Quiro news

El primer blog d'història de la veterinària amb 5 anys de vigència ininterrompuda

Arxiu de la categoria ‘Conmemoracions’

Wallace una figura a l’ombra de Darwin

Publicat per achv a 6 gener 2014

Alfred Russell Wallace, científic autodidacta i incansable va obrir el camí a una nova concepció del món que esclataria a principis del segle XX. Però tot i així la seva figura sempre ha quedat en un segón pla, a l’ombra de Darwin, l’impulsor de la teoria de l’evolució per la selecció natural.

Els seus viatges cap a l’Amazones ,1848-52, amb tota un llegat documental i científic perdut en el naufragi del vaixell de tornada; i a l’arxipielag malai -Singapur, Indonèsia, Malaisia- del 1854-62, són autèntiques heroicitats, que cal destacar encara més, considerant que no van comptar amb cap ajuda de govern britànic, com si va tenir Darwin. El seu llibre “Viatge a l’arxipielag malai” en que relata la seva peripècies per les illes d’indonèsia esdevindrà un dels millors llibres de viatges de l’Anglaterra Victoriana

Durant aquest darrer viatge, Wallace, debilitat per la malària, envià a Darwin una carta en la que exposava una nova teoria sobre l’origen de les espècies per selecció natural. En aquesta li proposava que els individus d’una mateixa espècie tenien certes variabilitats. Els que millor s’adaptaven als diferents ambients podrien sobreviure i reproduir-se amb èxit, fins que esdevindrien una espècie diferent a l’original.

Aquesta carta va ser l’estimul necessari perque Darwin elaborés la seva teoria sobre “El Origen de les espècies“. El mèrit se’l va endur Darwin per la ciència i el món són deudors de Wallace.

Mai va tenir aspiracions de reconeixement i el seu ànim va ser la contribució al progés científic amb grans dosis de reforma social. “Dubto si he tingut una especial aptitut per la biología, pero tinc un amor natural per la classificació i un desig inherent d’explicar coses …” exposva Wallace a la revista `Popular Science Monthly` el 1903.  Ja vam fer una entrada a principis d’any recordant els actes que el Natural History Museum ha fet en motiu de la seva figura. Però creiem que esta be reconèixer de nou el seu llegat clau per l’evolució de la ciència.

Darrers articles divulgatius:

Wallace el otro padre del darwinismo /Angeles Rodenas – Magazine La Vanguardia (22/12/2013)
Eclipsado por Darwin / Xavier Belles.- Culturas – La Vanguardia (4/12/2013) p. 14

Info digital:

Alfred Russel Wallace Page (People.vku.edu)
Alfred Russel Wallace Web Page (Wallace Fundation)
Alfred Russel Wallace (National History Museum)
Wallace Online (National Univeristiy of Singapore)
Alfred Russel Wallace Correspondence Project (Wallaceletters.info)
Alfred Russel Wallace Facebook

Publicat en Classics naturalistes, Conmemoracions | Etiquetat: | Deixa un Comentari »

Jose Maria Aguirre Martí (1926-2013) “In Memoriam”

Publicat per achv a 15 desembre 2013

Neix el 4 de desembre de 1926 a Benalup de Sidonia. Fill de pare militar en aquella població (Cadiz) es traslladà aviat al poble de la mare: Palamós.

Cursa els seus estudis Al Col.legi dels Germans de la Doctrina Cristiana, la Salle de Salt i Palamós. Segueix el batxillerat a l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Girona, i porta a terme l’exàmen d’estat a la Universitat de Barcelona el 1951. Llicenciat en Veterinària per la Facultad de Veterinaria de León el 1958. Es diploma en Sanitat per l’Escola Departamental de Barcelona el 1960.

Es va doctorar en Veterinària per la Univerisdad de León el 1982 amb la tesi “Contribución al estudio de los phthiraptera (mallophaga y anoplura) de animales domésticos españoles” [manuscrit] ; [publicat]

De l’any 1960 fins al 1990 col.labora amb el Dpt de Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la UB en diversos treballs de recerca faunística en el camp dels malòfags i anolplurs.

Dirigí la revista de veterinària Pausa (1973-1976) de l’àmbit veterinari. Va colaborar al setmanari Proa del Baix Emporda i publicà diversos articles divulgatius sobre Leishmaniosi canina, aliments i calories, animals transgènics, zoonosis, hidatidosis, botulisme, la mel …

Distincions

Va ser membre del’Asociación de Parasitólogos Españoles (Instituto López Neyra). Membre de la Academia de Ciencies Veterinarinàries de Catalunya (1984).Participà en diversos congressos mundials XIX Congreso Mundial de Veterinaria (Mexico 1971); XXI Congreso Mundial de Veterinaria (Moscú 1979), i diversos d’àmbit nacional.

