Quiro news

El primer blog d'història de la veterinària amb 5 anys de vigència ininterrompuda

Archive for the ‘Conmemoracions’ Category

Obra científica, agrícola i sanitària de la Mancomunitat de Catalunya

Posted by achv a 27 maig 2014

El 6 d’abril de 1914 es constituia la Mancomunitat de Catalunya. Amb molts pocs recursos, els de les diputacions mancomunades, i fins la serva intervenció el 1923 i posterior dissolució el 1925, va ser capaç de generar un gran tasca en tots els àmbits possibles. Un equip de persones de diferents ideologies i posicions liderats per Enric Prat de la Riba, va transformar el país, posant les bases d’una obra de la qual en som hereus en l’actualitat.

 «Mil vegades s’ha dit en mil tons distints: sense
ciència original, en un país, no hi ha indústria original;
sense indústria original no hi ha vida econòmica
independent. Qualsevol temptativa que es faci per
redimir-nos de l’esclavitud en aquest punt ha d’ésser
estèril, si no combatem el mal per l’arrel. La ciència
avui representa, per a nosaltres, la riquesa pública de
demà.»

Enric Prat de la Riba — President de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1917)

La creació de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser el principal artífex d’aquesta transformació científica, tant desitjada per Prat de la Riba. Fundat el 1907 des de la Diputació de Barcelona pel propi Prat de la Riba, va esdevenir el primer graó per fonamentar la recerca científica a Catalunya com a páis. Vegéu l’article de Camarasa i RocaInstitut d’Estudis Catalans al llarg de cent anys de polítiques científiques

Des de la normalització linguística, protecció i valorització del patrimoni cultural fins el desenvolupament de la recerca científica, la Mancomunitat impulsa serveis i organismes tant rellevants com el Mapa Geogràfic i Geològic, el Servei d’Excavacions, Catalogació i Conservació de Monuments, el Servei de Catalogació i Foment dels Museus Locals i el Servei Meteorològic entre d’altres.I publicava per als educadors els “Quaderns d’Estudi” i el “Butlletí dels Mestres”, que de l’educació i la capacitació era considerada capdal pel futur del país …

La Mancomunitat de Catalunya també va duu a terme una important acció establint els Serveis Tècnics d’Agricultura de forma conjunta amb l’Escola d’Agricultura. Alhora va fomentar la difusió de la ramaderia a través dels concursos de bestiar i en la selecció d’espècies forestals. Els estudis de Francesc Canosa, en la seva obra “L’Imperialisme Dolç” reflecteixen aquest afany. L’obra i mestratge de Pere Martir Rossell i Vilar, són un bon exemple d’aquest afany de superació i tenacitat de l’esperit de la Mancomunitat aplicat al món agropecuari. La revista “Agricultura” i “Agricultura i Ramaderia“, de les quals hem estat impulsors en la seva digitalització,  i la col·lecció de “Textos d’Ensenyament Postal Agrícola” mostren aquests esforços de capacitació i divulgació dels coneixements que va impulsar l’obra de la Mancomunitat.

L’obra sanitària també va ser prou significativa, ja que es va portar a terme una tasca d’assesorament de malalties com la tuberculosi o el paludisme, encara vigents al nostre país, fent la necessària divulgació per evitar la seva propagació i mitjans per curar els malalts. El Servei de Sanitat organitza estructures bàsiques assistencials entre les que destaquen: Servei de Lluita contra el Paludisme, Servei de Lluita contra la Febre Tifoidea i Malalties infeccioses, Servei de Lluita contra la Mortalitat Infantil, Servei de Lluita contra el Goll endèmic i el cretinisme, El Servei Tècnic del Paludisme i Gustau Pittaluga, Servei d’Assistència a Tuberculosos. Es fomenten els pensionats a l’estranger, es creen institucions com el Laboratori de Psicologia Experimental, Institut de Fisiologia, Laboratori Municipal de Barcelona. Destaquen, entre d’altres, personatges com Lluís Sayé i Sempere (Barcelona 1888 – 1975) i Ramón Turró (Malgrat de Mar, 1854 – Barcelona, 1926), de professió metge i veterinari, així com August Pi i Sunyer, Jesús Maria Bellido i Golferichs, Pere Nubiola i Espinós, i Miquel Arcàngel Fargas i Roca. La tesi de Sabaté i Casellas, Ferran (1992). Política sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924, amb direcció  Jacint Corbella i Corbella, mostra prou be l’orientació d’aquesta política sanitària de la institució catalana.

Exposicions i esdeveniments sobre la Mancomunitat de Catalunya

- Mancomunitat de Catalunya 1914-2014
Portal del centenari

- L’inici del demà: Mancomunitat de Catalunya: 100 anys
CCCB
Del 8 abril 2014 al 20 juliol 2014

- Centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914-2014):
l’obra sanitària [Exposició Virtual]
CRAI Biblioteca de Medicina – Clínic

- Mancomunitat 100 anys (serie Xip TV)

La llavor de la Mancomunitat

Vol. V. Dignificar el malalt

Vol. VI Una ciencia capdavantera

VOL. VII La modernitat arriba al camp

 Imatge “Els presidents de les Diputacions catalanes, que van formar la ponència que va redactar les bases de la Mancomunitat” a wikimedia commons: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Presidents_diputacions_mancomunitat.jpg?uselang=ca

 

Posted in Conmemoracions, Sense categoria | Etiquetat: , , , | Leave a Comment »

Recordant Francisco Bernis, ornitòleg i conservacionista

Posted by achv a 27 maig 2014

Francisco Bernis Madrazo va néixer a Salamanca el 1916, cursà estudis a Madrid on es llicència en Ciències Naturals el 1941. Incialment, desenvolupà la seva carrera com a professor d’ensenyament mitjà a Lugo, i el 1956 obté la càtedra de Zoologia de Vertebrats a la Facultat de Ciències, fins que es jubilà el 1985.

Bernis, va ser un pioner en el camp de l’ornitologia. Juntament amb Antonio Valverde i un petit grup d’entusiastes naturalistes, funda el 1954, la Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife). Associació científica naturalista, pionera del moviment conservacionista espanyol, de la que va ser secretari general fins el 1972. Alhora va crear i editar la revista Ardeola  (en xarxa UAB), revista española d’ornitología, recientemente incluida entre les 16 més prestigioses i influents en el camp ornitològic mundial.

Participà en nombrosos congressos i conferències internacionals, entre les quals destaca la de Conservació dels Aiguamolls i Aus Aquàtiques de Ramasar (Irán, 1972). Fou fundador del Centro de Migración de Aves para el anillamiento y estudio científico de las aves migradoras i un estudiós i defensor dels aiugamolls com a refugi d’aus aquàtiques, i pioner dels estudis d’obervació d’aus migratòries a l’Estret de Gibraltar.

Entre les seves obres, destaquem el “Diccionario de Nombres Vernáculos de Aves” (1995), “La Clase Aves, Un Recorrido Biológico por la Taxonomía” (1997) on dona una lliçó d’evolucionisme a partir de del gènere aus.

Però potser, entre tots els mèrits exposats, el que va tenir un gran impacte mundial, van ser les primeres expedicions espanyoles organitzades al Coto de Doñana, juntament amb Antonio Valverde el 1952. Bernis i Valverde van tornar a Doñana a l’any següent per realitzar un anellament masstiu d’aus dels aiguamolls, el que va ser el primer anellament massiu portat a terme a Espanya. En paraules de de Bernis “ambas expediciones fueron días paradisíacos y tanto Valverde como yo, los seguimos recordando como los mejores de nuestra ya larga vida ornitológica”. La posada en valor del Coto de Doñana i els seus aiguamolls com a paratges d’interès cientifc i natural posen a l’escenari mundial la naturalessa de la Península Ibèrica a mitjans del segle XX.

La importància d’aquest esdeveniment ja va quedar reflectit en el cicle “Ciències i ideologies als parcs naturals espanyols“, celebrat l’any passat a l’IEC, on l’investigador Lino Camprubi va exposar la conferència “Migraciones y endemismos: ideas e instituciones en el Parque Nacional de Doñana” que retransmetem tot seguit en diferit:

 

Documental Francisco Bernis, a vista de pàjaro, produit per SEO/Birdlife

Imatge wikimedia commons:
Francisco Bernis Madrazo (1930s)CC-BY-SA-3.0-esver términos
Universidad Autónoma de Madrid – Eugenio Morales Agacino’s Photographic Archive. Via Eugenio Morales Agacino’s Virtual Exhibition.

Posted in Classics naturalistes, Conmemoracions | Etiquetat: | Leave a Comment »

90 aniversari de la OIE

Posted by achv a 15 maig 2014

Per commemorar els 90 anys d’existència, l Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) ha preparat una web especial: http://www.90.oie.int.

Al llarg de tot l’any, es publicaran informacions sobre dates i fets rellevants de la història d’aquesta institució, clau en la salut animal, així com avenços en relació a la regulació, i seguretat dels animals i els seus productes.

Hi podreu trobar un meno amb diferents seccions: Grans temes, documents del més, dates i paraules clau, i un mapa interactiu sobre la OIE, els seus paísos membres i el funcionament en xarxa.

