XIV CONGRESO NACIONAL DE HISTORIA DE LA VETERINARIA 2008

A la passada assemblea de l’AEHV es va acordar que la celebració del proper congrés d’història de la veterinària es faria la segona quinzena del 2008 a Galícia amb doble sessió (Lugo i Santiago de Compostela).
Sobre les normes de presentació de manuscrits pel congrés les podeu consultar al blog de Hisvega. Pero en resum us informem que simultàniament es celebraran el “V Hispanoamericano” i “II Hispanoluso” d’Historia de la Veterinaria
Els temes principals seran la “Guerra de la Independència a Espanya” i el començament de la “Independencia a Hispanoamèrica” al celebrar-se el seu bicentenari.
Els termins de presentació de comunicacions son el 15 de Maig del 2008 pels resums i el 15 de Juny pel treball complet.
Paral.lelament cal puntualitzar que les comunicacions presentades podran optar,per primer cop, a un premi en dues categories:
- Premi a la millor comunicació lliure
- Premi incentiu al jove investigador (fins a 30 anys)
Cadascun dels premis constaran d’una inscripció gratuita pel primer autor al XV Congreso Nacional de Historia Veterinaria, i la publicació del treball a la revista “Información Veterinaria”, i un diploma acreditatiu.
El Comité Científic valorarà: l’originalitat del tema, la presentació, el rigor científic i l’interès profesional.
Per qualsevol informació suplementària cal que us dirigiu al mail de Hisvega: historiaveterinariagalega@yahoo.es

Animals al poder: pinzellada sobre l’us històric dels animals exòtics

Avui en dia, tenir un animal exòtic es una moda, un forma de exhibició pública de la notorietat de certs personatges. Cronològicament parlant, però, tenir un animal no domèstic ha estat una moneda corrent pels poders polítics al llarg de la història. Alguns governants els van utilitzar com a regal diplomàtic, per guanyar guerres, impressionar al púbic i legitimar el seu poder. Així ens ho comenta el periodista de “La Vanguardia” Piergiorgio M. Sandri, en el seu article titulat “Animales al poder” del suplement “Estilos de Vida” num 19 (9/02/2008)
Podeu llegir l’article en format html si teniu acces als continguts de “La Vanguardia”. I si no consulteu-ne una reproducció autoritzada del mateix.

PM Sandri, cita diversos autors. El mes significat es Robert Delort , un medievalista que s’ha especialitzat en temes medioambientals a la Edat Mitjana, i que , entre d’altres coses, se’l considera un dels pares de la Zoohistòria. Podeu trobar part de la seva abundant bibliografia a les biblioteques universitàries catalanes.
Delort, ha publicat a Cahiers d’Histoire, una revista que en un dels seus numeros (numéro 1997-3/4) dedica un monogràfic a la història dels animals. Entre els diferents articles que trobem hi ha una interessant bibliografia sobre el tema: “L’histoire de l’animal. Bibliographie” / Éric Baratay et Jean-Luc Mayaud”

A principis dels 90 ja es va començar a debatre sobre aquesta disciplina. Vegeu l’article Zoohistoria: Reflexiones acerca de una nueva disciplina auxiliar de la ciencia histórica / Dolores-Carmen Morales Muñiz aparegut a: “Espacio, Tiempo y Forma, S. III, Hf Medieval”, t. 4, 1991, págs. 367-383 (autora també citada per PM.Sandri).

La Zoohistòira es una àrea de recerca relativament recent, que contempla la relació evolutiva entre l’home i l’animal des d’un punt de vista antropològic i etnològic. Els europeus, especialment els francesos, han estat el que mes esforços han dedicat en una recerca interdisciplinar que interessa tant a científics com humanistes.