El Cavall Bernat, una llegenda montserratina

L’Abadia de Montserrat va conmemorar el passat dia 10 de Març del 2009 el seu sis-cents anys d’abadia. Fa sis-cents anys (pdf) que el Monestir de Montserrat, que pertanyia a Ripoll des de la fundació, l’any 1025, va independitzar-se’n. Fou aleshores, l’any 1409, que va passar de priorat a abadia. El primer abat fou Marc Vilalba, nomenat pel Papa Luna. Aquest sis-centè aniversari se celebra mentre l’accés a Montserrat (pdf) continuava tancat als vehicles de dilluns a divendres (cal fer servir el Funicular Aeri), si be el cremallera de Montserrat tornava a engegar el passat dia 13.

La tradició montserratina s’ha anat forjant al llarg del temps. I compta amb un abundant llegendari que s’ha perllongat anys i anys.

En efecte, Montserrat ha esdevingut un dels principals elements mitificats que s’han fet servir per configurar el sentiment d’identitat catalana. Per això Catalunya i Montserrat es troben íntimament units. Eric Hobsbawm en la seva obra “Invent de la tradició” ja indica que molts mites vigents han tingut una elaboració relativament recent en el temps. En el cas català, a partir de finals del XIX (1870-1880) es quan es produeix una recerca dels símbols d’identitat i de configuració de l’univers mític referencial. La identitat catalana que es forjà amb la Renaixença es fonamentà en la Catalunya pairal, la religió, la terra i la història com elements vertebradors. L’Església trobà així noves eines per recristianitzar una societat que progressivament s’havia anat fent cada cop mes laica, vinculant terra i religió. El Mil.lenari de Montserrat i els poemes de Jacint Verdaguer “Virolai”, “Llegenda de Montserrat”, “Oda a la Verge de Montserrat” en son un exemple fefaent. Conseqüentment es potencià Montserrat com a muntanya-símbol de Catalunya, si be la recreació literària ja s’havia centrat molt abans en elements paisatgístics de la nostra terra: Bonaventura Carles Aribau “La Pàtria” (1833) o Joaquim Rubió i Ors “Lo Gayter del Llobregat” (1839) per citar-ne un parell.

D’altra banda, la serralada montserratina va ser redescoberta també pel món excursionista, que la convertí en un símbol de la pàtria, reducte dels valors religiosos i nacionals en afavorir la purificació i acostament a Déu. Progressivament, amb la Restauració, es va anar consolidant la popularització de la muntanya i, els moviments escoltes en van fer bandera al llarg de principis de segle, com l’escolta anarquista Eudald Canivell. Un dels pics mes embelmatics, la muntanya del Cavall Bernat (història en vídeo), va ser escalada per primer cop el 27 d’octubre de 1935. Molts dels noms que es donen a les formes de la serralada montserratina solen trobar una explicació llegendària.

Llegenda del Cavall Bernat

Heus aci ja fa molt temps, que hi havia un boscater que vivia en un poblet dels voltants de Montserrat. Es guanyava la vida tallant i venent llenya que recollia dels boscos de la muntanya. Era una feina dura i sacrificada, ja que es passava el dia aterrant arbres a cops de destral i transportant fatigosament els feixos als pobles de la plana, vora el riu.

Un dia, cap al capvespre, quan es trobava a punt d’acabar la feina , se li aparegué un cavaller, tot vestit de vermell, cavalcant un gran cavall. Aquell cavaller s’oferí a traginar-li la llenya fins a peu de riu. El nostre llenyataire, un cop recuperat de la sorpresa, acceptà encantat l’ajuda. Entre tots dos van carregar el cavall de tanta llenya que semblava impossible que l’animal es pogués moure. Tot d’una el misteriós cavaller s’adreçà al seu cavall dient-li:

Cavall Bernat

Porta aquesta llenya

a baix al Llobregat

Immediatament, el cavall sortí corrent, talment com si volés, i al cap de poc temps tornà descarregat de la llenya al costat dels dos homes. El llenyataire no s’ho podia creure. Encara restà mes bocabadat quan el cavaller li va dir que, si volia, podia ser l’amo d’aquell cavall, amb l’única condició que al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant; en cas de no trobar-ne cap, el boscater se n’hauria d’anar a viure amb ell.

El llenyataire, pensant en la seva fatigosa feina, acceptà l’oferta de seguida. Passaren els anys. Amb aquella facilitat de traginar, el cavall li proporciona notables guanys i el boscater omplí la seva vida de benestar. Amb tot, no trobava mai el moment de comprar un cavall igual, tal com havia acordat amb el cavaller, que no era altre que el diable.

Quan va arribar el dia en què es complien els deu anys, es va presentar aquell cavaller vestit de vermell a casa del llenyataire. Li preguntà si havia trobat un altre cavall tan valent i fort com el Cavall Bernat. El boscater, li digué que no n’hi havia cap de semblant al món. Aleshores, el diable es va treure la seva màscara i li recordà el pacte, pel qual el bosquerol se n’havia d’anar a viure amb ell. El pobre home comprengué el seu mal pas i demanà clemència, però el diable es mostrà insensible als seus precs. La dona del boscater, que també s’adonà de la situació, es va posar a la conversa defensant el seu marit. El diable no deixava de mostrar-se prepotent sobre aquelles dues persones angoixades, a punt de fer efectiva la seva amenaça, quan la dona es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. De cop i volta, el cavall va llançà un paorós renill i s’encabrità tant que va fugir muntanya amunt, on es va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. El llenyataire, en veure aquest prodigi, va dir al diable que es podria cobrar el deute amb qualsevol de les roques semblants al seu cavall.

Segons expliquen, aquest es un dels miracles més importants i dels primers que féu la Verge de Montserrat. El diable es va veure burlat, però abans de marxar, ben furiós, llançà una amenaça a la roca que havia estat el seu cavall: ningú no podria escalar-la, i el que ho fes si es home es tornarà dona, i si es dona es convertirà en home. Per això, avui dia els que l’escalen un cop, repeteixen l’escalada per desfer el malefici del diable.

Planes Ball, Josep Albert.- Llegendes de Montserrat.- 2a ed.- San Vicenç de Castellet : Farell, 2002.- p. 51-52

Per saber més sobre el procés d’erecció de l’abadiat montserratí, podeu llegir l’article ‘A l’entorn de la vida i de l’activitat de Marc de Vilalba, primer abat de Montserrat (1409-1439)‘, escrit per Francesc Xavier Altés i Aguiló i publicat a Studia Monastica 48-1 (2006). Els temps cambien i Montserrat no ha de ser una excepció. Avui dia la famosa Escolania de Montserrat compta, des del desembre passat, amb un canal de vídeos a YouTube amb l’objectiu de donar a conèixer els seus cants.