+ 20.000 visites i un petit regal

Hola amics. A principis de gener del 2009 aquest blog arribava a les 10.000 visites després de gairebé tot un any en funcionament. Ara ja hem passat de les 20.000.

MOLTES GRÀCIES !! –

MUCHAS GRACIAS !! – THANKS A LOT !!

Sense la vostra confiança i fidelitat no seria possible el manteniment d’aquest blog.

Els hits del darrer any
La història dels cavalls i l’home a “El	657
Història dels conills al continent sudam	216
Sant Jordi, cavaller i drac multicultura	211
El Cavall Bernat, una llegenda montserra	202
Els “Tres Tombs”, Sant Antoni i els anim	196
Baetulo recupera la “Domus Delphini”	181
Mones de Pasqua, una tradició de llarga	159
El Sanador de Cavalls, novel.la històric	147
Els cavalls de Qin Shi Huang, primer emp	131
Encyclopédie, Diderot i d’Alembert “revi	128

Us deixo amb un “petit regal” d’aniversari. Es tracta de el visionat del “Cant dels Ocells”, nadala popular catalana, en la interpretació que va fer Pau Casals –per darrer cop- l’Octubre de 1971. Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de visitar el Museu Pau Casals a Sant Salvador (El Vendrell). Val la pena apropar-s’hi.

En aquell dia 24 d’Octubre Pau Casals va parlar davant l’Assemblea General de la ONU fent un alegat contra la guerra com mai abans s’havia vist i sentit. Tot seguit va oferir el concert de violoncel . Com ell mateix va explicar, va escollir una melodia tradicional catalana, anomenada el Cant dels Ocells, perquè els ocells, dalt del cel, canten “peace, peace, peace”.

Pau Casals va dir el següent:

“But let me say one thing. I am a Catalan. Today a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first Parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations. All the authorities of Catalonia, in the XI Century, met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace. At the XI Century. Peace in the world. And against, against, against war, the inhumanity of war. This was Catalonia. I’m so happy, so moved to be here with you…”

Mai els ocells havien estat tant ben representats com pel mestre universal del cello …

El 75è aniversari de l’Anec Donald

“La gallineta sàvia” (1934) “The Wise Little Hen”

- El personatge

Fa uns dies que s’ha acomplert el 75è aniversari de l’Anec Donald. Un personatge creat pels estudis Disney cap a finals dels 30 que va arribar a ser un dels mes populars d’aquesta factoria nordamericana. La primera vegada que es va veure en pantalla va ser com a secundari en la història amb la que il.lustrem aquest post nomenada “The Wise Little Hen” (1934) on Donald ja dona mostres del seu caràcter peculiar davant una gallina que demana ajuda per plantar i recollir gra. El seu primer curt com a protagonista arribaria amb “Don Donald” el 1937 i amb el que apareixeria la seva companya Donna, mer tard coneguda com Daisy. Aquesta consolidació en l’espectacle permetria que sorgís tot un univers de criatures als anys 40. Un clan format per les cosines de Daisy tendría: Abril, Maig y Juny, de la mateixa manera que Donald sería el tiet de Huey, Dewey i Louie, que en castellà rebrien diferents noms en funció del país (Hugo, Paco y Luis; Juanito, Jaimito y Jorgito; Huguito, Dieguito y Luisito). També apareixeria (Scrooge McDuck o Uncle Scrooge), (el Tío Rico o Tío Gilito, Rico McPato) en castellà. Un avar parent inspirat en la novela de Dickens ‘A Christmas Carol‘.

Mes de 130 papers en curts d’animació com a “actor” principal i altres tants com a co-protagonista veurien la llum pública d’un personatge de ficció que va arribar a competir amb el mateix Micky Mouse en popularitat i productivitat en les historietes de la Disney Factory.

L’Anec Donald es va propagar fora dels països anglòfons i es va convertir en fenòmen mèdiatic al traspassar al mon hispà a partir del 1942 amb curts molt famosos com “Saludos Amigos” i “The Three Caballeros” (1944) -produccions que combinaven animació amb actuacions en viu- i en les que Donald surtia amb el lloro Joe Carioca. Ambdós van ser candidates a l’Oscar.

