Tacuinum Sanitatis, una joia de Moleiro a Bcn

Si us agrada l’art i la bellesa dels còdex il.luminats que van  florir durant l’Edat Mitjana no us podeu perdre l’Exposició titulada “Joyas de los Manuscritos Medievales” que podeu vistar a la Galeria Sargadelos de Barcelona aquests dies, basada en l’obra editorial d’un dels mes prestigiosos segells editorials: Moleiro Editor. Aquesta empresa s’ha dedicat a editar còdexs, mapes i manuscrits il.luminats únics escrits i dibuixats entre els segles VIII i XVI,  localitzats a les principals biblioteques nacionals i especialitzades de tot el món. Les obres seleccionades són testimoni d’un temps en que el llibre, com objecte apreciat i exclusiu, tenia una dimensió molt diferent a l’actual. Les reproduccions portades a terme son fidels a l’original fins al darrer detall. Enquadernats amb pell i editats amb un paper especial que te dona el mateix tacte, gruix i olor que el pergamí, i amb unes pintures que simulen els ors i plates dels textos miniats que  asseguren unes edicions que el mateix editor considera com a “quasioriginals”. Els documents estan numerats en edicions de 1000 exemplars aproximadament i compten amb un volum d’estudis històrico-interpretatius en que especialistes internacionals analitzen els aspectes mes rellevants de cada document. Llàstima que tanquin el proper dia 31, ens hagués agradat poder-vos informar molt abans, però un no arriba a tot.

Entre les joies i reproduccions exposades hi podreu trobar el manuscrit d’”Grandes Horas de Anna de Bretaña” (c. 1503-1508) -orig conservat a la Bibliotheque National France- concebut com el mes luxós breviari flamenc amb pintures excepcionals; el “Libro de Horas de Juana I de Castilla” ‘Juana la Loca’ (c. 1500.) –original conservat a la British Library- amb unes miniatures excepcionals fetes per Gerard Horenbout i Sanders Bening -els millors miniaturistes flamencs del segle XVI; el “Salterio Triple Glosado Anglo-Catalan” (s. XIII/XIV)  -conservat a la Bibliotèque Nationale de France-, on trobarem textos en columnes i amb tripe versió hebraica romana i francesa, concebut a Canterbury el 1200 i finalitzat a Catalunya el 1340 amb miniatures gòtiques angleses i italianes, segurament per la ma de l’artista Ferrer Bassa; o  el “Beato de Girona” -orig conservat a la Catedral de Girona- sens dubte el gran “Beatus” del segle X que representa aspectes mes nous i rics a nivell iconogràfic i ornamental de la seva època.

També hi ha textos científics, com “Splendor Solis” -orig conservat a la British Library- un tractat d’Alquimia de gran bellesa visual; l’ “Atlas Vallard” -guardat l’original a la Huntington Library. San Marino (USA)-, probablement realitzat a Dieppe (Francia) per un cartògraf portuguès o basat en un prototip portuguès, es un atles mundial con quinze cartes nàutiques molt ben il.lustrades; el “Libro de los medicamentos simples” -orig a la Biblioteca Nacional Russia -Sant Pettesburg-, realitzat per Robinet Testard a la França de finals del XV pel Compte Carles d’Angulema i la seva esposa
Lluisa de Saboia. Te un text de 220 pàgines dividit en cinc parts: herbes i flors, árbres,les seves gomes i resines, metalls i minerals, productes animals i altres matèries; el “Libro de la Felicidad, el sultanado de las mujeres” -orig a la Bibliotèque Nationale de France-, datat al segle XVI (1582), va ser encarregat pel Sultà Murad III i reflecteix les descripcions dels dotze signes del zodíac, acompanyats de miniatures de gran factura i pronòstics per les distintes situacions en que es pot trobar l’ésser humà. Però en aquest moment en vull parar a una veritable joia de la literatura científica medieval: el “Tacuinum Sanitatis” -en la versió de Moleiro, es tracta del conservat a la Bibliotèque Nationale de França- en el qual es recullen les prescripcions de salut, higiene, benestar, medecina preventiva, com diríem en l’actualitat, que es va difondre amb gran profusió entre les cancelleries europees dels segles XIV i XV.

