Baetulo recupera la “Domus Delphini”

Baetulo, l’actual Badalona, esta d’enhorabona per una innauguració del seu passat mil.lenari fa nomes uns dies.

Els orígens de Baetulo es remunten al voltant de l’any 100 a.C. Els romans ja havien desembarcat a Empúries l’any 218 a.C. i cap el segle I a. C. havien creat una sèrie de fundacions
de tipus urbà entre les quals es troba Baetulo. Amb el pas del temps, l’enclavament es convertirà en l’enclau mes actiu de la Laietània. Baetulo es va construir sobre un petit turó, el “Turó d’en Seriol”, i tenia un recinte emmurallat (250 per 330 m. aproximadament), amb grans torres de defensa. La ciutat va créixer extramurs, per la qual cosa el límit arqueològic és més extens (7′5 a 10 Hes.). El punt culminant de la ciutat romana que arribaria als 15.000 habitants, cal situar-lo a finals del segle I a. C., gràcies a la prosperitat derivada del conreu de la vinya i l’exportació del vi a gran part de l’Occident romà.

El Museu Arqueològic de Catalunya va retornar l’any passat al Museu de Badalona algunes de les peces de l’època romana de la ciutat. Entre les peces retornades hi trobem la “Casa dels Dofins” o “Domus Delphini” com dirien els nostres clàssics, i altres peces de ceràmica i vidre que havia recuperat ja l’Agrupació Excursionista de Badalona (1925), actual Centre Excursionista de Badalona i que el Franquisme havia
expoliat de la ciutat. A la primavera del 2007 també es va innaugurar en el soterrani d’un edifici de la plaça Assemblea de Catalunya, un nou espai de la Badalona romana: un ben conservat estany i la recreació d’un revestit “Jardí de Quint Licini“, jaciment també recuperat i musealitzat, pertanyent a una domus
de final del segle I d.C. La recreació ambiental està basada en estudis arqueobotànics i cerca fer sentir el visitant immers en un jardí d’època romana. A banda també s’ha editat un cd-rom sobre la zona de les termes badalonines amb ambientació i recreació històrica.

Aquesta setmana hem viscut de nou un episodi de recuperació de la memòria històrica de la ciutat: En el número 45 del carrer Lladó s’ha pogut recuperar per la visita pública aquest habitatge romà de l’època de l’emperador August conegut com la “Casa dels Dofins” (delphinus en llatí), un exemple d’arquitectura domèstica romana de la península, descoberta l’any 1927 i tornada a excavar l’any 1981. La tipologia de les estances i la qualitat dels mosaics de l’habitatge evidencien que aquest edifici pertanyia a una família benestant. Ara l’espai es pot visitar després que s’hagi museïtzat amb la incorporació d’il·luminació, audiovisuals i elements decoratius per fer la visita mes comprensiva, segons ha explicat el regidor de Cultura de Badalona, Jaume Vives. La “Domus Delphini” restarà oberta al públic tots els caps de setmana amb entrada lliure. La Casa mostrarà com vivia una família patrícia a l’antiga Baetulo, com eren els mobles i objectes que utilitzaven i gràcies a la recreació de l’espai a través d’un audiovisual, podrem veure com estaven decorades les cases més luxoses dels nostres avantpassats.

Amb aquesta nova incorporació i la del conducte d’aigües, espai rehabilitat que també es presenta en aquestes dates, i la futura connexió del subsòl de la plaça Font i Cussó amb les Termes, la ciutat romana de Baetulo, constitueix un espai únic dins el territori nacional.

Els romans disposen d’una extensa obra artística feta amb mosaics. I els animals son un dels motius especials representats amb aquesta tècnica artística. Podem veure moltes d’aquestes obres al portal Sites & Photos, companyia audiovisual dedicada a proporcionar als estudiosos un dels arxius digitals, amb imatges lliures de drets i amb copyright, mes importants pertanyents a l’arqueologia mediterrània.

Podeu trobar mes informació amb Bibliografia sobre mosaics romans a Catalunya , mosaics romans a Espanya , i animals en mosaics

També a Sites & Photos trobareu mosaics sobre dofins com els que apareixen al palau de Knossos de la civilització minoica. Un treball artístic que ha tingut adaptacions culturals i adaptacions comercials.

Trobareu també articles sobre els dofins a la culura grega:
- Dolphins in Greek Mythology / per Genevieve Johnson.
- Dolphins (Hellenica - Michael Lahanas)

Home i animal, cent mil anys de vida en comú; una edició dels 60 que no passa de moda

Volem recuperar aqui i ara un llibre publicat en la dècada dels 60 del segle passat:

Boudet, Jacques.- El Hombre y el animal : cien mil años de vida en común ; dirección general: Robert Laffont ; temas, dirección gráfica y texto: Jacques Boudet ; prefacio y secuencias literarias: Fernand Méry ; traducción española: Alfredo Crespo.- Barcelona [etc.] : Plaza & Janés, cop. 1965.

Han passat gairebé 50 anys i quan la fullegem sempre tenim ganes de passa-nos-hi una estona llegint … Be, tornant al llibre es tracta d’una de les obres que mes han contribuït, d’una manera silenciosa, a animar en l’estudi sobre els animals i la seva relació amb l’home al llarg de tota la història. Es un llibre molt ben editat, tenint en compte les limitacions de l’època. Fantàsticament ben il.lustrat, fins i tot potser valdria la pena tenir-lo només per admirar les seves imatges. Ens maravella com en aquella època es pogués fer una obra similar.

Considrem que aquesta publicació va ser una “joint-venture” entre un autor, Jacques Boudet, historiador i sociòleg de la dècada dels 60 especialitzat en temes cronològics i amb una obra considerable , i el seu director Robert Laffont ,editor francès, marsellès, que en 1945 s’instal.la a Paris i tira endavant una editorial amb el seu nom, que tradueix a grans autors estrangers: Henry James, Graham Greene i Dino Buzzati entre d’altres. També serà famosa la seva enciclopèdia Quid.

Transcribim aquí el comentari que l’editor de la versió castellana fa en la coberta del llibre:

“La vida y costumbres de los animales han dado origen a gran cantidad de obras, pero, hasta ahora, nadie habia relatado, de punta a cabo, a la vez por la imagen y por el texto, la gran aventura que hombres y animales han realizado conjuntamente. Aventura tan pronto cruel como amistosa, siempre llena de vida y de pasión, en la que cada parte, alternativamente, ha puesto en juego sus dones físicos: agilidad, flexibilidad, fuerza, rapidez; o sus dones de inteligencia y su riqueza de sentimientos: malicia, astucia, y ferocidad, pero también piedad, paciencia, fidelidad, ternura … Reverenciado o temido como un dios, víctima o cazador, tema y modelo para los artistas, instrumento de investigación y de experiencia para médicos y sabios, compañero de grandeza o de miseria, el animal está presente en todos los campos: la mitologia, las artes, la caza y la guerra, las ciencias y la medicina, la industria, los deportes …”

L’obra esta distribuïda en 6 grans capítols ordenats cronològicament des del punt de vista de la història de les civilitzacions: 1: Animal en les primeres civilitzacions (de l’Indo fins al Nil); 2: Animal a l’Edat Mitjana Occidental; 3: Animal en l’Edat Mitjana Asiàtica; 4: Animal en la festa humana (del s. XVI al XVIII); 5: Servidumbre de l’animal en el XIX; 6: Defensa i il.lustració d’una nova relació entre l’home i l’animal. Cada capítol porta una breu introducció amb el títol “Argumento” en que sintetitza els trets principals dels temes que es relaten a cada una de les parts -il.lustrem en aquesta notícia la plana corresponent al primer capítol de l’animal i les civilitzacions antigues.

L’obra, ens diu l’editor, intenta seduir a la vegada les intel.ligències i els cors. I estem segurs que ho aconsegueix. La podeu consultar a les biblioteques universitàries catalanes i fins i tot es posible que pogueu trobar en llibreters de vell les seves versions en francès original: Homme et animal cent mille ans de vie commune (Editions Pont Royal, 1962) ; Man and Beast a visual history (Golden Press, 1964) ; i a Espanya Plaza y Janés el publicà el 1965 amb el titol El Hombre y el animal, cien mil años de vida en común.

Bestiaire, una exposició per passar-hi una llarga estona des de casa …

Rescatem l’exposició de la BNF: Bibliothéque Nationale de la France : “Bestiaire“. No totes les exposicions recomanables han de ser presencials. N’hi ha també de virtuals que valen molt la pena. Aquest es el cas de l’exposició que volem comentar avui.

Els bestiaris són una col.lecció de petites descripcions sobre tot tipus d’animals, reals i imaginaris, ocells i de qualsevol altra mena acompanyats d’una explicació moralitzant i que tenen el seu període àlgid a l’Edat Mitjana. A la web Naturaleza de Aragón trobareu una explicació sobre els bestiaris força recomanable per tots aquells que esteu interessats en el tema; i també a l’article sobre el tema a la wikipèdia. Pero comentem ara la web de l’exposició. Aquesta es desenvolupa en tres grans seccions.

Comencem amb la secció titulada “En Images”, que seria la introducció al tema de l’exposició, per posar-nos en situació. Aquesta secció esta dividida en dos apartats: “L’Exposition” i “Les Animaux”. En la primera trobem dos subapartats “Enluminure médiéval” i “Simbolique du bestiaire”. Es en la primera on trobem una descripció de l’autèntica missió dels bestiaris: “C’est dans les bestiaires que s’affirme le rôle symbolique de l’animal. Destinés à l’édification des chrétiens, les bestiaires prêtent aux animaux des personnalités et des sentiments comparables à ceux des hommes” que fan els artistes miniadors o iluminadors dels llibres moralitzats anomenats bestiaris. En la següent s’expliquen les diferents explicacions i accepcions que tenen els animals pintants. Com per exemple les bèsties de l’infern: “Ils n’hésitent pas à sortir des formes convenues de l’Antiquité dans une floraison débridée de monstres censés inspirer la peur de l’Enfer et du Jugement dernier.”

Tot seguit trobarem la secció mes gran de l’exposició, titulada “Gros plan”. Vindria a ser el cos de l’exposició, els continguts principals. Cada apartat ve introduït per un video explicatiu, que també podem llegir el text si cliquem en el quadre dret inferior, al qual segueixen imatges complementàries que aprofundeixen en el tema. Les subseccions principals en que s’ha dividit l’exposició son Drôleries: escenes il.lustrades d’animals que es col.loquen en els marges dels llibres religiosos o les caplletres dels textos; Histoires merveilleuses du bestiarie: explica les diferents formes en que els animals serveixen per moralitzar a la població cristiana. Una explicació de Marie Helene Tesniere, cap del Dpt de Manuscrits complementa l’apartat. Le dragon et les bêtes de l’Apocalypse: aqui se’ns descriu l’Apocalipsi, o Llibre de les Revelacions que Déu va fer a l’apòstol Joan. Es el llibre de la Bíblia més escampat a l’Edat Mitjana i un dels més magníficament il·lustrats. De totes les visions descrites per Joan al seu llibre, la més aterridora és la del drac i dels seus dos deixebles, l’animal del mar i l’animal de la terra. Representa els diferents aspectes de l’obra del diable, o de les forces del Mal: es a dir l’esperit de poder, la blasfèmia, la idolatria i l’heretgia. I segueixen unes explicacions sobre els diferents aparicions moralitzants dels drags i les bèsties del mal en el text sagrat. Livres de chasse: chasse a courre et chasse au vol: Marie Therese Gousset del Dpt de Manuscrits ens descriu en entrevista audio els Livre de chasse de Gaston Phebus i despres trobem un comentari sobre L’art de chasser avec les oiseaux. Amb Animaux fabuleux et hybrides ens mostra els diferents animals imaginaris mes representants en els bestiaris: unicorn, centaure i grifó. Roman de Renart no es tracta d’una novel.la del romànic sinó un recull de textos procedents d’una tradició de relats animalistics en llatí inpirants en Esop. Renart encarna a un heroi complex i llest que pariodia cançons de gesta, novel.les cortesanes i també crítica social, anticlericalisme i transgressions. Roman de Fauvain es un exemple rar de crítica política contemporània d’esdeveniments denunciats en tres mil versos per un alt funcionari de la cort Gervais du Bus, amb una història que apuntava que el rei Felip IV i al seu conseller Enguerrand de Marigny. Animaux au quotidien: Els “Tacuinum sanitatis” o “Manual de salut” és una compilació bastant àmplia en relació amb tot allò que pot influir en la salut o portar remei a la malaltia: els productes més diversos del regne vegetal i animal, els vents, les estacions, els actes de la vida humana en 200 articles aproximadament. Els exemplars més luxosos són verdaders llibres d’imatges acompanyats d’un text sumari. Constitueixen testimonis excepcionals de la vida quotidiana medieval. Livre des oiseaux: El manuscrit “D’avibus” d’Hugues de Fouilloy (cap a 1150), conservat a la Mediateca de Troyes, dóna una explicació simbòlica de nombrosos ocells tals com el pelicà, la cigonya, el corb, l’àguila…que ja surten explicats en el Physiologus i que ha estat augmentat gràcies als escrits d’Isidor de Sevilla. Però Hugues de Fouilloy insisteix molt particularment en els animals presents al Nou Testament. Inventaire des animaux: el “Líber de proprietatibus rerum” (imatges) o “Llibre de les propietats de les coses”, és una obra llatina del segle XIII del franciscà Barthélémy de Glanville dit també Barthélémy l’Anglais. L’obra va ser traduïda a francès el 1372 per Jean Corbichon, capellà del rei Carles V el Savi. Es tracta d’una vasta enciclopèdia revelant els caràcters particulars de cada ésser viu i descrivint tota la Creació, des de Déu fins a les coses passant per l’home, i centrant-se particularment sobre els dominis mineral, vegetal i animal.

Finalment trobem la secció Arrêt sur … una síntesi dels temes principals obejecte de l’exposició: le décor enluminé, les animaux et la Bible, les Bestiaires, les encyclopédies, la vie quotidienne, fables et satires, animaux exotiques.També hi trobem un Dossier Pédagógique on figuren diferents temes relacionats amb el Roman de Renart, un Jeu de mots, joc que preten identificar els animals exposats en les imatges amb una frase. Un contingut especialment brillant es l’Atelier maxi monstres on tothom por fer-se la seva pròpia bèstia zoomorfa i gravar-la en versió del programa “shockwave”. Finalment unes Fiches Pédagogiques sobre els Llibres dels animals, Fauna simbòlica cristiana i Animals fabulosos , sempre en francès, complementen una exposició exquisida que dona gust de tornar-la a visitar de tant en tant. Hi ha versions mes sencilles en castellà i anglès. Els dossiers de la BNF fan un bon complement a les seves exposcions i val al pensa donar-hi una ullada. L’exposició va tenir lloc del 11 d’octubre de 2005 al 8 gener 2006. Podeu trobar la versió en llibre d’aquesta exposició a la Biblioteca de Veterinària UAB.

Amazing Rare Things (presentació en vídeo)

Palacio Buckingham exhibe “cosas extraordinarias” de la naturaleza (Agencia Efe) [castellà]

Podeu veure també una entrevista a Sir David Attenborough a la Queen’s Gallery (Royal Channel) directametn des del seu canal que han desabilitat l’opció per poder-la compartir directament …. : http://www.youtube.com/user/TheRoyalChannel

Amazing Rare Things : exposició sobre l’art naturalista a Londres

Paris i Londres, sempre podem trobar una bona excusa per anar-hi. Si ja hem visitat l’expo sobre Mesopotàmia al Louvre, perque no anar Londres i fer una ullada a la Queen’s Gallery (Buckingham Palace, London) on trobarem l’exposició Amazing Rare Things. Aquesta exhibició l’organitza l’eminent naturalista David Attenborough i ha estat possible gràcies a les col.leccions de la Royal Library. La mostra podria ser molt mes gran i exhaustiva però es centra en quatre artistes i un col.leccionista que s’han seleccionat per haver donat forma al coneixement del mon tal com l’entenem avui dia: Leonardo da Vinci (1452-1519), Cassiano dal Pozzo -col.leccionista- (1588-1657), Wenceslaus Hollar (1607-77), Alexander Marshal (1620-82), Maria Sibylla Merian (1647-1717) i Mark Catesby (1682-1749). Son totes elles figures molt diferents però els uneix el seu esperit investigador i els gust per la bellesa i raresa de la natura. Així mateix tots ells viuen entre el XVI i el XVIII en que s’estava descobrint un gran nombre d’espècies arreu del mon. I molts dels animals i plantes que hi trobem representants ni tant sols es coneixien per la societat europea del moment. I fins i tot alguns d’ells estant ja desapareguts. A mes tenim un alicient afegit ja que en l’exposició digital podem sentir els comentaris sempre alliçonadors amb un anglès acadèmic de D. Attenborough comentant una selecció de dibuixos en l’apartat “Explore selected works with Sir David Attenborough” .

Un recull de premsa sobre l’exposició:

- Amazing Rare Things: The Art of Natural History in the Age of Discovery / Sir David Attenborough - Beauty of the beasts : Why has mankind always loved to draw animals? David Attenborough explains the fascination (Telegraph.co.uk) - Amazing Rare Things - The Art of Natural History at the Queen’s Gallery / By Caroline Lewis - Amazing Rare Things, Queen’s Gallery - the Sunday Times review / Waldemar Januszczak
- Palacio Buckingham exhibe obras sobre naturaleza en colaboración Attenborough (Agencia EFE) (1)

La bibliografia sobre el tema es àmplia i variada. Així podem torbar informació sobre Expedicions científiques, Naturalistes , Natura en l’art, Animals en l’art i Plantes en l’art. Evidentment també les obres de David Attenborough i algún documet sobre la seva trajectòria.

Sempre val la pena fer un Paris-Londres ó un Londres-Paris quan tinguem ocasió. Si hi anem no ens podem perdre ambdues exposicions

(1) Maria Sibylla Merian (1647-1717). ‘Common or spectacled caiman and South American false coral snake’, c.1705-10. The Royal Collection © 2008, Her Majesty Queen Elizabeth II

Babylone (presentació en vídeo)

El video que us mostrem aqui fa una panoràmica de la presentació de l’exposció Babylone que acabem de comentar.

Babylone : exposició sobre Mesopotàmia a Paris

Bagdad no ha estat sempre un territori en conflicte. Antigament, la civilització babilònica era un dels emporis culturals
del món antic, considerarda igualment com una de les set maravelles ja famoses amb els seus Jardins Penjants. Una cultura i històra floreixent que
podem ara conèixer i aprofundir-la amb la visita a l’exposició del Louvre Babylone, gràcies a l’esforç conjunt d’aquest museu i el Staatliche de Berlín i el Britànic de Londres.

L’exposició la composen 400 peces procedents de 14 països, i trata de descobrir les facetes tant reals com mítiques i artístiques o literàries de la Babilònia dels anys 2000 a 75 a.C. –data del darrer registre en escriptura cuneïforme-. Per altra banda, es constata com la història d’aquesta civilització ha trascendit el seu moment i es perllonga en els escrits d’Herodot o Estrabó, així com en la tradició dels escrits bíblics i fins inclús amb Luter.

Entre els episodis compresos hi figura la Torre de Babel amb tot el que això va suposar com a desifiament a Déu (XVI), Inventiva humana (XVIII) i romantícisme i ruines d’un mon perdut en el XIX. A finals d’aquest segle es quan l’arqueologia fa grans descobriments en mostrar-nos els temples d’Ishtar, Marduk, els fonaments del Zigurat i el Codi d’Hammurabi. El cinema també hi te un protagonisme quan Griffith a Intolerance (1916) fa reviure la ciutat a partir dels treballs dels alemans Robert Koldwey i Walter Andrae.

Pels interessats en la història dels animals en l’art es important visualitzar i estudiar les petites escultures, esteles i especialment els relleus construïts pels artísites babilònics que arriben a una gran tècnica díficilment superada al llarg de la històira i que han estat reconstruïdes a partir de les aquareles de Walter Andrae.

Acabem amb la cita extreta del blog Terrantiquae: “Benjamín de Tudela escribe hacia 1170: “Hoy las ruinas del palacio de Nabucodonosor son inaccesibles, y guarida de dragones y bestias venenosas”. Hans Leonhardt Rauwolff, en 1574, no se queda atrás, al acercarse a las ruinas del edificio que “los hijos de Noé pretendieron hacer llegar hasta el cielo” pero renuncia a explorarlas ante “unos insectos que son, dicen, como nuestras lagartijas pero mayores y con tres cabezas”. Para el utopista Étienne-Louis Boullé (1728-1799), la torre babilónica es un símbolo de fraternidad humana y, desde su filiación masónica, propone erigirle un monumento en pleno desierto, símbolo de una lejana (1) edad de oro. La Babilonia del Louvre es menos remota y merece la visita.”

Fins el 2 de juny la podeu visitar a la capital gala per després seguir per a Londres i Berlin.

Consulteu tambe mes informació bibliogràfica sobre Història de Babilònia , Història de Mesopotàmia , Art mesopotàmic i Art persa a les biblioteques universitàries catalanes. I també les webs:

- Abzu : guide to networked open access data relevant to the study and public presentation of the Ancient Near East and the Ancient Mediterranean world.
- Art of the Ancient Near East - Art History Resources on the Web
- Mesopotamia (British Museum)

(1) ‘El drac de Marduk’ (protector d’Ishtar) a la darrera versió de la porta d’Ishtar. Relleu en adoquins esmaltats. Vorderasiatisches Museum. Berlín

Animal Rights History, la història de la defensa dels animals al llarg del temps

Aquesta web, es un espai recomanable principalment per la informació que allotja. Esta estructurada en seccions:

Línia del temps de cites; Webs de bibliografia històrica
⇒ Antiquity, Ancient Animal Rights Law & The Middle Ages
⇒ The Renaissance & Early Anti-Cruelty Legislation
⇒ Age of Enlightenment
⇒ Romantic-Utilitarian Age, Modern Legislative Beginnings
⇒ Victorian Age, Anti-Vivisection & the Early 20th Century
Cites i Biblioteca Digital

Cada cita te un acronim que identifica una tipologia de contingut: ARQ-Animal Rights Quotes (drets dels animals); BSH-Blood Sports-Hunting (crueltat dels animals); HUM-Humanity, Justice, Humane Education (humanisme vers els animals); INT-Intelligence, Reason, Emotion (interconnexió home-animal); LAW-Ancient Laws for the Protection of Animals (lleis de protecció dels anmals); Poetry-Plays (poesia en relació als drets dels animals); REL-Religion, Religious Quotes & Sermons (religions en contra de la crueltat vers els animals); USE-Use-Abuse of Animals (mals usos fets pels homes vers els animals); VEG-Vegetarianism Quotes (referències als principis vegetarianistes); VIV-Vivisection Quotes; Anti-Vivisection (contra la vivisecció i experimentació animal)

Tinguem en compte que es poden fer cerques per personatges que han dedicat part de la seva literatura o pensaments a la defensa dels drets animals, des de Buddha fins a Byron, passant per Herodot, Leonardo da Vinci o Montaigne, per citar-ne alguns.

Sobre l’orientació d’aquesta web tinc però els meus dubtes. En el seu apartat de “About” llegim:
“As a free online library, literary research resource, animal rights timeline and historical literature archive, AnimalRightsHistory.Org promotes and facilitates: access to information, education, literary research and the preservation of historical literature on animal rights, animal welfare and the humane movement against cruelty to animals.”

Però qui son realment ells, qui esta al darrera ?

Si esteu interessats en el tema de la defensa dels drets dels animals tambe podreu trobar informació a l’exposició virtual de la Biblioteca de Veterinària UAB titulada “Benestar i drets dels animals” del 2006: i bibliografia sobre el tema a la UAB alguns dels titols en versió digital ó també a a les Bibs univ. Catalanes

Animals al poder: pinzellada sobre l’us històric dels animals exòtics

Avui en dia, tenir un animal exòtic es una moda, un forma de exhibició pública de la notorietat de certs personatges. Cronològicament parlant, però, tenir un animal no domèstic ha estat una moneda corrent pels poders polítics al llarg de la història. Alguns governants els van utilitzar com a regal diplomàtic, per guanyar guerres, impressionar al púbic i legitimar el seu poder. Així ens ho comenta el periodista de “La Vanguardia” Piergiorgio M. Sandri, en el seu article titulat “Animales al poder” del suplement “Estilos de Vida” num 19 (9/02/200
Podeu llegir l’article en format html si teniu acces als continguts de “La Vanguardia”. I si no consulteu-ne una reproducció autoritzada del mateix.

PM Sandri, cita diversos autors. El mes significat es Robert Delort , un medievalista que s’ha especialitzat en temes medioambientals a la Edat Mitjana, i que , entre d’altres coses, se’l considera un dels pares de la Zoohistòria. Podeu trobar part de la seva abundant bibliografia a les biblioteques universitàries catalanes.
Delort, ha publicat a Cahiers d’Histoire, una revista que en un dels seus numeros (numéro 1997-3/4) dedica un monogràfic a la història dels animals. Entre els diferents articles que trobem hi ha una interessant bibliografia sobre el tema: “L’histoire de l’animal. Bibliographie” / Éric Baratay et Jean-Luc Mayaud”

A principis dels 90 ja es va començar a debatre sobre aquesta disciplina. Vegeu l’article Zoohistoria: Reflexiones acerca de una nueva disciplina auxiliar de la ciencia histórica / Dolores-Carmen Morales Muñiz aparegut a: “Espacio, Tiempo y Forma, S. III, Hf Medieval”, t. 4, 1991, págs. 367-383 (autora també citada per PM.Sandri).

La Zoohistòira es una àrea de recerca relativament recent, que contempla la relació evolutiva entre l’home i l’animal des d’un punt de vista antropològic i etnològic. Els europeus, especialment els francesos, han estat el que mes esforços han dedicat en una recerca interdisciplinar que interessa tant a científics com humanistes.

A Cultural History of Animals, enciclopèdia sobre l’evolució de la relació home-animal

Els editors Berg Publishers van publicar a finals del 2007 l’obra “A Cultural History of Animals”. Una obra en 6 volums distribuits cronològicament:
Volume 1: Antiquity to the Dark Ages (2500BC - 1000AD)
Volume 2: The Medieval Age (1000-1400)
Volume 3: The Renaissance (1400-1600)
Volume 4: The Enlightenment (1600-1800)
Volume 5: The Age of Empire (1800-1920)
Volume 6: The Modern Age (1920-2000, including a discussion of animals of the future)
que cobreix un ampli ventall de punts de vista i conceptes en la relació home animal al llarg de 4.500 anys de vincles i relació amb d’alts i baixos: simbolisme i religió, caça, domesticació, exhibicions i entreteniment, ciència i recerca, creences filosòfiques i representacions artístiques, són tractats en profunditat en aquesta enciclopèdia.
Els editors Linda Kalof (sociologa), coautora també de “The Animals Reader: The Essential Classic and Contemporary Writings” ,i Brigitte Resl (medievalista), fan un acurat plantejament que dona una visió crítica als investigadors i estudiosos de la relació home-animal al llarg de la història. El podeu consultar a la Biblioteca de Veterinària UAB.