Home i animal, cent mil anys de vida en comú; una edició dels 60 que no passa de moda

Volem recuperar aqui i ara un llibre publicat en la dècada dels 60 del segle passat:

Boudet, Jacques.- El Hombre y el animal : cien mil años de vida en común ; dirección general: Robert Laffont ; temas, dirección gráfica y texto: Jacques Boudet ; prefacio y secuencias literarias: Fernand Méry ; traducción española: Alfredo Crespo.- Barcelona [etc.] : Plaza & Janés, cop. 1965.

Han passat gairebé 50 anys i quan la fullegem sempre tenim ganes de passa-nos-hi una estona llegint … Be, tornant al llibre es tracta d’una de les obres que mes han contribuït, d’una manera silenciosa, a animar en l’estudi sobre els animals i la seva relació amb l’home al llarg de tota la història. Es un llibre molt ben editat, tenint en compte les limitacions de l’època. Fantàsticament ben il.lustrat, fins i tot potser valdria la pena tenir-lo només per admirar les seves imatges. Ens maravella com en aquella època es pogués fer una obra similar.

Considrem que aquesta publicació va ser una “joint-venture” entre un autor, Jacques Boudet, historiador i sociòleg de la dècada dels 60 especialitzat en temes cronològics i amb una obra considerable , i el seu director Robert Laffont ,editor francès, marsellès, que en 1945 s’instal.la a Paris i tira endavant una editorial amb el seu nom, que tradueix a grans autors estrangers: Henry James, Graham Greene i Dino Buzzati entre d’altres. També serà famosa la seva enciclopèdia Quid.

Transcribim aquí el comentari que l’editor de la versió castellana fa en la coberta del llibre:

“La vida y costumbres de los animales han dado origen a gran cantidad de obras, pero, hasta ahora, nadie habia relatado, de punta a cabo, a la vez por la imagen y por el texto, la gran aventura que hombres y animales han realizado conjuntamente. Aventura tan pronto cruel como amistosa, siempre llena de vida y de pasión, en la que cada parte, alternativamente, ha puesto en juego sus dones físicos: agilidad, flexibilidad, fuerza, rapidez; o sus dones de inteligencia y su riqueza de sentimientos: malicia, astucia, y ferocidad, pero también piedad, paciencia, fidelidad, ternura … Reverenciado o temido como un dios, víctima o cazador, tema y modelo para los artistas, instrumento de investigación y de experiencia para médicos y sabios, compañero de grandeza o de miseria, el animal está presente en todos los campos: la mitologia, las artes, la caza y la guerra, las ciencias y la medicina, la industria, los deportes …”

L’obra esta distribuïda en 6 grans capítols ordenats cronològicament des del punt de vista de la història de les civilitzacions: 1: Animal en les primeres civilitzacions (de l’Indo fins al Nil); 2: Animal a l’Edat Mitjana Occidental; 3: Animal en l’Edat Mitjana Asiàtica; 4: Animal en la festa humana (del s. XVI al XVIII); 5: Servidumbre de l’animal en el XIX; 6: Defensa i il.lustració d’una nova relació entre l’home i l’animal. Cada capítol porta una breu introducció amb el títol “Argumento” en que sintetitza els trets principals dels temes que es relaten a cada una de les parts -il.lustrem en aquesta notícia la plana corresponent al primer capítol de l’animal i les civilitzacions antigues.

L’obra, ens diu l’editor, intenta seduir a la vegada les intel.ligències i els cors. I estem segurs que ho aconsegueix. La podeu consultar a les biblioteques universitàries catalanes i fins i tot es posible que pogueu trobar en llibreters de vell les seves versions en francès original: Homme et animal cent mille ans de vie commune (Editions Pont Royal, 1962) ; Man and Beast a visual history (Golden Press, 1964) ; i a Espanya Plaza y Janés el publicà el 1965 amb el titol El Hombre y el animal, cien mil años de vida en común.

Bestiaire, una exposició per passar-hi una llarga estona des de casa …

Rescatem l’exposició de la BNF: Bibliothéque Nationale de la France : “Bestiaire“. No totes les exposicions recomanables han de ser presencials. N’hi ha també de virtuals que valen molt la pena. Aquest es el cas de l’exposició que volem comentar avui.

Els bestiaris són una col.lecció de petites descripcions sobre tot tipus d’animals, reals i imaginaris, ocells i de qualsevol altra mena acompanyats d’una explicació moralitzant i que tenen el seu període àlgid a l’Edat Mitjana. A la web Naturaleza de Aragón trobareu una explicació sobre els bestiaris força recomanable per tots aquells que esteu interessats en el tema; i també a l’article sobre el tema a la wikipèdia. Pero comentem ara la web de l’exposició. Aquesta es desenvolupa en tres grans seccions.

Comencem amb la secció titulada “En Images”, que seria la introducció al tema de l’exposició, per posar-nos en situació. Aquesta secció esta dividida en dos apartats: “L’Exposition” i “Les Animaux”. En la primera trobem dos subapartats “Enluminure médiéval” i “Simbolique du bestiaire”. Es en la primera on trobem una descripció de l’autèntica missió dels bestiaris: “C’est dans les bestiaires que s’affirme le rôle symbolique de l’animal. Destinés à l’édification des chrétiens, les bestiaires prêtent aux animaux des personnalités et des sentiments comparables à ceux des hommes” que fan els artistes miniadors o iluminadors dels llibres moralitzats anomenats bestiaris. En la següent s’expliquen les diferents explicacions i accepcions que tenen els animals pintants. Com per exemple les bèsties de l’infern: “Ils n’hésitent pas à sortir des formes convenues de l’Antiquité dans une floraison débridée de monstres censés inspirer la peur de l’Enfer et du Jugement dernier.”