A finals de l’Edat Mitjana, els prínceps i homes benestants, començaven a aprendre les “regles” que havien de tenir en comte per mantenir una bona salut i higiene, seguint la medicina hipocràtica, en els  Theatra Sanitatis ,a vegades confosos amb els Herbaris. Els Tacuinum Sanitatis formen paret d’aquestes guies de “bones pràctiques” i el terme deriva de la paraula àrab Taqwin que significa Taules.. Aquest tractat va ser escrit originalment en àrab per Ububchasym de Baldach o Elluchasen Elimithar, mes conegut també com Ibn Butlân, metge cristià nascut a Bagdad i mort el 1068. En aquest tractat proposa els sis elements necessaris pel manteniment quotidià de la salut: menjar i beure, aire i medi ambient, el moviment i repòs, el somni i l vigília, les secrecions i excrecions dels humors, els moviments del ànim (alegria, ira, vergonya ..). Segons Butlân, les malalties sorgeixen per l’alteració en l’equilibri d’algun d’aquests elements, per la qual cosa aconsella la vida en harmonia amb la natura per conservar i recuperar la pròpia salut. Tot un compendi que cobra avui dia una actualitat desbordant.

Les Taqwin al-sihha (Taules de la salut el lèxic àrab) d’ Ibn Butlân es van traduir al llatí a Palerm, a la cort de Manfred, rei de Sicilia del 1258 a 1266, amb el títol de Tacuinum Sanitatis. A finals del segle XIV, aquesta obra seria dotada a la Lombardía amb una sèrie d’il.lustraciones molt ampli, com a punt de partida de moltes còpies que van depassar les fronteres italianes per arribar a bona part dels regnes europeus. Un dels mes importants, pel seu luxe i factura, es el realitzat a Renània -la versió reproduïda per Moleiro havia estat propietat de Lluis de Wurtemberg i la seva dona , Matilde, filla de Luis de Baviera, comte palatí de Renania.

Existeixen cinc còdex miniats amb el nom de Tacuinum a diferents ciutats europees: Tacuinum de Lieja, Tacuinum de Paris, Tacuinum de Viena, Tacuinum Sanitatis o Casanatense de Roma, i Tacuinum de Rouen. Tots expliquen les normes de sanitàries que han de ser seguides per nobles, rics i comerciants, amb pautes allunyades del sentit religiós i fatalista imperant al moment, on la malaltia es relacionava amb el pecat i se li atribuïa una motivació divina tant en l’origen com en la seva curació. En cada il.lustració podrem observar escenes simples de la vida quotidiana medieval que ens mostren els vestits, costums, i activitats del camp i la ciutat. En un breu peu explicatiu s’acompanya la natura de l’element estudiat -plantes, fruits, begudes, productes animals, canvis climàtics- on es fa referència a les seves propietats terapèutiques, contraindicacions i remeis per contrarestar els efectes negatius.

Els Tacuinum són coetanis a una època en que la medicina catalana brillava arreu del món amb noms tant destacats com Arnau de Vilanova (1242-1311), metge valencià que va estudiar a Barcelona, Montpeller i Salern, metge de tres papes i dels reis Pere III, Jaume II i de Federic de Sicilia. En el seu llibre “Regiment de Sanitat” hi trobarem diferents consells relacionats amb la salut i l’alimentació que encara avui tenen plena vigència.

Si voleu admirar,observar, tocar, olorar i  llegir aquests documents no us perdeu la visita a la Galeria Sargadelos. Les obres de Moleiro us esperen per obrir-vos les portes del seu coneixement amagat.

Per saber-ne mes:

- Els còdexs pictòrics del Tacuinum sanitatis d’Ibn Butlan / Felipe Jerez Moliner.- Afers: fulls de recerca i pensament.-any: 2002, vol.: 17, número: 41 pags. 83-98

- The Cucurbitaceae and Solanaceae illustrated in medieval manuscripts known as the Tacuinum Sanitatis / Harry S. Paris, Marie-Christine Daunay and Jules Janick.- Annals of Botany 2009 103(8):1187-1205 (accés xarxa universiats publiques catalanes)

- Joies de la Miniatura Medieval (Del 18 al 28 de setembre de 2008) Universitat de València – Sala Oberta – La Nau

- The medical mind of the middle ages in eleventh century Mediterranea / Christine Morris.- Cancer Treatment Reviews.- Volume 22, Supplement 1, January 1996, Pages 151-154 (accés xarxa universiats publiques catalanes)

- Reading the Literature – The Materia Medica and Tacuinum Sanitatis as Early Herbal and Health Handbooks / by Kali Barrett (Medievalists.net)

- Salud y alimentos en la época medieval I / Núria Bàguena (afuegolento.com)

- Las Tablas de salud de los siglos XIV y XV / Cesar Ojeda (Odisea2008.com)

- Tacuinum Sanitatis / Peacay (bibliodyssey.blogspot.com)

- Tacuinum Sanitatis II-Rouen / Peacay (bibliodyssey.blogspot.com)

- Tacuinum Sanitatis / Barbón García JJ, Alvarez Suarez M.- Arch Soc Esp Oftalmol v.78 n.2 Madrid feb. 2003