Vida Laboral

Treballa com a tècnic a les empreses Geigy (1960-1965) i Boheringer Manheim (1966-1992)

Bibliografia

Portus, M., J. Gallego, and J. Aguirre. “Sobre los Anopluros [insectos] parasitos de mamiferos domesticos y silvestres espanoles.” Revista Iberica de Parasitologia 37 (1977)

Aguirre, J. M., et al. “Redescripcion del macho de bovicola bovis (Linne, 1758) Keler, 1938 (Mallophaga: Ischnocera).” Revista Iberica de Parasitologia 44 (1984).

Martín-Mateo, M. P., et al. “Malófagos de rapaces españolas. 1. Estudio de especies de Falcolipeurus Bedford 1931 de Aegypidae.” Eos 60 (1984): 87-100.

Martín-Mateo, M. P., et al. “Malófagos de rapaces españolas. 2. Las especies del género Craspedorrhynchus Keler, 1938 parásitas de Falconiformes, con descripción de tres especies nuevas” Eos 63 (1985): 31–66

Intéres economico-sanitario de las infestaciones de los animales domésticos por Malófagos y Anopluros. Anal. Colegio de Veterinarios de Barcelona 41 (1984) :3-14

Aguirre, J. M. “Diferencias entre Cuclotogaster heterographus, malófago propio de la gallina, y Cuclotogaster obscurior de la perdiz.[Differences between Cuclotogaster heterographus, hens typical Malophaga, and Cuclotogaster obscurior of the partridge].” Hyg. Pecoris 8 (1983): 15-31.

entre d’altres.

Ha estat membre actiu i dinamitzador de la nostra ACHV. Et trobarem a faltar …

Publicat en ACHV, Conmemoracions | Etiquetat: | Deixa un Comentari »

Vicente Dualde Pérez (1923-2013) In Memoriam

Publicat per achv a 15 desembre 2013

Neix a Castelló el 9 de novembre de 1923 9 i ens va deixar el 15 de novembre de 2013 a la seva ciutat natal.

Llicenciat el Veterinària el 1947, cursa el Doctorat en Veterinària el 1960 per la Universidad de Zaragoza. Mes tard, es llicencia en Ciències Biològiques per la Universidad Complutense de Madrid el 1966.

La carrera administrativa comença amb el seu ingrés al Cuerpo Nacional Veterinario el 1953. Dirigí el Laboratorio Pecuario Regional Murciano i les Jefaturas Provinciales de Ganadería de Ciudad Real, Teruel i Valencia. Va arribar a tenir la categoría administrativa de Consejero General del Ministerio de Agricultura, el 1985.

La seva trajectòria docent va ser llarga i profitosa. El 1969 va ingressà per oposició al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Instituto, desenvolupant la Cátedra de Ciencias Naturales als Institutos “Benlliure” i “San Vicente Ferrer” de València, on va ocupar el càrrec de director. A la Facultat de Biologia de la Universitat de València va ocupar la càtedra d’Invertebrats i Embriologia, i va se membre del Seminari permanent de Cièncias Naturals, d’aquesta universitat.

Va formar part de nombroses institucions acadèmiques: acadèmic de la Real Academia de Medicina de Valencia, acadèmic de la Real Academia Nacional de Ciencias Veterinarias, presidint la Secció d’Historia, acadèmic de la Real Academia de Cultura Valenciana. ,acadèmic del Instituto de Estudios Turolenses del CSIC, membre de la Real Sociedad Española de Historia Natural, membre de la Conference Nationale de Veterinaires Especialistes de Petits Animaux” Paris, de la Interamerican Medical and health Association, entre d’altres.

Les distincions rebudes al llarg de la seva trajectòria denoten la valua del Sr.Dualde: Medalla de l’ Academia Veterinaria de Francia, pels treballs sobre Hematología Animal; Cruz de Caballero de la Orden de Alfonso X el Sabio per la seva dilatada tasca docent a través dels llibres de text de Batxillerat i COU, Medalla “Quirón” de la World Association for the History of Veterinary Medicine; President d’Honor dels lltres Colegios Oficiales de Veterinarios de Valencia i Castelló.

La seva trajectòria en quant a recerca històrica portada a terme, va ser qualitativament significativa:

- Difusió dels primers exàmens d’albeiteria, celebrats a València el 1436 i convocats pel consell municipal de la ciutat, considerant que són dels mes antics que es tenenen coneixement, anteriors al Real Tribunal del Protoalbeiterato.

