerable de criatures fantàstiques, tant presents en l’imaginari de l’època: grifó, manticora, l’unicorn …

En resum, una obra d’art feta llibre pels amants dels animals, la hstòria i l’art. Us el recomanem sense cap mena de dubte …

The Grand Medieval Bestiary: Animals in Illuminated Manuscripts /  Christian Heck (Author), Remy Cordonnier (Author).- Abbeville Press (December 11, 2012).-  620 pages.- ISBN-13: 978-0789211279

Posted in Informació escrita | Etiquetat: , , , | Leave a Comment »

Recomanacions històrico-científiques per Sant Jordi 2011

Posted by achv a 22 abril 2011

Demà es Sant Jordi, i com mana la tradició cal obsequiar, obsequiar-nos, un llibre i una rosa a l’estimat/ada. Una de les millors tradicions que tenim els catalans, fent bandera de la cultura i els sentiments.  I fins i tot hem exportat aquesta Diada a altres contrades força llunyanes. Enguany, Sant Jordi cau en festes de Setmana Santa i es preveuen pluges al territori català … No desesperem. Des de la nostra associació volem fer-vos arribar unes quantes recomanacions a tots els que us interessen els temes històrics en els àmbits de la ciència, medicina, alimentació i dels animals en general …

La primera i pel que fa precisament a la història del llop a Catalunya, ara que sembla que des dels Apenins italians ha tornat a casa nostra a trobar un recer … : EL LLOP I ELS HUMANS: PASSAT I PRESENT A CATALUNYA / de MASSIP I GIBERT, JOSEP MARIA.- (AROLA, 2011.- 300 p.- ISBN: 9788492839940). Un llibre, certament recomanable i que serà la delícia de tots aquells que us estimeu la natura i la nostra història. De la mateixa Arola Edicions, trobem el llibre de l’anterior exposició que ja vam citar l’any passat, i que ara veu la llum com a llibre amb itineraris drakonians per la ciutat comtal: DRAKCELONA. CIUTAT DE DRACS / MARTINEZ, JOSEP.- (AROLA, 2011.-205 p.- ISBN: 9788415248200). També en castellà. Un ja clàssic: Leviatán o la ballena / Hoare, Philip.- (Ático de los libros,2010.- 510 p.- isbn: 9788493780944) no pot faltar a la vostra biblioteca ja que com diu el propi llibre la ignorància humana sobre aquests mamífers es sorprenent: “Hasta la década de 1970, cuando ya habíamos llegado a la Luna, no se obtuvo una fotografía de una ballena nadando bajo el agua en libertad”

Si us estimeu mes llibres sobre bestiaris i la simbologia animal en l’art sempre trobareu alguna novetat sobre el tema: BESTIARIO ROMANICO EN ESPAÑA / de HERRERO MARCOS, JESUS.- (CALAMO : 2010.-  267 p.- ISBN: 9788496932500),d’uns continguts força interessants  EL LIBRO DE LOS MONSTRUOS / de DELL, CHRISTOPHER.- (LUNWERG, 2010.-192 p.-ISBN: 9788497856331), molt ben il.lustrat, i EL ALFABETO SIMBOLICO DE LOS ANIMALES: LOS BESTIARIOS DE LA EDAD MEDIA / de ZAMBON, FRANCESCO.-(SIRUELA, 2010.- 268 p.-ISBN: 9788498414608) per tots aquells que volgueu aprofundir en el món dels bestiaris i en els mites i simbols animals de l’Edat Mitjana.

Pel que fa a la història de la ciència trobareu algunes novetats dels grans “popes” de l’especialitat com: Historia de la filosofía y de la ciencia / Hull, l. W. H.-( Editorial Crítica, 2011.- 329 p.- isbn: 9788498921687) ó El poder de la ciencia / Sánchez Ron, José Manuel-( Editorial Crítica, 2011.- 1088 p.- isbn: 9788498921717 ). Un llibre que no us deixarà indiferent es una història de la ciència força didàctica i molt ben il.lustrada, com manen els llibres de l’editor Doris Kindersley. Aqui, traduits per Akal trobareu el seu: Ciencia, guia visual /Adam Hart Davis.- (Akal, 2010.- Col. Dorling kindersley.- 1782 p.-ISBN: 9788446032441). Si el regaleu segur que quedeu com uns perfectes científics !.

La història de la medicina també compta amb novetats divulgatives força recomanables: BREVE HISTORIA DE LA MEDICINA: DEL CHAMAN A LA GRIPE A / GARGANTILLA, PEDRO .- (NOWTILUS, 2011.- 356 p.- isbn: 9788499671499), HISTORIA DE LA MEDICINA: DESDE CHAMANES Y FILOSOFOS HASTA LA MEDICINA NUCLEAR /  GARCIA VALDES, ALBERTO.- ( IMAGINE PRESS EDICIONES, 2011.- 480 p.- isbn: 9788496715448 ), del recentment desaparegut José M López Piñero: HISTORIA DE LA MEDICINA UNIVERSAL/ de LOPEZ PIÑERO, JOSE Mª ( AJUNTAMENT DE VALENCIA, 2011.- 1840 p.- isbn: 9788484843047 ), un llibre que ha anat tenint una certa repercusió i difusió pel boca-orella: EL PEOR DE LOS MALES: LA LUCHA CONTRA EL DOLOR A LO LARGO DE LA HISTORIA / de DORMANDY, THOMAS .- (ANTONIO MACHADO Ed., 2010.-768 p.- isbn: 9788477742555) i finalment una obra d’actualitat que interessa pel paper cada cop mes significat que estant tenint les malalties transmissibles a la nostra societat: Historia de las enfermedades infecciosas / Maradona Hidalgo, José Antonio.- Universidad Oviedo, 2010.- 398 p.- isbn: 9788483178355).

I dins l’apartat de la història de la gastronomia i l’alimentació també teniu alguns títols rellevants:
LA CIENCIA EN LA COCINA Y EL ARTE DE COMER BIEN. EL PRIMER RECETARIO DE COCINA ITALIANA DE LA HISTORIA / ARTUSI, PELLEGRINO.- (ALBA EDITORIAL,2010.- 624 p.-ISBN: 9788484285892), una gran obra enciclopèdica d’obligada consulta pels especialistes:
Historia de la alimentación / Jean-Louis Flandrin and Massimo Montanari (dir).- (Trea, 2011.- 1104 p.- isbn: 9788497045599) i l’epopèia dels aliments protagonitzada pels conqueridors d’Amèrica, redactada pel periodista Agustín Remesal en dècades de recerca:  Un banquete para los Dioses: Comidas, ritos y hambres en el Nuevo Mundo /  Agustín Remesal.- (Alianza Editorial, 2010.- 312 p.- isbn: 9788420693743).

En llengues estrangeres també volem destacar les obres: Bread, beer and the seeds of change : agriculture’s impact on world history / Thomas R. Sinclair, Carol Janas Sinclair.- (CAB International, 2010.- 193 p.- ISBN:    9781845937041) ,  Être à table au Moyen Âge / études réunies et présentées par Nelly Labère (ed.).- ( Casa de Velázquez, 2010.- 298 p.-ISBN     9788496820494)A la table des seigneurs, des moines et des paysans du Moyen Age / Eric Birlouez.- (Ouest-France, 2011.-127 p.- ISBN: 2737353157)

Finalment, si sou dels que us agraden els e-books, us va la lectura electrònica o, senzillament, no teniu calers per gastar-vos en llibres, una petita troballa que segur que us farà el pes:   Medicina, Guerra i Exili / Autor: Alfons Zarzoso i Àlvar Martínez Vidal (editors) , publicació de la Residencia d’Estudiants del CSIC que es troba gratuitament en format electrònic a la seva web i que dirigida per professors prou coneguts en els nostres àmbits us endinsarà en les peripècies de la nostra història científica mes recent.

Vinga, a disfrutar Sant Jordi !!

Posted in Informació electrònica, Informació escrita | Etiquetat: , , , , , | Leave a Comment »

Girafa vs Camelopardalis, uns desconeguts al bestiari medieval

Posted by achv a 3 gener 2010

Thierry Buquet es un estudiós de la història de la zoologia,  s’ha especialitzat en un animal prou singular entre les diferents espècies que viuen el planeta, principalment pel signficat cultural que ha tingut al llarg de la història de la humanitat. Es la girafa. Alguna història de la girafa en l’antguitat ja l’hem vista anteriorment al llibre de Belozerskaya, “La girafa dels Medici”. La interpretació que s’ha fet d’aquest cuadrúped en el llibre sagrat de la Bíblia dóna per molt i d’aquesta forma ha escrit diversos articles sobre aquesta interrelació. El darrer, aparegut a la revista Antrhopozoologica -de lectura obligada pels que sou amants dels animals i la història i que tenim a la vostra disposició si la voleu consultar- es prou revelador i dona dades molt significatives al respecte.

La Bíblia, en la seva versió llatina, va contribuir a cridar l’atenció d’Occident sobre l’existència del camelopardalis (pantera camell o lleopard camell),terme a que es referia a la girafa en grec i llatí a l’Antiguitat, i quin s’havia utilitzat per traduir un zoònim hebreu incorrectament identificat com a Zemer.

Mentre la girafa va romandre desconeguda a Europa durant  molt temps –ja que només una notícia de  Plini havia transmès un cert coneixement a l’Edat Mitjana sobre l’existència d’aquest animal en una descripció bastant plena de llacunes que ometia dades tan rellevants com l’alçada, la mida del seu coll i que impedia reconèixer una girafa real. Especialment quan alguns exemplars d’aquest animal van ser portats des d’Egipte com a present pel rei Alfons X “El Savi” o a l’emperador Frederic II al segle XIII. Mentre en aquella època el nom modern per la girafa es forma sobre el zarâfa àrab, cap text literari o zoològic; cap traducció, cap exegesi va aconseguir connectar aquest nou animal, amb el nom vernacle conegut antigament com a camelopardalis. La girafa i el “lleopard camell” semblaven ser llavors en animals completament diferents. Les traduccions en llengües vernacles de la Bíblia llatina per interpretar correctament aquest terme, com un animal obscur, dubtós, sembla que sigui només una realitat filològica.