Amb la II Guerra Mundial, Donald protagonitzaria un altra película “Der Fuehrer’s Face” (1943) amb el que somiava que vivia sota un règim nazi i finalment es despertava sota l’Estàtua de la Llibertat ben aliviat per ser nordamericà. Els membres de la Factoria Disney el definirien com un personatge amb un caràcter en que actuava sempre amb una segona o tercera bona intenció però amb un sentit equivocat. Seria un perdedor que sempre s’enfrontaria a tot el que l’envolta. Un típic personatge de pel.lícula nordamericana.

La darrera película de Donald va ser ‘A Goofy Movie’ i es va estrenar el 1995, onze anys després del 50è aniversari de la seva aparició a la petita pantalla. Llavors va ser nomenat marine honorari de l’Exèrcit dels USA i va arribar a passar revista  a les tropes del Toro Marine Corps Base a California.

- Donant  vida a molts artistes

El personatge de Donald va donar de menjar també a molts artistes. Abans de que si atorgués la estrella al Hall of Fame degut una trajectòria plena d’èxits ja es comptava amb un recordatori en reconeixement a l’artista Clarence Nash que havia fet famosa la veu inintel.ligible del notres protagonista animat. Aquest actor i cantant va fer que Donald parlés de forma tant inintel.ligible en qualsevol idioma conegut.

El còmic també va donar molta fama a l’Anec Donald. I així, a través de diversos dibuixants, es van poder veure impreses les seves historietes. Primer amb els dibuixos de Al Taliaferro i els textos de Bob Karp (‘30-‘70). Mes endavant amb els dibuixos de Carl Barks i els textos de Jack Hannah. I, potser el mes conegut de tots, Victor Arriagada Rios que de 1970 en endavant, amb el pseudònim “Vicar” va donar vida a una de les èpoques mes fructíferes de Disney i, de retruc, d’un dels seus personatges favorits: L’Anec Donald. Per sempre mes figurarà en el nostre imaginari infantil i de la fantasia dels dibuixos animats.

Trobareu molta informació sobre la història de la Factoria Disney a les biblioteques universitàries catalanes.

Aus ibèriques a la cultura popular: nou llibre d’etnologia zoològica

“En aquests temps que ens ha tocat viure, les presses i l’estrès són la tònica general en perjudici de la comunicació entre veïns i de les tradicions populars“. Així comença Antonio Pestaña, autor del llibre “Las aves ibericas en la cultura popular” editat per Tundra ediciones. Pestaña rememora les pretèrites nits d’estiu als pobles, d’interessants xerrades en les que es parlava d’amors, de la meteorologia, de les collites… o el treball comunitari en les dures feines agrícoles que tant permetia la narració de llegendes, refranys i dites populars. Es podia observar la conducta de la naturalesa per estar al dia del que es podia esdevenir. Ara, tot això, es va apagant…

Els nostres avis van deixar un dia d’usar aquella cultura popular que havien rebut dels seus antecessors i, a poc a poc, l’han anat oblidant. Aquest llibre, és un treball en el qual l’autor ha intentat recollir tot tipus de llegendes, dites, coples, poesia, refranys, noms vernacles, onomatopeies… amb les aus com a protagonistes, per a que, una vegada apuntats, evitar que es perdin en l’oblit.

Si ens centrem en el refranyer, podem descobrir la seva riquesa. Encara avui, hi ha alguns que es continuen usant i, per tant, es conserven en el nostre actual vocabulari al costat d’altres termes més moderns com, “enter”, “ok”, “mp3″, “www”… En aquestes dites, podem descobrir com es parlava de meteorologia “cuando el grajo vuela bajo, hace un frío del carajo” o “cuando llega la aviblanca, trae la nieve detrás de la zanca”.

També la superstició i els mals auguris eren protagonistes “cuando la coruja va lugar, grande o chico se ha de llevar”. Resulten igualment curiosos les dites fetes a tall de mofa, comparant els humans amb les aus: “tener más cabeza que un mochuelo o que un alcaudón”, o “más boca que una zumalla (chotacabras)”.

Les cançons, coples, poesies… també han tingut amb freqüència les aus com a protagonistes i són una bona mostra de l’enginy i picardia dels nostres avis.