- The Tacuinum Sanitatis: A Lombard Panorama / Brucia Witthoft.- Gesta.- Vol. 17, No. 1 (1978), pp. 49-60 (accés xarxa universiats publiques catalanes)

- Tacuinum Sanitatis: Horticulture and Health in the Late Middle Ages / Marie-Christine Daunay, Jules Janick and Harry S. Paris.- Chronica Horticulturae.- Volume 49 – Number 3 – 2009

- The Tacuinum Sanitatis of the B.IN.G. – The Book of Life (Bibliothèque Internationale de Gastronomie) en pdf i en html

- Tacuinum Sanitatis : “casi-original” Bibliothèque nationale de France, París (Moleiro.com)

Podeu consutlar un orignal en digital a:

Ibn Butlan, al-Mujtar ben al-Hasan / Tacuini sanitatis Elluchasen Elimithar … De sex rebus non naturalibus, earum naturis, operationibus, & rectificationibus publico omnium usui, conseruandae sanitatis, recens exarati ; Albengnefit De virtutibus medicinarum, & ciborum ; Iac. Alkindus De rerum gradibus.- Argentorati : apud Ioannem Schottum…, 1531 (versió original de la Univ Granada)

La imatge que il.lustra aquest post:

f. 72r, Carn de vaca i de camell

Naturalesa: calenta i  seca en segón grau. Elecció: la [d' animals] jóves que han fet exercici. Benefici: es excelent per a qui fa exercici i els que pateixen fluxe biliar. Perjuici: per les malalties melancòliques. Remei del perjudici: amb sucre  i  pebre. Què produeix: sang espessa i melancòlica. Convé mes als [temperaments] càlids, als jóves, en hivern i en les [regions] septentrionals.
En llatí:
Nespula id est cubarra. Complexio: frigida et sicca in 2º. Electio: multarum carnum. Iuuamentum: preseruant ad ebrietate. Nocumentum: stomacho et digestioni. Remotio nocumenti: cum penidis. Quid generant: chimum sicum. Conueniunt magis calidis complexionis pueris in estate et meridionli regione.

Norman Borlaug, gran promotor de la “Green Revolution”

El científic agrícola Norman Borlaug, impulsor de la revolució verda “Green Revolution” que va guanyar el premi Nobel de la Pau en 1970 pel seu treball per combatre la fam del món va morir aquest estiu a Texas (USA) als 95 anys de càncer.

Havia nascut a una granja d’Iowa el 1914 i es va formar a la University of Minnesota. Les seves investigacions van començar a Mèxic al Centro Internacional de Mejora del Maiz y Trigo on va formar molts joves investigadors agrícoles després de la IIa GM, tot introduint noves tècniques de cultiu per obtenir varietat de gra  resistent a malalties i amb un major índex de productivitat que els grans tradicionals. La seva activitat va tenir ressò en àrees tant diferents com Asia, Orient Mitjà, Sudamèrica o Africa.

Borlaug introduí aquest blat a l’Índia i el Pakistan, que, després d’anys de sequera, eren al voral de fam. La producció de blat es va quadruplicar en una dècada; un augment que avui des deu vegades mes gran. Per 1974 l’Índia era autosuficient en la producció de tots els cereals. I el Pakistan passava de de collir 3.4 milions de tones de blat anuals fins arribar al voltant de 18 milions avui. El Dr. Borlaug posteriorment introduïa varietats d’arròs de producció alta que de pressa estenen ja el terme “Revolució Verda” a través de la majoria d’Àsia El 1979 torna als USA per donar classes a Cornell i a la Texas A&M University amb la que es mantindria vinculat fins al final.

Els seus esforços per augmentar producció agrícola normalment implicaven el procés següent:

1. Desenvolupament tecnologic; 2. Desplegament de la tecnologia amb el treball vora els pagesos locals; 3. Promoure entre els pagesos, terratinents i personal governamental l’extensió de la tecnologia provada.

Els darrers vint  anys, Borlaug va estat implicat en programes africans i subsaharians per desenvolupar l’agricultura. Com a resultat dels seus esforços, les produccions van estar en el pitjor dels casos dobles, gairebé sempre triplicant-se, i a vegades quadrupliquant-se sobre les pràctiques tradicionals que s’estaven produint.

Tot i que va centrar tota la seva activitat per millorar la productivitat d’aliments, veia l’agricultura com un mitjà per assolir l’objectiu mes ambiciós de millorar la vida de les persones. En el discurs d’acceptació del Nobel el 1970 ja deia que “Deuriem reconèixer el fet que una alimentació adequada es sols el primer requisit per a la vida”. El comitè del Nobel li va concedir el premi pel seu desenvolupament de varietats vegetals d’alt rendiment. Amb  Borlaug moltes epidèmies, especialment d’inanició, que haurien arrasat a poblacions d’arreu del món es van aturar en la segona meitat del segle XX. Un registre que cal tenir en compte en la situació d’explosió demogràfica que es va viure a partir dels 50 a tot el món. Gràcies a les seves aportacions la producció mundial d’aliments la seguertat alimentària es va consolidar i les produccions es van multiplicar per dos entre 1960 i 1990. Gran humanista i filàntrop, Borlaugh va arribar a la conclusió que millorar les varietats vegetals era una de les solucions que calia portar a terme per alleujar la fam al món i contribuir a la pau. A part de la recerca en varietats mes productives el seu prestigi el va portar a incidir en les administracions de molts països per tal de que milloressin les seves polítiques agrícoles i les infraestructures perquè els aliments arribessin als mercats.

Algunes de les seves obres les podreu trobar a les biblioteques universitàries catalanes, però si en voleu saber mes consulteu la bibliografia existent a AgBioWorld

Us deixem un documental filmat pel Council of Biotechnology, els darrers mesos de la seva vida en que Norman Borlaug encara ens parla sobre la Biotecnologia Agrícola:

El Llibre dels Secrets d’Agricultura o “Llibre del Prior”

Acabem de rebre fa poc un exemplar de l’obra “El Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril”. Escrita per Fra Miquel Agustí, Prior del Temple de Perpinyà, -nascut a Banyoles el 1560 i mort el 1630- el 1617 amb una única edició en català i successives edicions en castellà. Es tracta d’una obra fonamental per la història de l’agricultura, ramaderia, economia agrària, així com l’etnobotànica, farmacologia, producció de mel i seda, manescalia així com de la llengua catalana. Coneguda inicialment, amb cert to despectiu com a “Llibre del Prior” o “Libro del Prior”.

El professor Xavier Luna i Batlle, Departament de Filologia Catalana de la UAB, que ens ha cedit l’exemplar i n’ha fet la introducció d’on exposa que, malgrat tractar-se d’una compil.lació d’escrits,  la font principal de la publicació es deu a l’obra “L’agriculture et la maison rustique” dels metges Charles Estienne i Jean Libéault, llibre clàssic de l’edat moderna occidental publicat en llatí el 1554 i traduït al francés el 1564 amb l’avantítol a l’anglés com “The Countrey Farm”. Es en l’edició de 1606 en que es va fonamenta la traducció de Fra Miquel.

L’obra d’Agusti ha patit així mateix una controvèrsia considerable tenint en compte que se l’ha acusat directament de plagi de l’edició francesa. Aquesta acusació no es pot fer tant fàcilment en el context del segle XVII ja que era una pràctica habitual copiar fragments de textos sencers i adaptar-los a la realitat del moment. El mateix Estienne atribueix els seus textos a fonts clàssiques que podien ser ben be vincular-se amb Varró o Columel.la.

L’autor banyolí traduí literalment l’edició francesa, si be reduint part del text original i incorpora informació relativa a les terres catalanes, especialment a les del nord-est anterior al Tractat dels Pirineus. No obstant, l’estructura de l’obra es bastant diferent que l’original en francès. Si be en l’edició original tot dona voltes sobre la casa, com un element de modernitat que pretén entroncar amb els clàssics: 1. Casa com a centre vital, 2. Jardí  amb herbes d’us curatiu i culinari, 3. Hort de fruiters, 4. Prats de pastura, 5. Camps de gra, 6. Vinya, 7: Bosc per la fusta i la cacera; mentre que en l’edició catalana la línia argumental es el temps i la seva predicció, i tant sols en el llibre tercer apareix la casa com a argument principal.

Un altre aspecte diferenciador entre ambdues edicions es que en la catalana apareix el terme “secret” segurament com a “manera de fer”, “allò que s’ha de saber” o també pel gust barroquitzant del moment. Una altra versió seria l’explicada pel mestre Emili Giralt que l’atribueix a Antoine Mizauld (1520-1578) autor de “Phaenomena sive aeriae ephemerides”.

El destinatari de l’obra, a diferencia de l’edició francesa en que apareix el “fermié” o masover, es en la catalana el “pare de família” que s’ha d’ocupar personalment de tot el que te al seu càrrrec -el terme masover es d’aparició mes tardana a Catalunya. Aquest “pare” ha de ser versat en les feines de casa (mestressa), medicina i manescalia, i l’ofici de pastor. Es concep el món agrari com un tot capacitat d’autoabastir-se, amb capacitat per vetllar per tots els temes de producció, profilaxi, i curació de bens, animals i persones. Segons el mestre Giralt es tracta d’un “Vademècum agropecuari i farmacopea domèstica”.

Per altra banda, tenint en compte l’objectiu d’aquest blog, també convé incidir en l’altra part del títol “pastoril”: es tracta d’una obra en que hi te una significació especial tot allò relacionat amb les explotacions ramaderes i per extensió a tot tipus d’animals vinculats a la granja com poden ser gallines i aviram en general, conills, porcs, bous i mules, abelles i cucs de seda. I relacionat amb les espècies ramaderes hi te una importància destacable la predicció del temps a partir del comportament dels animals.

En efecte, el títol “pastoril” queda identificat amb l’explotació del bestiar en general i s’explicita en el fragment: “ofici pastoril, ço es en nodrir tota mena d’animals domèstichs, axí terrestres com volàtils, ab llur descripció en particular de quiscú d’ells y de llurs malaltias, ab la menescalia per a curar-los” [fol 143r]. Hi trobarem diferents punts de vista que afecten als animals de granja com: característiques que afavoreixen una bona producció animal, la cura i profit dels mateixos, maneres de curar les seves ferides i malalties; així com els perills que amenacen al bestiar com els atacs del llop. Dona també amb molta cura,i entre moltes altres informacions, recomanacions precises pels pastors i mossos de quadres.

Podeu consultar aquesta edició:

Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastoril / [Miquel Agustí].- [Vilafranca del Penedès : Edicions i Propostes Culturals Andana], cop. 2007.-XXXI p., 194 f., [12] f. : il. ; 31 cm.- Facsím., Barcelona : en la estampa de Esteue Liberôs, 1617.- ISBN : 9788496995000 (cart.).- Proleg (atipic) / Emili Giralt i Raventós – vii – ix ; Introducció / Xavier Luna i Batlle – p: xi-xxxi. A les biblioteques universitàries catalanes.

Edicions digitals:

- Edició en línia en castellà 1712

- Edició en línia en castellà 1722

Bibliografia complementària:

- Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril / Miquel Agustí ; estudis preliminars de Lluís Argemí … [et al.].- Barcelona : Alta Fulla, 1988.- 45, [424] p., [1] f. pleg. de làm. : il.; 30 cm.- Estudis preliminars: Presentació / Lluís Argemí- p: 5-10; “La Gàbia gran no fa millor l’aucell”: l’arquitectura rural postremença i el “siti i forma de la casa” segons Miguel Agustí / Joaquim Garriga – p: 11-20; El “Llibre dels Secrets d’Agricultura” i la prosa catalana del barroc / Modest Prats i Albert Rossich – p: 21-38; Les Edicions del “Prior” / Amadeu J Soberanas – p: 39-45.- El podeu localitzar a biblioteques universitàries catalanes

- Variacio historica i dialectal dins els SECRETS d’AGRICULTURA (1617) de Miquel Agusti / Xavier Luna.- a: Miscel·lània Joan Veny, Josep Massot i Muntaner, Volum 5 / Josep Massot i Muntaner.- L’Abadia de Montserrat, 2004.- ISBN 8484154475.- Parcialment en digital

- Els tractats d’agricultura i l’alimentació pagesa a l’època moderna / Maria Mercè Gras i Casanovas, M. Àngels Pérez i Samper.- Estudis d’Història Agraria.-Any: 1999 Núm.: 13.- p. 63-106

- Les fonts del Llibre dels secrets d’Agricultura de Miquel Agustí. El MS754 de la Biblioteca de Catalunya i el MS291 de la Bibliothèque Nationale de France / Maria Antònia Martí Escayol.-   a:    Afers. Fulls de recerca i pensament 2008 ,Vol.23,Num.60 .- p: 289-312

- Un record per a Miguel Agustí, autor del “Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril” / Vila, Pep.- a:     Revista de Catalunya 2000 ,Num.153.- p: 125-141

- La veterinària a Catalunya durant el segle XVIII, un article d’Alfons Zarzoso (Quiro news 25/10/2008)

Vol 3. Edat moderna / coordinadora, Eva Serra ; autors, Manuel Ardit … a:  Història agrària dels Països Catalans / director: Emili Giralt i Raventós ; coordinador: Josep M. Salrach Publicació Barcelona : Fundació Catalana per a la Recerca [etc.], 2004-2008.- El podeu localitzar a biblioteques universitàries catalanes ,i parcialment a google books en previsualització limitada

La transcripció i estudi del manual d’agricultura Ms. 291 de la BNF (Confèrencia al SLIMM)

La professora María Antonia Martí i Escayol, del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB el proper dia 5 de març farà una conferència sobre “La transcripció i estudi del manual d’agricultura Ms 291 a la BNF” a la seu del Seminari Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.

El Seminari de Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna (SLIMM) és un fòrum universitari de debat sobre la recerca en curs a propòsit dels textos d’àrea catalana produïts entre els segles XIII i XVIII i del context literari i cultural medieval, renaixentista, barroc i il·lustrat. Integren el SLIMM un grup de professors de literatura medieval i moderna de les universitats catalanes.

Concretament, la conferència preten explicar-nos les particularitats  i l’evolució de la transcripció del manuscrit 291 de la Bibliotheque Nationale de France que sembla ser que es deu a una compil.lació basada en la De re Rustica (també coneguda com Opus Agriculturae i en anglès On Husbondrie) de Palladius .

Segons alguns tratadistes com Morel-Fatio, han descrit el manuscrit com una obra innovadora vers l’obra de Palladius (Sobre Manuscrits i Biblioteques), tal com queda descrit en el treball d’Expiración Garcia Sanchez “Traducciones catalanas de textos científicos andalusies en la Corona de Araón“.

Maria Antònia Marti compta amb una abudant bibliografia d’articles especialitzats en història moderna, alguns d’ells a text complet. També ha escrit llibres i compta amb una tesi titulada “La construcció del concepte de natura a l’edat moderna. Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII” consutable a text complet.

Podeu trobar obres de Palladius i sobre Palladius a les biblioteques universitàries catalanes.

Lloc: Sala de professors del 5è pis, edifici Carner (tret del 4 de desembre),
Seminari de Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna
Facultat de Filologia – UB
Gran Via de les Corts Catalanes 585
E – 08007 – Barcelona
Hora: 19.30

Entre vinyes i tarongers, dues històries de dos aliments en dos llibres

Son dues, si, dues històries que relaten la història del vi i la taronja en castellà i anglès respectivament. Volem fer referència a dos llibres que van aparèixer l’any passat sobre dos productes alimentaris bàsics en la cultura mediterrània, el vi i la taronjada. O el que es el mateix, la vinya i la taronja.

El primer l’ha escrit el ja conegut crític i periodista vitivinícola José Peñin. Un autor que gaudeix d’una gran trajectòria que s’inicia el 1975 amb la creació del Club de Selección de Vinos (CLUVE). Mes tard, el 1980, va fundar “Bouquet”, la primera revista de divulgativa de vins a Espanya i el mateix any publicava el “Manual de vinos españoles”. A partir de llavors ja ha publicat una extensa bibliografia especialitzada (busque-la en Derecoquinaria) en la matèria que podeu trobar tambe en algunes biblioteques especializades i públiques. Actualment, dirigeix “Sibaritas” i la “Guia Peñin de los vinos de España” amb edicions paral.leles en castellà-francès-anglès.

Peñin analitza els elements que caracteritzen la trascendència històrica del vi i descriu a mes la seva importànica socioeconòmica en les diverses civilitzacions. El tractament dels continguts es centra fonamentalment en l’àmbit espanyol i es un complement a una altra obra redactada pel mateix autor “Historia de los utensilios del vino” que explora el mon de les eines utilitzades en la producció, elaboració i gaudi d’aquesta beguda. Consulteu els sumaris d’ambdós  llibres al final d’aquesta notícia.

El segón llibre esta redactat per Pierre Laszlo. Professor de química de la Univerité de Liége no es un nouvingut en la redacció bibliogràfica. S’ha especialitzat en llibres de divulgació científica i mediambiental, comptant amb un reconegut prestigi en la matèria i difusió de la seva obra en diferents idiomes. Entre les seves obres destaquem “Salt: a Grain of Life” editat en castellà per la UCM amb el títol: “Los caminos de la sal”. Trobareu la bibliografia de Laszlo en castellà a les llibreries i també a les biblioteques especialitzades i públiques.

Laszlo ens mostra el creixement espectacular i l’extensió que han tingut els cítrics a través del temps i la geografia mundial: des del Sud-est asiàtic sobre el 4000 a. C. a través d’Àfrica del Nord i l’Imperi Romà passant per l’Espanya moderna i Portugal. Els seus exploradors van introduir aquests fruits al nou món durant els anys 1500 en endavant, expandint-se ja arreu del globus. La redacció de Citrus esta feta amb una barreja de rigor científic i curiositat personal, mostrant-nos els diversos papers que els cítrics han jugat en la cuina, l’agricultura, horticultura, nutrició, religió i art –des de les festes als Tabernacles jueus passant per les corts de Versailles, els paisatges de Vincent Van Gogh, els tarongerars de Califòrnia del Sud i la industria del suc actual. Laszlo ha obtingut una crítica desigual no exempta de pol.lèmica però en general amb una notable acceptació.