En una newsletter us podreu subscriure als diferents temes que es vagin publicant.

Font:

90 aniversario de la OIE: 90 años de normas, transparencia, pericia y solidadridad internacional

Posted in Conmemoracions | Etiquetat: , | Leave a Comment »

10 anys recordant a Ramón Margalef

Posted by achv a 15 maig 2014

Fa deu anys que ens va deixar l’ecòleg Ramon Margalef. El primer catedràtic d’ecologia de tot Espanya, i referent internacional per a generacions de científics d’arreu del món. Enguany es celebra el primer acte institucional per a fer-li un tribut de reconeixement de la seva tasca científica. L’acte d’inauguració va tenir lloc el 29 d’abril, amb la conferència «Ecologia i evolució o evolució i ecologia»

Tot un extens programa d’actes institucionals que es desenvoluparan fins a finals del mes de juliol implicant la UB; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC); l’IEC; l’Institut Botànic de Barcelona (IBB); la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB); el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF); i el Jardí Botànic Marimurtra de la Fundació Carl Faust.

La seva obra és extensísima. Podeu consultar les seves obres i els documents que parlen sobre aquest gran naturalista a les biblioteques universitàries catalanes.

Els actes en el seu homenatge estan recollits a la web:

Ramon Margalef (1919-2004): 10 anys recordant el mestre

Posted in Conmemoracions | Etiquetat: | 1 Comment »

Wallace una figura a l’ombra de Darwin

Posted by achv a 6 gener 2014

Alfred Russell Wallace, científic autodidacta i incansable va obrir el camí a una nova concepció del món que esclataria a principis del segle XX. Però tot i així la seva figura sempre ha quedat en un segón pla, a l’ombra de Darwin, l’impulsor de la teoria de l’evolució per la selecció natural.

Els seus viatges cap a l’Amazones ,1848-52, amb tota un llegat documental i científic perdut en el naufragi del vaixell de tornada; i a l’arxipielag malai -Singapur, Indonèsia, Malaisia- del 1854-62, són autèntiques heroicitats, que cal destacar encara més, considerant que no van comptar amb cap ajuda de govern britànic, com si va tenir Darwin. El seu llibre “Viatge a l’arxipielag malai” en que relata la seva peripècies per les illes d’indonèsia esdevindrà un dels millors llibres de viatges de l’Anglaterra Victoriana

Durant aquest darrer viatge, Wallace, debilitat per la malària, envià a Darwin una carta en la que exposava una nova teoria sobre l’origen de les espècies per selecció natural. En aquesta li proposava que els individus d’una mateixa espècie tenien certes variabilitats. Els que millor s’adaptaven als diferents ambients podrien sobreviure i reproduir-se amb èxit, fins que esdevindrien una espècie diferent a l’original.

Aquesta carta va ser l’estimul necessari perque Darwin elaborés la seva teoria sobre “El Origen de les espècies“. El mèrit se’l va endur Darwin per la ciència i el món són deudors de Wallace.

Mai va tenir aspiracions de reconeixement i el seu ànim va ser la contribució al progés científic amb grans dosis de reforma social. “Dubto si he tingut una especial aptitut per la biología, pero tinc un amor natural per la classificació i un desig inherent d’explicar coses …” exposva Wallace a la revista `Popular Science Monthly` el 1903.  Ja vam fer una entrada a principis d’any recordant els actes que el Natural History Museum ha fet en motiu de la seva figura. Però creiem que esta be reconèixer de nou el seu llegat clau per l’evolució de la ciència.

Darrers articles divulgatius:

Wallace el otro padre del darwinismo /Angeles Rodenas – Magazine La Vanguardia (22/12/2013)
Eclipsado por Darwin / Xavier Belles.- Culturas – La Vanguardia (4/12/2013) p. 14

Info digital:

Alfred Russel Wallace Page (People.vku.edu)
Alfred Russel Wallace Web Page (Wallace Fundation)
Alfred Russel Wallace (National History Museum)
Wallace Online (National Univeristiy of Singapore)
Alfred Russel Wallace Correspondence Project (Wallaceletters.info)
Alfred Russel Wallace Facebook

Posted in Classics naturalistes, Conmemoracions | Etiquetat: | Leave a Comment »

Jose Maria Aguirre Martí (1926-2013) “In Memoriam”

Posted by achv a 15 desembre 2013

Neix el 4 de desembre de 1926 a Benalup de Sidonia. Fill de pare militar en aquella població (Cadiz) es traslladà aviat al poble de la mare: Palamós.

Cursa els seus estudis Al Col.legi dels Germans de la Doctrina Cristiana, la Salle de Salt i Palamós. Segueix el batxillerat a l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Girona, i porta a terme l’exàmen d’estat a la Universitat de Barcelona el 1951. Llicenciat en Veterinària per la Facultad de Veterinaria de León el 1958. Es diploma en Sanitat per l’Escola Departamental de Barcelona el 1960.

Es va doctorar en Veterinària per la Univerisdad de León el 1982 amb la tesi “Contribución al estudio de los phthiraptera (mallophaga y anoplura) de animales domésticos españoles” [manuscrit] ; [publicat]

De l’any 1960 fins al 1990 col.labora amb el Dpt de Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la UB en diversos treballs de recerca faunística en el camp dels malòfags i anolplurs.

Dirigí la revista de veterinària Pausa (1973-1976) de l’àmbit veterinari. Va colaborar al setmanari Proa del Baix Emporda i publicà diversos articles divulgatius sobre Leishmaniosi canina, aliments i calories, animals transgènics, zoonosis, hidatidosis, botulisme, la mel …

Distincions

Va ser membre del’Asociación de Parasitólogos Españoles (Instituto López Neyra). Membre de la Academia de Ciencies Veterinarinàries de Catalunya (1984).Participà en diversos congressos mundials XIX Congreso Mundial de Veterinaria (Mexico 1971); XXI Congreso Mundial de Veterinaria (Moscú 1979), i diversos d’àmbit nacional.

Vida Laboral

Treballa com a tècnic a les empreses Geigy (1960-1965) i Boheringer Manheim (1966-1992)

Bibliografia

Portus, M., J. Gallego, and J. Aguirre. “Sobre los Anopluros [insectos] parasitos de mamiferos domesticos y silvestres espanoles.” Revista Iberica de Parasitologia 37 (1977)

Aguirre, J. M., et al. “Redescripcion del macho de bovicola bovis (Linne, 1758) Keler, 1938 (Mallophaga: Ischnocera).” Revista Iberica de Parasitologia 44 (1984).

Martín-Mateo, M. P., et al. “Malófagos de rapaces españolas. 1. Estudio de especies de Falcolipeurus Bedford 1931 de Aegypidae.” Eos 60 (1984): 87-100.

Martín-Mateo, M. P., et al. “Malófagos de rapaces españolas. 2. Las especies del género Craspedorrhynchus Keler, 1938 parásitas de Falconiformes, con descripción de tres especies nuevas” Eos 63 (1985): 31–66

Intéres economico-sanitario de las infestaciones de los animales domésticos por Malófagos y Anopluros. Anal. Colegio de Veterinarios de Barcelona 41 (1984) :3-14

Aguirre, J. M. “Diferencias entre Cuclotogaster heterographus, malófago propio de la gallina, y Cuclotogaster obscurior de la perdiz.[Differences between Cuclotogaster heterographus, hens typical Malophaga, and Cuclotogaster obscurior of the partridge].” Hyg. Pecoris 8 (1983): 15-31.

entre d’altres.

Ha estat membre actiu i dinamitzador de la nostra ACHV. Et trobarem a faltar …

Posted in ACHV, Conmemoracions | Etiquetat: | Leave a Comment »

Vicente Dualde Pérez (1923-2013) In Memoriam

Posted by achv a 15 desembre 2013

Neix a Castelló el 9 de novembre de 1923 9 i ens va deixar el 15 de novembre de 2013 a la seva ciutat natal.

Llicenciat el Veterinària el 1947, cursa el Doctorat en Veterinària el 1960 per la Universidad de Zaragoza. Mes tard, es llicencia en Ciències Biològiques per la Universidad Complutense de Madrid el 1966.

La carrera administrativa comença amb el seu ingrés al Cuerpo Nacional Veterinario el 1953. Dirigí el Laboratorio Pecuario Regional Murciano i les Jefaturas Provinciales de Ganadería de Ciudad Real, Teruel i Valencia. Va arribar a tenir la categoría administrativa de Consejero General del Ministerio de Agricultura, el 1985.

La seva trajectòria docent va ser llarga i profitosa. El 1969 va ingressà per oposició al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Instituto, desenvolupant la Cátedra de Ciencias Naturales als Institutos “Benlliure” i “San Vicente Ferrer” de València, on va ocupar el càrrec de director. A la Facultat de Biologia de la Universitat de València va ocupar la càtedra d’Invertebrats i Embriologia, i va se membre del Seminari permanent de Cièncias Naturals, d’aquesta universitat.

Va formar part de nombroses institucions acadèmiques: acadèmic de la Real Academia de Medicina de Valencia, acadèmic de la Real Academia Nacional de Ciencias Veterinarias, presidint la Secció d’Historia, acadèmic de la Real Academia de Cultura Valenciana. ,acadèmic del Instituto de Estudios Turolenses del CSIC, membre de la Real Sociedad Española de Historia Natural, membre de la Conference Nationale de Veterinaires Especialistes de Petits Animaux” Paris, de la Interamerican Medical and health Association, entre d’altres.

Les distincions rebudes al llarg de la seva trajectòria denoten la valua del Sr.Dualde: Medalla de l’ Academia Veterinaria de Francia, pels treballs sobre Hematología Animal; Cruz de Caballero de la Orden de Alfonso X el Sabio per la seva dilatada tasca docent a través dels llibres de text de Batxillerat i COU, Medalla “Quirón” de la World Association for the History of Veterinary Medicine; President d’Honor dels lltres Colegios Oficiales de Veterinarios de Valencia i Castelló.

La seva trajectòria en quant a recerca històrica portada a terme, va ser qualitativament significativa:

- Difusió dels primers exàmens d’albeiteria, celebrats a València el 1436 i convocats pel consell municipal de la ciutat, considerant que són dels mes antics que es tenenen coneixement, anteriors al Real Tribunal del Protoalbeiterato.

- La vinculació de Manel Dieç, autor del primer llibre de veterinària a la Penísula Ibèrica, amb el nomenament com a alcaide i batlle de la vila de Vall de Uxó (Castelló) el 1424.

- Difusió i estudi de les ordenances dels gremis d’albeitars de les poblacions de Valencia, Gandía, Alcira Xátiva, Alacant, Morella …

- Recerca i identificació dels protoalbeitars que van actuar a València durant els segles XVIII-XIX.

- Localització de l’acta de l’exàmen d’albeitar de Salvador Montó i Roca, albéitar valencià del segle XVIII, autor del primer llibre sobre Veterinària Legal escrit que es coneix a nivell internacional. També va fer aportacions en el lèxic veterinari relacionat amb temàtica anatòmica, clínica i quirúrica.

Comptà amb una gran producció bibliogràfica entre la qual destaquem:

Reflexiones en torno a algunos conceptos de Anatomía Comparada. Discurso de ingreso en la Real Academia de Medicina de Valencia. Octubre de 1976. Edit. ECIR.

La carne: su abastecimiento y control higio-sanitario en la Valencia foral. Discurso de recepción como Académico de Número en la Real Academia Nacional de Ciencias Veterinarias. Edit. E.C.I.R. Valencia, 1995.

Datos para la historia del Iltre : colegio Oficial de Veterinarios de la provincia de Castellón
Dualde Pérez, Vicente.- Castellón : el Colegio, 1984

Aportació al coneiximent d’alguns termens valencians del llenguage anatomic menescalesc
Dualde Pérez, Vicente.- València : Revista de Filologia Valenciana, 1995

La Carne : su abastecimiento y control higio-sanitario en la Valencia foral
Dualde Pérez, Vicente.- Madrid : Real Academia de Ciencias Veterinarias, 1995

Historia de la albeytería valenciana / Dualde Pérez, Vicente.-Valencia : Ajuntament de Valencia, DL 1997

Algunos aspectos de la sanidad ambiental y alimentaria en la Valencia foral. Discurso de apertura del curso académico 1998-1999 de la Real Academia de Medicina de Valencia. Edit. Artes Gráficas Soler S.L. Valencia 1998

Manuscritos valencianos medievales sobre albeitería / Dualde Pérez, Vicente
[València?] : Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana : Fundación Valenciana de Estudios Avanzados, DL 2005

Principales aportaciones de la ciencia veterinaria a la medicina humana / Dualde Pérez, Vicente
Valencia : Ilustre Colegio Oficial de Veterinarios de la provincia de Valencia, D.L. 2008

Així matieix, va ser autor de diversos llibres de text de ciències naturals per Batxillertat i d’un tractat de Biologia pel Curs d’Orientació Universitària (COU), adoptat pel Ministerio de Educación com a text oficial pel batxillerat a distància.

Podeu consultar moltes de les obres de Vicente Dualde Pérez a les biblioteques univeritàries catalanes. També trobareu les seves contribuciona a la secció de Biblioteca de l’AEHV.

Fonts consultades:

Obito del maestro Dualde (AEHV)   (Colegio Veterinarios Españoles)

Curriculum Vitae Don Vicente Dualde Pérez (Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana)

Vicente Dualde Pérez (Real Academia de Ciencias Veterinarias )

Posted in Conmemoracions | Etiquetat: | Leave a Comment »

Abraham Lincoln: renovador de l’agricultura contemporània

Posted by achv a 8 agost 2013

Abraham Lincoln ha estat un dels presidents dels Estats Units d’Amèrica més decisius, sinó el que més, en tota la seva història. Decisiu en la Guerra Civil americana i en l’abolició de l’esclavitud, també va ser un personatge clau en el desenvolupament de la potent agricultura dels Estats Units. Veurem perquè.

El 15 de maig de 1862, Abraham Lincoln va promulgar una llei del Congrés que establia “at the seat of Government of the United States a Departament of Agriculture”’. Aquesta disposició seria acompanyada per altres normes, però especialment per la ferma resolució d’Abraham Lincoln vers el progrés agropecuari dels Estats Units d’Amèrica.

La pròpia família de Lincoln havia estat pionera de la implantació agrària en la conquesta de l’Oest Americà. Els seus primers anys els va passar a les finques que es caracteritzen per l’explotació pionera al centre de Kentucky. Quan era nen, vivia en una granja de 30 hectàrees de les quals només 14 podien ser conreades. El 1816, la família Lincoln es va mudar al sud d’Indiana en 160 acres de terra pantanosa. Passats 7 anys, el pare de Lincoln tenia 10 hectàrees de blat de moro, 5 de blat i 2 de la civada en cultiu. El jove va ser contractat a fer el treball general de la granja i treballar en un vaixell ferri. El 1830, la família es va traslladar al llarg del riu Sangamon a Illinois. Poc després, Lincoln va deixar a la família i es va emancipar.

Aquest bagatge de granger, en el que llavors era la frontera occidental, i els seus anys com a advocat del país,  va donar a Lincoln, en la dècada dels 1850, unes capacitats claus per conèixer les necessitats dels col.lectius fronterers, agricultors i dels diferents grups de les petites ciutats americanes.

El 30 de setembre de 1859, Lincoln va anar a la Winsconsin State Agricultural Society  en la seva fira anual a Milwaukee. Aquesta va ser l’únic discurs extens sobre agricultura que s’havia fet mai. Va començar lloant fires agrícoles com a mitjà per unir a les persones, tot i que el propòsit principal de la fira era ajudar a millorar  l’agricultura.

El discurs de Lincoln va tenir una gran càrrega de renovació tocant el temes clau del món agrari del moment. Destaquem: la convicció de substituir el treball manual pel de les màquines (tractors);  la utilitat potencial de les màquines de vapor; promoció  d’un  cultiu més intensiu per tal d’augmentar la capacitat productiva de la terra, amb el conseqüent  increment de ma d’obra agrària disponible.  Lincoln comparà els “mudsill workers”  o jornalers amb els cavalls que caminen com esclaus i que roden com a cavalls sense visió; amb els treballadors lliures, amb drets i educació que poden  tenir l’oportunitat d’esdevenir propietaris de terres i que seran més productius que la classe més baixa.

El treball agrari lliure podria assolir el seu màxim potencial si s’educava a la seva gent. Així ho expressà Lincoln: “…no other human occupation opens so wide a field for the profitable and agreeable combination of labor with cultivated thought, as agriculture.” Amb el seu suport a l’educació i la seva creença que els interessos dels agricultors eren de primordial importància, Lincoln va mostrar el seu interès per una reforma agrària. Els agricultors no eren ni millors ni pitjors que altres treballadors però Lincoln tenia clar la noció d’interès general: “But farmers, being the most numerous class, it follows that their interest is the largest interest. It also follows that that interest is most worthy of all to be cherished and cultivated — that if there be inevitable conflict between that interest and any other, that other should yield.”

Quan el Partit Republicà va nominar Lincoln en 1860, ja va proposar la petició d’una mesura de granja i la defensa de l’ajuda federal per a la construcció d’un ferrocarril cap a l’Oceà Pacífic. Altres propostes, com les concessions de terres federals per a la fundació de col · legis per ensenyar a l’agricultura i l’enginyeria, i la creació d’un Departament Federal d’Agricultura,  no s’havien esmentat anteriorment però van ser promulgades per llei el 1862.

La primera de les mesures que es converteixi en llei va ser l’establiment del Departament d’Agricultura. En el seu primer missatge anual al Congrés el 3 de desembre de 1861, Lincoln va dir: “Agriculture, confessedly the largest interest of the nation, has not a department nor a bureau, but a clerkship only, assigned to it in the Government. While it is fortunate that this great interest is so independent in its nature as to not have demanded and extorted more from the Government, I respectfully ask Congress to consider whether something more can not be given voluntarily with general advantage…. While I make no suggestions as to details, I venture the opinion that an agricultural and statistical bureau might profitably be organized.” . En lloc d’una oficina, el Congrés va establir un departament per ser dirigida per un Comissionat. Una llei tan àmpliament concebuda que s’ha mantingut com a autoritat bàsica del Departament fins l’actualitat.

La Homestead Act, aprovada pel president el 20 de maig de 1862, preveia donar 160 hectàrees de domini públic a qualsevol ciutadà nord-americà o futurs que fossin cap d’una família o de més de 21 anys d’edat. La propietat de la terra seria emesa després que el colo hagués residit durant cinc anys i realitzat millores en el mateix. El colo també podria guanyar el títol de propietat al cap de sis mesos, comprovant  la millora de la terra, i el pagament de $ 1,25 per acre. Aquesta llei no va aconseguir tot el que els seus defensors esperaven, però es va quedar com un símbol de la democràcia nord-americana i la igualtat d’oportunitat per a americans i immigrants.

La llei pel lliurament de terres de l’oest per efectuar els pagaments per a la construcció de la Union Pacific-Central Pacific,  va ser signat per Lincoln l’1 de juliol de 1862. Les dues seccions de la via fèrria es van unir en el Promontory Summit (Utah) a trenta dues milles a l’oest de Brigham City, el 10 de maig de 1869. Això va completar una connexió ferroviària entre l’Atlàntic i el Pacífic, i va obrir noves àrees d’Occident a la colonització.

La Morrill Land Grant Act, que permetia la donació de terres públiques per les escoles agràries i de mecànica, es va convertir en llei el 2 de juliol de 1862. Cada Estat va acceptar els termes de la llei i va establir un o més d’aquestes institucions.

Després que el president Lincoln va signar la llei que estableix el Departament d’Agricultura el 15 de maig de 1862, i generat un debat intens sobre quin havia de ser el seu director, el president va escollir a Isaac Newton, un pagès que havia servit com a cap de la secció agrícola de l’Oficina de Patents des d’agost de 1861.

En el seu primer informe anual, Newton va esbossar els objectius del Departament. Aquests van ser: (1) Reunir, organitzar i publicar informació estadística agrària útil, (2) La introducció de plantes i animals valuosos, (3) respondre a les consultes dels agricultors en matèria d’agricultura, (4) Provar millores agràries, (5) La realització d anàlisis químiques de sòls, grans, fruites, plantes, vegetals i adobs; (6) L’establiment d’una càtedra de botànica i l’entomologia, i (7) L’establiment d’una biblioteca i un museu agrícola . Aquests objectius són similars als càrrecs indicats al Departament per l’actual Congrés en la legislació que estableix la nova agència.

Newton, durant els gairebé cinc anys es va exercir com a comissionat, va avançar en la consecució d’aquests objectius. La base per a una biblioteca ja existia a la col.lecció de llibres i revistes de l’Agricultural Division of the Patent Office, uns 1.000 volums que van ser transferits al nou Departament. El primer bibliotecari assignat va ser Aaron Burt Grosh, un clergue.

Tot i que el principal problema del Lincoln durant la seva presidència va ser la preservació de la Unió, la legislació agrària que va impulsar i promulgar transformaria l’agricultura americana, i de tot Occident.

Fonts:

Abraham Lincoln: A Resource Guide (loc.gov)

Abraham Lincoln: An Extraordinary Life (americanhistory.si.edu)

The Abraham Lincoln Bicentennial Exhibition (myloc.gov)

Abraham Lincoln Historical Digitization Project (lincoln.lib.niu.edu)

Lincoln Biography: Selected Biographical Information-Internet Resources (nal.usda.gov)

Abraham Lincoln and Agriculture (nal.usda.gov)

Posted in Conmemoracions, Informació electrònica | Etiquetat: | Leave a Comment »

125 anys de Veterinary Record

Posted by achv a 8 agost 2013

El 1887 la National Veterinary Association (NVC), actualment British Veterinary Association, va fundar una revista amb la intenció de donar veu a la professió i les seves activitats amb un caràcter setmanal. No va ser la primera, ja que existien prèviament The Veterinarian (1828) i Veterinary Journal (1875).

Amb el nom de Veterinary Record, el 1888 va sortir el primer número, però no va ser publicat per l’associació britànica sinó per William Hunting, un membre destacat de la NVC.

El seu objectiu era crear una revista educativa i informativa alhora, incorporant informes del Royal Veterinary College i dels professionals de la NVC, així com de cassos clínics en un ampli ventall de disciplines professionals, així com impulsar la formació continuada.  Inesperadament va morir el 1913, fet que va motivar que la seva figura aparegués en portada a la revista fins la dècada del 50.

L’impresor W.R. Brown, sotseditor fins el moment, va agafar la direcció de la publicació ja en plena 1a Guerra Mundial. El sotrac del conflicte va conduir a que la NVC –llavors amb el nom National Veterinary Medical Association – adquirís la capçalera que es va concretar el 1920. L’efecte d’aquesta adquisició va ser sorprenent ja que va multiplicar el nombre de subscriptors, passant de 400 a 1000 i enviant-se per correu a cada un dels associats. El nou director de la revista, amb el mateix nom que l’anterior William Brown, periodista, va responsabilitzar-se de la publicació fins el 1954. Charles Mitchell, també periodista, el va substituir en un ambient ja de crisi editorial, desconfiança de la professió vers els continguts, propaganda cada cop més escassa amb la conseqüent manca de recursos. Però es va prendre la seva responsabilitat amb molta dedicació, contactant amb instituts de recerca, facultats, i introduint de nou el debat professional i els articles de fons. Un cop es va retirar el 1971 el capital de la revista s’havia més que quintuplicat, passant de 21,000 a 105,000 Lliures Esterilines. Peter Wood el va substituir però només va durar dos anys degut a les seves idees massa “revolucionàries”. El 1973 Edward Boden, l’autor de l’article, va desenvolupar una tasca important en el nou disseny de la capçalera, incrementant el nombre de seccions, la política d’anuncis, i va signar un acord amb l’editor TG Scott per més de 30 anys. En el 1970, el nombre de publicacions especialitzades es multipliquen i Veterinary Record deixa de ser el títol de referència de la professió.

El 1979 amb la publicació en color i l’aparició del suplement In Practice es dona un nou tomb a la publicació. El 1991 l’editor Martin Alder pren les regnes de la revista fins que el 2005 tant Veterinary Record com In Practice es publiquen simultàniament en paper i en digital. A partir del 2009 BMJ group serà l’editor que es responsabilitza de l’edició fins l’actualitat, que segueix sent fidel a la empremta deixada per Hunting des dels incis de l’associacionisme veterinari britànic.

Font:

Boden, Edward. A brief history of Veterinary Record.- Veterinary Record 2013;173:2 36-37 (accés xarxa UAB)

 

Posted in Conmemoracions, Informació electrònica | Etiquetat: , | Leave a Comment »

150 aniversari de l’American Veterinary Medical Association

Posted by achv a 5 juliol 2013


L’American Veterinary Medical Association, coneguda per tots com a AVMA, celebra enguany el seu 150 anniversari. I ho fa amb tot un seguit d’activiats que val la pena donar a conèixer.

Sota la direcció del Dr. Alexandre Liautard, Nova York va esdevenir la seu oficial de la United States Veterinary Medical Association (USVMA) durant al convenció nacional de veterinaris de la Costa Est el 1863, en la que van assistir delegats de set estats: Nova York, Massachusetts, Nova Jersey, Pennsylvania, Maine, Ohio i Delaware.  L’òrgan oficial de l’organització es va dir l’American Veterinary Review .

Uns anys mes tard, el 1898, la USVMA va passar a anomenar-se American Veterinary Medical Association (AVMA) el nom que s’ha vingut a reconèixer fins ara. El 1900, el Dr. Liautard va tornar a França i l’American Veterinary Review va canviar el seu nom pel de Journal of the American Veterinary Medical Association (JAVMA), comptant amb la col.laboració de professionals destacats i del reconeixement general de la professió.

El 1913, la AVMA havia crescut a 1.650 membres. Els requisits d’afiliació es van revisar de manera que fos necessari ser llicenciat en una  facultat de veterinària amb tres anys acreditats obligatoris.  Fins llavors, qualsevol  professional que s’autoproclamés veterinari podria ser membre de l’AVMA.  El 1915 es van graduar quatre dones  a veterinària als Estats Units i i aviat començarien a exercir, tot i que hi ha precedents (vegeu article “Pioneer Female Veterinarians” de Ivan Katić)

Activitats sobre el 150 anniversari de l’AVMA

Web sobre l’esdeveniment
Timeline interactiu sobre la història de la institució:
Articles especialitzats dins JAVMA:
Llibre commemoratiu “AVMA 150th Anniversary – Cofee Table Book” (accés lliure al capítol I). Consultable a la Biblioteca de Veterinària UAB
Exposició itinerant en col.laboració amb Smithosian:
Incorporació de notícies variades al seu Facebook, Twitter

Alguns vídeos sobre aquest esdeveniment els podeu consultar:

Posted in Conmemoracions | Etiquetat: | Leave a Comment »

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 91 other followers

%d bloggers like this: