Emili Giralt i Raventós “In Memoriam”

Aquesta setmana ens ha deixat l’insigne investigador de la història agrària catalana Emili Giralt i Raventós. Rosa Ma Piñol ens en fa un perfil a “La Vanguardia“. Home polifacètic, compromès en la causa de la cultura catalana i emprenedor de moltes iniciatives amb les quals se’n pot haver anat llegítimament satisfet.

Nascut a Vilafranca del Penedès el 1927 forma part d’una generació de la historiografia catalana molt destacada, juntament amb Joan Reglà, Jordi Nadal i Josep Fontana, els quals van veure de les fonts de Ferran Soldevila, Ramon Abadal, Miquel Batllori i Jaume Vicens Vives, que en va ser mestre directe. Giralt es centrà en estudis d’històia agrària, economia i societat de l’edat moderna i contemporània, començant una tasca docent a la Universitat de València, de la que va ser catedràtic d’Història Moderna i Contemporànica del 1965 al 1971. Des de llavors exercí la seva activitat acadèmica a la mateixa càtedra de la Universitat de Barcelona on arribaria a ser director de Dpt d’Història Contemporània. També va arribar a ser degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d’Ordenació Acadèmica. Des del 1981 fins el 1983 exerciria com a professor associat a la Universitat de la Sorbona i a partir del 1992 el nomenarien catedràtic emèrit de la UB.

En qualevol cas, i sense deixar de banda el vessant docent, Giralt destaca sobremanera per activitats com la direcció i promoció del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, embrió alhora dels Col.loquis d’Història Agrària, que portarien a la creació i direcció simultània del Centre d’Estudis d’Història Rural amb la seva revista Estudis d’Història Agrària. Finalment va dirigir i promoure la seva monumental Història Agrària dels Països Catalans en quatre volums, refererència de la historiografia agrària a Catalunya per tothom que investigui sobre el tema, tot i que també compta amb una extensa bibliografia publicada.

Giralt va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans dins la seva secció Històrico-Arqueològica i en va ser director des del 1987 fins el 1995. Un mandat en el que es va renovar la institució, recavant reconeixement i suport econòmic per impulsar el seu nivell cientific a tot el país i a l’exterior. Per la seva catalanitat va obrar també com a impulsor del nou Diccionari de la Llengua Catalana.

L’historiador Emili Giralt ens ha deixat als 81 anys, amb un bagatge d’una fecunda trajectòria com a investigador, docent i persona.

Plini “el vell” (CN - I)

També conegut com a Gaius Plinius Secundus.

Deixem ara els deus i semi-deus que han inciat aquesta sèrie encetada per
Asclepi i anem a trobar a un personatge real. Plini (eng) o Gaius Plinius, Historiador, científic, enciclopedista … Es considerat com un dels grans pensadors de l’antiguitat clàssica. Prolífic escriptor, s’inicia en la carrera militar a Germania, als 23 anys, que perllongaria durant dotze tot i formant part de la classe dirigent de cavallers “eques”.
Després del seu periple a l’exèrcit parteix cap a Roma per dedicar-se a l’estudi i les arts. Obte diferents càrrecs oficials sota l’emperador Vespasià, fet que el conduirà a scriure un tractat de cavalleria “De jaculatione equestri”, una historia de Roma, en especial pel que fa a les guerres els romans i els germànics, i altres escrits avui perduts.
Amb Vespasià va tornar a la Península ibèrica com qüestor i procurador de l’erari a la Bètica, i durant la seva estada va recollir diversos materials que va utilitzar en la seva gran obra “Naturalis Historia” (eng) (circ AD 77 de la nostra era) composta per 37 llibres amb la següent estructura:

* I: Proleg, sumari, bibliografia
* II: Astronomia, Matemàtiques i Clima
* III-VI: Geografia i Etnografia
* VII: Antropologia i Fisiologia humana
* VIII-XI: Zoologia
* XII-XXVII: Botànica, incorporant agricultura, horticultura i farmacologia vegetal
* XXVIII-XXXII: Usos medicinals d’animals i plantes. Magia
* XXXIII-XXXVII: Mineralogia, aplicació a la vida i art: arquitectura, escultura, pintura i arts suntuàries.

Es tracta d’una obra compendi del coneixement romà del seu temps, i de la qual Cuvier, va dir que es tractava de la millor compendi del coneixement humà que havia donat la humanitat desde els temps antics. Alguns autors però dubten del seu rigor científic ja que, a la seva introducció exposa que cita 100 autors de gairebé 2000 llibres que, alhora versen sobre uns 20000 temes. Sembla ser que va ser un lector compulsiu pero que es va fiar massa del que escribia l’autor de cada obra. Com diu Ken Parejko a “Pliny the Elder: rampant credulist, rational skeptic, or both?” Skeptical Inquirer, Jan-Feb, 2003  , com es possible que escrigui coses com ?: “Alla a Etiòpia un pot trobar cavalls alats amb banyes, anomenats pegasus, el mantichora, amb la cara d’un home, cos d’un lleó, i cua d’un escorpí, i els catoblepas, la mirada als ulls del qual fa caure mort al que l’observa. (8.30)”

No obstant, es tracta d’un dels autors mes “racionlistes” del món clàssic, que dona cita de les fonts al final de cada capitol i estructura el text amb sumari. Va ser també famós per les seves màximes com “La verdadera glòria consisteix a fer el que mereix ser escrit;i escriure el què mereix ser llegit” (vegeu-ne un recull)

Va morir quan essent cap de l’esquadra a Misenus, càrrec que li va confiar l’Emperador Titus, es trobava
en aquell enclau prop de Pompeia i, accidentalment es va intoxicar amb la  inhalació de gasos tòxics per l’erupció del Vesuvi (23 d’agost del 79).

Les versions completes de “Naturalis Historia” les podeu trobar en llatí i en anglès. Si voleu saber mes sobre Plini “el vell” podeu consultar alguna de les 194 edicions d’obres escrites o participades per Plini el vell a les bibs univ. catalanes; o 46 llibres que parlen sobre Plini el vell a les bibs. univ. catalanes.

“Audentes Fortuna iuvat” (“La sort es del qui la lluita”)

La vida rural fa un segle, el dia a dia a les masies del XIX

El diari “La Vanguardia” publica un article “La vida rural hace un siglo” per Josep M. Orta (lectura per accés en línia per usuaris amb permís) o baixeu-vos l’article reproduit autoritzadament, en que es descriu com era la vida a les masies catalanes durant el XIX. Res a veure al que es actualment. En motiu del reality show “La masia de 1907″ a TV3; i dins un dossier del passat agrari del nostre pais en el que s’inclou la noticia per part de la Generalitat de Catalunya d’elaborar un catàleg de les masies catalanes, podem llegir un esbos de com eren les cases rurals dels nostres avantpassats amb una infografia sobre el tema. Si voleu podeu ampliar la informació sobr el tema amb el volum 4: Segle XIX i XX de la col.lecció “Història Agrària dels Països Catalans”. La podeu visionar parcialment o consultar-la a les biblioteques UAB