“En lo alto del campanario
tiene un nido el jilguero,
y el señor cura ha dicho
que no le toquen los huevos”

I, per acabar, no podem deixar sense anomenar les onomatopeies que se solien elaborar amb el cant de les aus, posant alguna frase imitant-les. Així tenim, com a exemple, el que preten que interpreta el carboner a la costa malaguenya, quan a la pregunta de “¿pajarito del agua, va a llover?” aquest  contesta, “si señor, si señor, si señor”.

O la perdiu quan és al lloc parada servint d’esquer per la cacera i  intentant atreure el perdigó salvatge, aquesta li diu per on ha d’entrar entre les fileres d’oliveres, perquè el seu amo no erri el tret: “por esta estacá, por esta estacá, por esta estacá”

Aquestes, i altres coses, són les que ha pogut recopilar l’autor al llibre “Les aus ibèriques en la cultura popular”. Interessant conèixer com l’home aprèn del seu entorn natural i com en treu lliçons que expliquen allò que científicament no pot entendre però que l’observació el fa intel.ligible.

Història de la grip aviària, un tema de candent actualitat ….

No es questió aqui i ara de fer contriguir a l’excés d’informació amb la qual ens estan bombardejant els mitjans pel tema de la mal anomenada “grip porcina“. Una malatia que ha esdevingut mediàtica potser per la rapidesa en que les organitzacions internacionals de salut -especialment la OMS- han intervingut al aixecar succesivament els nivells de risc de pandèmia mundial i la consequent piscosi que aquest fet esta produint en alguns polítics, mitjans informatius i societat en general.

El temps dirà si estem o no en una veritable pandèmia gripal de contagi virulent o no. El que si que ens correspon aqui es donar una perspectiva històrica del tema en la que una altra pandèmia, la grip aviària, hi te bastant a dir. Entre altres coses perque els tractaments que estem donant a la població per l’actual grip son els antivirals que s’han prescrit per la grip coneguda com “avian flu” o “bird flu” o “avian influenza“. Recentment hem pogut trobar un article que ens relata la història de la grip aviària.

En aquest article que apareixerà a la revista Comparative Immunology, Microbiology and Infectious Diseases els autors Blanca Lupiani i   Sanjay M. Reddy fan una revisió històrica de la grip aviària tot indicant que la primera descripció de l’”avian influeza” (AI) es remunta a 1878 a Itàlia del nord, quan Perroncito [Perroncito E. Epizoozia tifoide nei gallinacei. Annali Accad Agri Torino 1878;21:87–126] descriu una malaltia contagiosa d’aviram associat amb alta mortalitat i que anomenava “flow plague“. Un terme que havia estat inicialment confós amb una forma de setpicèmia aguda de còlera d’aus. Dos anys mes tard Rivolta i Delprato [com ho exposa StubsEL. Fowl pest, In: Biester HE,Devries L, editors. Diseases of poultry. 1st ed. Ames, IO: Iowa State College Press; 1943. p. 493–502] mostrava que era una forma diferent de patologia del còlera de les aus, basant-se en propietats clíniques i patològiques, i es va anomenat “Tifus exudatious gallinarum“. Van haver de passar dècades fins que al 1955 el virus de la plaga d’aviram fos identificat com a virus de la grip A basat en un tipus de ribonucleoprotein [Schäfer W. Vergleichender sero-immunologische Untersuchungen über die Viren der Influenza und klassischen Geflügelpest. Z Naturf 1955;10b:81–91]. El terme plaga d’aviram fou substituit pel mes pertinent: “Highly Pathogenic Avian Influenza” (HPAI) durant el  [First International Symposium on Avian Influenza [Proceedings of the First International Symposium on Avian Influenza. Beltsville,MD.1981,AvianDis 47 (Special Issue) 2003.-per subscriptors-] essent el terme que s’utilitza avitualment per la descripció d’aquest virus.

L’article conclou el llarg recorregut que la investigació d’aquest virus ha tingut per part de la comunitat científica. Actualment se sap que la pandèmia de la grip de 1918 va tenir un origen aviar preferentment i que entre 1957 i 1968 els conseqüents virus pandèmics van ser causats per una combinació de virus humans i d’aviram. L’increment de la transmissió de HPAI H5N1, H7N7 i H7N3 i LPAI H9N2 a la població humana ha posat la comunitat científica a l’expectativa davant una potencial pandèmia gripal. Per aquest motiu es bàsic continuar els nostres esforços per entendre millorla història, ecologia i propietats biològiques de virus d’AI. Especialment ara amb el nou virus d’origen porcí.

Podeu consultar l’article a text complet si pertanyeu a la xarxa d’universitats públiques catalanes o si teniu acces al portal Sciencedirect.

The history of avian influenza / B. Lupiani, S.M. Reddy a: Comp. Immun. Microbiol. Infect. Dis. 32 (2009) 311–323
[accés a l'article]

Fonts complementàries per al història dels:

Virus i virologia (biblioteques universitàries catalanes)

The invisible enemy : a natural history of viruses / Dorothy H. Crawford
.- Oxford ; New York : Oxford University Press, 2000.- 276 p.ISBN: 0198564813 (pbk.)

Microbe hunters, then and now / edited by Hilary Koprowski, Michael B.A. Oldstone
.- Bloomington, Ill. : Medi-Ed Press, cop. 1996.- 456 p.-ISBN: 0936741112 (cart.)

The Invisible invaders : viruses and the scientists who pursue them / Peter Radetsky
.- Boston [etc.] : Little, Brown and Co., 1994.- 430 p.-ISBN 0316732176

An Introduction to the history of virology / A.P. Waterson & Lise Wilkinson
.- Cambridge [etc.] : Cambridge University Press, 1978.- 237 p.-ISBN: 0521219175

Epidèmies i Epidemiologia (biblioteques universitàries catalanes)

The Power of plagues / Irwin W. Sherman
.- Washington, D.C. : ASM, cop. 2006.- , 431 p.-ISBN: 9781555813567

Plagues & poxes : the impact of human history on epidemic disease / Alfred Jay Bollet
Edició     [2nd ed.].- New York : Demos, cop. 2004.- 237 p.- ISBN     9781888799798

A History of epidemiologic methods and concepts / edited by Alfredo Morabia
.- Basel [etc.] : Birkhäuser Verlag, cop. 2004.- 405 p.- ISBN: 3764368187

History of the surveillance and control of transmissible animal diseases / Jean Blancou
.- Paris : Office International des Épizooties, 2003.- 362 p..- ISBN: 9290445076

Biology of plagues : evidence from historical populations / Susan Scott and Christipher J. Duncan
.-Cambridge : Cambridge University Press, 2001.- 420 p.- ISBN: 9780521017763

Viruses, plagues, and history / Michael B. A. Oldstone
.-New York [etc.] : Oxford University Press, 2000.-  227 p.- ISBN: 9780195134223

Epidemics and history : disease, power and imperialism / Sheldon Watts
New Haven : Yale University Press, cop. 1997.- 400 p.- ISBN: 0300070152 (cart.)

Man and microbes : disease and plagues in history and modern times / Arno Karlen
.- New York : Touchstone, 1996.- 266 p.- ISBN:    0684822709

Epidemics and ideas : essays on the historical perception of pestilence / edited by Terence Ranger and Paul Slack
.- Cambridge : Cambridge University Press, 1995.- 347 p.-ISBN: 052155831X

The epidemic streets : infectious disease and the rise of preventive medicine, 1856-1900 / Anne Hardy
.-Oxford [etc.] : Clarendon Press [etc.], 1993.- 325 p.-ISBN: 0198203772

Explaining epidemics and other studies in the history of medicine / Charles E. Rosenberg
.-Cambridge : Cambridge University Press, 1992.- 357 p.-ISBN: 0521395690

Grip Aviària (accés lliure)

Avian influenza timeline (Poultrymed.com)

Hechos y Cifras : Cronología H5N1 (OIE)

Bird Flu: A Virus of Our Own Hatching (2006), by Michael Greger (illustrated HTML with commentary at birdflubook.com) (Birdflubook.com)

Pandemic Flu (Pandemicflu.gov)

Avian Influenza Virus H5N1: A Review of Its History and Information Regarding
Its Potential to Cause the Next Pandemic / B. Lee Ligon, PhD Seminars in pediatric infectious diseases (Berkeley.edu)

Bird flu timeline: A history of influenza from 412 BC – AD 2006
Monday, February 06, 2006 by: Mike Adams, the Health Ranger, NaturalNews Editor (Naturalnews.com)

History of Research on Avian Influenza / Scholtissek C
Klenk H-D, Matrosovich MN, Stech J (eds): Avian Influenza. Monogr Virol. Basel, Karger, 2008, vol 27, pp 101-117
(DOI: 10.1159/000151611) (karger.com)

Avian Influenza: The virus, history and disease in birds R. M. “Mick” Fulton (Michvma.org)

I tambe els articles que apareixen a la base de dades de Biblioteca Virtual de la Salud.

Monografies:

La Gripe aviar / Marc Siegel ; [traducción: Eduard Sales]
.- Barcelona : Amat, cop. 2006.- 163 p.-ISBN:    8497352688

El Monstruo llama a nuestra puerta : la amenaza global de la gripe aviar / Mike Davis
.- [Barcelona] : Intervención Cultural/El Viejo Topo, DL. 2006.- 206 p.- ISBN:    8496356698

La Gripe aviar / Neil Stevens.- Málaga : Sirio, cop. 2005.- 95 p..- ISBN : 8478085165

Parents llunyans del Déu Thoth troben recer a Ibèria …

La noticia ha sortit arreu i ens sobta que una au tant majestuosa i llunyana com ens podria semblar l’Ibis estigui també entre nosaltres. Be, no es tracta de l’Ibis sagrat del Nil (Threskiornis aethiopica) sinó un parent mes llunyà i s’aspecte no tant agraciat com el seu parent de sang blava com es l’Ibis Eremita (Geronticus Eremita). Antigament, fa uns 400 anys va desaparèixer dels Alps. Si, fins allà arribava aquesta espècie. Així ens ho comenta el naturalista Conrad Gessner el qual anomena Corvus sylvaticus a un exemplar del que mes tard es coneixeria com Ibis Eremita (Kumerloeve). Molt mes tard, les poblacions mes meridionals i migradores com la de Turquia també van deixar de sobrevolar la Mediterrània (1989). Avui dia queden nomes alguns exemplars en llibertat al Marroc i Siria. Gràcies a un projecte de l’IAGNBI (International Advisory Group for the Northern Bald Ibis) en el que han participat el Zoobotanico de Jerez i la Junta de Andalucia es reprodueix al sud de la Península Ibèrica gràcies a la tasca empresa des del 2003.

El nom d’Ibis descendeix del nom de l’egipci antic “Heby” a través del copte “Hib” (Germond). Els antics egipcis contemplaven l’Ibis com a una au sagrada. El deu lunar Thoth, patró dels escribes i senyor de l’ocult, es representat per un Ibis, així com per un babuí. Els hàbits d’ocell inquisitiu que aguaita el peix desapercebut i amagat contribueixen a potenciar aquest simbolisme. El bec en format de falç i les plomes blanques afermaven també aquesta faceta hermètica i ocultista.

Els Ibis també apareixen en tombes sagrades. Un cop morts, els Ibis eren momificats i se’ls introduïen en càntirs de fang. Des de tot l’imperi eren portats exemplars morts que es posaven en llocs sagrats, com en les necròpolis de Saqqara i Hermòpolis. En aquest punt s’hi van trobar mes de mil urnes de cossos momificats d’aquestes aus en un laberint cavat a una profunditat de 34 metres, així com escultures, altars, etcètera. També al pou funerari de Zòser i Imhotep s’hi va trobar un laberint de 10 metres sota terra amb mils de mòmies d’Ibis ritualment enterrats (Carballar). Es creu que la seva situació en les tombes afavoria el coneixement i protecció necessaris durant el darrer llarg viatge que havien de prendre els egipcis un cop morts (Werners)

Per altra banda la seva suposada negativa a beure aigua contaminada o insalubre i el fet de que matés petits rèptils el feia també posseïdor d’un simbolisme de puresa i assenyament davant les forces del mal. L’Ibis es però una au migratòria i tenia un doble significat per al comunitat egipcia. Per un costat arribava a territori egipci amb la crescuda de les aigües per procrear. Aquest era un motiu de benaurança. Però amb el naixement dels seus polls es produïa la sequera i llavors els egipcis propiciaven la destrucció dels ous de forma ritual ja que s’assimilava els ous a la sequetat que arribaria després de les pluges. Alguns creien que dels ous de l’Ibis neixia la criatura mitològica nomenat Basilisc (Merneit). Els Ibis sagrats van ser fins i tot estabulats pels egipcis en grans aviaris durant el Darrer Periode de l’Imperi Egipci (Germond)

Pels primers cristians l’Ibis es pero una au bruta que s’alimenta a les lleres dels rius buscant peix podrit i carronya dia i nit. Amb tot els cristians son exhortats a assabentar-se de com nedar espiritualment i arribar al riu profund de la saviesa. Per contrast a la contaminació espritual de les aigües poc profundes lluny de les portes de l’Església es cerca l’aigua profunda, sàvia i assenyada del misteri diví.

En la cultura islàmica, l’Ibis eremita se considera como una de las aus que Noé va enviar des de la seva arca perque trobés terra ferma. Entre els musulmans turcs tambe tenia un prestigi especial ja que al final de l’estiu, quan migrava cap el sud, servia de guia als peregrins que s’adreçaven a la Meca. A la tornada, sobre el febrer, les aus migratòries eren rebudes amb una festivitat popular en honor seu (Böhne).

Els Ibis també van tenir una relació pel que fa a la medicina a l’antiguitat egípcia. Especialment pel que fa a l’alimentació. En concret al famós Payrus Ebers ja es diu que no cal menjar si no es te gana. Herodot exposa que els egipcis feien purgues tres cops al mes per evitar diarees. Fins i tot prescribien enemes tenint en compte l’observació que feien dels Ibis quan aquests omplien el bec d’aigua i l’expulsaven a través de l’anus per netejar l’intestí … (Medicine Ancient …)

Fonts consultades

Ibis Eremita

Akçakaya, H. Re it
Bald Ibis Geronticus eremita population in Turkey: An evaluation of the captive breeding project for reintroduction .- Biological Conservation.-Volume 51, Issue 3, 1990, Pages 225-237 (accés a text complet a la xarxa de les biblioteques universitàries catalanes)

Come home to Palmyra / Nick Langley (Birdlife.org)

Draft Single Species Action Plan For The Northern Bald Ibis Geronticus eremita
(6th MEETING OF THE TECHNICAL COMMITTEE 08 – 11 May 2005, Flic en Flac, Mauritius).-AEWA Doc TC 6.16
Agenda item 17e, 08 April 2005. African Eurasian Waterbird Agreement.

Geronticus eremita – Critically Endangered
BirdLife International 2004. Geronticus eremita. In: IUCN 2007. 2007 IUCN Red List of Threatened Species.

Ibis eremita: El aprendiz de viajero / Sabine Böhne (Georevista.es)

Northern Bald Ibis (Wikipedia)

Northern Bald Ibis Geronticus eremita – BirdLife Species Factsheet (additional data)

Proyecto Eremita (Zoobotanico Jerez)

Un ejército de Ibis / Olivia Caballar – Barbate (Cádiz) – 22/06/2008

Una pareja de ibis eremita nidifica en libertad en Cádiz 500 años después (Portaldemedioambiente.com)

Ibis en l’antiguitat

Clark, Charlotte R.- The Sacred Ibis- The Metropolitan Museum of Art Bulletin, New Series, Vol. 13, No. 5 (Jan., 1955), pp. 181-184 (accés a text complet a la xarxa de les biblioteques universitàries catalanes)

Germond. JL.- An Egyptian bestiary : animals in life and religion in the land of the pharaohs / Philippe Germond, Jacques Livet.- London : Thames & Hudson, cop. 2001
p.166

Ibis (Merneit – Egipto.com)

Ibis, las aves sagradas / By: Maria Jose Rubin (Sobreegipto.com)

Kumerloeve, Hans-
The waldrapp, Geronticus eremita (Linnaeus, 1758): Historical review, taxonomic history, and present status.- Biological Conservation.-Volume 30, Issue 4, 1984, Pages 363-373 (accés a text complet a la xarxa de les biblioteques universitàries catalanes)

Medicine in Ancient Egypt.-(Col.lecció: Science Across Cultures: The History of Non-Western Science)Volume 3: Medicine Across Cultures

Werness, Hope B.-The Continuum encyclopedia of animal symbolism in art / Hope B. Werness ; line drawings by Joanne H. Benedict and Hope B. Werness ; additional drawings by Tiffany Ramsay-Lozano and Scott Thomas.-New York : Continuum, 2004..-p. 235-236