- La vinculació de Manel Dieç, autor del primer llibre de veterinària a la Penísula Ibèrica, amb el nomenament com a alcaide i batlle de la vila de Vall de Uxó (Castelló) el 1424.

- Difusió i estudi de les ordenances dels gremis d’albeitars de les poblacions de Valencia, Gandía, Alcira Xátiva, Alacant, Morella …

- Recerca i identificació dels protoalbeitars que van actuar a València durant els segles XVIII-XIX.

- Localització de l’acta de l’exàmen d’albeitar de Salvador Montó i Roca, albéitar valencià del segle XVIII, autor del primer llibre sobre Veterinària Legal escrit que es coneix a nivell internacional. També va fer aportacions en el lèxic veterinari relacionat amb temàtica anatòmica, clínica i quirúrica.

Comptà amb una gran producció bibliogràfica entre la qual destaquem:

Reflexiones en torno a algunos conceptos de Anatomía Comparada. Discurso de ingreso en la Real Academia de Medicina de Valencia. Octubre de 1976. Edit. ECIR.

La carne: su abastecimiento y control higio-sanitario en la Valencia foral. Discurso de recepción como Académico de Número en la Real Academia Nacional de Ciencias Veterinarias. Edit. E.C.I.R. Valencia, 1995.

Datos para la historia del Iltre : colegio Oficial de Veterinarios de la provincia de Castellón
Dualde Pérez, Vicente.- Castellón : el Colegio, 1984

Aportació al coneiximent d’alguns termens valencians del llenguage anatomic menescalesc
Dualde Pérez, Vicente.- València : Revista de Filologia Valenciana, 1995

La Carne : su abastecimiento y control higio-sanitario en la Valencia foral
Dualde Pérez, Vicente.- Madrid : Real Academia de Ciencias Veterinarias, 1995

Historia de la albeytería valenciana / Dualde Pérez, Vicente.-Valencia : Ajuntament de Valencia, DL 1997

Algunos aspectos de la sanidad ambiental y alimentaria en la Valencia foral. Discurso de apertura del curso académico 1998-1999 de la Real Academia de Medicina de Valencia. Edit. Artes Gráficas Soler S.L. Valencia 1998

Manuscritos valencianos medievales sobre albeitería / Dualde Pérez, Vicente
[València?] : Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana : Fundación Valenciana de Estudios Avanzados, DL 2005

Principales aportaciones de la ciencia veterinaria a la medicina humana / Dualde Pérez, Vicente
Valencia : Ilustre Colegio Oficial de Veterinarios de la provincia de Valencia, D.L. 2008

Així matieix, va ser autor de diversos llibres de text de ciències naturals per Batxillertat i d’un tractat de Biologia pel Curs d’Orientació Universitària (COU), adoptat pel Ministerio de Educación com a text oficial pel batxillerat a distància.

Podeu consultar moltes de les obres de Vicente Dualde Pérez a les biblioteques univeritàries catalanes. També trobareu les seves contribuciona a la secció de Biblioteca de l’AEHV.

Fonts consultades:

Obito del maestro Dualde (AEHV)   (Colegio Veterinarios Españoles)

Curriculum Vitae Don Vicente Dualde Pérez (Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana)

Vicente Dualde Pérez (Real Academia de Ciencias Veterinarias )

Publicat en Conmemoracions | Etiquetat: | Deixa un Comentari »

Abraham Lincoln: renovador de l’agricultura contemporània

Publicat per achv a 8 agost 2013

Abraham Lincoln ha estat un dels presidents dels Estats Units d’Amèrica més decisius, sinó el que més, en tota la seva història. Decisiu en la Guerra Civil americana i en l’abolició de l’esclavitud, també va ser un personatge clau en el desenvolupament de la potent agricultura dels Estats Units. Veurem perquè.

El 15 de maig de 1862, Abraham Lincoln va promulgar una llei del Congrés que establia “at the seat of Government of the United States a Departament of Agriculture”’. Aquesta disposició seria acompanyada per altres normes, però especialment per la ferma resolució d’Abraham Lincoln vers el progrés agropecuari dels Estats Units d’Amèrica.

La pròpia família de Lincoln havia estat pionera de la implantació agrària en la conquesta de l’Oest Americà. Els seus primers anys els va passar a les finques que es caracteritzen per l’explotació pionera al centre de Kentucky. Quan era nen, vivia en una granja de 30 hectàrees de les quals només 14 podien ser conreades. El 1816, la família Lincoln es va mudar al sud d’Indiana en 160 acres de terra pantanosa. Passats 7 anys, el pare de Lincoln tenia 10 hectàrees de blat de moro, 5 de blat i 2 de la civada en cultiu. El jove va ser contractat a fer el treball general de la granja i treballar en un vaixell ferri. El 1830, la família es va traslladar al llarg del riu Sangamon a Illinois. Poc després, Lincoln va deixar a la família i es va emancipar.

Aquest bagatge de granger, en el que llavors era la frontera occidental, i els seus anys com a advocat del país,  va donar a Lincoln, en la dècada dels 1850, unes capacitats claus per conèixer les necessitats dels col.lectius fronterers, agricultors i dels diferents grups de les petites ciutats americanes.

El 30 de setembre de 1859, Lincoln va anar a la Winsconsin State Agricultural Society  en la seva fira anual a Milwaukee. Aquesta va ser l’únic discurs extens sobre agricultura que s’havia fet mai. Va començar lloant fires agrícoles com a mitjà per unir a les persones, tot i que el propòsit principal de la fira era ajudar a millorar  l’agricultura.

El discurs de Lincoln va tenir una gran càrrega de renovació tocant el temes clau del món agrari del moment. Destaquem: la convicció de substituir el treball manual pel de les màquines (tractors);  la utilitat potencial de les màquines de vapor; promoció  d’un  cultiu més intensiu per tal d’augmentar la capacitat productiva de la terra, amb el conseqüent  increment de ma d’obra agrària disponible.  Lincoln comparà els “mudsill workers”  o jornalers amb els cavalls que caminen com esclaus i que roden com a cavalls sense visió; amb els treballadors lliures, amb drets i educació que poden  tenir l’oportunitat d’esdevenir propietaris de terres i que seran més productius que la classe més baixa.

El treball agrari lliure podria assolir el seu màxim potencial si s’educava a la seva gent. Així ho expressà Lincoln: “…no other human occupation opens so wide a field for the profitable and agreeable combination of labor with cultivated thought, as agriculture.” Amb el seu suport a l’educació i la seva creença que els interessos dels agricultors eren de primordial importància, Lincoln va mostrar el seu interès per una reforma agrària. Els agricultors no eren ni millors ni pitjors que altres treballadors però Lincoln tenia clar la noció d’interès general: “But farmers, being the most numerous class, it follows that their interest is the largest interest. It also follows that that interest is most worthy of all to be cherished and cultivated — that if there be inevitable conflict between that interest and any other, that other should yield.”

Quan el Partit Republicà va nominar Lincoln en 1860, ja va proposar la petició d’una mesura de granja i la defensa de l’ajuda federal per a la construcció d’un ferrocarril cap a l’Oceà Pacífic. Altres propostes, com les concessions de terres federals per a la fundació de col · legis per ensenyar a l’agricultura i l’enginyeria, i la creació d’un Departament Federal d’Agricultura,  no s’havien esmentat anteriorment però van ser promulgades per llei el 1862.

La primera de les mesures que es converteixi en llei va ser l’establiment del Departament d’Agricultura. En el seu primer missatge anual al Congrés el 3 de desembre de 1861, Lincoln va dir: “Agriculture, confessedly the largest interest of the nation, has not a department nor a bureau, but a clerkship only, assigned to it in the Government. While it is fortunate that this great interest is so independent in its nature as to not have demanded and extorted more from the Government, I respectfully ask Congress to consider whether something more can not be given voluntarily with general advantage…. While I make no suggestions as to details, I venture the opinion that an agricultural and statistical bureau might profitably be organized.” . En lloc d’una oficina, el Congrés va establir un departament per ser dirigida per un Comissionat. Una llei tan àmpliament concebuda que s’ha mantingut com a autoritat bàsica del Departament fins l’actualitat.

La Homestead Act, aprovada pel president el 20 de maig de 1862, preveia donar 160 hectàrees de domini públic a qualsevol ciutadà nord-americà o futurs que fossin cap d’una família o de més de 21 anys d’edat. La propietat de la terra seria emesa després que el colo hagués residit durant cinc anys i realitzat millores en el mateix. El colo també podria guanyar el títol de propietat al cap de sis mesos, comprovant  la millora de la terra, i el pagament de $ 1,25 per acre. Aquesta llei no va aconseguir tot el que els seus defensors esperaven, però es va quedar com un símbol de la democràcia nord-americana i la igualtat d’oportunitat per a americans i immigrants.

La llei pel lliurament de terres de l’oest per efectuar els pagaments per a la construcció de la Union Pacific-Central Pacific,  va ser signat per Lincoln l’1 de juliol de 1862. Les dues seccions de la via fèrria es van unir en el Promontory Summit (Utah) a trenta dues milles a l’oest de Brigham City, el 10 de maig de 1869. Això va completar una connexió ferroviària entre l’Atlàntic i el Pacífic, i va obrir noves àrees d’Occident a la colonització.