Quan les girafes fan el seu retorn al final de segle de XVth a Itàlia, uns quants humanistes llavors reconeixen en el giraffa el “kamelopardalis” recentment traduït i publicat de textos grecs. Els erudits del moment van fer possible l’estudi  i l’observació d’un animal real. La girafa “genuïna” llavors fa el seu retorn en l’exegesi bíblica dels segles XVI i XVII i hom es qüestiona la traducció del zemer hebreu i estimulen les investigacions científiques del moment que fan alhora erudits com Conrad Gessner, Ulisse Aldrovandi i Samuel Bochart, tot transformant un animal exòtic excepcional  en un animal filològic per excel.lència.

Podeu consultar aquest article en línia:

La girafe, belle inconnue des bibles médiévales: Camelopardalis : un animal philologique / Thierry BUQUET- Anthropozoologica, 43/2, 2008, p. 47-68. (article distribuit el 2009)

Prèviament ja havia escrit sobre el tema a:

Pourquoi la Bible des Septante a-t-elle traduit le zemer du Deutéronome en kamelopardalis ?: Réflexions sur le statut symbolique et alimentaire de la girafe / Thierry BUQUET.- Anthropozoologica, 41/1, 2006, p. 7-25

Posted in Informació electrònica | Etiquetat: , | 4 Comments »

Harry Potter a la NLM, ó com apropar la història de la ciència a un gran públic …

Posted by achv a 30 novembre 2009

Llegim al blog amic del Campus de Bellvitge la iniciativa que ha portat a terme la National Library of Medicine de promoure una exposició virtual però també estàtica i itinerant per tot USA per apropar la història de la ciència als mes petits. I molts direu, bé no es res de nou, una biblioteca nacional ha de fer això i molt mes. En efecte, si, però si ho fa partint de l’èxit d’un best seller infantil i mediàtic com Harry Potter, la cosa canvia.

Pensem que es una experiència que val la pena tenir molt en compte, tant per la qualitat intrínseca de la mateixa amb uns continguts i un disseny virtual de l’exposició de gran qualitat, com per la seva vocació didàctica que pretén arribar a totes les escoles dels Estats Units. Des de la “Vella Europa” de vegades pensem que els USA tenen mancances, que en tenen; que els hi falta el background que respirem al continent europeu …. Però en algunes coses ens passen la ma per la cara. I en aquest ordre de coses, en les exposicions i l’esperit didàctic de les mateixes, hi tenen la ma trencada.

Efectivament, en l’exposició “Harry Potter’s World: Rennaisance Science, Magic and Medicine”, comissariada per Elizabeth Bland amb l’asessorament de Mark Waddell, podreu observar les arrels de la màgia, ciència i medicina que es van promoure al Renaixement. El 1997 l’escriptora britànica JK Rowling ens introduïa al món de Harry Potter, tot i naixent un fenomen literari que encara avui trenca totes les audiències. La màgia de la seva literatura esta bassada en els coneixements del Renaixement que van tenir un paper clau en l’evolució científico-mèdica occidental. Aquesta exposició vol destacar d’aquesta manera les col.leccions conservades a la Divsió d’Història de la Medicina de la NLM. I ho fa de manera virutal i intinerant amb la col.laboració de l’ALA.

Hi trobareu diverses seccions: Monstres, Herbaris, Criatures màgiques, Bèsties fantàstiques … Però el que més m’ha cridat l’atenció es el seu vessant educatiu. Hi ha materials enfocats per educació secundària, educació universitària i, activitats en línia. Ens interessa especialment el mòdul d’educació universitària en que hi trobareu diferents unitats. La primera amb el títol “Investigating Nature” es una autèntica síntesi de la historia de natural de plantes i animals del Renaixement. Amb la participació especial del científic Konrad Gessner i la seva obra “Historiae Animalium” (1551) parcialment digitalitzada que també podeu consultar amb l’opció “Turn on page“. Una joia pels amants de la historia de la zoologia i per la vista en general. Si us plau doneu-hi un cop d’ull. No us arrepentireu …

Posted in Exposicions i actes, Informació electrònica | Etiquetat: , | Leave a Comment »

L’Enigma simbòlic del Grifó

Posted by achv a 16 octubre 2009

El grifó o griu, es un dels “animals fabulosos” mes sorprenents del bestiari mitològic de la humanitat. Pels qui desconeixeu les característiques d’aquest animal mític us direm que es tracta d’una bèstia de “fusió”: un cos de lleó i un cap d’àguila. A la “Revista de Arqueologia” ha sortit aquest any un article sobre aquesta bèstia mitològica en relació a l’Art Ibèric i la seu període orientalitzant.

El lleó es el símbol del poder, dels governants, mentre que l’àguila representaria la divinitat, el poder sobrenatural. D’aquesta manera, amb la fusió dels dos cossos: animal de terra i d’aire, es compliria la doble funció que tant han desitjat els monarques de l’antiguetat: fusionar el caràcter diví i humà del poder governant. Per altre costat, al ser una bèstia híbrida, els cristians medievals, la veien com una juxtaposició humana i divina, com va ser Jesucrist igualment.

Per separat, les dues bèsties també han estat representades fortament al llarg de la història. L’àguila,ja la trobem a l’Imperi Assiri cap el (s. IX aC). Per exemple, al Temple de Ninurtra hi trobem una divinitat amb cap d’àliga. L’Imperi Hitita utilitzava estandards que representaven una àguila bicèfala. L’àguila també respresentava el poder i l’Imperi Romà de l’antiguetat. I l’art grec-escita també incorpora l’àguila com a motiu d’autoritat en diverses representacions, així com en l’Imperi Part (s. I-II aC). El monument funerari de Nemrud Dagh (Turquia) n’és un bon exemple. L’Imperi Ptolemaic va ser igualment deutor de la imatge de l’àguila que es va representar successivament en el revers de les monedes durant segles. L’àguila transmetria doncs la idea d’un poder que transmet la imatge imperant, capaç d’imposar l’autoritat a altres pobles o ciutats-estat.

En la Roma Imperial, els grifons sortien dibuixats a les cuirasses o thoracates d’estàtues de l’exèrcit com per exemple amb Juli Cesar. En una situació d’afrontament vindrien a fer referència a la seva condició de fundadors de l’Imperi. També hi trobem el grifó en una cuirassa de l’emperador August de Prima Porta (Roma) on es troba recuperant un estendard  romà d’un barbar derrotat. Unes imatges que de fet vindrien exaltar la grandesa de l’Imperi, en el seu exèrcit i religiositat, fent coincidir l’encarnació i divinització de l’emperador.

Amb tot, si be la connexió divina del grifó esta ben establerta, no ho es tant el seu paper com a representant del món diví. Per un costat tindríem la vessant negativa, en que el grifó representa i personifica les forces del mal, atacant l’home i els éssers vius i un heroi divinitzat el combat sense treva. Per altra banda es també considerat com a portador de la força divina del bé.

Els grifons ja apareixen representats a la Península Ibèrica cap el segle VII-VI aC a Tartessos, pintats en un vas de Carmona (Sevilla) així com en un vori corresponent al període orientalitzant del Sudest Peninsular. Les dames ibèriques d’aquest periode portaven també avaloris i collars amb el simbolisme del grifó, la qual cosa podria representar un imperialisme oriental i diví d’influència oriental.

La revolució o expansió artística orientalitzant va expandir-se per tota Ibèria des d’Anatòlia fins les costes lusitanes. La influència de Grècia, Fenícia i Pèrsia en les costes ibèriques es permanent al llarg del VII fins el IV aC. Entre els efectes mes significatius trobem la difusió de les formes d’exaltació de la riquesa i us dels simbologia prèviament utilitzada a Orient, com el grifó. A Grècia, seguint la tradició literària de Aristeas de Proconeso on els grifons defenen la terra contra els Arimaspos o en l’art Grec-Escita, l’orfebreria dels comerciants fenicis i, finalment, els relleus existents a Assíria com els del Palau de Persèpolis.

Saltant en el temps fins l’època actual cal comentar que el grifó o griu esta molt present esta molt present a Catalunya, especialment als edificis de caire clàssic de mitjans del XIX i fins i tot del període modernista. Exemples: Fonts de la Ciutadella (Barcelona) de Josep Fontseré (Fot: 1) , Palau de Justícia (Barcelona), d’Eduard Alentorn, Palau de la Duana (Barcelona), d’Enric Sagnier i Vilavecchia, Palau Novella (actual seu dels Monjos Budistes al Garraf) de Rafael Atché (Fot: 2) …

Podeu conusultar aquest article:

El enigma simbólico del grifo /  Abelardo López Pérez.- Revista de arqueología, ISSN 0212-0062, Año nº 30, Nº 340, 2009 , pags. 46-51. La revista es troba a les Biblioteques universitàries catalanes i a les Biblioteques públiques de Barcelona


Si en voleu saber mes:

Griffins in Art and on the Web (Isidore-of-Seville.com)

- Gryphon pages (Gryphonpages.com)

griu-ciutadella2griu-novella

Posted in Informació escrita | Etiquetat: , , | Leave a Comment »

Joan Amades, compilador de l’animalística popular catalana

Posted by achv a 25 setembre 2009

imamades

&&                                   &&                                    &&

Estem actualment en l’Any AmadesJoan Amades (1890-1959), un dels folkloristes, de formació autodidacta, mes importants que han donat els Països Catalans. Amades es responsable d’una ingent obra de recuperació de la nostra cultura tradicional en uns moments especialment dificultosos un cop acabada la Guerra Civil. La seva trajectòria es llarga i profitosa ja que des del 1915 fins al final de la seva vida va encetar una afició a la cultura popular i tradicional catalana que no la deixarà fins la seva mort. L’any 1940 fou nomenat conservador del Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïch) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona. La Unesco li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català.

A la web de l’Associació Joan Amades podeu llegir amb profunditat els detalls de la seva atzarosa i atractiva experiència vital. Entre les seves múltiples investigacions ens volem aturar en explicar la relació d’Amades amb la tradició animalística i del bestiari d’origen popular a terres catalanes.

Efectivament, Joan Amades va tractar molts temes de cultura popular entre els quals hi trobem estudis publicats com “Auca de les bèsties – Auca de les Faules d’Isop” (El tresor popular de Catalunya); “El Llenguatge de les bèsties i de les coses” (Biblioteca de Tradicions Populars); i un “Origine des bêtes: petite cosmogonie catalane” (Classiques e la littérature orale).

llengbest El Llenguatge de les bèsties i de les coses / Joan Amades ; introducció de Jaume Arnella .- Tarragona : El Mèdol, 2003.- XVII, 98 p. : il.; 16 cm.- (Biblioteca de tradicions populars ; 24).- ISBN: 8495559927.- A biblioteques públiques i universitàries.
aucabest Auca de les faules d’Isop ; Auca de les bèsties / Joan Amades.- Barcelona : Selecta, 1981.- 202 p. : grab.; 18 cm.- (El Tresor popular de Catalunya ; 6).- ISBN: 842980479X.- A biblioteques públiques i universitàries.
originebetes L’origine des bêtes : petite cosmogonie catalane / Joan Amades ; traduction et présentation de Marlène Albert-Llorca.- Carcassone : Garae/Aesiode, D.L. 1988.- 364 p. : il.; 22 cm.- (Classiques de la littérature orale).- ISBN: 2906156116.- A biblioteques universitàries.

En la primera obra Amades exposa com l’home de camp, el que potser no es tan culturalment cultivat, se sent molt mes proper al camp, a la natura. Així els fenòmens naturals tendeixen a voler ser explicats per les persones que hi viuen a prop i, per això, es generen un gran i ric cabal de tradicions i llegendes que pretenen aclarir i explicar tot el que els hi passa al seu voltant segons la seva visió. Les qualitats, condicions i particularitats dels animals formen part d’aquest univers que es explicat amb rondalles, romanços, versos i altres mostres de literatura popular que pretén explicar les seves inquietuds i necessitats. Algunes d’elles solen ser envoltades d’una idea mítica i simbòlica, que les atorga una caràcter sagrat, fent-les valorar notablement.

Antigament, en les societats medievals, es composaven bestiaris on es dibuixaven animals, be propers o desconeguts per la societat del moment, en els que s’explicava la seva vida, costums i trajectòries, amb gran dots de fantasia. Els bestiaris eren fonts d’erudició i saviesa, per la qual cosa eren molt valorats per la població. Avui en dia, millor dit, fins a principis del segle XX fins la dècada dels 40-50 les auques pretenien cobrir aquesta faceta explicativa. Com a petites obres mestres de la literatura popular, impreses en un full, explicaven, amb l’ajut de dibuixos i gravats (quaranta-vuit, habitualment), diferents episodis d’una biografia, esdeveniments, costums, etc. Tenien l’origen en un joc d’atzar dels segle XVII, molt semblant al nostre joc de l’oca.

Les auques van el gènere més viu i didàctic de la literatura anomenada “de fil i canya” o de “canya i cordill”, integrada per estampes, goigs, fulls solts, plecs i llibrets sobre personatges o esdeveniments diversos. En el nostre cas, l’auca pretén ser una mena de bestiari on, un dibuixant d’arrel popular, pinta una sèrie d’animals, la major part dels quals havien de ser desconeguts per l’artista. En aquesta auca es difonen diversos animals sense donar una explicació erudita dels mateixos sinó de quina manera els veu el poble, segons la tradició popular.

Un encert d’aquesta edició es haver introduït al llibre un capítol dedicat al gran fabulista Isop (Esopo pels qui no en conegueu la nostra grafia). Les faules d’aquest escriptor grec han estat durant molt de temps una de les lectures mes llegides per les classes populars i es per això que enllacen perfectament amb la tradició de les auques ja que il.lustren en moralment amb paraules el que les auques ho fan en dibuix.

El segon llibre es el primer volum de la col.lecció “Biblioteca de Tradicions Populars” que es va publicar el 1933 i El Mèdol ha editat en facsimil. Amades en el capítol “davantal” exposa com el home sempre ha volgut identificar els sons dels animals amb una explicació entenedora per ell mateix. Una interpretació que se l’anomena ona mimologia, com a part de l’onomatopeia. I així ens comenta: “Hi ha bèsties que tenen llargues enraonades i que fins sostenen converses amb individus d’altres espècies; en canvi, d’altres, com el còbit, el cucut i el mussol, només saben dir el seu nom, el qual precisament ha estat format a base de la interpretació del seu crit”. Es en base a aquests diàlegs que el poble ha creat rondalles i narracions que tenen el seu valor mes quan son explicats que quan es llegeixen. Per això l’entonació i la fonètica es de gran utilitat i per aquest motiu s’han transcrit alguns fragments en pentagrama de com els animals manifesten els seus cants i expressions. Amades les recull en els següents grups: Els Ocells, Aus casolanes, Els mamífers, Animals varis, i seguit d’uns apartats dedicats a “coses” o instruments que comuniquen sons.

Finalment ens trobem amb l’obra de Marlène Albert-Llorca: “L’Origine des bêtes”. Una autèntica troballa us he de dir, ja que es tracta d’una gran enciclopèdia etnológica del bestiari popular europeu ja que, a partir de l’obra d’Amades fa una anàlisi comparativa del que s’ha dit de cada espècie en diferents tradicions de la cultura popular europea fent esment de les seves fonts.

Us volem fer particeps de l’explicació que dona l’autora sobre perquè hi ha animals que mengen carn i altres que mengen plantes: Durant el diluvi es va morir in porc a l’Arca que comandava Noè. Aquest va demanar consell als animals sobre que fer als que li semblaven mes assenyats (Elefant, cavall, gos …). I acordaren que el millor era menjar-se ja que no se’l podia tirar ni enterrar. Noe va invitar a totes les bèsties a menjar-se el porc mort. Fins aquell moment ni homes ni bèsties havien menjat carn. Algunes van provar la carn com a novetat i curiositat, i aquells que la provaren en van fer molt elogis i lloances sobre el seu gust i sabor. Llavors Déu va decidir que tots els animals que havien menjat carn a l’Arca continuarien menjant-ne quan sortissin de la mateixa, mentre els que no n’havien menjat ,mai podrien tastar-la. I des d’aquell dia hi ha els animals que mengen carn i altres que mengen les herbes i fruits de la terra.  Mereix una lectura aprofundida.

Joan Amades va ser i es una figura cabdal de la cultura catalana i el seu treball és essencial en tots els àmbits de la cultura popular. Aprofitem aquests dies que encara podem anar a veure algunes exposicions per entendre i admirar la seva gran obra creativa i publicada. És un personatge amb el qual tots estem en deute.

Podeu trobar mes informació sobre Joan Amades a la web de l’Associació i a les biblioteques universitàries catalanes. Finalment podeu veure el video que Tramuntana TV ha dedicat a l’Exposició Amades del Museu del Juguet:

Posted in Conmemoracions | Etiquetat: , , | 3 Comments »

Book of Beasts de la Bodleian Library, nou facsímil

Posted by achv a 2 desembre 2008

En el decurs dels dos darrers anys, Oxbowbooks ha ofert dues edicions de facsímil de manuscrits medievals des de La British Library: El Luttrell Psalter i la Bíblia Holkham.

Aquest any ofereix un facsímil nou: el “Books of Beast’s” de la Bodleian Library.


Aquesta peça, El Bodleian Bestiary (MS Bodley 764) es una obra d’art meravellosa, amb unes imatges que s’incorporen magníficament al text. L’obra esta feta en pa d’or, i s’ha pogut imprimir amb un procés únic d’estampació, donant uns resultats espectaculars. El Bestiary es presentat i posat en context per Christopher de Hamel (bibliografia a Librarything)

Fins a fi d’any, els editors ofereixen el “Llibre de Bèsties” o Book of Beasts surt a un preu d’introducció especial de $199.00. L’1 de gener, el preu tornarà al preu estandard de $250.00.

Posted in Informació escrita | Etiquetat: , | Leave a Comment »

La “Fera Malvada”, una història de canya i cordill …

Posted by achv a 30 novembre 2008

feramalvada1

La Fera Malvada. Quin títol per una història truculenta. Be, el cas es que es tracta d’un dels relats imaginaris mes coneguts de la literatura popular catalana de “canya i cordill”. Es a dir, aquella que es confeccionava i distribuïda amb mitjans poc convencionals i que tenia la intenció de sorprendre i copsar l’atenció del poble. I aquest es un cas paradigmàtic.

El relat de la “Fera Malvada” relata una relació de gestes i malifetes que un animal monstruós i fantàstic. No es tracta d’un cas exclusiu de la nostra cultura popular. De feres i mostres n’hi ha arreu i la literatura i l’imaginari popular n’ha fet un us, a vegades abusiu. El guió es sempre el mateix: un animal monstruós que simbolitza les forces del mal i sembra el pànic davant la població es combatut i mort per un heroi que allibera la població de tan penosa càrrega maligna. Els dracs i les llegendes dels cavallers medievals son un exemple mes d’aquesta imaginació.

El document original es tracta d’un plec de quatre fulls en el que es llegeix: “Verdadero retrato del horroroso animal silvestre o fiera que fue visto y muerto en los montes o sierra de Jerusalem este presente año de 1788”. El títol te molt de suc i ja relata el contingut d’aquest romanço popular.

La fer es creu que fou vista l’any 1788, però aquesta data no esta pas contrastada ni podem saber del cert en quin fet, lloc i temps es basa la llegenda. Segons el text, l’animal vivia a la muntanya d’Oreste, vora a Jerusalem (no tenim cap constància d’aquesta muntanya però tot sembla ser una analogia del lloc “ferotge” on vivia la Fera). Feia desaparèixer persones i animals, de les quals després es trobaven les restes arreu … Un dia un peregrí a la Ciutat Santa va veure com un monstre devorava un altre home i de seguida va anar al governador a donar-hi avís. La fera va ser rodejada per les tropes i fa fer grans estralls però un valerós soldat li clavà una llança al coll i la va ferir. La fera fou portada amb carro a Jerusalem on va acudir molta gent a veure-la i se’n feren molts retrats que van ser enviats a tot arreu perquè tothom en tingués coneixement

D’aquesta història se’n troben impresos en diferents llengües, i amb continguts diferents. També en trobem en prosa i en vers (que era com solien escriure’s els romanços populars). Però la història es mes o menys la mateixa. Alguns autors sembla que troben l’origen de la història en la literatura de canya i cordill siciliana, de Liguria i també de Turingia o d’altres punts d’Itàlia. Els protagonistes varien entre soldats i peregrins que s’enfronten a un monstre que es vol relacionar a la religió musulmana. Els gravats il.lustratius van adquirir un valor molt important ja que eren fets servir per reproduir-se en “pendons” o “mamarratxos”que els joglars, captaires o cantaires del moment utilitzaven per assenyalar mentre s’anava recitant la història.

El gran èxit assolit per la Fera Malvada li feu sortir una nova competidora: l’Harpia Americana (tinguem en compte que hi ha un au coneguda com Aguila Harpia que menja primats especialment). Aquest ésser no era únic com la Fera, sinó que era una espècie que vivia als voltants del llac Omerga (Perú), que s’extravià del seu país i que va cometre molts atrocitats. Al no poder capturar-la la van narcotitzar i la caçaren viva. Un europeu la va comprar i la va desembarcar a Malta, d’allí va anar a Grècia i també a Constantinopla per acabar a França on va morir al negar-se a menjar. Aquest monstre te cara de dona i cos de saure en forma d’au que vol sortit al vol.

D’aquest romanço-llegenda se’n van ver diverses edicions. La primera que es te constància es la del 1801, l’estamper Benet Espona, venut a la llibreria José Lluch del carrer Llibreteria i titulada “Nova y curiosa relació que succei en lo any 1804 dels estragos que feu una fera enomenat Animal Silvestre en lo país de Jerusalem”. Aqui reproduïm l’edició de la Impremta A . Bosch (1860) en castellà que ha estat recollit a:

Grau Martí, Jan. Fabulari Amades.- Tarragona : Edicions El Mèdol, 1995.- (Biblioteca Joan Amades ; 1).- p: 181-194. Extracte que podeu consultar aqui.

Si algú ha vist aqueta Fera Malvada o en te alguna altra constància, que ens ho expliqui i ens aclareixi aquest enigma que ens treu el son …

Posted in Informació escrita | Etiquetat: , , | Leave a Comment »

Bestiaire, una exposició per passar-hi una llarga estona des de casa …

Posted by achv a 12 abril 2008

Exposició \Rescatem l’exposició de la BNF: Bibliothéque Nationale de la France : “Bestiaire“. No totes les exposicions recomanables han de ser presencials. N’hi ha també de virtuals que valen molt la pena. Aquest es el cas de l’exposició que volem comentar avui.

Els bestiaris són una col.lecció de petites descripcions sobre tot tipus d’animals, reals i imaginaris, ocells i de qualsevol altra mena acompanyats d’una explicació moralitzant i que tenen el seu període àlgid a l’Edat Mitjana. A la web Naturaleza de Aragón trobareu una explicació sobre els bestiaris força recomanable per tots aquells que esteu interessats en el tema; i també a l’article sobre el tema a la wikipèdia. Pero comentem ara la web de l’exposició. Aquesta es desenvolupa en tres grans seccions.

Comencem amb la secció titulada “En Images”, que seria la introducció al tema de l’exposició, per posar-nos en situació. Aquesta secció esta dividida en dos apartats: “L’Exposition” i “Les Animaux”. En la primera trobem dos subapartats “Enluminure médiéval” i “Simbolique du bestiaire”. Es en la primera on trobem una descripció de l’autèntica missió dels bestiaris: “C’est dans les bestiaires que s’affirme le rôle symbolique de l’animal. Destinés à l’édification des chrétiens, les bestiaires prêtent aux animaux des personnalités et des sentiments comparables à ceux des hommes” que fan els artistes miniadors o iluminadors dels llibres moralitzats anomenats bestiaris. En la següent s’expliquen les diferents explicacions i accepcions que tenen els animals pintants. Com per exemple les bèsties de l’infern: “Ils n’hésitent pas à sortir des formes convenues de l’Antiquité dans une floraison débridée de monstres censés inspirer la peur de l’Enfer et du Jugement dernier.”

Tot seguit trobarem la secció mes gran de l’exposició, titulada “Gros plan”. Vindria a ser el cos de l’exposició, els continguts principals. Cada apartat ve introduït per un video explicatiu, que també podem llegir el text si cliquem en el quadre dret inferior, al qual segueixen imatges complementàries que aprofundeixen en el tema. Les subseccions principals en que s’ha dividit l’exposició son Drôleries: escenes il.lustrades d’animals que es col.loquen en els marges dels llibres religiosos o les caplletres dels textos; Histoires merveilleuses du bestiarie: explica les diferents formes en que els animals serveixen per moralitzar a la població cristiana. Una explicació de Marie Helene Tesniere, cap del Dpt de Manuscrits complementa l’apartat. Le dragon et les bêtes de l’Apocalypse: aqui se’ns descriu l’Apocalipsi, o Llibre de les Revelacions que Déu va fer a l’apòstol Joan. Es el llibre de la Bíblia més escampat a l’Edat Mitjana i un dels més magníficament il·lustrats. De totes les visions descrites per Joan al seu llibre, la més aterridora és la del drac i dels seus dos deixebles, l’animal del mar i l’animal de la terra. Representa els diferents aspectes de l’obra del diable, o de les forces del Mal: es a dir l’esperit de poder, la blasfèmia, la idolatria i l’heretgia. I segueixen unes explicacions sobre els diferents aparicions moralitzants dels drags i les bèsties del mal en el text sagrat. Livres de chasse: chasse a courre et chasse au vol: Marie Therese Gousset del Dpt de Manuscrits ens descriu en entrevista audio els Livre de chasse de Gaston Phebus i despres trobem un comentari sobre L’art de chasser avec les oiseaux. Amb Animaux fabuleux et hybrides ens mostra els diferents animals imaginaris mes representants en els bestiaris: unicorn, centaure i grifó. Roman de Renart no es tracta d’una novel.la del romànic sinó un recull de textos procedents d’una tradició de relats animalistics en llatí inpirants en Esop. Renart encarna a un heroi complex i llest que pariodia cançons de gesta, novel.les cortesanes i també crítica social, anticlericalisme i transgressions. Roman de Fauvain es un exemple rar de crítica política contemporània d’esdeveniments denunciats en tres mil versos per un alt funcionari de la cort Gervais du Bus, amb una història que apuntava que el rei Felip IV i al seu conseller Enguerrand de Marigny. Animaux au quotidien: Els Tacuinum sanitatis o “Manual de salut” és una compilació bastant àmplia en relació amb tot allò que pot influir en la salut o portar remei a la malaltia: els productes més diversos del regne vegetal i animal, els vents, les estacions, els actes de la vida humana en 200 articles aproximadament. Els exemplars més luxosos són verdaders llibres d’imatges acompanyats d’un text sumari. Constitueixen testimonis excepcionals de la vida quotidiana medieval. Livre des oiseaux: El manuscrit D’avibus d’Hugues de Fouilloy (cap a 1150), conservat a la Mediateca de Troyes, dóna una explicació simbòlica de nombrosos ocells tals com el pelicà, la cigonya, el corb, l’àguila…que ja surten explicats en el Physiologus i que ha estat augmentat gràcies als escrits d’Isidor de Sevilla. Però Hugues de Fouilloy insisteix molt particularment en els animals presents al Nou Testament. Inventaire des animaux: el Líber de proprietatibus rerum (imatges) o “Llibre de les propietats de les coses”, és una obra llatina del segle XIII del franciscà Barthélémy de Glanville dit també Barthélémy l’Anglais. L’obra va ser traduïda a francès el 1372 per Jean Corbichon, capellà del rei Carles V el Savi. Es tracta d’una vasta enciclopèdia revelant els caràcters particulars de cada ésser viu i descrivint tota la Creació, des de Déu fins a les coses passant per l’home, i centrant-se particularment sobre els dominis mineral, vegetal i animal.

Finalment trobem la secció Arrêt sur una síntesi dels temes principals obejecte de l’exposició: le décor enluminé, les animaux et la Bible, les Bestiaires, les encyclopédies, la vie quotidienne, fables et satires, animaux exotiques.També hi trobem un Dossier Pédagógique on figuren diferents temes relacionats amb el Roman de Renart, un Jeu de mots, joc que preten identificar els animals exposats en les imatges amb una frase. Un contingut especialment brillant es l’Atelier maxi monstres on tothom por fer-se la seva pròpia bèstia zoomorfa i gravar-la en versió del programa “shockwave”. Finalment unes Fiches Pédagogiques sobre els Llibres dels animals, Fauna simbòlica cristiana i Animals fabulosos , sempre en francès, complementen una exposició exquisida que dona gust de tornar-la a visitar de tant en tant. Hi ha versions mes sencilles en castellà i anglès. Els dossiers de la BNF fan un bon complement a les seves exposcions i val al pensa donar-hi una ullada. L’exposició va tenir lloc del 11 d’octubre de 2005 al 8 gener 2006. Podeu trobar la versió en llibre d’aquesta exposició a la Biblioteca de Veterinària UAB.

Posted in Exposicions i actes | Etiquetat: , | Leave a Comment »

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 91 other followers

%d bloggers like this: