Baetulo recupera la “Domus Delphini”

Baetulo, l’actual Badalona, esta d’enhorabona per una innauguració del seu passat mil.lenari fa nomes uns dies.

Els orígens de Baetulo es remunten al voltant de l’any 100 a.C. Els romans ja havien desembarcat a Empúries l’any 218 a.C. i cap el segle I a. C. havien creat una sèrie de fundacions
de tipus urbà entre les quals es troba Baetulo. Amb el pas del temps, l’enclavament es convertirà en l’enclau mes actiu de la Laietània. Baetulo es va construir sobre un petit turó, el “Turó d’en Seriol”, i tenia un recinte emmurallat (250 per 330 m. aproximadament), amb grans torres de defensa. La ciutat va créixer extramurs, per la qual cosa el límit arqueològic és més extens (7′5 a 10 Hes.). El punt culminant de la ciutat romana que arribaria als 15.000 habitants, cal situar-lo a finals del segle I a. C., gràcies a la prosperitat derivada del conreu de la vinya i l’exportació del vi a gran part de l’Occident romà.

El Museu Arqueològic de Catalunya va retornar l’any passat al Museu de Badalona algunes de les peces de l’època romana de la ciutat. Entre les peces retornades hi trobem la “Casa dels Dofins” o “Domus Delphini” com dirien els nostres clàssics, i altres peces de ceràmica i vidre que havia recuperat ja l’Agrupació Excursionista de Badalona (1925), actual Centre Excursionista de Badalona i que el Franquisme havia
expoliat de la ciutat. A la primavera del 2007 també es va innaugurar en el soterrani d’un edifici de la plaça Assemblea de Catalunya, un nou espai de la Badalona romana: un ben conservat estany i la recreació d’un revestit “Jardí de Quint Licini“, jaciment també recuperat i musealitzat, pertanyent a una domus
de final del segle I d.C. La recreació ambiental està basada en estudis arqueobotànics i cerca fer sentir el visitant immers en un jardí d’època romana. A banda també s’ha editat un cd-rom sobre la zona de les termes badalonines amb ambientació i recreació històrica.

Aquesta setmana hem viscut de nou un episodi de recuperació de la memòria històrica de la ciutat: En el número 45 del carrer Lladó s’ha pogut recuperar per la visita pública aquest habitatge romà de l’època de l’emperador August conegut com la “Casa dels Dofins” (delphinus en llatí), un exemple d’arquitectura domèstica romana de la península, descoberta l’any 1927 i tornada a excavar l’any 1981. La tipologia de les estances i la qualitat dels mosaics de l’habitatge evidencien que aquest edifici pertanyia a una família benestant. Ara l’espai es pot visitar després que s’hagi museïtzat amb la incorporació d’il·luminació, audiovisuals i elements decoratius per fer la visita mes comprensiva, segons ha explicat el regidor de Cultura de Badalona, Jaume Vives. La “Domus Delphini” restarà oberta al públic tots els caps de setmana amb entrada lliure. La Casa mostrarà com vivia una família patrícia a l’antiga Baetulo, com eren els mobles i objectes que utilitzaven i gràcies a la recreació de l’espai a través d’un audiovisual, podrem veure com estaven decorades les cases més luxoses dels nostres avantpassats.

Amb aquesta nova incorporació i la del conducte d’aigües, espai rehabilitat que també es presenta en aquestes dates, i la futura connexió del subsòl de la plaça Font i Cussó amb les Termes, la ciutat romana de Baetulo, constitueix un espai únic dins el territori nacional.

Els romans disposen d’una extensa obra artística feta amb mosaics. I els animals son un dels motius especials representats amb aquesta tècnica artística. Podem veure moltes d’aquestes obres al portal Sites & Photos, companyia audiovisual dedicada a proporcionar als estudiosos un dels arxius digitals, amb imatges lliures de drets i amb copyright, mes importants pertanyents a l’arqueologia mediterrània.

Podeu trobar mes informació amb Bibliografia sobre mosaics romans a Catalunya , mosaics romans a Espanya , i animals en mosaics

També a Sites & Photos trobareu mosaics sobre dofins com els que apareixen al palau de Knossos de la civilització minoica. Un treball artístic que ha tingut adaptacions culturals i adaptacions comercials.

Trobareu també articles sobre els dofins a la culura grega:
- Dolphins in Greek Mythology / per Genevieve Johnson.
- Dolphins (Hellenica - Michael Lahanas)

Home i animal, cent mil anys de vida en comú; una edició dels 60 que no passa de moda

Volem recuperar aqui i ara un llibre publicat en la dècada dels 60 del segle passat:

Boudet, Jacques.- El Hombre y el animal : cien mil años de vida en común ; dirección general: Robert Laffont ; temas, dirección gráfica y texto: Jacques Boudet ; prefacio y secuencias literarias: Fernand Méry ; traducción española: Alfredo Crespo.- Barcelona [etc.] : Plaza & Janés, cop. 1965.

Han passat gairebé 50 anys i quan la fullegem sempre tenim ganes de passa-nos-hi una estona llegint … Be, tornant al llibre es tracta d’una de les obres que mes han contribuït, d’una manera silenciosa, a animar en l’estudi sobre els animals i la seva relació amb l’home al llarg de tota la història. Es un llibre molt ben editat, tenint en compte les limitacions de l’època. Fantàsticament ben il.lustrat, fins i tot potser valdria la pena tenir-lo només per admirar les seves imatges. Ens maravella com en aquella època es pogués fer una obra similar.

Considrem que aquesta publicació va ser una “joint-venture” entre un autor, Jacques Boudet, historiador i sociòleg de la dècada dels 60 especialitzat en temes cronològics i amb una obra considerable , i el seu director Robert Laffont ,editor francès, marsellès, que en 1945 s’instal.la a Paris i tira endavant una editorial amb el seu nom, que tradueix a grans autors estrangers: Henry James, Graham Greene i Dino Buzzati entre d’altres. També serà famosa la seva enciclopèdia Quid.

Transcribim aquí el comentari que l’editor de la versió castellana fa en la coberta del llibre:

“La vida y costumbres de los animales han dado origen a gran cantidad de obras, pero, hasta ahora, nadie habia relatado, de punta a cabo, a la vez por la imagen y por el texto, la gran aventura que hombres y animales han realizado conjuntamente. Aventura tan pronto cruel como amistosa, siempre llena de vida y de pasión, en la que cada parte, alternativamente, ha puesto en juego sus dones físicos: agilidad, flexibilidad, fuerza, rapidez; o sus dones de inteligencia y su riqueza de sentimientos: malicia, astucia, y ferocidad, pero también piedad, paciencia, fidelidad, ternura … Reverenciado o temido como un dios, víctima o cazador, tema y modelo para los artistas, instrumento de investigación y de experiencia para médicos y sabios, compañero de grandeza o de miseria, el animal está presente en todos los campos: la mitologia, las artes, la caza y la guerra, las ciencias y la medicina, la industria, los deportes …”

L’obra esta distribuïda en 6 grans capítols ordenats cronològicament des del punt de vista de la història de les civilitzacions: 1: Animal en les primeres civilitzacions (de l’Indo fins al Nil); 2: Animal a l’Edat Mitjana Occidental; 3: Animal en l’Edat Mitjana Asiàtica; 4: Animal en la festa humana (del s. XVI al XVIII); 5: Servidumbre de l’animal en el XIX; 6: Defensa i il.lustració d’una nova relació entre l’home i l’animal. Cada capítol porta una breu introducció amb el títol “Argumento” en que sintetitza els trets principals dels temes que es relaten a cada una de les parts -il.lustrem en aquesta notícia la plana corresponent al primer capítol de l’animal i les civilitzacions antigues.

L’obra, ens diu l’editor, intenta seduir a la vegada les intel.ligències i els cors. I estem segurs que ho aconsegueix. La podeu consultar a les biblioteques universitàries catalanes i fins i tot es posible que pogueu trobar en llibreters de vell les seves versions en francès original: Homme et animal cent mille ans de vie commune (Editions Pont Royal, 1962) ; Man and Beast a visual history (Golden Press, 1964) ; i a Espanya Plaza y Janés el publicà el 1965 amb el titol El Hombre y el animal, cien mil años de vida en común.

Amazing Rare Things (presentació en vídeo)

Palacio Buckingham exhibe “cosas extraordinarias” de la naturaleza (Agencia Efe) [castellà]

Podeu veure també una entrevista a Sir David Attenborough a la Queen’s Gallery (Royal Channel) directametn des del seu canal que han desabilitat l’opció per poder-la compartir directament …. : http://www.youtube.com/user/TheRoyalChannel

Amazing Rare Things : exposició sobre l’art naturalista a Londres

Paris i Londres, sempre podem trobar una bona excusa per anar-hi. Si ja hem visitat l’expo sobre Mesopotàmia al Louvre, perque no anar Londres i fer una ullada a la Queen’s Gallery (Buckingham Palace, London) on trobarem l’exposició Amazing Rare Things. Aquesta exhibició l’organitza l’eminent naturalista David Attenborough i ha estat possible gràcies a les col.leccions de la Royal Library. La mostra podria ser molt mes gran i exhaustiva però es centra en quatre artistes i un col.leccionista que s’han seleccionat per haver donat forma al coneixement del mon tal com l’entenem avui dia: Leonardo da Vinci (1452-1519), Cassiano dal Pozzo -col.leccionista- (1588-1657), Wenceslaus Hollar (1607-77), Alexander Marshal (1620-82), Maria Sibylla Merian (1647-1717) i Mark Catesby (1682-1749). Son totes elles figures molt diferents però els uneix el seu esperit investigador i els gust per la bellesa i raresa de la natura. Així mateix tots ells viuen entre el XVI i el XVIII en que s’estava descobrint un gran nombre d’espècies arreu del mon. I molts dels animals i plantes que hi trobem representants ni tant sols es coneixien per la societat europea del moment. I fins i tot alguns d’ells estant ja desapareguts. A mes tenim un alicient afegit ja que en l’exposició digital podem sentir els comentaris sempre alliçonadors amb un anglès acadèmic de D. Attenborough comentant una selecció de dibuixos en l’apartat “Explore selected works with Sir David Attenborough” .

Un recull de premsa sobre l’exposició:

- Amazing Rare Things: The Art of Natural History in the Age of Discovery / Sir David Attenborough - Beauty of the beasts : Why has mankind always loved to draw animals? David Attenborough explains the fascination (Telegraph.co.uk) - Amazing Rare Things - The Art of Natural History at the Queen’s Gallery / By Caroline Lewis - Amazing Rare Things, Queen’s Gallery - the Sunday Times review / Waldemar Januszczak
- Palacio Buckingham exhibe obras sobre naturaleza en colaboración Attenborough (Agencia EFE) (1)

La bibliografia sobre el tema es àmplia i variada. Així podem torbar informació sobre Expedicions científiques, Naturalistes , Natura en l’art, Animals en l’art i Plantes en l’art. Evidentment també les obres de David Attenborough i algún documet sobre la seva trajectòria.

Sempre val la pena fer un Paris-Londres ó un Londres-Paris quan tinguem ocasió. Si hi anem no ens podem perdre ambdues exposicions

(1) Maria Sibylla Merian (1647-1717). ‘Common or spectacled caiman and South American false coral snake’, c.1705-10. The Royal Collection © 2008, Her Majesty Queen Elizabeth II

Babylone (presentació en vídeo)

El video que us mostrem aqui fa una panoràmica de la presentació de l’exposció Babylone que acabem de comentar.

Babylone : exposició sobre Mesopotàmia a Paris

Bagdad no ha estat sempre un territori en conflicte. Antigament, la civilització babilònica era un dels emporis culturals
del món antic, considerarda igualment com una de les set maravelles ja famoses amb els seus Jardins Penjants. Una cultura i històra floreixent que
podem ara conèixer i aprofundir-la amb la visita a l’exposició del Louvre Babylone, gràcies a l’esforç conjunt d’aquest museu i el Staatliche de Berlín i el Britànic de Londres.

L’exposició la composen 400 peces procedents de 14 països, i trata de descobrir les facetes tant reals com mítiques i artístiques o literàries de la Babilònia dels anys 2000 a 75 a.C. –data del darrer registre en escriptura cuneïforme-. Per altra banda, es constata com la història d’aquesta civilització ha trascendit el seu moment i es perllonga en els escrits d’Herodot o Estrabó, així com en la tradició dels escrits bíblics i fins inclús amb Luter.

Entre els episodis compresos hi figura la Torre de Babel amb tot el que això va suposar com a desifiament a Déu (XVI), Inventiva humana (XVIII) i romantícisme i ruines d’un mon perdut en el XIX. A finals d’aquest segle es quan l’arqueologia fa grans descobriments en mostrar-nos els temples d’Ishtar, Marduk, els fonaments del Zigurat i el Codi d’Hammurabi. El cinema també hi te un protagonisme quan Griffith a Intolerance (1916) fa reviure la ciutat a partir dels treballs dels alemans Robert Koldwey i Walter Andrae.

Pels interessats en la història dels animals en l’art es important visualitzar i estudiar les petites escultures, esteles i especialment els relleus construïts pels artísites babilònics que arriben a una gran tècnica díficilment superada al llarg de la històira i que han estat reconstruïdes a partir de les aquareles de Walter Andrae.

Acabem amb la cita extreta del blog Terrantiquae: “Benjamín de Tudela escribe hacia 1170: “Hoy las ruinas del palacio de Nabucodonosor son inaccesibles, y guarida de dragones y bestias venenosas”. Hans Leonhardt Rauwolff, en 1574, no se queda atrás, al acercarse a las ruinas del edificio que “los hijos de Noé pretendieron hacer llegar hasta el cielo” pero renuncia a explorarlas ante “unos insectos que son, dicen, como nuestras lagartijas pero mayores y con tres cabezas”. Para el utopista Étienne-Louis Boullé (1728-1799), la torre babilónica es un símbolo de fraternidad humana y, desde su filiación masónica, propone erigirle un monumento en pleno desierto, símbolo de una lejana (1) edad de oro. La Babilonia del Louvre es menos remota y merece la visita.”

Fins el 2 de juny la podeu visitar a la capital gala per després seguir per a Londres i Berlin.

Consulteu tambe mes informació bibliogràfica sobre Història de Babilònia , Història de Mesopotàmia , Art mesopotàmic i Art persa a les biblioteques universitàries catalanes. I també les webs:

- Abzu : guide to networked open access data relevant to the study and public presentation of the Ancient Near East and the Ancient Mediterranean world.
- Art of the Ancient Near East - Art History Resources on the Web
- Mesopotamia (British Museum)

(1) ‘El drac de Marduk’ (protector d’Ishtar) a la darrera versió de la porta d’Ishtar. Relleu en adoquins esmaltats. Vorderasiatisches Museum. Berlín

I Cavalli Alati di Tarquinia

Complementem l’anterior post sobre l’exposició etrusca a Bcn amb aquest video que analitza la composició i restauració d’una de les mes belles mostres escultòriques de l’art etrusc: “Il Cavalli Alati di Tarquinia” (Museo Etrusco Vila Giulia 9-20 Setembre 2006) . Aquest grup escultoric de terracota va ser descobert per l’arqueoleg Pietro Romanelli el 1938, ara fa setanta anys; formant part d’un dels temples mes importants coneguts fins ara de la civilització etrusca. Sorpren la seva execució detallista i la similitud al coneixement de les factures de l’escultura grega que demostra l’artista d’aquest grup escultoric datat entre finals del s. V i principis del IV a.C.

Etruscs, avantsala de la nostra civilització

Ahir vaig anar a l’Exposició del Caixa Fòrum sobre la civilització etrusca. El titol: “Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident”. Es tracta d’un retrat d’aquesta civilització en el seu període de màxim esplendor, entre el segle VIII i el III a.C. Hi havia gent arreu, ben plena. Des d’àvies esperant a fer el brenar fins a grups escolars i col.lectius. Es una exposició altament recomanable que al final et deixa amb les ganes de saber-ne una mica mes d’aquells essers humans avantsala del gran Imperi Romà.

El seu origen es dels temes que mes s’ha posat en entredit. Ja en l’època clàssica, mentre que Herodot deia que es tractava d’un poble emigrat de l’Asia Menor establert a la Toscana, Dionís d’Halicarnàs defensava que es tractava d’habitants autoctons.

El fet es que existeix una “questió etrusca”. Un poble que a començaments del primer mil.leni abans de crist es va assentar a l’actual Itàlia central, entre el Tiber i l’Arno, i que va arribar a dominiar des de la vall del Po i l’Adriàtic fins la mateixa Napols. Eren un poble de princeps i aristocrates que van lograr desenvolupar grans ciutats al voltant de les families nobles, precedent de les ciutats-estat italianes ¿?. Els etruscs van créixer en un moment de gran desenvolupament dels contactes comercials en el si de la Mediterrània. Cartaginesos,Fenicis i Grecs visitaven les seves costes i van aportar a aquesta civiltzació un “estil de vida” orientalitzat que caracteritzarà l’essència de la seva civilització. Les tombes dels princeps etruscs ens recorden a les del emperadors assiris, amb la seva simbologia de peces zoomorfes i una abundant presència d’èquids, que van promoure amb el seu gust per les competicions eqüestres. Un tret distintiu de la civilització etrusca respecte a les civilitzacions coetànies del moment es la llibertat dels seus individuus i la presència de la dona en diferents activitats públiques al costat dels homes. Volem també destacar la representació de l’espectacular Necròpolis de Triclini (Tarquinia) que ocupa un lloc destacat a l’exposició.

He aprofitat i hem comprat el llibre de Lara Peinado, Federico “Los Etruscos, pórtico de la historia de Roma”. (Madrid : Cátedra, 2007) que ens amplia moltes de les pistes que hem vist a la mostra. Pel que fa als animals hem de dir que hi una abundant documentació de la caça de senglars, cèrvols, ànecs, donat que sembla que hi havia moltes zones pantanoses, propicies pel desenvolupament d’aquesta activitat. La “Tomba della Caccia e della Pesca” (Tarquinia) es un exemple d’aquest comentari.

Interessats en l’art etrusc visiteu: Etruscan art (Rozmeri Basic / University of Oklahoma ), Etruschi (Canino.info), Etruschi (Agmen comunicazione). I per la civilitació etrusca: Etruschi in Italia (Ministero per i Beni e le Attivita Culturali), Civilizacion Etrusca (Encarta), i l’article de: Los origenes de Roma: Los etruscos /Por Antonio Pérez Largacha- Universidad de Alcalá. Les biblioteques universitàries catalanes tenen també abundant bibliografia sobre història dels etruscs, i art etrusc.

Aprofiteu qeu s’acaba el 4 de maig. Una bona excusa per visitar Barcelona si sou de fora !

A Cultural History of Animals, enciclopèdia sobre l’evolució de la relació home-animal

Els editors Berg Publishers van publicar a finals del 2007 l’obra “A Cultural History of Animals”. Una obra en 6 volums distribuits cronològicament:
Volume 1: Antiquity to the Dark Ages (2500BC - 1000AD)
Volume 2: The Medieval Age (1000-1400)
Volume 3: The Renaissance (1400-1600)
Volume 4: The Enlightenment (1600-1800)
Volume 5: The Age of Empire (1800-1920)
Volume 6: The Modern Age (1920-2000, including a discussion of animals of the future)
que cobreix un ampli ventall de punts de vista i conceptes en la relació home animal al llarg de 4.500 anys de vincles i relació amb d’alts i baixos: simbolisme i religió, caça, domesticació, exhibicions i entreteniment, ciència i recerca, creences filosòfiques i representacions artístiques, són tractats en profunditat en aquesta enciclopèdia.
Els editors Linda Kalof (sociologa), coautora també de “The Animals Reader: The Essential Classic and Contemporary Writings” ,i Brigitte Resl (medievalista), fan un acurat plantejament que dona una visió crítica als investigadors i estudiosos de la relació home-animal al llarg de la història. El podeu consultar a la Biblioteca de Veterinària UAB.