La Morrill Land Grant Act, que permetia la donació de terres públiques per les escoles agràries i de mecànica, es va convertir en llei el 2 de juliol de 1862. Cada Estat va acceptar els termes de la llei i va establir un o més d’aquestes institucions.

Després que el president Lincoln va signar la llei que estableix el Departament d’Agricultura el 15 de maig de 1862, i generat un debat intens sobre quin havia de ser el seu director, el president va escollir a Isaac Newton, un pagès que havia servit com a cap de la secció agrícola de l’Oficina de Patents des d’agost de 1861.

En el seu primer informe anual, Newton va esbossar els objectius del Departament. Aquests van ser: (1) Reunir, organitzar i publicar informació estadística agrària útil, (2) La introducció de plantes i animals valuosos, (3) respondre a les consultes dels agricultors en matèria d’agricultura, (4) Provar millores agràries, (5) La realització d anàlisis químiques de sòls, grans, fruites, plantes, vegetals i adobs; (6) L’establiment d’una càtedra de botànica i l’entomologia, i (7) L’establiment d’una biblioteca i un museu agrícola . Aquests objectius són similars als càrrecs indicats al Departament per l’actual Congrés en la legislació que estableix la nova agència.

Newton, durant els gairebé cinc anys es va exercir com a comissionat, va avançar en la consecució d’aquests objectius. La base per a una biblioteca ja existia a la col.lecció de llibres i revistes de l’Agricultural Division of the Patent Office, uns 1.000 volums que van ser transferits al nou Departament. El primer bibliotecari assignat va ser Aaron Burt Grosh, un clergue.

Tot i que el principal problema del Lincoln durant la seva presidència va ser la preservació de la Unió, la legislació agrària que va impulsar i promulgar transformaria l’agricultura americana, i de tot Occident.

Fonts:

Abraham Lincoln: A Resource Guide (loc.gov)

Abraham Lincoln: An Extraordinary Life (americanhistory.si.edu)

The Abraham Lincoln Bicentennial Exhibition (myloc.gov)

Abraham Lincoln Historical Digitization Project (lincoln.lib.niu.edu)

Lincoln Biography: Selected Biographical Information-Internet Resources (nal.usda.gov)

Abraham Lincoln and Agriculture (nal.usda.gov)

Publicat en Conmemoracions, Informació electrònica | Etiquetat: | Deixa un Comentari »

125 anys de Veterinary Record

Publicat per achv a 8 agost 2013

El 1887 la National Veterinary Association (NVC), actualment British Veterinary Association, va fundar una revista amb la intenció de donar veu a la professió i les seves activitats amb un caràcter setmanal. No va ser la primera, ja que existien prèviament The Veterinarian (1828) i Veterinary Journal (1875).

Amb el nom de Veterinary Record, el 1888 va sortir el primer número, però no va ser publicat per l’associació britànica sinó per William Hunting, un membre destacat de la NVC.

El seu objectiu era crear una revista educativa i informativa alhora, incorporant informes del Royal Veterinary College i dels professionals de la NVC, així com de cassos clínics en un ampli ventall de disciplines professionals, així com impulsar la formació continuada.  Inesperadament va morir el 1913, fet que va motivar que la seva figura aparegués en portada a la revista fins la dècada del 50.

L’impresor W.R. Brown, sotseditor fins el moment, va agafar la direcció de la publicació ja en plena 1a Guerra Mundial. El sotrac del conflicte va conduir a que la NVC –llavors amb el nom National Veterinary Medical Association – adquirís la capçalera que es va concretar el 1920. L’efecte d’aquesta adquisició va ser sorprenent ja que va multiplicar el nombre de subscriptors, passant de 400 a 1000 i enviant-se per correu a cada un dels associats. El nou director de la revista, amb el mateix nom que l’anterior William Brown, periodista, va responsabilitzar-se de la publicació fins el 1954. Charles Mitchell, també periodista, el va substituir en un ambient ja de crisi editorial, desconfiança de la professió vers els continguts, propaganda cada cop més escassa amb la conseqüent manca de recursos. Però es va prendre la seva responsabilitat amb molta dedicació, contactant amb instituts de recerca, facultats, i introduint de nou el debat professional i els articles de fons. Un cop es va retirar el 1971 el capital de la revista s’havia més que quintuplicat, passant de 21,000 a 105,000 Lliures Esterilines. Peter Wood el va substituir però només va durar dos anys degut a les seves idees massa “revolucionàries”. El 1973 Edward Boden, l’autor de l’article, va desenvolupar una tasca important en el nou disseny de la capçalera, incrementant el nombre de seccions, la política d’anuncis, i va signar un acord amb l’editor TG Scott per més de 30 anys. En el 1970, el nombre de publicacions especialitzades es multipliquen i Veterinary Record deixa de ser el títol de referència de la professió.

