del.icio.us
El primer banquet documentat de Catalunya es va celebrar fa 2.400 anys , aixi ens informen els editors del llibre publicat per la British Archaeological Society i que presentarà l’Associació Catalana de Bioarqueologia amb el títol “Prácticas alimentarias en el mundo ibérico: el ejemplo de la fosa FS 362 de Mas Castellar de Pontós (Empordà-España)“. La trobada tindrà lloc a Fontana d’Or, carrer Ciutadans, Girona el 16 de maig a 2/4 de 8 del vespre. Intervindran en l’acte:Josep Maria Nolla, catedràtic de la Universitat de Girona, Jaume Fàbrega, especialista en gastronomia i alimentació, Enriqueta Pons, codirectora del llibre i Lluís Garcia, codirector del llibre. Aquesta es l’excusa per conèixer dades sobre el jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) on s’han localitzat les restes d’aquesta celebració col·lectiva.
El llibre recull l’estudi de les restes més antigues que es coneixen a Catalunya d’un banquet. L’obra, editada a Oxford (Regne Unit) dins dels prestigiosos British Archaeological Reports, recull les aportacions de 18 arqueòlegs i especialistes, que han estudiat les restes vegetals i animals, els recipients ceràmics i les peces metàl·liques trobades al jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà).
Aquest jaciment controlava fa més de 2.000 anys la producció de cereals del territori alt-empordanès i emporità. El gra s’emmagatzemava allà per transportar-lo a Empúries, des d’on s’exportava cap a Marsella i altres ports. També s’hi duia a terme una activitat siderúrgica remarcable.
El banquet estava relacionat probablement amb el gremi dels ferrers i durant la celebració es van consumir 1 bou, 3 porcs, 1 cabra, 1 corder, 1 xai, 1 conill, 11 gallines, 11 tudons, 1 perdiu, 1 ànec i alguns peixos: boga, mabre, dorada, pagre, dèntol, salpa, anguila, sorell, mújol, verat, barb. A més hem trobat restes d’ordi, de blat, de mill, de panís i d’altres vegetals. Les restes de tenalles grans, copes, càntirs i altres recipients documenten igualment un important consum de begudes.
El llibre, dirigit per Enriqueta Pons i Lluís Garcia, també fa un repàs del coneixement històric sobre els banquets i sobre l’alimentació ibèrica, i segons Michel Py, director de recerca del CNRS, “quedarà com un referent que, a més, ofereix una documentació de qualitat singular a la reflexió etnoarqueològica sobre les societats de la protohistòria”.
