La PAC ha estat  una política que sempre ha comportat reptes necessaris a afrontar.  Per exemple, el procés de reforma portat a terme des de 1992 ha conduit cap a una major  orientació al mercat , mentre que el comerç quedava en un segon terme i incorporant en l’agenda  assumptes  com els temes relacionats amb els consumidors,  sobre qüestions com el benestar animal i les duplicació del nombre d’agricultors a la UE (ampliació següent de 15 a 27 Estats membres).
En octubre de 2011, la Comissió va presentar les seves últimes propostes per a reformes més a la tapa destinades a abordar els reptes d’avui i demà: seguretat d’aliments; canvi climàtic; l’ús sostenible dels recursos naturals; equilibrat desenvolupament regional; ajudar a l’àmbit agrari afer front amb els efectes de la crisi econòmica i amb l’augment de la volatilitat de preus agrícoles; i contribuir al creixement intel.ligent, sostenible i inclusiu en línia amb l’estratègia d’Europa 2020.

Quines han estat les fites de la història de PAC ?
Inicis:
-    En 14 gener de 1962, després de 140 hores de negociacions (la  primera marató negociadora europea), el Consell de Ministres de les sis va prendre la decisió per continuar a la segona etapa del període de transició, d’establir les organitzacions de mercat agrícola comuna per a cada producte, aplicació de les regles de competició específics i crear una orientació agrícola europeu i fons de garantia (FEOGA).
-    4 D’abril de 1962: Després d’una segona marató agrícola, els textos de l’Ordenança van ser adoptat pel Consell.
-    20 D’abril de 1962: Els textos van ser publicats. La data que es va entrar en vigor depenia del començament de la temporada de mercat: per exemple, per a l’organització de mercat comú per a cereals, ous, aus de corral, carn i carn de porc la data d’entrada en vigor era 1 de juliol de 1962.

Les dates claus:

1962: Neix la Política Agrícola Comuna, l’essència de la qual és proporcionar aliments assequibles per a ciutadans de la UE i un nivell de vida justa per als agricultors.
1984: Quotes lleteres – mesures específiques es posen en marxa per tal d’alinear la producció de llet amb les necessitats del mercat.
1992: Reforma de “Mac Sharry” – La PAC canvia del suport al  mercat al suport a la producció . Suport de preu és substituït pels pagament en ‘ajuda directa. Hi ha una major èmfasi en la qualitat dels aliments, aliments tradicionals i regionals de protecció i cura del medi ambient.
2000: L’abast de la PAC s’eixampla per incloure el desenvolupament rural. La PAC es centra en el desenvolupament econòmic, social i cultural d’Europa amb programes plurianuals, dissenyats a nivell nacional, regional o local.
2003: Reforma Fischler- La PAC talla el vincle entre la producció i subvencions. Els agricultors estan més orientades al mercat i, en vista de les limitacions específiques en l’agricultura europea, reben una ajuda d’ingressos. A canvi han de respectar el medi ambient, benestar dels  animals  i seguretat dels  aliments que produeixen amb normes de seguretat específiques.
2004 & 2007: EU dobla la població agrària, després de les recents ampliacions amb 12 nous estats membres . Paisatge rural i agrícola de la UE canvia també.
2012: Comencen les negociacions per la reforma de la PAC amb l’objectiu d’ enfortir la competitivitat econòmica i ecològica del sector agrícola, per promoure la innovació, per combatre el canvi climàtic i per donar suport a l’ocupació i el creixement en l’àrea rural.

Campanya de commemoració del 50è aniversari de la implantació de la PAC

Fonts:

An Abbreviated UK/EU Agricultural Policy History (staff.ncl.ac.uk)

50 Years of the CAP – A partnership between Europe and Farmers (europa.eu)

50 years of Common Agricultural Policy

La PAC (Política Agraria Común)

History of the Common Agricultural Policy

La REA  es una institució centenària capdavantera del sector avícola espanyol i català, que de la ma del seu fundador Salvador Castelló Carreras, va ser responsable de la implantació de l’avicultura industrial a Espanya i a terres llatinoamericanes a finals del segle XIX.  Salvador Castelló es l’artífex principal del desenvolupament de l’avicultura espanyola i un dels membres més actius  de l’avicultura  europea i mundial de la primera meitat del segle XX. Les seves obres van ser llibres de capçalera dels estudis d’avicultura amb els quals, donat el seu caràcter eminentment didàctic,  els estudiants del moment van poder promoure el coneixement avícola al nostre país i esdevenir un centre de referència mundial. L’obra de la REA s’ha mantingut al llarg de les successives generacions de la família Castelló.  En l’actualitat, de la ma del seu director, Federico Castelló, continua erigint-se en un centre capdavanter en l’àmbit de l’avicultura contemporània.

Entre les actuacions que s’han portat cal destacar la digitalització de les seves capçaleres històriques principals: “Avicultura Practica” (1896-1919), “Mundo Avícola” (1922-1936), així com els títols vigents: “Cunicultura” (1976-1996) i “Selecciones Avícolas” (1979-1996) -aquesta tractada en una primera fase.  Totes consultables a través del  nostre repositori Dipòsit Digital de Documents DDD. El treball complet executat a finals del 2011 ha suposat la gestió de 697 números de revista i 32.000 pàgines capturades.

En el passat XVIII Congreso Nacioanal y VII Iberoamericano de Historia de la Veterinaria celebrat a València el 24-26 de novembre del 2011 l’ACHV va presentar un poster  sobre l’activitat feta que el podeu consultar en format digital.

L’accés a tota aquesta obra impresa de forma pública i lliure te un gran valor tant pel que fa a la documentació disponible per la seva lliure difusió com pels continguts que es posen a l’abast dels investigadors i públic en general. Una documentació que  ha de permetre avançar en la recerca i coneixement d’un sector agropecuari cabdal en la nostra àrea geogràfica, i alhora posar les bases per una renovació de la tecnologia productiva recolzada  en el bagatge escrit que conserven les pàgines que avui posem a disposició de tots.

La Escuela de Avicultura, la UAB i l’ACHV us animen a consultar i treballar els documentació que  avui posem a l’abast de tothom.

Accés a les revistes de la Real Escuela de Avicultura

Mes informació sobre la història avícola

Avicultura : de la artesanía a la industria / Lleonart Roca, F.-Selecciones avícolas, Vol. 23, Núm. 9 (Setiembre 1981) , p. 327-339

100 años de avicultura española.- Selecciones avicolas, vol 38, num 5 (Mayo, 1996). Monogràfic Extraordinari

Breve Historia de la Real Escuela de Avicultura (avicultura.com)

La col·lecció cobreix el periode de  1864-1959, i es centra en malalties animals,centres d’ensenyament i laboratoris i oficines departamentals veterinàries de la India Britànica. Investigacions sobre la malaltia de chagas o pesta bovina son tractades particularment, així com la forma en que els colonitzadors britànics van controlar les patologies animals, la cura del bestiar i la vigilància de les epidèmies de fams  que afectaven als cossos militars i comunitats locals.

Els documents que integren la col.lecció formen part de la National Library’s India Papers collection, i van ser microfilmats i digitalitzats utilitzant una ajuda de la Wellcome Trust.

Un portal en el que podreu consultar nombroses fotografies , mapes, diagrames, de gran utilitat pels estudiosos i curiosos en la ciència veterinària , medicina militar, i tècnics agropecuaris.

Accés

Veterinary Medicine Collection  a [Medical History of British India]  National Library of Scotland

 

Font imatge: Elephants and their diseases / G H Evans (1901)

 

Però davant de tot volem destacar la seves dues grans aficions com ornitòleg. Als 26 anys va publicar la seva obra emblemàtica “Els ocells de les terres catalanes” que van ser publicades amb quatre edicions (1956, 1973, 1981 i 1987). I com a naturalista i activista medi ambiental, fet que el va conduir a impulsar a promoure la publicació el 1976 del  “Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans”, una fita de l’ordenació territorial a Catalunya i bressol del espais d’interès natural (PEIN) amb la seva col.laboració amb DEPANA.

De vocació autodidacta, amb el seu cosí Salvador Maluquer , van contribuir a la conservació de la col.lecció d’ocells del Museu de Zoologia de Barcelona en la dècada dels 40 i 50. El 1954 fundava la Sociedad Regional Catalana de la Sociedad Española de Ornitologia (SEO) tenint un paper divulgador molt actiu amb publicacions i congressos. La seva vocació ornitològica li va durar tota la vida, publicant fins el 2008 “Conèixer i estimar els ocells” a Pòrtic. Va participar a la Institució Catalana d’Història Natural de la qual va ser president  del 1976-1978 i 1998-2000.

“Fou l’introductor en les altes esferes de la importància del món dels ocells i de la conservaciói de la natura. El potencial humà i la intel.ligència  d’en Quim , juntament amb l’afabilitat i la pertinença a la històrica burgesia catalana li permeteren treballar eficientment i discreta en moltes cuines del poder” … “Diu la gent del país que una confiada àguila marcenca, molt fixada al voltant del cementiri de Folquer i sovint atalaiada en un xiprer  veí a la tomba, vetllà fins  a la fi de l’estiu pel descans d’aquest extraordinari patriota naturalista a qui mai no oblidarem” (text recollit a Agró Negre)

Fonts sobre Joaquim Maluquer:

Joaquím Maluquer : “Rara avis” del catalanisme / Alex Milian .- El Temps (30/08/2011).- p.41-45

Joaquim Maluquer “In memoriam”.- Agro Negre.- num. 19 (2011).-p. 10-12

Joaquim Maluquer i Sostres : una nota volandera / Abilo Reig Ferrer (Societat Valenciana d’Ornitologia)

Quan els ocells van parlar en català : 50è aniversari de Els ocells de les terres catalanes / ABILIO REIG-FERRER1 I XAVIER FERRER .- Abellerol,. Num 30 (2006)

Estudis seus en digital

L’Ornitologia a Catalunya / FERRER, X.; MALUQUER, S.; MALUQUER, J.; MARTINEZ, A.- Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. Núm. 50 (1985). P. 187-197