El 1979 amb la publicació en color i l’aparició del suplement In Practice es dona un nou tomb a la publicació. El 1991 l’editor Martin Alder pren les regnes de la revista fins que el 2005 tant Veterinary Record com In Practice es publiquen simultàniament en paper i en digital. A partir del 2009 BMJ group serà l’editor que es responsabilitza de l’edició fins l’actualitat, que segueix sent fidel a la empremta deixada per Hunting des dels incis de l’associacionisme veterinari britànic.

Font:

Boden, Edward. A brief history of Veterinary Record.- Veterinary Record 2013;173:2 36-37 (accés xarxa UAB)

 

Publicat en Conmemoracions, Informació electrònica | Etiquetat: , | Deixa un Comentari »

150 aniversari de l’American Veterinary Medical Association

Publicat per achv a 5 juliol 2013


L’American Veterinary Medical Association, coneguda per tots com a AVMA, celebra enguany el seu 150 anniversari. I ho fa amb tot un seguit d’activiats que val la pena donar a conèixer.

Sota la direcció del Dr. Alexandre Liautard, Nova York va esdevenir la seu oficial de la United States Veterinary Medical Association (USVMA) durant al convenció nacional de veterinaris de la Costa Est el 1863, en la que van assistir delegats de set estats: Nova York, Massachusetts, Nova Jersey, Pennsylvania, Maine, Ohio i Delaware.  L’òrgan oficial de l’organització es va dir l’American Veterinary Review .

Uns anys mes tard, el 1898, la USVMA va passar a anomenar-se American Veterinary Medical Association (AVMA) el nom que s’ha vingut a reconèixer fins ara. El 1900, el Dr. Liautard va tornar a França i l’American Veterinary Review va canviar el seu nom pel de Journal of the American Veterinary Medical Association (JAVMA), comptant amb la col.laboració de professionals destacats i del reconeixement general de la professió.

El 1913, la AVMA havia crescut a 1.650 membres. Els requisits d’afiliació es van revisar de manera que fos necessari ser llicenciat en una  facultat de veterinària amb tres anys acreditats obligatoris.  Fins llavors, qualsevol  professional que s’autoproclamés veterinari podria ser membre de l’AVMA.  El 1915 es van graduar quatre dones  a veterinària als Estats Units i i aviat començarien a exercir, tot i que hi ha precedents (vegeu article “Pioneer Female Veterinarians” de Ivan Katić)

Activitats sobre el 150 anniversari de l’AVMA

Web sobre l’esdeveniment
Timeline interactiu sobre la història de la institució:
Articles especialitzats dins JAVMA:
Llibre commemoratiu “AVMA 150th Anniversary – Cofee Table Book” (accés lliure al capítol I). Consultable a la Biblioteca de Veterinària UAB
Exposició itinerant en col.laboració amb Smithosian:
Incorporació de notícies variades al seu Facebook, Twitter

Alguns vídeos sobre aquest esdeveniment els podeu consultar:

Publicat en Conmemoracions | Etiquetat: | Deixa un Comentari »

National Geographic Society, 125 anys explorant el nostre planeta

Publicat per achv a 1 febrer 2013

125 años de National Geographic

El 2013 es compliran 125 anys de la fundació de la National Geographic Society, que va donar lloc a una de les revistes més seguides del món. “National Geographic”.

Amb el temps ha donat pas a un canal de televisió que a Espanya es pot seguir a les plataformes de pagament, i que alhora celebra l’esdeveniment.

Publicat en Classics naturalistes, Conmemoracions | Etiquetat: | Deixa un Comentari »

Wallace 100, explorant la vida i obra d’Alfred Russel Wallace

Publicat per achv a 1 febrer 2013

En motiu del 100 aniversari de la mort d’Alfred Russell Wallace, el gran oblidat de la teoria de l’evolució i selecció natural, el  National History Museum programa tota una sèrie d’activitats i esdeveniments al voltant de la seva figura

A banda de tots els seus mèrits cal llegir el seu informe “The Wonderful Century, it’s successes and it’s failures” (1899) on exposa de forma clara i meridiana el paper que la ciència va tenir en el segle XIX i el que havia de mostrar en bona part del XX

Més info a:

Wallace100 – celebrating Alfred Russel Wallace’s life and legacy

Podeu Consultar bibliografia sobre Alfred Russel Wallace a les biblioteques universitàries catalanes i articles de revista a Dialnet.

Publicat en Conmemoracions, Informació electrònica | Etiquetat: | 1 comentari »

50è aniversari de la PAC (1962-2012)

Publicat per achv a 26 gener 2012

El 2012 es l’any en que es celebra el  50è aniversari de la implantació de la Política Agrícola Comuna, coneguda com a PAC, i que ha esdevingut una pedra angular de la integració europea, proporcionat als ciutadans europeus una realitat de seguretat alimentària i vida rural envejable.

La PAC ha estat  una política que sempre ha comportat reptes necessaris a afrontar.  Per exemple, el procés de reforma portat a terme des de 1992 ha conduit cap a una major  orientació al mercat , mentre que el comerç quedava en un segon terme i incorporant en l’agenda  assumptes  com els temes relacionats amb els consumidors,  sobre qüestions com el benestar animal i les duplicació del nombre d’agricultors a la UE (ampliació següent de 15 a 27 Estats membres).
En octubre de 2011, la Comissió va presentar les seves últimes propostes per a reformes més a la tapa destinades a abordar els reptes d’avui i demà: seguretat d’aliments; canvi climàtic; l’ús sostenible dels recursos naturals; equilibrat desenvolupament regional; ajudar a l’àmbit agrari afer front amb els efectes de la crisi econòmica i amb l’augment de la volatilitat de preus agrícoles; i contribuir al creixement intel.ligent, sostenible i inclusiu en línia amb l’estratègia d’Europa 2020.

Quines han estat les fites de la història de PAC ?
Inicis:
-    En 14 gener de 1962, després de 140 hores de negociacions (la  primera marató negociadora europea), el Consell de Ministres de les sis va prendre la decisió per continuar a la segona etapa del període de transició, d’establir les organitzacions de mercat agrícola comuna per a cada producte, aplicació de les regles de competició específics i crear una orientació agrícola europeu i fons de garantia (FEOGA).
-    4 D’abril de 1962: Després d’una segona marató agrícola, els textos de l’Ordenança van ser adoptat pel Consell.
-    20 D’abril de 1962: Els textos van ser publicats. La data que es va entrar en vigor depenia del començament de la temporada de mercat: per exemple, per a l’organització de mercat comú per a cereals, ous, aus de corral, carn i carn de porc la data d’entrada en vigor era 1 de juliol de 1962.

Les dates claus:

1962: Neix la Política Agrícola Comuna, l’essència de la qual és proporcionar aliments assequibles per a ciutadans de la UE i un nivell de vida justa per als agricultors.
1984: Quotes lleteres – mesures específiques es posen en marxa per tal d’alinear la producció de llet amb les necessitats del mercat.
1992: Reforma de “Mac Sharry” – La PAC canvia del suport al  mercat al suport a la producció . Suport de preu és substituït pels pagament en ‘ajuda directa. Hi ha una major èmfasi en la qualitat dels aliments, aliments tradicionals i regionals de protecció i cura del medi ambient.
2000: L’abast de la PAC s’eixampla per incloure el desenvolupament rural. La PAC es centra en el desenvolupament econòmic, social i cultural d’Europa amb programes plurianuals, dissenyats a nivell nacional, regional o local.
2003: Reforma Fischler- La PAC talla el vincle entre la producció i subvencions. Els agricultors estan més orientades al mercat i, en vista de les limitacions específiques en l’agricultura europea, reben una ajuda d’ingressos. A canvi han de respectar el medi ambient, benestar dels  animals  i seguretat dels  aliments que produeixen amb normes de seguretat específiques.
2004 & 2007: EU dobla la població agrària, després de les recents ampliacions amb 12 nous estats membres . Paisatge rural i agrícola de la UE canvia també.
2012: Comencen les negociacions per la reforma de la PAC amb l’objectiu d’ enfortir la competitivitat econòmica i ecològica del sector agrícola, per promoure la innovació, per combatre el canvi climàtic i per donar suport a l’ocupació i el creixement en l’àrea rural.

Campanya de commemoració del 50è aniversari de la implantació de la PAC

Fonts:

An Abbreviated UK/EU Agricultural Policy History (staff.ncl.ac.uk)

50 Years of the CAP – A partnership between Europe and Farmers (europa.eu)

50 years of Common Agricultural Policy

La PAC (Política Agraria Común)

History of the Common Agricultural Policy

Publicat en Conmemoracions | Etiquetat: | Deixa un Comentari »

Claude Bourgelat, pioner de la nova veterinària moderna

Publicat per achv a 27 novembre 2011

Hi ha personatges que fan història fins i tot sense adonar-se’n. El moment que els hi ha tocat viure, la seva implicació amb la conjuntura social, les ganes de portar a terme els seus ideals els porten a protagonitzar pàgines de la història que sempre seran recordades pels seus successors.

Aquest es el cas de Claude Bourgelat, un advocat que va viure a la meitat del segle XVIII, amb una gran afició, l’equitació, i que a partir d’aquesta va poder desenvolupar una tasca gegantina amb la complicitat de les esferes de poder de la monarquia absolutista francesa i la cort de polítics il.lustrats que la dirigien.

Corria el principi del 1700 i la ramaderia europea estava abandonada a l’albir de les epidèmies i la insalubritat de les explotacions. El bestiar era encara un element de supervivència de la població rural però alhora era absolutament necessari pel desenvolupament d’una societat encara ancorada en el passat, amb unes pràctiques a cavall dels usos i costums populars i la mentalitat religiosa medieval. Però les il.lustrats consideraven l’agricultura i la ramaderia com una font de riquesa nacional, fonamental per promoure la prosperitat del població i de les nacions.

Bourgelat va poder contactar amb els cercles de poder de la societat lionesa i va trobar en Henri Bertin, el “ministre” d’afers econòmics francès, l’enllaç per obtenir el privilegi de la creació d’una Ecole moderna que permetés l’ensenyament públic dels mètodes científics per guarir les malalties del bestiar com a eina per desenvolupar el medi rural del regne i la conservació del bestiar domèstic que moria emmetzinat per les epidèmies que planaven per tota Europa. Un seriós problema per la riquesa de les nacions i per la subsistència de les seves poblacions de l’època.  Era el 4 d’agost de 1761 quan el rei Lluis XV signava el decret de creació a Lyon del primer centre d’ensenyament superior dedicat a l’estudi i ensenyament de la veterinària.

La idea va quallar, no sense debat ideològic, ja que el mariscal en cap del regne  Philippe Étienne Lafose, propugnava una visió de la veterinària mes elitista i vinculada exclusivament al món del cavall. La seva campanya va tenir certa repercussió al Regne Unit però finalment va vèncer la “raó” il.lustrada.

L’obra de Bourgelat va anar evolucionant amb un èxit inesperat. Es crearen més centres d’ensenyament tant a França com a la resta d’Europa. Molts alumnes de tots els països europeus visitaven Lió i Maisons-Alfort (Paris) la segona Ecole creada el 1765, per rebre les noves metodologies aplicades a terres franceses. I aquí la raó de l’èxit del francès: utilitzar l’observació i l’anàlisi sobre el terreny i aplicar mesures preventives i terapèutiques indispensables per gestionar qualsevol brot epidèmic, humà o animal.

Bourgelat va fomentar que els estudiants, agrupats en “missions” es traslladessin als diferents punts on s’havia detectat una epidèmia per estudiar sobre el terreny la simptomatologia i cercar la diagnosi i tractament necessaris, així com establir els primers índexs de malalties d’animals a Europa a través d’informes que avaluaven la distribució i quantificació dels brots, part essencial per un control eficaç i efectiu.

A la seva faceta docent li va acompanyar una gran tasca documental, amb una extensa bibliografia de gran interès pels inicis de la veterinària científica i que remetem a la lectura dels articles tot seguit citats. Però val la pena destacar la seva darrera obra, els Règlements pourles écoles royales vétérinaires de France (1777), on deixa clara la línia que havia de seguir la futura organització dels estudis veterinaris. En efecte, una disciplina basada en l’observació i l’experimentació, i com a centres per l’estudi de la ciència animal, on la medicina i la biologia tinguessin una participació activa. Aquest darrer, un punt de vista que tindria la seva transcendència amb la incursió de Louis Pasteur en l’àmbit de la veterinària i el seu desenvolupament.

Actualment ens trobem en l’Any Veterinari Mundial, en que organitzacions nacionals i internacionals de tot el món han volgut retre homenatge al veterinari Claude Bourgelat, per haver estat el primer que va fer possible la creació d’un centre d’ensenyament superior 250 anys enrera. La seva obra encara continua pel profit de les futures generacions.

Fonts utilitzades:

Claude Bourgelat, promotor de l’academicisme veterinari / Allué i Blanch, Vicenç.- Biblioteca Informacions, Núm. 40 (Octubre 2011) , p. 33-36

Claude Bourgelat, arquitecto de la veterinaria moderna de Occidente / Allué i Blanch, Vicenç.- Información Veterinaria, Núm. 10 (Octubre 2011) , p. 26-28

Animals de Companyia (SancoVetChannel)

Cria d’Animals (SancoVetChannel)

Zoonosis (SancoVetChannel)

Seguretat Alimentària (SancoVetChannel)

Publicat en Classics veterinaris, Conmemoracions, Informació electrònica | Etiquetat: | 1 comentari »

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: