Zheng He, navegant, explorador i precursor del Renaixement (I)

Hi ha molts motius per conèixer una mica la història de Zheng He, un personatge del la Xina del XV que va protagonitzar unes fites fins llavors desconegudes. Les preguntes que ens podem fer son moltes i apassionants: Va portar a terme set viatges en només 25 anys ? Era cap d’una flota fins llavors mai vista ?, Va ser musulmà a la cort xinesa dels Ming ?,  Per entrar a la cort el van haver de castrar i esdevenir un eunuc que va arribar a almirall ?, Alguns aposten perquè hauria arribat a Amèrica abans que Cristòfor Colom (teoria de Gavin Menzies) ?

La Xina del XI fins el XV va portar a terme una gran activitat marítima, especialment a l’oceà Indic, amb uns vaixells equipats amb brúixoles, timons fixes, diverses veles. El seu principal objectiu no era la conquesta de territoris sinó el comerç i el reconeixement de l’imperi xinès com a potència de l’espai asiàtic. Així mateix, durant la dinastia Ming, el país va tenir un gran creixement. Especialment durant el regnat de l’emperador Yongle (1360-1424) en que es va construir la Ciutat Prohibida, es va obrir el Gran Canal, va aturar els mongols i conquistar el Vietnam. Malauradament, amb la mort de Zheng s’esfuma la vocació marítima i exploradora dels xinesos i aquests es tancaran en si mateixos donant lloc a unes dinasties críptiques, tancades en si mateixes però també amb un encant especial.

Si fem una comparativa del que passava a Europa durant els viatges de Zheng He veurem com estem en un període de moltes convulsions: cismes de l’Església; Guerra dels 100 anys;  mort del darrer membre de la dinastia Catalano-Aragonesa. Tant sols Portugal, amb la pau signada amb Castella podrà endegar una gloriosa etapa d’èxits marítims. Haurien pogut els mariners portuguesos, espanyols o italians tenir coneixement de les flotes de Zheng i crear vaixells d’estructures similars ?

Europa 1400-1430	Viatges de Zheng-He 1405-1433
1378-1471: Cisma d’Occident a l’Església Catòlica. Divesos Concilis: Vienne, Constança, Basilea dirimeixen els conflictes de fe.	1402: Yongle es entronitzat emperador a la Xina i nomena Zheng He el seu almirall en cap en recompensa als merits militars demostrats.
1407: La mort de Lluis d’Orleans provoca la represa de la “Guerra dels 100 anys” al vell continent.	Viatge 1: 1405-1407 317 vaixells i  27870 homes visiten Txam, Estret de Malaca, Palenbang (Sumatra) Ceilán i India.
1409: Amb la mort de Marti el Jove (fill de Marti l’Humà i Maria de Sicilia) la Corona Catalano-aragonesa es queda sense successió..	Viatge 2: 1407-1409 Flota torna ambaixadors a:  Champa, Java, Siam, Cochin, Ceylon. S’enfortexi el comerç a l’ocà Indic.
1411: Castella i Portugal signen la pau després de 25 anys d’enfrontaments. A partir d’aqui Portugal inicia la seva expansió marítima.	Viatge 3: 1409-1411 Arriba a: Champa, Java, Malacca, Sumatra, Ceylon, Quilon, Cochin, Calicut, Siam, Lambri, Kaya, Coimbatore, Puttanpur. Es manté una única lluita a l’estranger. Es reforcen els vincles amb el budisme.
Amb el Compromís de Casp (1412) Ferran de Trastamara es designat rei de Catalunya i Aragó 1415: Amb la “Disputa de Tortosa” s’obre un període de conversions de jueus al cristianisme a la Corona Catalano-aragonesa.	Viatge 4: 1413-1415 Visita: Champa, Java, Palembang, Malacca, Sumatra, Ceylon, Cochin, Calicut, Kayal, Pahang, Kelantan, Aru, Lambri, Hormuz, Maldives, Mogadishu, Brawa, Malindi, Aden, Muscat, Dhufar. Arriben i atravessen el mar Arabic. Es consolida la influència de la Xina a tota la zona..
1416-1458: El regnat de Alfons V “El Magnànim” manté l’expansió de la corona Catalano-aragonesa per la mediterrània 1418: Amb la butlla “Rex Regnum” es defineixen els drets de conquesta dels portuguesos. Al 1419 L’infant de Portugal Enric “el Navegant” funda  a Sagres un centre d’exploració, drassanes i biblioteca geogràfica des d’on s’inicien les expledicions. 1420:El Papa Marti V convoca una croada contra els hussites –partidaris de les idees de Joan Hus	Viatge 5: 1416-1419 Arriben a: Champa, Pahang, Java, Malacca, Sumatra, Lambri, Ceylon, Sharwayn, Cochin, Calicut, Hormuz, Maldives, Mogadishu, Brawa, Malindi, Aden. Es visita per primer cop l’Africa. A Adén (Iemen) el sultà ofereix animals exòtics als emisaris xinesos.
1421: El Sultà Murat II s’annexiona Anatolia Occidental i s’enfronta als hongaresos 1422: S’inicia l’assedi de Constantinopla. Es preveu l’imminent final de l’Imperi Bizantí. Manel II “Paleoleg” i el seu fill Joan VIII acaben reconeixent el domini dels turcs a Bizanci després de la fallida petició d’ajuda a Occident que es confirmaria el 1453	Viatge 6: 1421-1422 Es una repetició de l’anterior. Estret d’Ormuz, Africa de l’Est i països e la Península Aràbiga.
1431: Joana d’Arc “Donzella d’Orleans” es entregada als anglesos i morta a la foguera. 1433: Acaben les guerres hussites a Bohèmia que han enfrontat a camperols i exèrcits croats armats pel papat	Viatge 7: 1430-1433 En el darrer viatge visiten Champa, Java, Palembang, Malacca, Sumatra, Ceylon, Calicut, Hormuz… (Un total de 17 paísos) La visita a la costa de Swahili d’África, i el viatge adicional a La Meca, marca la fi de l’era de l’exploració xinesa i de la vida del nostre personatge

Aquestes i altres questions fan que l’exposició que fa mesos esta funcionant al Museu Marítim de Barcelona i que acabarà el dia 31 de maig del 2009 sigui de visita obligatòria. Aquesta noticia tindrà una segona part dedicada exclusivament a les repercussions científiques dels viatges de Zheng He.

Per saber-ne una mica mes consulteu:

- Web de l’Exposició

- Dossier de premsa de L’Exposició

- Triptic de l’Exposició

Properament explicarem el llegat científic de Zheng He.