Sumari: Historia de vino (Peñin)

Sumari: Citrus, A History (Laszlo)

- Prólogo. Origen y civilizaciones del vino - Hipótesis de los primeros tragos. - El vino en el mundo egipcio. - Grecia: nace la cultura vinícola. - El vino en el Imperio romano. - El principio del fin del Imperio. - Los grandes vinos medievales. Iglesia y religión - Cristianismo y Mahoma. - Religiosos y monasterios. La Península Ibérica y sus vinos - La Iberia vitivinícola: los primeros vinos. - Aparecen los vinos de España. - Las primeras comarcas. - Los comerciantes de Cádiz y las grandes familias de Jerez. Vinos viajeros - El comercio marítimo del vino. - Grandes vinos oceánicos. - Los últimos grandes vinos del Mediterráneo. La aristocracia y el vino - Nacen los grandes vinos. - La aristocracia entra en el vino. - Los vinos efervescentes. El vino español a partir del siglo XVIII - La nueva revolución del vino: La Rioja. - España después de la filoxera. - El vino español del siglo XX. - El nuevo milenio. Utensilios y sabores del vino en la historia - Las herramientas del vino. - El sabor del vino

Acknowledgments Prologue: Letter to a Fellow Writer One           Domestication of Exotic Species 1           Introduction, Including a Definition of Citrus Plants and Fruit 2           Transplantation to Europe 3           Acclimatization to the New World 4           Nurturing Citriculture Two           Mining Value from Citrus 5           California Dreamin’ 6           Making Lemonade out of Lemons 7           Drinking the Orange 8           Extracting the Essence from the Peel Three         Symbolic Extractions 9           Symbolic Meanings of Citrus 10         Images of Citrus in Prose 11         Images of Citrus in Poetry 12         Fruit as Image 13         Preserving Nature-or Changing It? 14         Make It Scarce? Epilogue: Answer from a Fellow Writer Selected Notes Index

Per localitzar correctament els dos llibres preneu nota de la cita:

Citrus: A History / by Pierre Laszlo.- University Of Chicago Press, 2008.- 262 pag.- ISBN: 0226470261

Historia del vino / Jose Peñin.- Espasa-Calpe, 2008.- 510 pag.- ISBN: 978-84-670-2924-6

Emili Giralt i Raventós “In Memoriam”

Aquesta setmana ens ha deixat l’insigne investigador de la història agrària catalana Emili Giralt i Raventós. Rosa Ma Piñol ens en fa un perfil a “La Vanguardia“. Home polifacètic, compromès en la causa de la cultura catalana i emprenedor de moltes iniciatives amb les quals se’n pot haver anat llegítimament satisfet.

Nascut a Vilafranca del Penedès el 1927 forma part d’una generació de la historiografia catalana molt destacada, juntament amb Joan Reglà, Jordi Nadal i Josep Fontana, els quals van veure de les fonts de Ferran Soldevila, Ramon Abadal, Miquel Batllori i Jaume Vicens Vives, que en va ser mestre directe. Giralt es centrà en estudis d’històia agrària, economia i societat de l’edat moderna i contemporània, començant una tasca docent a la Universitat de València, de la que va ser catedràtic d’Història Moderna i Contemporànica del 1965 al 1971. Des de llavors exercí la seva activitat acadèmica a la mateixa càtedra de la Universitat de Barcelona on arribaria a ser director de Dpt d’Història Contemporània. També va arribar a ser degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d’Ordenació Acadèmica. Des del 1981 fins el 1983 exerciria com a professor associat a la Universitat de la Sorbona i a partir del 1992 el nomenarien catedràtic emèrit de la UB.

En qualevol cas, i sense deixar de banda el vessant docent, Giralt destaca sobremanera per activitats com la direcció i promoció del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, embrió alhora dels Col.loquis d’Història Agrària, que portarien a la creació i direcció simultània del Centre d’Estudis d’Història Rural amb la seva revista Estudis d’Història Agrària. Finalment va dirigir i promoure la seva monumental Història Agrària dels Països Catalans en quatre volums, refererència de la historiografia agrària a Catalunya per tothom que investigui sobre el tema, tot i que també compta amb una extensa bibliografia publicada.

Giralt va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans dins la seva secció Històrico-Arqueològica i en va ser director des del 1987 fins el 1995. Un mandat en el que es va renovar la institució, recavant reconeixement i suport econòmic per impulsar el seu nivell cientific a tot el país i a l’exterior. Per la seva catalanitat va obrar també com a impulsor del nou Diccionari de la Llengua Catalana.

L’historiador Emili Giralt ens ha deixat als 81 anys, amb un bagatge d’una fecunda trajectòria com a investigador, docent i persona.

Plini “el vell” (CN – I)

També conegut com a Gaius Plinius Secundus.

Deixem ara els deus i semi-deus que han inciat aquesta sèrie encetada per
Asclepi i anem a trobar a un personatge real. Plini (eng) o Gaius Plinius, Historiador, científic, enciclopedista … Es considerat com un dels grans pensadors de l’antiguitat clàssica. Prolífic escriptor, s’inicia en la carrera militar a Germania, als 23 anys, que perllongaria durant dotze tot i formant part de la classe dirigent de cavallers “eques”.
Després del seu periple a l’exèrcit parteix cap a Roma per dedicar-se a l’estudi i les arts. Obte diferents càrrecs oficials sota l’emperador Vespasià, fet que el conduirà a scriure un tractat de cavalleria “De jaculatione equestri”, una historia de Roma, en especial pel que fa a les guerres els romans i els germànics, i altres escrits avui perduts.
Amb Vespasià va tornar a la Península ibèrica com qüestor i procurador de l’erari a la Bètica, i durant la seva estada va recollir diversos materials que va utilitzar en la seva gran obra “Naturalis Historia” (eng) (circ AD 77 de la nostra era) composta per 37 llibres amb la següent estructura:

* I: Proleg, sumari, bibliografia
* II: Astronomia, Matemàtiques i Clima
* III-VI: Geografia i Etnografia
* VII: Antropologia i Fisiologia humana
* VIII-XI: Zoologia
* XII-XXVII: Botànica, incorporant agricultura, horticultura i farmacologia vegetal
* XXVIII-XXXII: Usos medicinals d’animals i plantes. Magia
* XXXIII-XXXVII: Mineralogia, aplicació a la vida i art: arquitectura, escultura, pintura i arts suntuàries.

Es tracta d’una obra compendi del coneixement romà del seu temps, i de la qual Cuvier, va dir que es tractava de la millor compendi del coneixement humà que havia donat la humanitat desde els temps antics. Alguns autors però dubten del seu rigor científic ja que, a la seva introducció exposa que cita 100 autors de gairebé 2000 llibres que, alhora versen sobre uns 20000 temes. Sembla ser que va ser un lector compulsiu pero que es va fiar massa del que escribia l’autor de cada obra. Com diu Ken Parejko a “Pliny the Elder: rampant credulist, rational skeptic, or both?” Skeptical Inquirer, Jan-Feb, 2003  , com es possible que escrigui coses com ?: “Alla a Etiòpia un pot trobar cavalls alats amb banyes, anomenats pegasus, el mantichora, amb la cara d’un home, cos d’un lleó, i cua d’un escorpí, i els catoblepas, la mirada als ulls del qual fa caure mort al que l’observa. (8.30)”

No obstant, es tracta d’un dels autors mes “racionlistes” del món clàssic, que dona cita de les fonts al final de cada capitol i estructura el text amb sumari. Va ser també famós per les seves màximes com “La verdadera glòria consisteix a fer el que mereix ser escrit;i escriure el què mereix ser llegit” (vegeu-ne un recull)

Va morir quan essent cap de l’esquadra a Misenus, càrrec que li va confiar l’Emperador Titus, es trobava
en aquell enclau prop de Pompeia i, accidentalment es va intoxicar amb la  inhalació de gasos tòxics per l’erupció del Vesuvi (23 d’agost del 79).

Les versions completes de “Naturalis Historia” les podeu trobar en llatí i en anglès. Si voleu saber mes sobre Plini “el vell” podeu consultar alguna de les 194 edicions d’obres escrites o participades per Plini el vell a les bibs univ. catalanes; o 46 llibres que parlen sobre Plini el vell a les bibs. univ. catalanes.

“Audentes Fortuna iuvat” (“La sort es del qui la lluita”)

La vida rural fa un segle, el dia a dia a les masies del XIX

El diari “La Vanguardia” publica un article “La vida rural hace un siglo” per Josep M. Orta (lectura per accés en línia per usuaris amb permís) o baixeu-vos l’article reproduit autoritzadament, en que es descriu com era la vida a les masies catalanes durant el XIX. Res a veure al que es actualment. En motiu del reality show “La masia de 1907″ a TV3; i dins un dossier del passat agrari del nostre pais en el que s’inclou la noticia per part de la Generalitat de Catalunya d’elaborar un catàleg de les masies catalanes, podem llegir un esbos de com eren les cases rurals dels nostres avantpassats amb una infografia sobre el tema. Si voleu podeu ampliar la informació sobr el tema amb el volum 4: Segle XIX i XX de la col.lecció “Història Agrària dels Països Catalans”. La podeu visionar parcialment o consultar-la a les biblioteques UAB