Origen de la ornitología en Cataluña / MALUQUER, J.-  La Garcilla. Nº 90 (1994). P. 22-24

Els ocells de l’Alt Camp / Joaquim Maluquer i Sostres.- Quaderns de Vilaniu.- Any: 1983 Núm.: 3.- p0: 89-90

Notícia de la fauna de Catalunya i d’Andorra al final del segle XVIII / Joaquim Maluquer i Sostres.- Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural.- Any: 1992 60 : 1992 (Secció de Zoologia, 9).- p. 5-21

The centenary of the Catalan Institution for Natural History / Joaquim Maluquer i Sostres.- Contributions to science.- Any: 2000 1-2.- p.249-250

Podeu consultar la bibliografia de Joaquím Maluquer a les biblioteques universitàries catalanes. I disposeu de mes material sobre la història de l’ornitologia al nostre país a la guia que han preparat les biblioteques de la UB

A nivell de la disciplina veterinària poques però bones edicions han acompanyat la celebració de l’Any Mundial de la Veterinària. Com no podria ser d’altra manera volem destacar l’obra “La veterinaria a través de los tiempos” deYolanda Vela Palacio y Javier Lafuente González.- Ediciones Servet.- 344 p.-ISBN: 978-84-92569-65-6, que ja vam ressenyar en aquest blog. L’obra en francès “Claude Bourgelat : Un lyonnais fondateur des deux premières Ecoles vétérinaires du mondes 1712-1779” de Philippe Cottereau , Janine Weber-Godde, és indispensable per conèixer el personatge que va canviar la veterinària europea al segle XVIII. I poca cosa mes pel que fa a la història veterinària. En anglès trobem un testimoni de la guerra de Dhofar : “With the SAS and Other Animals: A Vet’s Experiences During the Dhofar War 1974” by Andrew Higgins.- Pen & Sword Military.- ISBN: 978-1848844865. Però una illa en el desert. Sorprèn aquesta manca de bibliografia en un any tant assenyalat …

La cosa canvia quan parlem d’història i art relacionats amb els animals. En castellà hi ha sortit obres fins a cert punt rellevants i sorprenents: “Los simbolos de la prehistoria” de Raquel Lacalle.- Alumzara.- ISBN 9788492924707 ens endinsa en el món del simbolisme de la prehistòria on els animals hi tenen un paper molt destacat. A “Los animales célebres” de Luis de Oteyza.- Clan.- ISBN 9788496745674. Oteyza un periodista i escriptor, ambaixador de la II República Espanyola a Veneçuela s’avançava amb aquesta obra reeditada als bestiaris que escriptors com Borges o Neruda prepararien mes endavant.  Amb “Alajas para los soberanos: los animales reales en el siglo XVIII ….” de Carlos Gómez Centurión.- Junta de Castilla y León.- ISBN 9788497186391. L’autor, especialista en història moderna d’Espanya, ens endinsa en la relació entre animals exòtics i la família real espanyola, un fet habitual a la resta de monarquies europees i que es conegut com a “menagerie”. Arturo Morgado García y José Joaquín Rodríguez Moreno són els editors de “Los animales en la historia y en la cultura” .-Publicaciones de la Universidad de Cádiz.-  ISBN 978-84-9828-351-8 que edita les comunicacions d’un congrés celebrat sobre la temàtica al 2010. De lectura molt recomanable. Cronològicament mes propera és la història que ens presenta el net del dictador Francisco Franco Martínez Bordiu amb “La naturaleza de Franco”.- La Esfera de los Libros.- ISBN 9788499700793 on ens presenta un home amant de la naturalesa, la caça, la pesca, el món animal, l’agricultura i l’ecologia en general. No ens detindrem mes en aquest títol. Hem d’informar del que ens arriba …Ja vam veure també la novel.la de Gonzalo Giner “El Jinete del silencio”.- Temas de Hoy.- ISBN: 9788484609902, un veterinari i escriptor de novel.les que ha consolidat la seva carrera literària amb aquesta obra. Finalment en aquest capítol en castellà han aparegut dos llibres força destacats a nivell de l’art: “Los animales del Prado” editat pel Museo del Prado.- ISBN 9788484802266 ens descriu a través de 30 quadres de diferents èpoques l’animalística que conserva la pinacoteca que com no podria ser d’altra manera be a cobrir un buit que ja havien resolt altres museus com el Louvre, MOMA, o la National Gallery, entre d’altres. Hem de tenir present que la Fundación Thyssen-Bornemisza havia fet fa poc una breu incursió en aquest apartat amb “Animales-Animals-Animaux-Tiere” .- ISBN 9788496233973 on destaquen els animals representats en diferents pintures de la seva col.lecció i s’incorporen les seves característiques tècniques.

En llengua catalana no proliferem massa els llibres sobre aquests temes. Hi ha troballes però interessants:  “El llop i els Humans” de Josep Ma Massip,.- Arola.- ISBN:   9788492839940 indispensable per conèixer la història al nostre país sobre aquest mamífer i la seva relació amb l’home. Aportació de la que ja ens vam fer ressó: “La Recuperació del burro català : aspectes culturals i biològics” editat per Esteve Bosch, Pere Comas, Julià Maroto.- Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.- ISBN: 9788493352769 es va publicar el 2010 però s’ha distribuït enguany. Un bon estudi sobre la història de la pesca, peixos i activitats vinculades a les Terres de l’Ebre ha estat elaborada per Emeteri Fabregat amb el títol “La pesca a la regió de l’Ebre: el riu, el Delta i el mar”.- Museu Marítim de Barcelona.- ISBN: 9788415002512 ,incorpora una segona part històrica on podrem copsar les activitats de pesca a la prehistòria i antiguetat, al segles XII-XIII, les transformacions dels segles XIV i XV, l’Epoca Moderna i la crisi de pesca tradicional. Acabem amb l’obra de Celdoni Fonoll “Veus d’ocells – Bells ocells”.- Lynx Edicions.- ISBN: 9788496553767 , en que combina biologia i poesia tradicional catalana. Una obra per conèixer les nostres aus, les dites populars que les acompanyen, i la saviesa del pensament dels nostres escriptors.

En anglès trobem, com no podria ser d’altra manera, la major abundant bibliografia sobre temes animals i la seva història. La trajectòria és llarga i inevitablement aclaparadora.

Entre els temes mes recorreguts trobem la relació guerra i animals. Els títols són variats i sempre atractius: “The Dogs of War: The Courage, Love, and Loyalty of Military Working Dogs”.- St Martin’s Press.- ISBN: 978-1250009463 de Lisa Rogak que ens introdueix al paper dels gossos en els darrers conflictes del segle XXI. El complementa el llibre “U.S. Military War Dogs in World War II” de Robert Rosencrans.- Schiffer Publishing.- ISBN 978-0764339493 que es centra en el paper dels animals en la II GM. Trobarem també històries singulars com la protagonitzada pel Japó i els seus zoològics: “Japanese Wartime Zoo Policy: The Silent Victims of World War II” de Mayumi Itoh.- Palgrave Macmillan.- ISBN: 978-0230108943. Però segurament és el primer gran conflicte del segle XX el que està millor tractat bibliogràficament parlant, en la relació dels animals i la guerra. En efecte: “Warrior: The Amazing Story of a Real War Horse” del General Jack Seely.- Racing Post Books.- ISBN: 978-1908216106 que ens relata la història viscuda personalment amb el seu cavall “Warrior” en la I GM a França i que es la font principal de la pel.lícula dirigida per Spielberg que properament veurem a les pantalles amb el títol de “War Horse”. Un altre llibre que planeja igualment en aquest període bèlic es “Tommy’s Ark: Soldiers and Their Animals in the Great War” de Richard Van Emden.-Bloombsbury Publishing.- ISBN: 978-1408810071 en que ens detalla el “mon natural” de la guerra durant el període 1914-1918. Seguim amb el primer gran conflicte bèlic, què dona per molt: “The War Horses: The Tragic Fate of a Million Horses Sacrificed in the First World War” de Simon Butler.- Halsgrove; 2nd edition.- ISBN: 978-0857040848. Al llarg de 200 imatges trobarem històries de gran calat en la relació entre els soldats i els ases, mules i cavalls que van servir en el front de guerra occidental. John M Kistler ha escrit una obra “Animals in the Military: From Hannibal’s Elephants to the Dolphins of the U.S. Navy”-ABC-Clio.- ISBN: 978-1598843460 en la que examina des d’una perspectiva històrica general la contribució de diferents espècies d’aus, mamífers, insectes en els afers bèl.lics de la humanitat.

El món medieval també sovint troba una abundant referència en la bibliografia relacionada amb els animals: “Medieval Cats” de Katherine Meikle Walker.- British Library.- ISBN: 978-0712358187 és un recull de la iconografia felina al llarg de diverses fonts consultades. “The Medieval Horse and its Equipment, c.1150-1450” de John Clark.- Boydell Press.- ISBN: 978-1843836797 ens descobreix tot el món fascinant que rodejava al cavall durant el període medieval on els equins van tenir un paper singularment especial. “Medieval Hunting” de Richard Almond.- History Press Ltd.- ISBN: 978-0752459493 ens descobreix com darrera de la pràctica preferentment aristocràtica hi havia una altra realitat viscuda per diferents segments socials que la practicaven. Un aspecte poc conegut es la realitat de la cria en captiveri de cèrvids. El paper que van tenir aquests animals en el món medieval, que sovint ha perdurat al llarg del temps es singularment atractiu: “Gardens of Earthly Delight: The History of Deer Parks” de John Fletcher.- Windgather Press.- ISBN: 978-1905119363.

L’arqueologia es una àrea de coneixement que sovint estudia restes d’animals en diferents jaciments i que exposa les seves investigacions en forma de llibre. Veiem alguns exemples: “Social Zooarchaeology: Humans and Animals in Prehistory” .- Cambridge University Press.- ISBN: 978-0521767378 de Nerissa Russell. El llibre ens descriu com els animals han jugat diferents papers en la seva relació amb els homes (guies espirituals, companys de viatge, fonts de salut …) un fet que queda reflectit en la recerca de les seves restes. “Animals & Humans: Recurrent Symbiosis in Archaeology & Old Norse Religion” de Kristina Jennbert.- Nordic Academic Press.- ISBN: 978-9185509379 ens descriu aquesta relació des de l’Edat de Ferro fins els Vikings a la Península Escandinàvica. Amb “Human Impacts on Seals, Sea Lions, and Sea Otters: Integrating Archaeology and Ecology in the Northeast Pacific” Todd Braje i Torben Rick.- University of California Press.- ISBN: 978-0520267268 analitzen la relació entre els natius americans i els animals marins. “Ethnozooarchaeology: The Present and Past of Human-Animal Relationships”.- Oxbow Books.- ISBN: 978-1842179970 de Umberto Albarella i Angela Trentacoste examinen la pesca, caça, cria, sacrifici ritual o de consum i tècniques d’enterrament d’animals a les societats tradicionals de l’antiguetat. Acabem aquesta secció amb “Farming, Hunting, and Fishing in the Olmec World”.- University of Texas Press.- ISBN: 978-0292726246 de Amber M. VanDerwarker que ens dona una mica mes de llum sobre l’estreta relació de la civilització Olmeca i el món natural.

L’art i la literatura, són així mateix coneixements amb molta tirada per tractar i representar el món animal en diferents vessants i formes. Dins les arts visuals cada any sorgeixen nombrosos llibres amb temàtica animalística: “The Cat: 3500 Years of the Cat in Art”.- Merrell Publishers.- ISBN: 978-1858945309 de Caroline Bugler, una obra que complementa els ja existents tractats amb gossos i cavalls com a protagonistes d’aquest editor. Dos pintors: John Gould i François Martinet  protagonitzen treballs sobre al seva obra: “John Gould. The Family of Toucans” de Jonathan Elphick.- Taschen.- ISBN 9783836505246. Editor que no deixa de soprendre’ns amb les seves força acabdes obres. Del mateix grup editorial s’ha preparat una ecel.lent obra “Historie de Oiseaux-History of Birds”.- Ullman Mul Ed.- ISBN: 978-3833161780 on es descriuen mes de 200 espècies classificades i pintades per aquest científic francès del XVIII . La il.lustració d’animals no només s’ha reflectit en la pintura sinó que la trobem en obres escrites. “Dogs in Books: A Celebration of Dog Illustration Through the Ages”.- Mark Batty Publisher .- ISBN 978-1935613404  per  Catherine Britton ens descriu com la figura del gos s’ha plasmat en l’obra de la literatura universal.

I per la seva banda, la literatura també dona mostres de la vinculació existent amb el món animal: “Monsters and their Meanings in Early Modern Culture: Mighty Magic”.- Oxford University Press.- ISBN: 978-0199577026 de Wes Williams sobre el món imaginari i màgic dels éssers monstruosos, sovint de referència animals, en els escriptors de l’Edat Moderna. “Stage, Stake, and Scaffold: Humans and Animals in Shakespeare’s Theatre”.- Oxford University.- ISBN: 978-0199567645 per Andreas Höfele vol aprofundir aquesta relació en la literatura de Shakespeare. Acabem aquesta secció amb una obra sobre l’origen del termes que deriven d’un nom propi. La terminologia, una ciència sovint menystinguda, obre una nova faceta analitzant l’origen dels termes donat a una classe zoològica: “The Eponym Dictionary of Reptiles”.- Johns Jopkins University.- ISBN: 978-1421401355 de Bo Beolens, Michael Watkins i Michael Grayson.

El món del cavall sempre ha tingut i tindrà un paper destacat en la història dels animals i l’home. Ja ho hem exposat diferents cops. Les novetats que hem recollit enguany són ressenyables: “The World of the Tahawy Bedouin and Their Pure-bred Arabian Horses” .- Medina Publishing.- ISBN: 978-0956708151 Kirsten Radtke i Bernd Radtke és una història sobre una raça singular de cavalls com l’aràbiga i una família d’una tribu no menys singular com la dels beduins. La història d´un dels principals cavalls de carreres del s. XVIII: Eclipse queda reflectida en: “Eclipse” Nicholas Clee.- Black Swan.- ISBN: 978-0552774420. Però el cavall també ha tingut un paper signifcatiu en l’evolució de les societats. I especialment durant la Revolució Industrial. Amb “The Horse in the City: Living Machines in the Nineteenth Century” Clay McShane i Joel Tarr.- John Jopkins University.- ISBN: 978-1421400433  fan una contribució a la reivindicació d’aquest llegat.

Fora de les classificacions que hem donat Guerra, Medieval, Arqueologia, Arts i Equids  hi ha uns títols que no volem deixar d’esmentar per la seva originalitat i vàlua: The “Rights of the Defenseless: Protecting Animals and Children in Gilded Age America”.- University of Chicago Press.- ISBN: 978-0226652016 de Susan Pearson sobre la història del moviment de defensa dels drets del animals per part de l’American Human Society el 1877. La història del moviment ornitològic al llarg dels segles: “The Wisdom of Birds: An Illustrated History of Ornithology”.- Bloombsbory Publishing.- ISBN: 978-0747598220 de Tim Birkhead. O fins i tot una troballa força interessant que estem desitjant consultar “Empire of Dogs: Canines, Japan, and the Making of the Modern Imperial World”.- Cornell University Press.- ISBN: 978-0801450259 per Aaron Herald Skabelund  o el que es el mateix, l’estudi del paper dels gossos en la modernització de la societat japonesa. Els camps de la recerca són inescrutables …

En llengua francesa també podem ressenyar algunes novetats importants: “Les animaux de la Bible : Allégories & symboles”.- Edit. Gerfaut.- ISBN: 978-2351910825 per Olivier Cair-Hélion que estudia la presència de la simbologia animal en el text sagrat. “Le bestiaire fermier : Petites et grandes histoires des animaux domestiques”.- Editions Plume de carotte.- ISBN: 978-2915810646 per Jean-Baptiste de Panafieu, Yannick Fourié relaten una història singular sobre la domesticació dels animals de granja. “Bêtes de somme : Des animaux au service de l’homme”.- Points histoire- ISBN: 978-2757815816 per Eric Baratay (Auteur) ens explica com han servit els animals als homes des de finals del XVIII fins la dècada dels 1950. I acabem amb “Histoire des animaux de cour”.- Petite Bibliothèque Payot.- ISBN: 978-2228906357 per Katharine MacDonogh amb la relació entre la cort reial i els animals de companyia.

Bon any 2012 a tots els nostres lectors !!

Ara però hi ha hagut una recerca portada a terme per científics en la que s’ha pogut atribuir les causes d’aquell fenòmen de “pluja” d’aus. No era la boira que inicialment es creia que havia desorientat els ocells sinó unes bases més prosaiques.

Un estudi, publicat a Nature Geoscience, i que ha dirigit Sibel Bargu, del Departament d’Oceanografia de Louisiana State University, ha analitzat diverses mostres extretes l’any 1961 d’estómacs de tortugues i ocells marins. En el mateix ha pogut trobat restes d’una alga que produeix unes toxines en el 79% del plàncton que van consumir. La principal toxina localitzada és l’àcid domoic,  i que els hi va provocar confusió, atacs epilèptics i fins i tot la mort degut a la contaminació per ingesta d’anxoves i calamars intoxicats. Un cas que no es un fet aïllat ja que el 1991 a la mateixa zona de Califòrnia es va produir una intoxicació similar amb pelicans.

Aquest àcid també va estar tristament protagonista el 1987 al vincular-lo a una intoxicació alimentària de més de 100 persones al Canadà deguda al consum de musclos. Els resultat de morts i casos d’amnèsia anterògrada -deteriorament irreversible de la memòria- foren les explicacions a que es va arribar.

Fonts utilitzades

Birds “Invade” Santa Cruz, California / by Santa Cruz Sentinel and by Wally Trabing (santacruzpl.org)

L’explicació del misteri de la “pluja d’ocells”: Un clàssic del cine basat en un fet real  / Idoia Noain (elperiodico.cat)

Después de 50 años, resuelto el misterio de Los pájaros, de Alfred Hitchcock (clicnoticias.com.mx)

Article original:

Mystery behind Hitchcock’s birds /Sibel Bargu,Mary W. Silver, Mark D. Ohman, Claudia R. Benitez-Nelson & David L. Garrison.- Nature Geoscience.- 5,2–3 (2012).- doi:10.1038/ngeo1360

The Birds “Trailer”

Hitchcock’s The Birds – the original ending

La llegenda explica com un destacament de la tropa de l’heroi de Troia són enviats a fer un reconeixement de l’illa i s’endinsen en una vall on trobaran la casa de Circe. Aquesta els invitarà a un banquet emmetzinat amb els seus beuratges i els convertirà en porcs. Segons el text literari la tropa  només canviarà l’aspecte físic ja que la ment seguirà intacta com a guerrers i tripulants. Però Ulises els anirà rescatar amb l’ajuda d’Hermes que li donarà la planta moly com a antídot als encanteris de la maga. A canvi d’un any amb ella la tropa serà rescatada i tornada a l’aparença humana. I Circe ajudarà a Ulises, avisant-lo dels perills que l’esperen i a trobar les millors rutes de tornada a Itaca.

Circe ha esdevingut en un dels personatges mítics, arquetip de la bruixeria i la màgia. Molts artistes s’han inspirat amb aquesta figura (vegeu video “Circe diosa y hechicera”) per immortalitzar-la a ella i el seu llegat.

La bruixeria i el gènere femení es una relació que s’ha viscut des de l’antiguetat clàssica i no tant sols amb l’Edat Mitjana com s’havia plantejat no fa pas tant. I la relació entre màgia i món animal es també singularment sustentada des del món antic. La visió del porc com un animal “impur” ja la trobem en aquest text i no es quelcom identificatiu del món àrab com s’havia pensat. Textos com la Odissea ens confirmen doncs com la nostra tradició cristiana va molt mes enllà de les diferents religions judeocristianes i que aquestes el que fan en realitat és adaptar la cosmologia grecollatina al seu missatge apostòlic.

Font

La maga Circe: mitologia y arte / Mercedes Aguirre.- Revista de Arqueologia.- num 362 (2011).- p. 36-43.- .- Trobareu la Revista de Arquelogia a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i a les biblioteques univesitàries catalanes.

Circe i Ulises  (extracte pel.lícula dirigida per Mario Camerini 1954 i interpretada per Kirk Douglas, Silvana Mangano i Anthony Quinn entre d’altres)

Circe diosa y hechicera

Imatge: © 2010 JupiterImages Corporation

Durant els següents 30 anys gairebé no es va prestar atenció a les peces, però aviat serien unides de nou per formar una de les figures mes impressionants de l’Art Paleolític antropomòrfic vinculat al període Aurinyacià.

Elaborada amb un ullal de mamut, la figura es composo d’unes 220 peces i te uns 30 centímetres d’alt es creu que el seu creador la va polir amb saliva i cuir i que tadaria unes 320 hores en esculpir la figura. Fins ara el 30 % del cos estava desaparegut però s’han trobat noves restes

Un dels aspectes mes controvertits con els genitals de la figura, actualment desapareguts i no identificables. L’arqueòleg experto en el Paleolítico Superior Joachim Hahn va interpretar interpretó la lámina sota l’abdomen com un “penis en posició pengant”, mientre que Elisabeth Schmid, una paleontòloga, l’ha classificat com “un triangle púbic”. Una controvèrsia que va començar ja en la dècada dels 80 i que continua avui dia ja que aquesta efígie ha esdevingut una icona del feminisme militant, segons Kurt Wehrberger, del Museu Ulm, propietari de l’objete.

La defensa d’una o altra postura porta alhora una posició davant la hipòtesi de que les societats primitives fossin o no matriarcals. Si fossin societats governades per dones voldria dir que aquestes serien caçadores i regidores dels clans i en conductes rituals. No es dedicarien en exclusiva a cuidar criatures i a cuinar el menjar.

Les noves evidències han vingut a partir de noves visites arqueològiques a la cova Stadel. L’excavador Claus-Joachim Kind explica que els nous treballs de cerca han estat espectaculars. “Hem trobat vora 1.000 peces, que presumiblement pertanyen a la estatueta” diu Kind.

El fet de que estem davant una representació d’un bruixot es evident des del moment que la figura esta “de puntentes” com si estés ballant. Però el realment desconcertant es com el melic, un símbol de part, està força pronunciat i un plec horitzontal travessa la part inferior de l’abdomen, un tret típic de la feminitat. La imatge d’un cos humà amb cap d’animal cabra muntesa, d’uns 14.000 anys d’antiguetat, a la Cueva de las Caldas, i que es tracta d’una dona amb els seus genitals no fan sinó apostar per la via femenina. Esperem a on arriben les investigacions …

Fonts:

Nuevos fragmentos hallados de la famosa estatuilla auriñaciense “Hombre-León” permitirán reconstruirla y saber su sexo / Guillermo Caso de los Cobos.- [Terra Antiquae blog] – En línia

Solving the Mystery of a 35,000-Year-Old Statue / By Matthias Schulz.- Spiegel Online International (12/09/2011) – En línia

Belon havia estudiat botànica a la Universitat de Wittenberg (1540) i, sota el patrocini del cardenal François de Tournon, vinculat a Francesc I de França, gran oponent de Carles V de l’imperi Habsburg,  es va embarcar en una gira a països de l’est de la mediterrània:Grècia, Egipte, Aràbia, Palestina .. entre 1546–49 per tal d’identificar  animals,  plantes, llocs i objectes descrits pels escriptors antigues. El treball resultant va veure la llum com, “Les Observations de plusieurs singularitez et choses mémorables . . “ (1553) on va descriure molts animals, plantes, drogues, els costums, arts i ruïnes prèviament desconegudes pels  europeus del moment i establiria un itinerari seguit pels viatgers científics durant gairebé tres segles després.

A l’Abadia de Saint Germain i encara que segons la taxonomia d’Aristòtil, “L’histoire naturelle des éstranges poissons marins” (1551) es dedica a un estudi en profunditat sobre els dofins. Continua amb “De Aquatilibus” (1553). I mes tard en “L’histoire de la nature des oyseaux” (1555) on il.lustra i classifica aproximadament 200 espècies d’aus amb descripcions i observacions originals que va fer una profunda impressió en la ciència contemporània.

Com a classificador, Belon no destaca pas per les seves ordenacions. Situa els ratpenats dins els ocells i  al grup dels peixos hi tenen cabuda dofins, cocodrils i altres sauris. Massa trencament per un home de ciència primerenc. Però amb tot es dels primers en vulgaritzar la ciència en una llengua romànica (francès) i la tradueix a altres idiomes europeus. La seva capacitat i dots d’observació son el punt mes destacat de la seva obra ja que s’ocupa de les migracions per exemple de les cigonyes per informar-nos que se’n van a passar l’hivern a Egipte i a l’Àfrica del nord. Les dots d’observació científica  també el porten a negar la generació espontània, almenys per al cas de les serps, sobre les quals diu que totes són engendrades per la “meslange” de mascle i famella, entre d’altres estudis …

Homes com Belon, en un context de canvi i exposant-se a nombroses penalitats per la intransigència religiosa, van contribuir decisivament a l’evolució de les ciències biològiques. Com ens indica Xavier Bellés al seu article de Mètode “Bufen nous vents. És el preludi del Renaixement. La natura ja no es contemplarà mai més com un inextricable món de símbols, sinó com un món d’objectes, doblement meravellós i que encara dóna més sentit a l’obra del Creador. Hom s’adonarà que els animals es poden dissecar, dibuixar i descriure detalladament. Més tard, s’abandonarà progressivament el (des)ordre alfabètic de les velles enciclopèdies i es provarà d’endreçar els animals en un ordre natural”

Recentment Belon ha estat notícia per la digitalització del seva obra “De Aquatilibus – libri Duo” Parisiis, Apud C. Stephanum, 1553 a la Universitat de Harward, que així mateix pot ser consultada a la Universitat de Estrasburg.

Fonts:

Pierre Belon, zoòleg modern al Renaixement / Xavier Bellés.- Mètode 44, Hivern (Febrer) 2005 [En línia]

Skets of Pierrre Belon.- Popular Science Monthly Vol. 34 (March 1889) [En línia]

Pierre Belon’s Marvelous Nature / Profesor Charmichael’s Cabinet of Curiosities [En línia]

De Aquatiliubs / BibliOdyssey blog [En línia]

Dins la simbologia i iconografia antiga, el porc senglar es assimilat a la figura del lleó per la seva bravesa. El  seu paper de víctima és dels mes representats pels escultors i pintors i orfebres primigenis. Els pobles ibèrics ja disposaven de tessel.les, peces de fusta o metall utilitzades pels pobles d’influència grega com a contrassenya, distinció honorífica, segell de pacte, amistat, repartiment de terres i altres drets entre dues parts. El sacrifici ritual dels senglars i la seva representació a aquelles ensenyes va ser força utilitzada en els pobles d’influència celtíbera que eren representades com a mostra d’hospitium -hospitalitat i amistat. Cal tenir en compte que en la mitologia celta uns suids màgics apareixen de la ma del déu de la fertilitat Manannán i que tenen la virtut de morir-se i ser menjats i aparèixer de nou al dia següent. Un fet que explicaria la necessitat del seu consum per part de les societats celtes i fonament del seu manteniment.

Les monedes també són un element força utilitzat en zones d’influència cèltica i a la Gal.lia. Vehicles d’expressió del poder que emet el diner el senglar es el símbol precís que representa un acte públic entre dues parts, un pacte, un acord. Aquesta característica del senglar com element portador de valors públics es particularment significatiu  i interessant en el context de la simbologia del món antic. I perquè se li atorgaven aquests valors al suid ?

En les societat cavalleresques o nobles on la caça és una activitat primordial per exercitar les capacitats i habilitats de la lluita dels nobles. Així mateix aportava els ingredients necessaris per assegurar la manutenció de les èlits governants on la carn tenia un especial predicament. El senglar i el seu valor defensiu davant la persecució es alhora un símbol de les virtuts cavalleresques i s’ofereix com a mostra de pacte i de recolçament de la societat elitista dels cavallers.

Un altre element amb força representació del senglar són les fíbules: imperdibles que tenen per objectiu el subjectament d’una vestimenta. Son però vestimentes que porten els guerrers que munten a cavall. Les elits eqüestres que porten el símbol del senglar en les seves peses de vestir amb els atributs de força i valor que les caracteritza.

El senglar es també motiu de representació en l’art d’influència orientalitzant  com el fenici. Al jaciment de Pozo Moro (Albacete) trobem un relleu de senglar enfrontat a dos tifons (essers mitològics meitat home-serp), una escena de lluita de contraris. El be i el mal, l’ordre i el descontrol. Al jaciment de Castellet de Banyoles (Tarragona) una patera escenifica la lluita de cavalles i senglars junt amb centaure. Un símbol de posició de l’elit eqüestre.

Els senglars i porcs son també un element present en molts territoris de la Ibèria Antiga. En la cultura vetona són considerats elements protectors, i les seves escultures “verracos” apareixen en la parcelació de nombrosos recintes. La simbologia del senglar en la protohistòria ibèrica es un motiu digne d’estudi i que no sembla sigui aliè a altres representacions animals que no deixen de ser un vincle entre la naturalesa i els homes que l’habiten.

L’autor Abelardo López Pérez te una abundant biblografia en articles a Dialnet i a les biblioteques del CBUC; i compta amb un canal a youtube amb algunes explicacions multimèdia de les seves investigacions.

Font:

El jabalí, símbolo sustentante en la antigüedad / Abelardo López Pérez.- Revista de Arqueologia.- num. 362 (2011).- p. 14-19.- Trobareu la Revista de Arquelogia a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i a les biblioteques univesitàries catalanes.