Tot seguit trobarem la secció mes gran de l’exposició, titulada “Gros plan”. Vindria a ser el cos de l’exposició, els continguts principals. Cada apartat ve introduït per un video explicatiu, que també podem llegir el text si cliquem en el quadre dret inferior, al qual segueixen imatges complementàries que aprofundeixen en el tema. Les subseccions principals en que s’ha dividit l’exposició son Drôleries: escenes il.lustrades d’animals que es col.loquen en els marges dels llibres religiosos o les caplletres dels textos; Histoires merveilleuses du bestiarie: explica les diferents formes en que els animals serveixen per moralitzar a la població cristiana. Una explicació de Marie Helene Tesniere, cap del Dpt de Manuscrits complementa l’apartat. Le dragon et les bêtes de l’Apocalypse: aqui se’ns descriu l’Apocalipsi, o Llibre de les Revelacions que Déu va fer a l’apòstol Joan. Es el llibre de la Bíblia més escampat a l’Edat Mitjana i un dels més magníficament il·lustrats. De totes les visions descrites per Joan al seu llibre, la més aterridora és la del drac i dels seus dos deixebles, l’animal del mar i l’animal de la terra. Representa els diferents aspectes de l’obra del diable, o de les forces del Mal: es a dir l’esperit de poder, la blasfèmia, la idolatria i l’heretgia. I segueixen unes explicacions sobre els diferents aparicions moralitzants dels drags i les bèsties del mal en el text sagrat. Livres de chasse: chasse a courre et chasse au vol: Marie Therese Gousset del Dpt de Manuscrits ens descriu en entrevista audio els Livre de chasse de Gaston Phebus i despres trobem un comentari sobre L’art de chasser avec les oiseaux. Amb Animaux fabuleux et hybrides ens mostra els diferents animals imaginaris mes representants en els bestiaris: unicorn, centaure i grifó. Roman de Renart no es tracta d’una novel.la del romànic sinó un recull de textos procedents d’una tradició de relats animalistics en llatí inpirants en Esop. Renart encarna a un heroi complex i llest que pariodia cançons de gesta, novel.les cortesanes i també crítica social, anticlericalisme i transgressions. Roman de Fauvain es un exemple rar de crítica política contemporània d’esdeveniments denunciats en tres mil versos per un alt funcionari de la cort Gervais du Bus, amb una història que apuntava que el rei Felip IV i al seu conseller Enguerrand de Marigny. Animaux au quotidien: Els “Tacuinum sanitatis” o “Manual de salut” és una compilació bastant àmplia en relació amb tot allò que pot influir en la salut o portar remei a la malaltia: els productes més diversos del regne vegetal i animal, els vents, les estacions, els actes de la vida humana en 200 articles aproximadament. Els exemplars més luxosos són verdaders llibres d’imatges acompanyats d’un text sumari. Constitueixen testimonis excepcionals de la vida quotidiana medieval. Livre des oiseaux: El manuscrit “D’avibus” d’Hugues de Fouilloy (cap a 1150), conservat a la Mediateca de Troyes, dóna una explicació simbòlica de nombrosos ocells tals com el pelicà, la cigonya, el corb, l’àguila…que ja surten explicats en el Physiologus i que ha estat augmentat gràcies als escrits d’Isidor de Sevilla. Però Hugues de Fouilloy insisteix molt particularment en els animals presents al Nou Testament. Inventaire des animaux: el “Líber de proprietatibus rerum” (imatges) o “Llibre de les propietats de les coses”, és una obra llatina del segle XIII del franciscà Barthélémy de Glanville dit també Barthélémy l’Anglais. L’obra va ser traduïda a francès el 1372 per Jean Corbichon, capellà del rei Carles V el Savi. Es tracta d’una vasta enciclopèdia revelant els caràcters particulars de cada ésser viu i descrivint tota la Creació, des de Déu fins a les coses passant per l’home, i centrant-se particularment sobre els dominis mineral, vegetal i animal.

Finalment trobem la secció Arrêt sur … una síntesi dels temes principals obejecte de l’exposició: le décor enluminé, les animaux et la Bible, les Bestiaires, les encyclopédies, la vie quotidienne, fables et satires, animaux exotiques.També hi trobem un Dossier Pédagógique on figuren diferents temes relacionats amb el Roman de Renart, un Jeu de mots, joc que preten identificar els animals exposats en les imatges amb una frase. Un contingut especialment brillant es l’Atelier maxi monstres on tothom por fer-se la seva pròpia bèstia zoomorfa i gravar-la en versió del programa “shockwave”. Finalment unes Fiches Pédagogiques sobre els Llibres dels animals, Fauna simbòlica cristiana i Animals fabulosos , sempre en francès, complementen una exposició exquisida que dona gust de tornar-la a visitar de tant en tant. Hi ha versions mes sencilles en castellà i anglès. Els dossiers de la BNF fan un bon complement a les seves exposcions i val al pensa donar-hi una ullada. L’exposició va tenir lloc del 11 d’octubre de 2005 al 8 gener 2006. Podeu trobar la versió en llibre d’aquesta exposició a la Biblioteca de Veterinària UAB.