Esculapi torna a casa

Fa poc una estàtua grega ha estat noticia a la premsa. No es habitual. Es tracta de l’Esculapi d’Empuries, que ha estat exposada a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) al llarg de l’any passat. Ara, torna als seus origens, l’Empordà. Primer farà un viatge itinerant pel Museu de Badalona del 19 al dia 28 de febrer. I després es podrà veure al Museu de Mataró de l’1 a l’11 de març. Pere Izquierdo, director del MAC a Barcelona, manté un blog arqueològic : A l’ombra de Bosch Gimpera en el que apàreix en el vídeo que mostrem aqui titulat “Esculapi. El retorn del déu” on es mostra el procés de restauració i difusió que ha tingut darrerament l’estàtua més emblemàtica de l’Edat Antiga a Catalunya i de la Mediterrània Occidental. El procés de restauració de l’estàtua de l’Esculapi d’Empuries es el pretext per mostrar els inicis de l’arqueologia a aquest enclau clàssic gironí que va sortir a la llum el 1909; i desvetllar part dels seus secrets. Podem llegir també un article de Arturo San Agustin a “El Periodico” dins la secció ‘Quadern del diumenge’ del (09/03/08) “El somni sagrat d’Esculapi : l’estàtua del déu de la medicina torna a Empuries”.

Un equip d’investigadors interdisciplinar han treballat amb l’Esculapi. Com a conseqüència de les troballes de restes de serp en el temple d’Empuries i la seva aparença similar a altres estàtues es considera que es tracta del déu grec Asclepi (déu grec de la salut). No obstant també podria representar al déu egipci Serapis (déu de la salut i la navegació) . Per això se’l seguirà considerant l’Esculapi d’Empuries. On s’hi s’han posat d’acord es en la datació de l’estàtua: darrer quart segle II aC, fabricat possiblement a l’Illa de Delos (Mar Egeu), i amb uns marbres similars als que van crear el Partenó i la Venus de Milo.
L’Esculapi es mostra amb una inscripció que apareixia al temple d’Apolo de Delfos “coneix-te a tu mateix” una màxima grega que afecta tant a l’estàtua com a tots els visitants de l’exposició i a la humanitat en general. El 15 de març torna defintivament ¿? a Empuries (Emporion en grec, que vol dir centre comercial, una premonició per l’esdevenidor …?), fet que servirà per celebrar el centenari de l’inici de les excavacions d’aquell enclau grec.

Asclepi (CM – I)

Asclepio (cast), Asclepius (eng), Ασκληπιός(grec) – Asklēpiós(trans), Aesculapius – Esculapio (imperi romà)
Segons la tradició mitològica (eng) Asclepi era fill d’Apolo i de la mortal Coronis o Corónide.
Va ser educat pel centaure Quiró, en la medicina -principalment en el guariment amb plantes medicinals; juntament amb Apolo i Atenea, pel que fa a la caça, al surest de Tesalia.
Es diu que el jove Asclepi va arribar a dominar l’art de la ressurrecció, retornant la vida a gran nombre de persones per tot Grècia.
Per aquest motiu es van aixecar santuaris per tota la regió en el seu nom, coneguts com a Asklepeion (Epidaure, Tricca, Leben, entre d’altres).
No obstant, aquest poder va fer que Zeus acabés amb la seva vida amb un llampec. Apolo, pare d’Asclepi, va matar als cíclops que havien fabricat el llampec i llavors va poder convertir-se en déu inmortal. En les seves representacions escultòriques sol estar acompanyat per serps enrotllades en un bastó, pinyes, corones de llorer, una cabra o un gos. El mes habitual es la serp.

Per mes dades sobre aquesta deitat consulteu: Asklepios -Theoi.com- per biografia i perfil i Asclepius -Maicar.com- per il.lustracions. Trobareu bibliografia impersa complementària a: Asclepi i Medicina grega i romana (biblioteques univ catalanes i UAB); i als recursos en xarxa accessibles a les xarxes de les universitats catalanes: A Dictionary of world mythology [Recurs electrònic] / Arthur Cotterell (Oxford University Press, 1986) ### The Oxford companion to world mythology [Recurs electrònic] / David Leeming (Oxford University Press, 2005) ### Literature and the visual arts in ancient Greece and Rome [Recurs electrònic] ; D. Thomas Benediktson (Norman, Okla. : University of Oklahoma Press, cop. 2000)

Encetem amb aquest perfil una sèrie dedicats a clàssics de la medicina, naturalistes i veterinaris que ens ajudarà a conèixer millor els grans personatges que han configurat el nostre passat.