l’American Museum of Natural History ha programat una exposició titulada “The Horse” en la que s’exploren diferents aspectes d’aquest mamífer company de l’ésser humà al llarg de gairebé totes les civilitzacions que han marcat la història de la humanitat.

Aquesta exposició no es una projecte qualsevol. Per un costat, tenim una exhibició del mon del cavall per si mateix i en relació a l’home en el que es tracten temes com “Introducció“, “Evolució del Cavalls“, “Cavalls i Caçadors“, “Domesticació del Cavalls“, “Naturalesa dels Cavalls“, “Com hem condicionat els cavalls i com ens han condicionat a nosaltres“, “Futur dels Cavalls“, “Epileg” i ens ofereix alhora una visió en vídeo sobre l’exposició. Per l’altre l’AMNH te un programa molt cuidat en les seves exposicions i podem llegir una secció de “Recursos” en que trobarem aspectes tant significatius com: “Vols saber en que treballa un Zooarqueoleg ?“; com l’evolució ens ha condicionat i la importància de la genètica amb “The Quest of the Perfect Tomato” o “Tree of Life“.

També podrem buscar artefactes relacionats amb els cavalls en bases de dades pròpies com “African Ethnography Collection“, “Asian Ethnography Collection” i la “North American Ethnography Collection“.

Amb tot aixó podem trobar una llista seleccionada de fonts d’informació: Llibres sobre cavalls per nens, per adults i informació a internet. A part, els organitzadors de l’exposició han preparat uns recursos específics per mestres i per nens de manera que quan el public visiti l’exposició ja vingui mes preparat per assimilar millor la informació que el museu ens ofereix. Aquesta vinculació i interrelació entre escola i museu mereix un deu !!

Els comissaris de l’exposició son Sandra Olsen (Anthropology, Carnegie Museum of Natural History, Pittsburgh, Pennsylvania) i Ross MacPhee (Division of Vertebrate Zoology, Department of Mammalogy). La primera molt coneguda pels seus treballs específics sobre la historia dels cavalls en relació a l’home al llarg de la història.
The Horse ha estat organitzada pel American Museum of Natural History, New York, en col.laboraciò amb el Abu Dhabi Authority for Culture i Heritage, United Arab Emirates; el Canadian Museum of Civilization, Gatineau-Ottawa; el Field Museum, Chicago; i el San Diego Natural History Museum.
Tingeu en compte que estan a Central Park West amb 79th Street, tot un ambient que ajuda a perdre’s-hi durant tot el dia …

La “2nd International Conference of the European Society for the History of Science” organitzada a Cracòvia (Polònia) el Setembre 6-9, 2006 sota el títol “The Global and The Local: The History of Science and the Cultural Integration of Europe” va tenir com idea central quatre línies bàsiques:
- el diàleg crític entre Europa i els  altres continents,
- entre parts diferents d’Europa,
- entre països diferents tant grans com petits; i finalment,
- entre els cercles de llengües diverses, llengües nacionals i no nacionals caracteritzant alhora disciplines diferents.

A mes de les directrius indicades va pretendre abordar tant els aspectes globals com els punts de vista mes particulars. “Global i local” son complementaris i constituint el cor del procés anomenat “integració cultural” a Europa.

Destaquem les taules rodones i seccions que creiem mes interessants pels nostres lectors dins la història de les ciències de la salut i natural.

CHAPTER 3. / Round-Table Discussion 0 History of science in education and training in Europe: What new prospects?
CHAPTER 5. / The History of Science and the Cultural Integration of Europe: Barriers and Opportunities
CHAPTER 6. / Symposium E-1 History of science in education and training in Europe: What new prospects?
CHAPTER 13. / Symposium R-5 Leibniz on Science, Medicine and Technology: A European Project of the Leibniz-Edition
CHAPTER 14. / Symposium R-6 Natural scientists in Habsburg Monarchy 1848 –1918
CHAPTER 19. / Symposium R-11 Botanical gardens within global and local dynamics: Sociability, professionalization and diffusion of knowledge
CHAPTER 20. / Symposium R-12 Changes of paradigms in biological sciences between Renaissance and modern times
CHAPTER 24. / Symposium R-16 The Iberian World and the modern science: A comparative perspective
CHAPTER 25. / Symposium R-17 Politically Active Scientists in the 20th Century
CHAPTER 27. / Symposium R-19 How to understand and write the History of Science? (or Methodology of the History of Science)

Les institucions que van organitzar l’esdeveniment van ser: European Society for the History of Science, la Polish Academy of Arts and Sciences, el  Jagiellonian University Museum (JU), el Botanical Garden (JU), el  Centre for European Studies (JU), i l’ Institute for the History of Science of the Polish Academy of Sciences

Sembla mentida però es veritat. Els diaris “El Mundo” i “Expansion” ofereixen des de fa temps als seus lectors una col.lecció de llibres nomenada “Grandes Pensadores” que es força interessant, assequible (12,99 €) i amb criteris científics contrastats. Podem estar o no d’acord amb les línies edtiorials d’aquests diaris però les promocions que esta treient darrerament el diari “El Mundo” valen la pena. “Grandes Pensadores” ja fa temps que esta sortint. Inicialment van ser 21 filòsofs i intel.lectuals entre les que destaquen els clàssics Socratres, Plato
Sant Agusti, Sant Tomàs però també figures com Immanuel Kant, Charles Darwin, Sigmund Freud. Degut a l’èxit de la iniciativa aquesta s’ha perllongat amb 15 títols mes entre els quals hem escollit el de Pasteur perque veieu els continguts i plantejament de l’obra.
Tots els volums de la col.lecció consten d’una part de “Vida i obra” en la que es detalla la biografia del personatge objecte d’anàlisi, amb dades i il.lustracions que permeten al lector situar el personatge en el seu context i en les inquietuts vitals del moment. A continuació trobarem una secció nomenada “Pensament” es detallen els elements conceptuals necessaris per assimilar sense gaires dificultats allò que l’autor preten comunicar-nos. Finalment, cada volum consta d’una secció coneguda com “Escrits” amb una selecció de les obres de l’autor traduides per especialistes.

Pel que fa al títol de Pasteur,de l’apartat “Vida i Epoca” n’es rsponsable Diego Gandara i de “Pensament i Obra” l’historiador Françoise Dagognet. La presentació corre a càrrec del catedràtic i eminent historiador de la ciència José Manuel Sánchez Ron.

Son 63 pàgines sobre la seva vida amb documents complementaris com “Pasteur cortesà”, “Begudes Alcoholiques”, “El Laboratori de Pasteur”. A continuació el seu pensament queda recollit fins la pàgina 202, dividida en tres part “Els precursos, doctrines i instruments“, “Aplicació i confirmació:la fermentació“, “Reinici i ampliació de la controvèrsia: l’origen dels gèrmens“. Tot seguit es fa una selecció dels seus escrits, una cronologia i bibliografia sobre l’autor.

Louis Pasteur (1822-1895) representa el màxim representant científic de la França postnapolònica, en la que la industria i la recerca van plegades vers el progrés de la humanitat. Pasteur va ser un científic polifacètic però va destacar per l’estudi dels microorganimes causants de la fermentació, alcoholica, butírica o làctica, tot i demostrant que l’eliminació dels microorganismes anula el procés de fermentació, tècnica coneguda com a procés de pasteurització. Destaca així mateix en la seva teoria de l’existència de gèrmens que li va permetre desenvolupar una vacuna contra la ràbia en els gossos i per l’antrax a les ovelles, que es van aplicar amb èxit en els éssers humans. Juntament amb Robert Koch se’l considera el pare de l’actual Microbiologia

Dins aquesta segona fornada de títols podreu trobar personatges com Einstein, Ramon y Cajal, Newton, Von Humboldt, Galileo-Galilei, Lavoisier, Kepler, Copèrnic, Pierre i Marie Curie … En fi, altament recomanable per tenir un compendi dels grans pensadors, científics o no que han configurat la cultura i l’evolució científica d’Occident.

El Dr John van Wyhe, Director de The Complete Work of Charles Darwin Online. University of Cambridge, ens envia la informació sobre la creació del portal dedicat a la vida i obra de Charles Darwin, fins ara reservat durant dècades només per a investigadors a la Biblioteca Universitària de Cambridge.

Amb aquesta fita es posen a l’abast per primer cop uns 20.000 doucuments i gairebé 90.000 imatges electròniques com mai s’havia fet amb Charles Darwin, científic cabdal en la història de la humanitat. Aquest àmpli arxiu de documents variats inclou el primer esborrany sobre la seva teoria de l’evolució, el bitllets i notes per viatjar amb el Beagle i, el llibre de cuina d’Emma Darwin, entre d’altres curiositats.

Darwin Online ha estat finançat pel Consell d’Investigació d’Arts i Humanitats i es basa en la tasca feta per la University of Cambridge’s Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities (CRASSH), i amb el recolzament del Charles Darwin Trust entre d’altres instititucions.

Podeu també consultar Bibliografia sobre Darwin a les Bibliioteques Universitàries Catalanes

El proper dimarts 20 de maig presentarem el nou volum Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, de Lluís Alcanyís, de la col·lecció Els Nostres Clàssics i en edició crítica de Jon Arrizabalaga.

El Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència del metge convers Lluís Alcanyís (Xàtiva, c. 1440 - València, 1506), imprès a València vers el 1490, és, entre les obres redactades originàriament en català i sortides de les premses de la Corona d’Aragó a la darreria del segle XV, el més primerenc dels textos mèdics i el cinquè més antic dins el conjunt de títols científics. Aquest tractat pràctic i d’estil directe constitueix la producció madura d’un dels metges que aleshores gaudia de major prestigi professional a la ciutat de València. Res d’això no privà, però, que el 1504 Alcanyís fos acusat de judaïtzar, apartat de tots els seus càrrecs i processat, com tampoc que, després de més de mil dies a les presons de la Inquisició, fos cremat viu en un acte de fe que tingué lloc a València el 25 de novembre de 1506 i que havia estat precedit per l’ajusticiament, catorze mesos abans, de la seva dona Elionor, acusada de càrrecs semblants pel Sant Ofici.

A presentació hi participaran Jon Arrizabalaga, curador del volum, Oriol Junqueras, historiador, Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Joan Santanach, coordinador de l’Editorial Barcino. L’acte tindrà lloc a les 19 h a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors del CSIC-Generalitat de Catalunya, al carrer Hospital, 64, de Barcelona.

Versió en línia de la seva obra a Wikisource

Bibliografia sobre Lluis Alcanyís i la seva època

- Lluís Alcanyís, 500 anys : Xàtiva, ¿1440?-València, 1506 ; textos de Agustí Ventura i Conejero … [et al.] ; transcripció de Antoni Ferrando i Francès, Manuel Sanchis Guarner, Enric Miquel Prats i Benavent.- Ed. facsímil.- Xàtiva : Ulleye, 2006.- 115 p. (Una Ullada a la història).- Inclou reproducció facsímil i transcripció de: Trobes en lahors de la Verge Maria, València: [s.n.], 1474 [i].-Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, València : Nicolas Spindeler, 1490 .- Textos en català i llatí.- ISBN: 978-84-930828-5-7 .-ISBN: 84-930828-5-6
- Asensi i Botet, Francesc .- Lluís Alcanyís: poeta, metge, mestre i víctima ; discurs de recepció de Francesc Asensi i Botet com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, llegit el dia 21 de desembre de 1998.- Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, 1998.- 27 p. : il. ; 24 cm.- ISBN: 84-7283-422-0

- Daniel Benito Goerlich
A la memòria de Lluís Alcanyís: en el V centenari de la seua eixida d’aquest món

- Metges, cirurgians, barbers i apotecaris: l’assistència médica a la València baixmedieval
Carmel Ferragud i Domingo

Ambdós articles a:
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, ISSN 1133-3987, Nº. 53, 2007
(Exemplar dedicado a: Cartografia) , pags. 48-57

Una nova edició de la famosa Encyclopédie ha sortit en format digital i en línia: “L’Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers“ pel gaudi de tots els investigadors i aficionats a la cultura. Aquest va ser el primer compendi de tots els coneixements científics, artístics i tècnics publicada a França a la segona meitat del XVIII. Va ser dirigida per Denis Diderot i Jean d’Alembert, i es considera com el màxim exponent del moviment de la Il.lustració a l’exposar les seves idees sense cap complexe.

Altres versions digitals de l’Encyclopédie:

- Encylopedie a Bilioteca Digital Francesa “Gallica”

- Wlkimedia Commons - Encyclopedie

Articles

- Sanz, Victor.- Articulación de los Saberes en la “Enciclopedia” .- Anuario Filosófico, 2000 (33), 859-887 [document a text complet]

3. LA ILUSTRACIÓN FRANCESA
3.1. LA ENCICLOPEDIA: DIDEROT (1713-1784) Y D’ALEMBERT (1717-1783) (Cfr. ABBAGNANO, Nicolás: Historia de la filosofía II, 363-36 Historia de la Filosofía Moderna 2: La Ilustración y Kant. Curso 2º de Filosofía. Profesor Jesús J. Nebreda [document a text complet]

- Ginzo Fernandez, Arsenio. Diderot preceptor de la Europa ilustrada
Anales del Seminario de Historia de la Filosofía.-2003, 20 107-143 [document a text complet]

- Checa Beltran, Jose.- Minguez de San Fernado y su traducción de la Encyclopedie Methodique
(Biblioteca Cervantes Virtual) [document a text complet]

Amb cert retard ens ha arribat la informació de la presentació del nou llibre Ciència i compromís social. Élisée Reclus (1830-1905) i la Geografia de la llibertat (podeu descarregar-vos l’obra en zip-pdf dins l’apartat de publicacions). Reclús, juntament amb Kropotkin, van definir les línies generals d’una aproximació anarquista a la Geografia que ha tingut una gran influència fins avui dia. El llibre conté textos de les conferències pronunciades per diferents especialistes en la matèria el novembre del

2005 en motiu del doble centenari de la mort del geògraf francès i de la publicació de la seva enciclopèdica El hombre y la tierra. Un cicle organitzat por la Residencia de Investigadores-CSIC-Generalitat, la Institució Milá i Fontanals, la Societat Catalana de Geografía (Institut d’Estudis Catalans) i l’Ateneu Enciclopèdic Popular. La presentació va tenir lloc en el marc incomparable de la Biblioteca Pública Arús (Passeig de Sant Joan 26, Barcelona) el passat 10 d’abril

Bibliografia sobre Elisee Reclús

Bibliografia de Elisee Reclús

Webs

- Elisée Reclus 1830 -1905

- Commémoration du Centenaire de la mort d’Elisée Reclus du 9 au 11 décembre 2005

- RECLUS, Élisée (1830-1905). Géographe

- Elisée Reclus ou la passion du monde - notes de lecture

Articles

La visión de España en la obra de Élisée Reclus: imagen geográfica y proyección política y cultural
Autores: Jacobo García Alvarez, Nicolás Ortega Cantero
Ería: Revista cuatrimestral de geografía, ISSN 0211-0563, Nº 69, 2006 , pags. 35-56 [document a text complet]

Elisée Reclus (1830-1905) : un geògraf francès i un anarquista / Dunbar, Gary S.
Documents d’anàlisi geogràfica, N. 7 (1985) p. 141-148 [document a text complet]

L’homme et la terre. Las relaciones hombre-medio en el pensamiento de Elisée Reclus (1830-1905)
Pere Ribas Rabassa (Universitat Autònoma de Barcelona). Dossier 2003 [document a text complet]

El primer banquet documentat de Catalunya es va celebrar fa 2.400 anys , aixi ens informen els editors del llibre publicat per la British Archaeological Society i que presentarà l’Associació Catalana de Bioarqueologia amb el títol “Prácticas alimentarias en el mundo ibérico: el ejemplo de la fosa FS 362 de Mas Castellar de Pontós (Empordà-España)“. La trobada tindrà lloc a Fontana d’Or, carrer Ciutadans, Girona el 16 de maig a 2/4 de 8 del vespre. Intervindran en l’acte:Josep Maria Nolla, catedràtic de la Universitat de Girona, Jaume Fàbrega, especialista en gastronomia i alimentació, Enriqueta Pons, codirectora del llibre i Lluís Garcia, codirector del llibre. Aquesta es l’excusa per conèixer dades sobre el jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) on s’han localitzat les restes d’aquesta celebració col·lectiva.

El llibre recull l’estudi de les restes més antigues que es coneixen a Catalunya d’un banquet. L’obra, editada a Oxford (Regne Unit) dins dels prestigiosos British Archaeological Reports, recull les aportacions de 18 arqueòlegs i especialistes, que han estudiat les restes vegetals i animals, els recipients ceràmics i les peces metàl·liques trobades al jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà).

Aquest jaciment controlava fa més de 2.000 anys la producció de cereals del territori alt-empordanès i emporità. El gra s’emmagatzemava allà per transportar-lo a Empúries, des d’on s’exportava cap a Marsella i altres ports. També s’hi duia a terme una activitat siderúrgica remarcable.

El banquet estava relacionat probablement amb el gremi dels ferrers i durant la celebració es van consumir 1 bou, 3 porcs, 1 cabra, 1 corder, 1 xai, 1 conill, 11 gallines, 11 tudons, 1 perdiu, 1 ànec i alguns peixos: boga, mabre, dorada, pagre, dèntol, salpa, anguila, sorell, mújol, verat, barb. A més hem trobat restes d’ordi, de blat, de mill, de panís i d’altres vegetals. Les restes de tenalles grans, copes, càntirs i altres recipients documenten igualment un important consum de begudes.

El llibre, dirigit per Enriqueta Pons i Lluís Garcia, també fa un repàs del coneixement històric sobre els banquets i sobre l’alimentació ibèrica, i segons Michel Py, director de recerca del CNRS, “quedarà com un referent que, a més, ofereix una documentació de qualitat singular a la reflexió etnoarqueològica sobre les societats de la protohistòria”.

Es convoca el XXXIX Premi Uriach d’Història de la Medicina a càrrec de la Fundació Uriach. Aquest premi és d’àmbit internacional i s’adjudicarà al millor estudi que a judici del jurat investigui i analitzi un tema d’història de les ciències de la salut. Les bases del premi son:

1. El premi esta dotat de 1.500 € podent optar a ell els historiadors de qualsevol país
2. Les monografies que optin al premi hauran de ser inèdites, no poden optar al premi les obres que hagin estat publicades total o parcialment, així com aquelles presentades a altres concursos
3. Els treballs es presentaran en format electrònic juntament amb una còpia impresa amb interlineat doble i un màxim de 70.000 caràcters amb espais, incloent bibliografia o referències documentals, a mes de la iconografia corresponent
4. Els originals, redactats en llengua castellana, seran remesos a la Fundació fins el dia 15 d’Octubre de 2008 sota el sistema de lema i plica, sense signatura de l’autor o autors, la identificació del qual haurà de figurar en sobre tancat a la vegada identificat amb el mateix lema del treball original
5. La decisió del jurat serà inapelable i es farà pública durant el mes de gener del 2009, podent atorgar-se un accèsit en el cas que el jurat així ho determini
6. La/les monografies premiades quedaran en propietat de la Fundació Uriach , i en el cas de que el jurat així ho estimés podran publicar-les a la revsita “Medicina e Historia” pel que demanarà als seus autors les correccions oportunes perque es pugui adaptar el text a les característique d’aquesta publicació.
7. Després de l’adjudicació del premi, el secretari del jurat procedirà a l’apertura de la plica corresponent al guanyador i, en el seu cas, a l’accèsit, procedint a la destrucció dels originals
8. La participació en el concurs implica l’acceptació total de les bases d’aquesta convocatòria

Tota la correspondència relacionada amb la convocatòria haurà d’adreçar-se al Centro de Documentación de Historia de la Medicina, Fundación Uriach 1838, Pol. Industrial Riera de Caldes, Avda del Camí Reial, 51-57, 08184-Palau Solità i Plegamans (Barcelona-España); e.mail: fundacion-historia@uriach.com Tf: (34)93-863 02 25

El passat 14 d’abril es celebrava l’adveniment de la II República, d’això fa ja 77 anys, però l’esperit dels ciutadans que a finals dels anys 20 del segle passat van decidir fer un canvi de règim i apostar per una democràcia republicana i parlamentària segueix viu en la memòria de tots. Si d’una cosa podem estar segurs són les grans perspectives que s’obrien per tots els espanyols i també a Catalunya amb la instauració del nou règim. La República va obrir moltes portes i va sembrar un bri d’esperança en una Espanya que estava reclosa en el llast de la història. La cultura i la capacitació van ser una de les línies prioritàries que la democràcia republicana va impregnar en la nostra societat. I, per això, molts professionals, entre ells els de la salut, van tenir un gran protagonisme en promoure la seva tasca i incidir en el progrés científic i social del país.

D’acord amb Barona-Bernabeu/Mestre durant els primers vint anys del segle XX les reformes sanitàries anaven adreçades principalment a la prevenció i la lluita epidemiològica i malalties infeccioses, tot i posant èmfasi amb altres problemes de salut d’acord amb la medicina social que estaven defensant els experts de les organitzacions internacionals tals com l’Organització d’Higiene de la Societat de Nacions. Els exemples del tractament de la tuberculosi, paludisme, malalties venèries, i els accidents laborals, dispensaris i salut materno-infantil son els mes simptomàtics. Barona, juntament amb altres autors, fa en la monografia “Ciencia, salud pública y exlilio (España 1875-1939)” una profunda revisió sobre l’impacte de la Guerra Civil en l’ambit científic i la repercusió que va tenir l’exili dels científics republicans. Es comenta l’exili dels veterinaris Manuel Medina Garcia (Mexico) i Pedro Couceiro (Uruguay). També una contribució sobre els col.laboradors de la revsita “Ciencia” Pi Sunyer, G. Grande-Covian, José Andrés Oteyza … i els homenatjats com Ramón Turro.

La sanitat perifèrica va rebre també un impuls important amb les Brigadas Sanitarias Provinciales, plantejant-se un model sanitari provincial entorn als Institutos Provinciales de Higiene, formats per seccions d’epidemiologia i desinfecció, clínica, anàlisi químic i higiènic i vacunacions. Els inspectors provincials que els dirigien van jugar un paper clau en la tasca assistencial i preventiva durant la II República i servirien d’eix fonamental de la sanitat republicana. Aquesta, al començament de la República era considerada pels professionals com a molt deficient i per aixo es plantejaven la “socialización de la medicina curativa y la asistencia mediante un seguro obligatorio de enfermedad”.

Per la seva part, J Castellanos coordina el llibre que la Sociedad Española de Historia de la Medicina ha publicat en motiu del X Congreso Nacional (1996) centrat en les ciencies de la salut a Espanya durant el segle XX amb diferents contribucions centrades en la II República: “Actuaciones sanitarias frente a intereses economicos: El caso de la “Fiebre de Malta” (brucelosis) durante la II República“/ Ma Jose Ruiz Somavilla, Isabel Jimenez Lucena; “La intervencion del estado en los servicios sanitarios: las expectativas de las fuerzas sociales durante la II República” / Isabel Jimenez Lucena; “Los profesionales de la medicina y el centralismo sanitario durante la Segunda República” / Isabel Jimenez Lucena; “La Consejeria de Sanidad en el Gobierno de la Generalidad Republicana en Cataluña (1931-1939)” / J. Corbella Corbella,M. Camps Surroca, M. Escude Aixela, entre altres ponències

F. Cid ens aporta en una gran publicació l’estat de la medicina catalana durant la II República i, especialment, durant la Guerra Civil. Comença amb el capítol “Nivell mèdic en els centres catalans a les envistes de la dècada dels trenta” en unes pàgines que ens dona l’estat de la qüestió de la medicina catalana de principis de segle de gran utilitat per tots els estudiosos de la història sanitària del XX. Continua amb les primeres mesures sanitàries a l’inici de la Guerra Civil i durant el seu desenvolupament, les aportacions que destacats metges van fer en el tractament de les patologies provocades per la Guerra, amb les transfusions de sang per Francesc Duran Jordà, el guariment de fractures per part del Dr. Josep Trueta i els tractaments psicoteràpics del Dr. Emili Mira. En fi,una obra remarcable de gran densitat i continguts amb el segell de la Fundació Uriach. Moral Torres també ens recorda els avenços pel que fa a la cirguia de guerra amb tècniques recongudes i aplicades internacionalment ja amb la II Guerra Mundial com el conegut “Mètode Espanyol” (tècnica de Friederich mes cura oclusiva) desenvolupat exitosament pel Dr. Trueta.

Carles Hervàs ens orienta amb la seva tesi sobre l’assistència sanitaria i social dels ciutadans de Catalunya per part dels governs amb capacitat autònoma des de les realitzacions de la Mancomunitat fins a les activitats dels consellers responsables de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana.
El període de la Guerra Civil es divideix en tres etapes cronològiques. La primera comprèn des de l’inici de l’aixecament el juliol del 36 fins al mes d’octubre del mateix any, amb l’estudi principal del paper del Comitè Sanitari de Milícies Antifeixistes i la resposta de la Conselleria de Sanitat davant del “nou ordre”. La segona s’estén des de l’octubre de 1936 fins als mes de maig de 1937, data que marca la fi de l’hegemonia
anarquista i també l’actuació del metge Fèlix Marti Ibáñez, Director general del Departament, i el paper del Consell de Sanitat de Guerra. La tercera etapa recull la darrera fase de la guerra a Catalunya, fins el mes de gener de 1939 amb els problemes dels bombardeigs, dels refugiats, de la manca de queviures i de l’empitjorament de les condicions higièniques i sanitàries de la població com a teló de fons. La xarxa d’Hospitals de Sang evoluciona alhora amb l’evolució de la guerra i la militarització de la sanitat. Tinguem en compte que en arribar la Guerra Civil, molts metges d’altres contrades van arribar al nostre país “animados por los ideales de la profesión médica, en otros por la pertenencia a partidos políticos afines a la causa republicana, y la mayoria por pertencer a una raza, la judia, que en aquellos años era perseguida hasta el exterminio por los regímenes que en Europa sustentaban las ideas políticas de los militares sublevados y sus partidarios” (Guerra-F)

F. Giral fa un repàs a les diferents disciplines científiques des d’un punt de vista de les fites logrades amb la II República i també en l’exili. Ens interessa destacar el capitol dedicat a “Medicina Veterinaria y Zootecnia” en que glosa especialment la figura de Gordón Ordàs i la trascendència del seu llegat.

Pel que fa concretament a Veterinària cal dir que encara queda molt per estudiar. Com va reaccionar el col.lectiu veterinari davant les ànsies renovadores que portà la II República ?, Quines reformes es va portar a terme ?, Com es va organtizar el sector dins les incipients autonomies de l’Estat Espanyol ?, Quin paper van jugar els veterinaris militars i no militars al llarg de la Guerra Civil ?, Molts interrogants i encara poques respostes. La bibliografia consultada nomes ens acerta a descobrir algunes personalitats de l’època com Félix Gordón Ordas (bibliografia sobre Gordón i de Gordón) que simbolitza una mica les ànsies de renovació de la veterinaria repúblicana i que hi donarem aviat una entrada pròpia; i també alguns dels personatges que es van veure obligats a exiliar-se amb motiu de la seva adscripció política com: José Ma Santiago Luque, Eduardo Gállego Garcia, Moisés Calvo Redondo, Audelino González Villa, Manuel Sobrino Serrano, aixi com el nostre amic Joaquím Gratacós entre molts d’altres (Cordero del Campillo).

Animem des d’aqui a continuar aportant noves dades sobre l’aportació veterinària durant els anys 30 i com van afectar uns fets històrics tant trascendents com la II Republica i la Guerra Civil Espanyola en l’evolució de la professió.

Selecció bibliogràfica:

Barona, Josep Lluís (compilador).- Ciencia, salud pública y exilio (España, 1875-1939).- Valencia : Seminari d’estudis sobre la ciència, 2003.-283 p.-(Scientia Veterum. Monografías ; 9).- ISBN: 84-370-5550-4

Barona,Josep L.; Bernabeu-Mestre, Josep (eds.).- Ciencia y sanidad en la Valencia capital de la República ;
València : Publicacions de la Universitat de València, 2007.-(València, capital cultural de la Repúbica. 1937-2007 ; 2).-ISBN: 978-84-370-6916-6

Castellanos Guerrero, Jesús (coord).- La Medicina en el siglo XX : estudios históricos sobre medicina, sociedad y estado.- Málaga : Sociedad Española de Historia de la Medicina,1998.- 764 p.- ISBN: 84-600-9453-7

Cid, Felip .- La Contribució científica catalana a la medicina i cirurgia de guerra : (1936-1939).- Barcelona : Fundació Uriach 1838, DL 1996.- 572 p.- ISBN: 84-87452-25-6 (tela)

Cordero del Campillo, Miguel. Notas históricas sobre los Colegios de Veterinarios en España: el Colegio Oficial de Veterinarios de León .- CONFERENCIA IMPARTIDA CON MOTIVO DE LA INAUGURACIÓN DE LA NUEVA SEDE DELCOLEGIO OFICIAL DE VETERINARIOS DE LEÓN.LEÓN, 21 DE MAYO DE 2005. [document text complet]

Cordero del Campillo, Miguel. Veterinarios republicanos en la guerra civil y el exilio (comentarios sobre al obra del prof F. Guerra).- Centenario del Cuerpo Nacional Veterinario 1907-2007 [document text complet]

Encuentro Conmemorativo del Centenario del Nacimiento de Marcelino Pascua Martínez (Valladolid, 1897 - Ginebra, 1977).-El nacimiento de la Sanidad Contemporánea Española, 1925-1944.Motivaciones, Actores y Acciones (Madrid, 13 de junio de 1997).- Rev. Esp. Salud Publica .- v.74 monográfico.- Madrid 2000 [document text complet]

Etxaniz Makazaga, José-Manuel .- FELIX GORDON ORDAS Y SUS CIRCUNSTANCIAS: Apuntes para su biografía [document text complet]

Garcia Partida, Paulino.- La creación de la Dirección General de Ganaderia (su entorno político).- Conferencia pronunciada en la Real Academia de Ciencias Veterinarias (21.06.2006) [document text complet]

Giral, Francisco .- Ciencia española en el exilio (1939-1989) : el exilio de los científicos españoles.- Barcelona : Anthropos, 1994.- 395 p.-( Memoria rota ; 35).- ISBN: 84-7658-442-3

Guerra, Francisco.- La Medicina en el exilio republicano.-Alcalá de Henares : Universidad de Alcalá de Henares, 2003.- ISBN: 84-8138-585-9

Guerra, Francisco .- Médicos españoles en el exilio.- (Cervantes Virtual) [document text complet]

Hervás i Puyal, Carles .-Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil : política i organització sanitàries: l’impacte del conflicte bèlic [Recurs electrònic] / director: Josep Termes i Ardèvol .- Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, 2004. Edicio digital 2007.- ISBN: 978-84-691-1202-1 [document text complet-tesi en xarxa]

Moral Torres, Juan.- “El Metodo Español” en le tratamiento de las heridas de guerra (tecnica de Orr-Bastos-Trueta) a: Los medicos y la medicina en la guerra civil española (monografias Beecham) p. 159-166